Arbolí. La mutació

Ahir ens vam escapar a un sector nou d' arbolí, ideal per a les tardes d' estiu. Molt ventat i amb ombra a partir des 16:00h. És entre el Dard i l' Emmanuelle.
Cinc o sis vies pero molt bones, regleta i algun desplom.
Van sortir dos 6c+ al flash, amb alguns passets de molta fe, i un pegue serio a un 7a o 7a+ molt i molt guapo, amb llançament diabòlic a un canto que tampoc t' hi quedes sempre. El dinàmic em va sortir al flash, pero després ja em vaig arrugar. A veure el proper dia....
Demà si hi ha sort.....tàpia.

Tornem de vacances?

De vacances poques....el primer dia camí de Suïssa, pinyaco per "alcance" i torna cap a Tarna.

La birra no té res a veure, és per a fer passar l' ensurt.

Canviem Helvètia per els Pirineus, que també hi ha muntanyes, i més barat...a més a més entenc l' idioma. M' emporto els gats i probo blocs a Cavallers....només em faltava aixó!!! Coi, que dur que és aixó del bloc, encara tinc l' hombro tocat.

Damunt arribo aqui i llegeixo tota la moguda de les "regulacions" al montsec...manda huevos.

Arbolí o la mutació al frikisme

Desapareixem amb la familia un parell de setmanes.......
Ahir per a relaxar la ment de l' estres de preparar les vacances (quin contrasentit, pero és així), vam pujar a......l' Arbolí, sector......l' Ermita.
Escalfem a la Seiduna (6b+ bonic). El Poch munta el Penúltim (7a+ ,plat del dia) i al primer pegue l' encadeno (ja l' havia escalat la setmana pasada). El meu primer 7a+. Em comença a picar el gusanillo de la esportiva, a veure si acabaré com el Kletterer.....
Despres faig la Kèfir, 6b+ de bavaresa una mica xungo i mal equipat, pero serveix per a probar en toprope la Pork Flake' s (7a+). Aquest es veu més curiós. Hi ha passos que no els hi veig color....ja veurem quan tornem.

Arboli reloaded

Sant tornem-hi, dijous altre cop a l' Ermita d' Arbolí (a la tarda s' hi està de conya).
Ens posem directament a la Zarpas, antic 7a de segones rebaixes. Es un 6c ,o 6c+ sent generosos, amb un pas punyetero per arribar a la cadena. Surt a la primera.
Despres en Poch munta de nou la Caipirinha, 7a, que ja vaig provar l' altre dia. Avui li foto un pegue a pinyon i....encadenat!
Ja per acabar el company munta la del Penúltim, un 7a+, curt (cinc xapes) i regletero a matar. Al lloro amb el xapatge de la segona, si et despistes assegurant va a terra. No li surt. Ho provo de segon i vaig controlant els passos. El col.lega ho torna a provar, pero res....Abans de marxar em decideixo a tornar-la a probar, de segon..., i voilà, encadenat (torno a remarcar, de segon...). Ja tinc deures per a la propera tarda que pugem....marxo amb els dits a "gust" dels arquejos....

Cavallers: Killer fastuc. 240m. 6a

O sease el Pistacho Asesino.....
Divendres un altre cop cap a Cavallers. Aquest cop amb el Toni i l' Alberto, amb la idea d' anar amb calma a fer la Pistacho. El Toni i jo l' haviem fet ja fa uns anyets de paquet, peró ara em tocaria escalar-la de debó.
Aproximant a la paret coincidim amb dues cordades, que "evidentment" també van a fer la Pistacho....no cal patir, pero; és l' Albert Salvadó, que sembla que va de family climbing; de totes maneres segur que no ens haurem d' esperar gaire a les reunions. Quan veus que treuen corda simple de 80m. i van empalmant llargs amb aquell ritme...en fi que encara ens estavem possant els gats que ja no els veiem...quin bou!
Anecdotes a banda la via es molt guapa. Fa gracia veure com vas recordant coses de la via, tot i repetir-la al cap d' anys. Encara recordo el pas de canvi de placa del darrer llarg...el primer cop ens vam arrosegar, mig fent un pas d' esquena. Per sort aquest cop vam passar una mica més "sueltos".
Per a una descripció més acurada de la via us remeto als Kutres (sap hasta greu anomenar-los aixi...), pero aquestes son les meves impresions: primer llarg finet de nasos, si caus segur que t' encens com un misto. Per a ser 6a està ajustat, sort que tenia el rodatge fet de fa 15 dies....

