Roc dels Collars. L' Avi del mas de Sant Pere 210m. 6c+/A1

Diumenge ventós i asoleiat que aprofitem per anar al Roc de Collars, on sembla, a priori, que no tocarà gaire l' aire.....ja, ja. Al arribar a l' aparcament, encara a l' ombra, la rasca és important, peró almenys l' aire no es manifesta, de moment, en tota la seva dimensió. Aqui va un resum per llarg, amb els graus de la ressenya que roda per aquí, i al final un petit truc...
L1 6c. Roca una mica rara, bruta com de polsim. Fisureta a assegurar amb aliens i algun tascó i pas més bloquero a l' spit, per cert de molt mal xapar.
L2 6c+/7a. Mur desplomat molt maco, de bon forat, amb un pas de bloc dur per agafar la vertical. Ben assegurat al tram més dificil i alegria a dalt. Semafor alien. Aqui em foto una inflada del copón (falta rodatge, o sobra fred, o pes a l' arnés, o es la unisef...ja no tinc més excuses), que ja arrosegaré tota la via

L3 6c+. Sortida fina de la r, peró acerable, com va ser el cas...Entrada curiosa a la fisura superior, a protegir amb un tascó molt petit. Desprès més fàcil. C3 i aliens.

L4 6b+. Curt i de bon fer, tot i la llastra sospitosa. Practicament assegurat. C1 i algun alien.

 

L5 6c+. Inici delicat a buscar l' spit. Rarot i de mal assegurar. Xapat l' spit corre por tu vida per la bavaresa, molt bona peró exigent fisicament.( només em faltava aixó...) Al tram de III del final del llarg vam anar directament a buscar l' arbre equipat per a rapelar (sembla el més evident). Alien vermell i tascó petit a l' inici, C2 i C3.5 a la bavaresa i aliens variats per al tram final més plaquero i fàcil.

Vist que ara ja bufa de debó i veient que la ressenya marca 6c "delicat" a dalt, baixem des d' aquesta reunió cap a les de la veïna Retirada Comanche,(per cert que pinta bonissima, haurem de tornar-hi més en forma) des d' on baixem en un parell de ràpels, amb alguna enganxada cortesia d' Eolo.

Ara el truc: al Tahussà fullegem la guia nova i veiem que al L2 marca 7a+ i al L3 7a. Ja deia jo que ho trobava dur...som dolents, peró una mica menys. La via és molt bona, peró apreta, creiem, més del que pot semblar a la ressenya. Que lo sepan.
De material vam fer amb el de la ressenya. Important tascons petits.

Saravillo. Paret de los Carboncillos. Jacq`s Mendía 120m. 7a

Cada cop valoro més l' entorn on s' escala que gairebé la via en si.(sense passar-se, com en tot). Aquesta màxima ens fa decidir amb el Santi per la darrera descoberta de l' incasable senyordelespedresdereus. Casualitat, o no, vaig ser per la zona en plan familiar, concretament a l' Ibon de la Mora, aquest passat (i gloriós) 11 de setembre, i la veritat és que el racó bé val les tres hores i escaig que hi tenim en cotxe.

Obviament trobareu tota la info de la via aquí, i les meves percepcions:
L1 6c+. Primera xapa molt amunt, peró assegurable. Escalada en placa on costa posar-s'hi.

L1

L2 7a. No molt difícil fins a la fissura, on cal tirar amunt sense encantar-se gaire. Desplom on trobem el pas. Desprès placa guapa i neta, però més fàcil, fins a la r. L' amic Santi, que té massa grapa, va arrencar un tac just a sota el sostre. El tenia tant ben agafat que tot i la bona volada, no el va deixar anar, per sort meva.

L2

L3 6b Placa de roca increïble, prou assegurada.

Obviem el darrer llarg i baixem en dos ràpels (R3-R2, i R2 (50m.) al terra). 

Duiem jocs aliens i camalots 1,2 i 3(aquest darrer només al primer llarg) i tascons. 

La via ens va agradar molt, llàstima que quan ja vas una mica rodat ( a mi em costa un parell de llargs), s' acaba....mal de poc. Increïble la particularitat geològica de la roca, juntament amb la seva qualitat.

  més bucòlic no pot ser

I quatre fotos de la sortida familiar a l' Ibon de la Mora, molt recomanable.

