Serra de Sant Joan. Aerolito sevillano 160m. 6b/A1

Diumenge vam pujar amb el Gabi a conèixer la serra de Sant Joan, motivats per les bones critiques que darrerament es poden llegir del sector. Estrictament és tracta d' un redescobriment, doncs fa uns anys ja hi havia fet cap a fer alguna via molt fàcil, peró no m' havia ni mirat la resta. Motivació és el que ens va fer falta, veient el panorama al arribar al coll de l' Apallador...., fabulós, per altra banda.

al coll de l' Apallador

cap a peu de via

Canviem els plans inicials de repetir la Tresor dels Maquis, per la Aerolito, que és més curteta i cau més aprop del cotxe. Amb la breu aproximació ja quedem ben xops per la neu recent que encara és als arbres, peró confiem en que el temps millori, tal i com pronosticaven, i tinguem almenys la paret seca. Aixi que, encara que ja tardot, ens posem a la fenya...

L1 Arbre-tracció per enfilar el diedret ben protegit, amb una sortida a la placa superior bastant més cabroneta que el 6b de la ressenya. L' espit que es troba abans del diedre final no té xapa, peró si cargol.
Aliens

L1

L2 Inici en diedre desplomat rarot i espectacular. A l' igual que l'anterior pressumpte 6b acabo penjat com un xoriço. La sortideta cap al terreny més fàcil està tota xopa per la neu que es fon del gran arbre que tenim damunt, gràcies al qual vaig tindre els meus moments vibrants...Aliens verd i blau.Desprès tram fàcil i amb roca molt bona, i seca. Tascons petits a caldo.

Assegurant a R1

L3 Diedre vertical seguit de placa molt guapa. Prou equipat, a completar amb aliens grans i C2 a la part inferior. 6b+ moooolt més fàcil que els 6b`s (...presuntamente). Reunió en arbre
L4 Travessa fàcil i diedre net de V+ perfecte. Molt guapo. reunió a muntar
Tot i que es fa tard optem per acabar la feina. Desprès ja ho pagarem.
L5 Diedre dificil d' agafar i tram amb xapes, per mi prou obligat (6b). Travessa fàcil per encarar el mur fissurat final. Passem amb A1 d' aliens mitjans. En lliure apreta segur, o almenys aixó semblava....Bombo final i r a muntar a l' aresta.
Amb tot aixó se'ns ha fet negre nit, i encara hem de baixar sense conèixer el camí i amb tota la vessant nord plena de neu. Per si no fos poc no portem frontal (en compraré 4 o 5 i els repartiré per casa, el cotxe, motxiles...) i la lluna és nova....tot aixó sumat = jabalinada total cap a la pista, amb tendència cap a l' oest per a no fotren's avall pel tallat. Amb la llum del mòbil ens en sortim prou bé i en uns 3/4 ja som a la pista. Un dia d' aquells que recordes, sobretot el Gabi, que va veure que fer via llarga pot ser alguna cosa més que enllaçar llargs. Impagables els moments de relax a les còmodes R3 i R4; el solet de tarda, el Pedraforca al fons, Narieda, la neu als camps, el belar de les bèsties de Montanissell...

 Matí...

 ...tarda.

La via en si ens va agradar força, té de tot i roca molt bona o directament brutal en alguns trams. Obviar el tema graus (absolutament desfassats, al meu parer) i pujar en plan clàssic. Naltros ens vam penjar a tots els 6b's sense contemplacions....Tornarem segur, amb solet i tot eixut deu ser la òstia
De material vam fer amb aliens del blau al taronja, C1 i C2 i tascons petits i mitjans. Ens hagués anat bé una pedala. L' horari no el poso, que em fa vergonya...(de fet ja ni m' enrecordo)