Segon llarg (IV+)

Els llargs centrals molt bonics i rematats per un darrer llarg molt variat, amb entrada fineta a la placa, canvi de placa, amb pas desplomat inclòs, i sortida per el diedre de la Dentrometi2.


Tercer llarg, comença el festival....


Quart llarg


I la tipica foto del cinqué.....

Vam possar un parell de tasconets, aliens groc, gris, vermell i taronja i camalots fins al 3. No crec que valgui la pena arrosegar el 4.
Per cert, al penúltim llarg ja podeu afegir a la ressenya un tascó.....(no és nostre, pero no feia pas gaire que hi era).

Esportiva a Arboli

Dimarts 22 de juliol vaig fer la tercera escapada de tardes estiuenques a escalar totxos....sort que hi havia d' anar almenys un cop a la setmana!!
La qüestió es que vam quedar amb en Poch i cap a l' Ermita d' Arboli. Vies curtes i molt regleteres. Per variar ja va bé...Escalfem en un 6a+ desplomat de canto i despres ja munto un 7a de 5 xapes. A vista no surt, al segon intent se m' atravesa el pas clau. Li foto un tercer i tampoc. Baixo i li foto un toprope a fondo i encadeno amb relativa facilitat.....està clar que falta treballar el coco....Ja sortirà.

Cavallers. Combinada El Rap del Niño i la Blues

Bueeeeno, finalment hem pujat a Cavallers. Aquesta temporada encara no haviem pujat a fer-hi roca (si algo de gel a l' Islandis, concretament el 2 de gener). Vam pujar dijous, amb el Toni i el Fèlix, per a fer activitat divendres. Voliem fer un parell de vies i la veritat es que la jugada ens va sortir bastant bé. La idea era començar per El Rap del Niño (275m. 6b), a la paret de l' enanito duro, i empalmar amb la Blues (235m. 6a+), a la quarta agulla de Comalestorres.

Plaques de la Rap i l' Agulla de Comalestorres

La combinada és una bona proposta, crec: a la primera via aproximes en 20 min. escales practicament tot el desnivell fins a peu de la segona, camines 20min. més, escales la segona i baixes ben servit; 15 llargs i 510m. de roca excel.lent, amb tota la varietat de tècniques que volgueu.

A les 9:00 començavem la primera via, una mica tard..., pero és que el sopar a Pont de Montanyana es va complicar......Per anar al tajo vam repartir-nos les vies, en comptes de repartir llargs; en Feliu faria la Blues i jo la Rap.

La primera via té un predomini clar de la placa, amb algun diedret i bavaresa. El primer llarg és una mica raro, amb alguna laja xunga. Desprès és un festival de roca, millor encara que la que ens trobariem a la Blues. El cinqué llarg (el primer despres del jardí), és per a mi, el més guapo i obligat de la via.En teoria és 6a, pero un + tampoc hi sobraria. El llarg de 6b nomès té un pas, que en tot cas es pot fer en A0.

El cinquè llarg, obligadillo

El pas de 6b, no obligadillo

La via es troba perfectament equipada amb bolts, inclus en punts on tens unes fissures d' escandol, pero bé, suposo que va ser la opció dels aperturistes: cintes i prou.

En tres hores i quart ens plantem a dalt, menjem alguna cosa i en vint minuts ja som al peu de la Blues.

Alla ens trobem dues cordades pululant per peu de via. Ells tiren més amunt i naltros anem directes a l' evident fissura del primer llarg. Llavors es quan venen i fan la pregunta del milió: vais a hacer la Blues?, pues en principio si....Al final ens van cedir la via i es van possar a la Dentrometidos....De la Blues poca cosa a dir; via molt maca de fissures a equipar. Informació més detallada aqui. Tingueu en compte que la orientació de la paret és molt est, a partir de les 15:00h queda a l' ombra i si fa vent, com va ser el cas, passareu fresca de veritat. Naltros duiem els paravents i algun forrillo, a lo clàssic, i no va sobrar res. En quatre horetes vam ser dalt. Vam fer servir aliens i camalots fins al 2, pero pots possar els que vulguis. Els tascons els vam passejar.