La Riba de nou

Des de la Sant Silvestre de 2009 que no escalava a la Penya Roja. Dijous hi posem remei amb el Jaume.
Amb una calor important i amb el sol reflexat al marbre que conforma els primers metres de segons quines vies, ens posem a la Directissima 6a+ amb els dos primers llargs. Fissura bona i grau apretat.
L' ombra ja entra a segons quins racons i podem fer la atlètica Eclipse 6a+, sense passar gaire calor.
Ara ja més escalfat, no com l' altre dia, em poso a la Nit de Bruixes 7a, entrant per la Rothmans 6a. Clàssica placa de forats allunyants abaix i el mateix adalt, peró desplomat. Molt guapo. M' aturo al pas clau per a mirar-m'ho bé. El moviment està clar, peró la xapa esta lluny....encara falta una mica de decisió (bé, com sempre). Un cop solucionat això, cau al segon intent. El JL, que apareix a mitja tarda, em recomana la Cal fer-ho 7a, suau segons ell, per a donar moral. Apretada a la placa inferior i trekkings amb relativament bon canto a dalt. Surt a vista i marxo cap a casa més content que un gínjol. Sembla que l' ombra es va allargant....

més penitència

Nova visita al Penitent, aquest cop amb el Pere Xavier. Avui ens quedem al primer sector, on ja ha entrat l' ombreta. Escalfem a la Pep de la Cacharrita 6b d' entrada cutrilla i bonics passos finals. M' agafa el punt i em poso de seguida a les apretades de la veïna Ramon Wynn's 7a maco, pero que em deixa rebentat per a tota la tarda....mira que ho sé que haig d' escalfar més!! No cal dir que no l' apunto, peró almenys tornem a  posar-nos als 7ens. Per relaxar avantbraços fem la tècnica Eternes promeses 6c, amb una roca diferent. Molta paciència i fe. Sembla que he recuperat una mica, i m' atreveixo amb la Pink Martini 7a d' anar fent amb sorpresa final: tranqui el pas de sortida a la placa superior. Estic a punt de volar, peró en un moment de lucidesa, i poca ètica, poso el peu a la xapa...ja rebentat remato la tarda a Cau de dragons 6c, fissura prou bona, on l' apretada a mitja via em tomba definitivament. Al tanto amb la llastra sikada d' entrada.
No hem encadenat rien du rien, peró almenys hem apretat. Info pràctica: la pista està feta una merda. Hi ha passat una màquina peró ha quedat bastant pitjor que abans.

Roca Narieda. Esperó Xelo-Bam 475m. 6a/Ae

Tímid reinici d' escalades a parets de més de 30m., desprès de no fer res de tàpia des del mes de març; com passa el temps!! Busquem amb el Jaumet alguna cosa humil, llargueta i a l' ombra, que el lauren encara apreta. La via escollida sembla una bona opció, que es confirma un cop feta. Com que corre molta info d' aquesta via, per exemple del X. Grané o bé al prolífics Kutres, no faré si no quatre apunts:
-El primer pitó del tercer llarg no hi és. S' assegura amb tasconets i te més mala pinta que dificultat real.
-A destacar el L6, placa fàcil pero bonica, (per cer la r6 és en un arbre), L8 diedre a equipar molt bonic i el bonissim llarg 9, que sembla tret d' un altre via. Llàstima de no estar en condicions de fer-lo en lliure.
-Els dos darrers llargs a l' ensamble.
Moltes cintes per al llarg Ae i tascons petits, semafor alien i C1 i C2 per a la resta.
Tot i no acabar amb aquella sensació d' haver-ho donat tot (potser ultimament havia donat massa...), va ser una sortideta gratificant; escalada tranquila, bona companyia i una bonica passejada fins al cotxe.

 El perfil de l' esperó

L' ombra del que era

fent penitència (que rima amb independència...)