A la blues. Aqui la xupa no sobra gens.

Pedraforca. Cara Sud. L' Estimball

Aprofitant l' stage familiar del pont a Vilada vaig quedar amb l' Alberto per escapar-me a fer algo diumenge al Pedraforca. Tenia ganes de tornar a a sud i l' opcio va ser l' Estimball....sugerent nom per a una via molt i molt guapa. Vam portar varies ressenyes, pero la mes clara i propera a la realitat potser és la de l' Albert Castellet, amb alguns matissos:

V obligat crec que es queda curt. Jo li donaria 6a o més i tot.

Amb 18 cintes anireu millor. Naltros no vam fer servir ganxo, pero hi ha algun pas mooolt llarg.
Tascons en vam possar un de petit. La resta friends (fins a C3) i aliens a canyon. No estaria de més alguna recuperable, hi xapes a punt de petar.

L' aproximació canyera, una bona pujada per a treure's la son i activar cos i ànima. L' Alberto fa molts dies que no escala, i per a purgar el pecat de la darrera sortida, Deu Nostre Senyor m' ha castigat, i ara em xuparé tota la via de primer.

Engalomo el primer llarg, que de fet faig integrament per la Choras. 6a finet que et possa a to, amb una entradeta curiosa, un pas de desplom amb la primera xapa lrelativament amunt. Algun aleje, pero esta tot amb bolts. Placa molt guapa.

El primer llarg

El segon llarg, que més aviat és 6b, comença amb una bavaresa a equipar, fàcil i disfrutona. Desprès placa i placa amb canalons, continuitat i molt fineta i tècnica. Els seguros ja son una mica més cutres, burins, spits rovellats, xapes a punt de petar, algun parabolt de tant en tant,...Vaig encadenar. Potser el millor llarg.

El tercer llarg (6b+), comença amb passos una mica raros, de placa, assegurats amb parabolts, per anar a buscar una bavaresa de llibre de V-V+, amb roca increïble. Te la pots equipar al gust. Sortideta de la bavaresa amb menys canto, a buscar un buril, i placa i placa amunt. A l' entrada de la R3 hi ha un pas molt fi que no em va sortir; amb un A0 es soluciona, pero per ja em va fotre el rotpunkt del llarg.

Inici del tercer llarg

La bavaresa del tercer llarg

El quart llarg comença amb un franqueig delicat, pero pots fer A0 de dos pitons, per anar cap al desplom de 6c, bé, almenys aixó deia la ressenya; el tema es veia bastant bloquero, i assegurat amb parabolt, buril amb recuperable i un darrer parabolt bastant lluny. Vam passar al plan B. Pedala (aixó si, fins al darrer graó) i fora. La resta del llarg, de V en diedre, és el més guarrillo de la via, a més fa de mal protegir, almenys el primer tram.

Despres de nou placa, 6b, amb un pas durillo a mig llarg. Aqui els A0 sortien sols......En aquest llarg es recomanable muntar la reunió al peu de la bavaresa que et porta al 7b, és més còmode que la original, i també esta amb parabolts, i més nous que la resta de la via. D' aquesta reunió surts per una bavaresa molt guapa a protegir, fins al primer buril del 7b, o sigui de l' artificial.

El començament del quart llarg

Aquest és més fàcil que la resta, les xapes estan més aprop. Desprès ja agafes un diedre de IV+ i surts a la feixa. Hi ha dos claus amb unes bagues molt cutres, per mi que les va possar el Ballart...no estaria de mes endur-se una navalla i un aros grans de cordino....

I aqui ho vam deixar, ara haure de tornar a fer la Choras i sortir al cim per la part superior de l' Estimball...Vam baixar per la gran diagonal, per passar a recollir l' alien blau que em va caure del cinquè llarg....No hi havia passat mai, i la veritat és que la vista de la tàpia des d' aquest punt és total. Ah, i tot el dia sols....quin luxe.