Divendres tinc la oportunitat de visitar, finalment, el nou sector de per aqui abaix, acompanyat pel JL i la inestimable col.laboració del 4. El guia m' ilustra amb una visita a tot el sector i finalment ens posem a escalar a les darreres vies:
Començo a la estètica fissura de la Portallunes 6a que trobo dur, peró molt bo. Una bona candidata a fer amb els friends....quan estigui més fort!
Passem a la veïna Home de poca fe 6b+ (molt apropiat el nom...), que tot i que es una mica rara surt prou bé. Ja escalfats escalem la Starlsbars 6c, on apreto de veritat per a encadenar al flash-vista. Placa fina que ja em va bé per a recuperar la fe i els equilibris.
Tot i que començo a estar servit el JL em recomana fervorosament, diu que és de canto gordo, el mur desplomat de la Polvo gris 6c+. Aquest si que el faig a vista, lluitant i recuperant anhelades sensacions.Molt bona, amb uns degotalls bonics.
Finalment, ja tocat, faig a vista la Rampa final 6c de canto pla i remada, amb alguna seqüència més regletosa. Aquí ja em va just que no volo, que potser també m' hauria anat bé....
Una bona sessió en un bon sector per a anar recuperant bones sensacions. A veure si seguim.

Inici de curs

Com cada setembre comencem un nou curs esc@lar. Aquesta vegada, peró, serà més dur, donat que l' any passat em vaig saltar moltes classes. La primera lliçó del curs a l' edifici Siurana, aula de Can Melafots; profe assigant, el Menor....

Els sentiments que expresa la pobre criatura bé podrien ser els meus davant dels curiosos 6ens de Can Melafots. 

Per a fer memòria de com s' escala em dedico a fer els 6a`s del sector, que no són precisament fàcils. Poc a poc van tornant a la memòria els equilibris i acabo fent, en top-rope per a desmuntar-lo, la bonisima Gat reagge 6c. Disfrutem d' una tranquilitat total, amb una temperatura que ens fa posar un forrillo; com ho anyorava!!

Arestes al massís de Néovielle

Dimecres quedem amb el Feliu per a fer una mica d' activitat en comú, que ja fa molts dies que no coincidim. Com que tinc el tema trepador una mica rovellat, i amb aquestes calors tampoc em crida gaire, m' apunto a la seva proposta, combinada d' arestes al massís del Néouvielle per a completar cinc dels deu tres mils que encara li falten. Farem cames i ens posarem un baudrier....si recordo com! Ara bé, encara recordo menys els que és fer un tresmil o una aresta....feia molts anys. Curiosament el Ramoung ja el tenia fet.
L' activitat consisteix en la següent combinació: Aproximació des de l' estany de Cap de Long, aresta Ferbos o est al Tres Consellers (3.039m.), anar i tornar al Turon de Néovielle (3.035) i punta secundaria Rebout-Vidal (3.007m.), aresta dels Tres Consellers al Néovielle (3.091m.), cim del Ramoung (3.011m.) i tornada per el coll del gat. Es troben moltes piades dels diversos trams, així que només poso un resum horari de tota la combinada, prou interesant i distreta.

Panoramica del massís, amb el traçat de l' activitat

7:05h. Sortim de l' aparcament de Cap Long, creuem la presa i enfilem cap al peu de l' aresta Ferbos del Tres Consellers per camí marcat.
8:15h. Arribem al peu de la cresta est. Preparem material i amunt.
8:30h. Inici grimpant per vires herboses per agafar la cresta propiament dita.
10:15h Arribem al cim del Pic de Tres Consellers.
10:30h. Deixem motxiles i trastos i anem a fer el Turon de Néouvielle. Caminada seguint fites per la cara est fins a un collet on agafem la normal.
10:50h. Arribem al cim del Turon de Néouvielle (3.035m.). Jo paro una estona a contemplar el paisatge, mentre el Feliu va a esborrar de la llista la punta Reboul-Vidal (3.007m.)(15min. anar i tornar)
11:20h. Baixem cap al nord a buscar l' inici de l' aresta dels Tres Consellers
11:30h. Som al marcat coll entre el Néovielle i el Tres Consellers, on comencem l' aresta dels Tres Consellers. La roca excel.lent ens permet l' ensamble fins dalt, avançant per diverses variants a un parell de cordades.