Montserrat: Valentin Casanovas

Havia quedat amb el Felix per a fer algo dissabte, alguna cosa que poguessim fer sortint al mati de casa i tornant no molt tard, que teniem compromisos al vespre. Total que li proposo anar a Montserrat, pensant en algo esportiu, a veure si poc a poc poso a puesto el coco i reactivem la motivació. La seva resposta: tio, anem a la Valentin, que estic molt motivat. Toca't el collons, sort que volia anar de tranqui...Li dic que la meva moral no esta tant alta com la seva, pero bueno, ja farem.....osti, la Valentin, un mite.
Sortim a les 8 de casa, a veure si a les 11 comencem a trepar, mirant d' escaquejar la solana i trepar més per la tarda ara que els dies son llargs. Doncs bé, resulta que de solana poca, i a sobre ens posem a escalar a quarts de dotze...Li tiraré el primer llarg, per que si el faig de segon ja em quedaré a la punta bona de la corda tota la via.
Començo atacant el 6c, es veuen parabolts, algun clau, es pot anar fent, pero a la quarta o cinquena xapa ja no ho veig gaire clar, destrepo, m' ho miro....tio baixa'm ara que puc, que si vaig aixi ens hi farem vells i servidor ho passarà fatal. Era de preveure, qui avisa no es traïdor.
Li fot doncs en Feliu. Flipa més amb el V+ de la part superior del llarg que amb el 6c.

El primer llarg

El següent llarg li surt en lliure, pero acabat de sortir del desplom vola per sorpresa d' un clau que encara flipo com va aguantar; una u, molt nova, pero cara avall i entrada nomes la meitat!!
seEl llarg güent, per a arribar a la feixa, potser és el mès tranqui.
Els llargs d' artifo son un autèntic museu, per no parlar de la bavaresa; cargols, xapes recargolades, un tasco entrat a martellades en un forat, tubs de pvc, etc.. Si volen reequipar trobo que tot aquest mostrari s' hauria de conservar. A la bavaresa encara es va fent, aixo si, al primer tram bufes com un condemnat, ja vens calent dels A0 de l' artificial, i alla els braços se t' acaben de possar a to. Sort que la tirada llarga de bavaresa es més tranqui.


Entrant a la bavaresa


Segon llarg de la bavaresa


Buff. Quin tobogan

A mi peró, el que em tenia neguitós, tot i la meva condició d' acompanyant, era la sortida rara del penúltim llarg....una xemenia en desplom?. Quan sento els mecagundeus del Fèlix al entrar en aquella merda (literal, esta plè de cagades) de xemeneia, des de la còmoda reunió ja flipo. Mare de deu senyor el que m' espera!. Amb tot aixó el dia s' ha anat tapant, i l' ambient ja és d' allò més tètric. Finalment surt reptant i canta reunió. Calçat xaval, que ara vas tu. Passo els dos o tres passos de pedala i ja veig el percal...sort que ha conseguit posar un C1 i el linkcam a dins la xemeneia, que si no tinc un pendol que t' hi cagues, amb tot el pati a sota...venga va, desxapo el darrer parabolt i cap a dins, bocaterrosa vaig pujant, pero la puta xemeneia t' escup cap al buit. Finalment surto, pero encara m' haig de despenjar una mica per a treure el Linkcam, quina feinada; ara, està clar que es un invent, va quedar de perles en un forat d' alló més irregular.

El Feliu fent uns exercicis de meditacio abans de la xemeneia de marres

Aqui ja devorat per la misma

Un llarg de 6a equipat i ja som a l' aresta. Bufa un vent de collons, tot tapat amb una boira pixanera que passa a tot drap, sembla que hagin obert les portes de l' avern....tanqueu collons, que no veiem ni l' antena!!! Finalment hi arribem, ens arreserem, menjem alguna cosa, pleguem cordes, baixem a una teulada i d' aqui al camí, només cal saltar una tanca.

Sortint, ambient a tope


Achtung, la tanca esta electrificada

Quin vion, 8:30h per a fer 300m., es que aqui no hi cap llarg de relax....i quin bow aquest Feliu, qui el va parir, tota la punyetera via de primer, ole xaval.
Durant el dia vam veure gent a la easy rider, inclosa una noia amb un atac de plors en una reunió, i algú a la dels sostres, pero aviat ens vam quedar sols a la paret, maximum ambiance.

Cordades a la Easy Rider

Vam portar aliens, tascons, una pedala cadascu i camalots fins al 4, encara que el bou no el va fer servir. També duiem martell i 3 clauets, pero no els vam treure.
Apa, a veure on faré cap el proper dia que m' enredin.

Terradets Reina Puig 500m. V+ A1

Des de la Delfos que no tocava roca; ja començava a entrar en aquella espiral de desmotivació que de tant en tant t' agafa, i aixó no podia ser.

Per mirar de posar-hi remei res millor que una sobredosis: Dijous plafó, divendres esportiva i dissabte tàpia. El divendres quedo amb en Kletterer a la Riba. No tinc gaires ganes de tibar, estic cansat de la sessió de dijous, pero bueno, algo farem. Un 6a pulidillo (com tots), un 6b+ clàssic (la via de Bryan), tambe polit de collons, un 7a i un 6c, aquests darrers en toprope, i no encadenats. No es que hagi triomfat molt, pero ja anem posant el coco a puesto. Em vull reservar per a la tàpia. Per cert, el clàssic man esta fet un bou també en esportiva.

Dissabte enfilem amb el Francesc cap a Terradets. Ens posarem, si no fa molta calda, a la Reina Puig (500m. V+ A1), a fer metrillos amb certa tranquilitat. L' home fa molt de temps que no escala, i a mi ja em va bé, així li tiraré tota de primer, a veure si refem el callo del cervell, que aquest no el treballes a cap plafó. Temperatura ideal, solet primaveral i ventet fresquet. Tenim una cordada davant, a tres llargs, els acabarem agafant a la falsa feixa, pero la cosa està tranquila. A la Mercheley hi ha una cordada de tres, uns a la Cade i una altra a la Mescalina.

La cordada de la Mercheley batallant el 7a

Reunions amb dos bolts amb anella i els passos claus tant ben assegurats com polits (Algun V+ ja podria ser un 6a), pero en general esta prou be, esperava trobar-la més polida. Escalada plaquera tumbada a baix, algun diedrillo, desplomets amb artificial,... en fi, una via distreta.

El company notava la falta de rodatge, tenia els peus fets pols, i vam decidir deixar-ho a la feixa.

Vam dur tascons (mitjans i petits) i vam possar aliens blau, verd, taronja i camalot groc. Una pedala o dues i bagues sabineres.

Vaig portar la nova joguina, pero nomes la vaig probar en una xorrera al cami de baixada, que no fos dit.

Aresta GAM al Bisbe

Veient la piada del Pescador d' Estels, he recordat el dia que la vam escalar, a finals de juliol de l' any passat, amb el Toni i l' Alberto. Com que les darreres pluges (benvingudes per altra banda) ens fastidien l' activitat del cap de setmana, piaré alguna cosa de fa temps.
Bona via estival, no hi tocava el sol fins a les 5 de la tarda.
Els dos primers llargs son una mica guarrillos (V i V+), es pot possar alguna cosa (em sembla que duiem semafor d' aliens i tascons). S' ho va currar l' Alberto de primer. Roca delicadilla, et baixa la moral una mica. Al lloro amb el tram de xemeneia del final del segon llarg: el soci em va tirar un bloc tamany pilota de bàsquet (no exagero), que va sortir de dins de la xemeneia rotllo Indiana Jones, directe cap al mi. Per sort va petar contra una de les parets just abans de picar-me i es va desfer en trossos mes petits, picant-me al casc i a l' hombro. Nomes va ser un ensurt, pero deu ni do.


Al tercer llarg (6a) la cosa millora. Va tirar el Toni per el diedre, tot equipat i amb roca bastant més bona.