Al diedret de l' aresta dels Tres consellers

Arribant al Néovielle

12:30h. Arribem al cim del Néovielle (3.091m.).
12:45h. Iniciem el descens, primer per la normal, i després directament destrepant, amb algun pas curiós, per la paret cap a la cresta que uneix el Néovielle amb el Ramoung. Fem cap a un coll i agafem un vira fitada per a fer la fàcil aresta oest del Ramoung. Aquest tram fins al coll constitueix el factor enredada pròpi del Fèlix; tirem per aquí per no baixar tant i haver de remuntar....
13:30h. Arribem al cim del Ramoung (3.011m.)
13:40h. Cap avall que fa baixada. Agafem la normal per la cara est (fites) i anem destrepant fins a les grans plaques al peu del Ramoung. Anar amb tendència cap al sud per agafar l' aresta de les Laquettes, que ens durà directament al coll del gat sense haver de baixar i pujar.

Aresta de les Laquettes

14:45h. Passem el coll del gat
15:05h Arribem a l' aparcament.
Bona activitat, llargueta peró amb poc desnivell i molt distreta. Un dia perfecte. Fem un arròs aprofitant les noves comoditats de que disposso i cap a casa.
Obviament el tema del material és molt personal. Naltros vam fer amb vambes, corda de 35m, algun tascó i tres friends, dels que només en vam posar un. Per cert que flipa amb la quantitat de material abandonat que trobes.

Agafant motivació al Falcó....

Divendres passat pugem al Falcó, i més tard a l' Obaga, buscant l' ombreta, que el sol per aqui ja escalfa.
Sembla que la motivació va tornant, i com la inspiració en Picasso, que m' agafi escalant...
Escalfem a la clàssica La Millor de 6c conegut, amb alguna apretadeta peró en general pilòs. De moment bones sensacions. Sense cap objectiu clar, el JL repeteix la Chanidanger 7a+ de 38m. Jo l' havia provat a vista feia alguns mesos, peró no havia triomfat. No recordava gairebé res ( a part que en tants metres...), i l' acabo encadenant amb un bon flash. Pasos més apretats combinats amb trams de pila, amanits amb bastant d' aire entre xapes...ara ja estic més conectat!! La via bonissima.
El sol comença a entrar, i ens desplacem a l' Obaga. El Jl repeteix un 7a+ molt dur de nova fornada, al pany de paret anterior al de la Gioconda. Placa de roca amb aspecte norfeis, peró bona. A mi em tornen els fantasmes en un pas de placa cabronet i obligat. Gràcies als ànims del JL ( si no pujo li toca repetir) acabo passant. Final de via potent
Per a rematar l' home es munta la Vendetta, per a fer memòria. Veient com pateix declino un toprope i encadeno un nou 6c més bo del que sembla, just a la dreta de la fissura de Ceguera parcial. Quatre bones, i llargues, vies i cap a casa, una mica més motivat.

L' obaga del falcó

Motiva'm....

Sortida semi-matinal amb el Feliu a Grau de Masets, bon sector per a rodar apretant una mica, que ja toca.
Escalfem a la clàssica Aleva 6b+, que em provoca alguna moto als primers xapatges. Per a seguir amb les vies marcades amb l' ull (oju! sartenzos), ens posem a la Cenar, beber 6c, preciós sobretot a dalt, i gens sobat gràcies als trekkings. Ja va bé per a afinar el coco, ja....
Mes entonat em poso a la Senan 7a, que ja tinc a vista, així que el desencadeno, peró prou dignament, amb només una paradeta al pas puta de sortida de la fisura. Bonísim.
Per acabar encadeno un 6c tres a l' esquerra del 7a. Ja l' havia fet, peró val la pena repetir-lo. Placa d' anar fent, peró on al final la pila et passa factura.
Acabem el dia assistint a un a vista a la Muerte del sponsor per part d' un col.lega ebrenc del JL. Com està la gent!!A veure si la cosa s' anima....

Vida contemplativa. Montrebei

No es tracta de cap via nova, no...Més aviat és el resum de la meva activitat el passat 1 de maig. Els digestius del sopar al Taberri no van tenir l' efecte desitjat, i l' endemà no em vaig veure amb cor d' acompanyar al Feliu i al Chenzo a la Ganxets. Així que em vaig dedicar a passejar, fer algunes fotos (el dia ideal), reflexionar....ja va bé una mica de calma de tant en tant. Parlant de calma, vist com tenim darrerarament la motivació per a fer paret, em sembla que em dedicaré una temporada a la esportiva, a tornar agafar el to, i sobretot la confiança, que no sé pas que n' he fet....poca que tenia.