Ara venien els llargs guapos 6c, 6a, V+ i 6c. Aqui si que li tiro, tot placa de bona roca i molta xapa (almenys als 6c), usease, lo meu. El primer de 6c en algunes ressenyes hi possen 6c+/7a) es molt de pila, a mi s' em va fondre ràpid. Anant repossant de tant en tant va sortir sense tibar de cintes. Reunió molt penjada i incòmoda, pero hi ha molts parabolts per anar-se acomodant tots tres. Els llargs de 6a i V+ son molt guapos i disfrutons.

La darrera reunió queda desplaçada a l' esquerra, i la recordo igual que les altres (amb bons parabolts). El 6c de sortida es curt i rabiós, de tres xapes i poc canto. Durillo. A la segona va sortir el pas, pero em vaig rajar al xapar la darrera cinta i m' hi vaig pillar....

En definitiva una via molt guapa, tant sols una mica cabrons els primers llargs, despres a disfrutar. L' aproximació i el retorn ho vam trobar sense problemes, és una bonica passejada per a completar el dia. Em sembla que vam treure la descripcio del Soldevila, pero no esta de més portar un mapa de la zona.

Montrebei. Delfos V+

Finalment hem anat a Montrebei. Mira que feia anys que hi volia anar, pero noi, tant de rollo mitic, que si es peleon, que si poc equipat, etc...mai semblava que estigues prou preparat; home, per anar fent de segon si, pero si hi anava volia fer-ho amb totes les conseqüencies. Ara ja ho tenia més clar, a més duia un company de cordada que saps que segur que te'n surts. Obviament vam triar un objectiu humil, tampoc es questió d' entrar a matar(te).
Aixi que el pont de maig cap a la Delfos.
Vam sopar a Ager, vam remenar el felpudo del bar i vam trobar la clau!. Mitja feina feta. Venga, cap a la pista. Arribem al prat, hi bastanta gent i aniran arribant fins a 16 o 18 carros!!!. Suposo que deu ser per que és pont. Congeniem amb els de l' habitació del costat. Comentem que ens hem deixat el martell i els tios s' enrrollen i ens deixen el seu. Bona gent, un saludo des d' aqui.
Bueno, al tema. Vam trobar be el peu de via, flipant amb la tàpia que vas recorren per sota.

A la R0 ja trobem gent, que tot just comença. Un dels de la cordada es el maño, no ens coneixem, pero es col.lega del Saumi (que tampoc conec) pero aquest es col.lega del Kletterer, aquest si que el conec. Quines coses.
El tema comença amb un quintillo. No cometem l' error d' empalmar, amb 60m. tampoc arriba.
Reunio bona. El següent llarg també V, plaquero, et pots assegurar bé.


Després franqueig de IV, amb ambiance, empalmat amb el següent. Reunió en un arbre ganso.

Ara em toca travessa de V-V+, guapa, guapa, al lloro amb no liar-se. Te uns passets abans de la reunió (dos pitons, reforçable amb un tasco) més finets i amb ambient, pero es fa bé. Seguim amb travessa de V. Reunió d' un pito, pero es pot reforçar amb friends.



Empalmo els següents llargs, de III i IV+, saltant-me un bona reunió de dos pitons. Munto reunió en un arbre, al peu del sistems de diedre superior. Fins aquí molt be, a gust. Ara venia el tema. A mi el tema gusaneo no em motiva gaire, pero aqui vaig veure que no és lo meu.
El Fèlix ataca el diedre de V, amb un franqueig per a canviar de diedre que tranquilament és 6a. Es salta la reunió de l' arbre i munta una més amunt, abans d' un desplom guarrillo.(dos pitons).

La cordada precedent al primer diedre

Engalomo el següent llarg, que m' ha de portar a la travessa a dretes. En teoria V i després IV+.El primer tram desplomadillo, has de tibar i sortir ràpid. Foto un friend a caldo i li tiro fins a la canal guarrilla de dalt. Em quedo al peu d' una semixemeneia, IV+. i uns collons....començo a pujar, puc llaçar un pont de roca xungo, poso un tasco i tiro fins al pont de roca d' abans de la reunio (arbre), vibro bastant. A mi ja em perdonaran, pero alló no és IV+, ni comparat amb els del la propia via, ni amb cap IV+ que conegui....vale que es montrebei, pero.......