El congost en tota la seva dimensió

On és Wally?

Arbolí. Raco de l' Emmanuelle

Dissabte, tot i l' amenaça de pluja ( de fet a les Borges ja plovia), pugem amb el JL a Arbolí. Almenys ens veurem, que feia molts dies que no coincidiem. Em proposa una visita ràpida a l' Emmanuelle, un sector que feia molts anys que no visitava. Aparquem i tot i que plou anem cap al sector, amb aquella fe.....un cop allà segueix plovent, a estones amb certa intensitat. Al cap de poc amaina, la roca s' asseca ràpidament, i encara podem fer alguna cosa. Escalfem a la Taraf! 6b molt guapo, amb algun tram de rampa encara mullat. Seguidament fem la veïna Eh, manuel! 6c també molt bo, amb una mica de tot. Algun pas a dalt força cabró de fer amb els gats molls...Desprès farem, intentarem, més aviat, la Mirada Gitana 6c impossible....fissura completament cega, que es resol per placa megafina, bombo amb més canto i arribada a la r amb roca marmòria....0 grip amb passos d' adherència...ja em diràs com ho fas. Llàstima per que la linia és maca, peró la roca.....
La cosa segueix amenaçadora, peró aprofitem una ullada de sol per fer la Matsutake 7a disfruton, on recuperem bones sensacions. Placa amb regletes i forat, passos finets i bombo final amb cantarral...molt bona. Just acaba la via es posa a pedregar. Fem un entrepà protegits a la bauma, torna a sortir el sol, i cap amunt. Tranquilitat total en un sector on hauré de tornar a rematar la feina.

Fent el vago a Arboli

Dijous de vaga que aprofitem amb l' Alberto per anar a rodar una mica a Arbolí. Alla coincidim amb una bona colla de coneguts. Ja ens anirà bé, doncs aporfitarem vies muntades i fins i tot algun toprope.....
Escalfem a Mighty pennis 6a+ llarg, peró amb una entrada no apte per a calentaments....
Vist que el 6b esta ocupat, em poso a la No m' enganyis més 7a molt guapo, a veure si el desencadeno; al final resulta que em pot l' honor i l' encadeno de nou...aixó si, ho he donat tot.
Desprès intento, ja que la tenen muntada, la Pa d' aglà 7b molt maco. Al pas de decisió m' arrugo ràpid: encara falta confiança i coco. Baixo, per a posteriorment fer-li un top-rope prou digne, sense encadenar, peró casi.
Rematem la pila a la Y luego pasa lo que pasa 6b+ també llarg, amb un pas de placa guapo.
I finalment, ja sols, fem la fàcil Tu vas a lo que vas V, peró posant la ferralla, a veure si practiquem una mica.....

Mariano a l' esperó desplomat del Pa d' aglà.

Vilanova de Meià: Papisuca 185m. 7a + Plurabel 100m. 6b+

Si fa dues setmanes vam sortir a afinar l' equilibri, diumenge va tocar una mica de "gorileo", per a anar agafant to......cap a Vilanova, doncs. Desprès d'una setmana amb força activitat, rematada dissabte amb una ultratrail en forma de calçotada (aixó si que va ser dur...), dues vies al món del desplom i del bombo et deixen ben servit. Comencem a la Roca dels Arcs, per la via Papisuca, al sector de la Tierra de Nadie, on per cert hi havia una cordada xina de francesos, es veu que també n' hi ha de dolents, que no van callar en tota la via...
L1. 6c Vam fer la variant de 6a, que empalmem sense problemes amb el 6c. El 6a guapo, gens sobat. Al 6c bones apretades d'alguna regleta sabonosa i anar aguantant desprès.

L2 6b Travessa a esquerra, on es fàcil passar-se i anar a petar als spits de la Passatgers, i recte amunt per un mur molt guapo, assegurat amb alegria. Es més còmode muntar la reunió a la Passatgers i fer canvi (I grau, per la feixa) a la nostra.