Aquesta la poso a vore si em regalen algo del Decathlon


Si llegiu els llavis d' en Fèlix, diu: je, je, quin "IV+".
Bueno, seguim amb travessa de V fins a un arbre. Ara ve la guinda, diedrot de V+ que cedeixo al Fèlix, ja he vist que aixó no és lo meu. Reunió de pont de roca i friends. Sortim per un IV+(aquest si que es IV+). Ja tenim la primera del santuari a la butxaca.
Una bona caminadeta, molt agradable i canal cap al prat. Alla ens trobem el Pep, col.lega reusenc del Kletterer, ja haviem coincidit per temes laborals i algun dia escalant. Parlant surt que també tinc un blog, i el tio ja te la fot: si no tens un blog, una furgo i un plumas, no ets escalador. Molt bona la frase. Home em falta la furgo, pero francament, prefereixo un bon cotxe. La furgo la posa el Fèlix. El plumas el vaig comprar d' oferta, i normalment nomes el duc per a alpinisme........
Vam portar ressenyes de l' Albert Castellet i del Luichy. Material: bagues llargues, joc de tascons (em vam posar 2 o 3), aliens, camalot fins al 4. Els pitons i el martell no calen,bé, no els vam fer servir, pero no se sap mai.....
Ja estem pensant en la propera....

Osti, quina por

yo, el halcon

Ahir dijous vam tornar al falcó. Em sembla que hi anirem uns quants dies seguits; hi tenim feina a fer. Vam quedar amb en Kletterer, encara no ens coneixiem, i uns col.legues seus a les Borges i d' aqui cap a Arbolí. Vam parar a omplir garrafes a la font d' Arbolí, i és un gust veure l' aigua que hi raja ara.....

Els diem d' anar al falcó i hi ha certs reparos inicials, ejem: un dels seus col.legues es veu que no ha escalat gairebé mai. Pero l' amic Kletterer l' enreda, ja farem, li diu....Aquest tio és un perill, qualsevol dia els enganya i els fot en algun d' aquests vions de "superhombres" que es curra a Montrebei, quin cas.

Total, ells van fent al seu rotllo i naltros ens posem en un 6c guapillo i variat. Lo bo del sector es que les vies son, en general, molt llargues i molt d' anar fent, sense passos bloqueros. Et pots possar en 6c a escalfar i no pendre mal. Puja en Kletterer a xerrar una estona i també li fot un pegue. Tot seguit ens posem al tema. Repetim el 7a+ de l' altre dia, a veure que tal. Em sembla que va ser el primer cop que repeteixo una via, amb l' idea d' insistir a encadenar-la. Al Feliu no li surt, s' enreda amb els passos tecnics de dalt. La provo jo, començo be la seqüencia dura i la cago amb el canto d' un xapatge. Surto de nou i faig la sortida del diedre prou be, em quedo amb els moviments, pero em peto per xapar. bueno, ha sortit amb dos repossos, pero em sembla que ja la tinc controlada. A veure si el proper dia surt i m' anoto el primer 7a+, ni que sigui al tercer intent, ja veurem.

Paret de l' aeri. La dels Sostres+Aparicio 6b.

Combinat de vies bastant guapo, una bona combinada de tècniques, amb regustet clàssic a baix (Via dels Sostres), i escalada de finura i continuïtat typical Montserrat a dalt (Aparicio).
Quan hi vam anar, en ple agost del 2006, vam entrar-hi massa aviat i vam passar bastanta calor. Sort que a dalt ja ens va quedar a l' ombra. Una indisposició de l' alberto a peu de via, amb megaarcades incloses, gairebé en va fer tirar enrera, pero que coi, despres de l' aproximació...li fotem. L' "avantatge" d' aquesta via és que has de sortir per dalt, doncs les travesses fan dificil rapelar, almenys per la pròpia via. Parlant de travesses, al lloro amb cordades desiguals, que teniu uns penduls guapos. Per sort, tal i com es veu a la foto, els amics entren a caldo. Les reunions i els tramets de placa estan bé.

La part de dalt esta equipada amb spits (em sembla recordar que una mica cutres), pero corre aire. Cintes i friends, diria que fins al 2 de camalot.