L3 7a Desplom curt i intens. Inici una mica polit, travessa a esquerres i un pas llarg a buscar el canto salvador. Es pot guarrejar al gust.....

L4 6a+ Mur amb bones bústies, amb un parell de secció més plaqueres.

L5+L6 6a+ i V. Les xapes no es veuen gaire, queden damunt dels bombos. Bombos cabronets, per cert. Sobretot el primer. Enllacem sense problemes fins a la darrera reunió (55m.)

La via ens va agradar força. No esta gaire polida, excepte algun pas, suposo que per la naturalesa de la roca, més que per sobamenta. Aixó si, tal i com diu la guia, hi ha una bona col.lecció de bolts posats amb els peus; fan una palanca que flipes. Amb unes 15 cintes, algunes llargues, ja fas.
Acabem, jo ja bastant a gust, i ens dirigim a la Roca Alta, a disfrutar la increïble roca del sector Pornostar, i de la tranquilitat que no trobes a baix. Triem la Plurabel, amb bona premsa (per cert, ni cas als graus de les 100 millors)
L1 6b Sense gaire convenciment m' hi poso jo, i al primer aleje seriós, baixo i pren el relleu el Feliu; es veia venir. Va ser una mala elecció, doncs el llarg fa una marcada travessa, amb uns pèndols de 2on pa flipà....peró molt guapo.

L2 6b+ Un parell de bombos donen pas a un mur brutal. La segona xapa del llarg està molt mal posada, molt a l' esquerra de per on superes el bombo. De fet la xapes quan la tens als peus. De segon em torno a xupar un pendol del dotze....per a evitar-lo tiro recte, amb penes i treballs. Si teniu compassió del segon, millor no xapar-lo.
L3 6b Bombo guapo, i molt més fàcil que l' anterior i cap al cim sense problemes.

Aquesta és per a vindre a repetir-la en millors condicions, per disfrutar-la una mica més. Via equipada, peró amb caràcter, molt de caràcter. Duiem aliens, peró no els vam posar: millor una bona dosis de pila. Cintes molt llargues obligades.

Terradets. Los delincuentes 270m. 6c+

Desprès de 2 mesos d' inactivitat tapiera, i amb una sola sortida d' esportiva entremig, tornem a carregar-nos la ferralla amb l' amic Feliu, també en parada (en aquest cas programada, peró). Fem cap a Terradets, a fer memòria del sector Amanita, per si de cas. Triem la Delincuentes, on podrem apretar una mica sense compromís. A més la placa fina ens ajudarà a reiniciar els giroscòpis, que estan una mica rovellats.
Pugem el cuestorsinperdon en uns 25min. i ja arribem a peu de via amb un bon "globo".
La via ens va agradar força. Prou sostinguda, llàstima del penúltim llarg. A destacar el darrer llarg, que tot i l' aspecte, és molt bo. El 6b's els vam trobar apretadillos, en comparació amb els 6c+. Al tanto amb blocs a l' inici del L4. Molt equipada, però amb pasos fins obligats. Cintes llargues i doble corda. Vem rapelar, sense problemes, segons ressenya del Luichy. A veure si tornem a agafar el ritme.....
Com a nota curiosa; el fill de "l'Avi de la mel" ha fet un petit muntatge amb fotos de son pare, incloent-hi la ressenya de la via que l' Albert, el Vicenç i el mateix Feliu, van obrir i dedicar-li. Son ben parits aquesta gent....(els de la mel, em refereixo)

Ll1, finet i llastra final

L2 amb la paret bona darrera

Inici finet del darrer llarg

delinqüents habituals...

Excursió pels voltants de Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà)

3 de març. Petita excursió, que encara vam retallar una mica, pels voltants de Sant Julià de Cerdanyola, amb bones vistes al Pedraforca i a les Penyes Altes. Itinerari força variat, amb antics conreus a la solana, bosc a la obaga i alzinar a la carena. Vam anar encara més lents de l' habitual perquè l' homenet ja vol baixar de la motxila a caminar, cosa que l' esquena del seu sofert pare agraeix....Tot l' itinerari senyalitzat, primer com a PR i desprès GR, tot i naltros vam tallar a la tornada, agafant pista i restes d' antic sender. 

Inici de la passejada

 ...i final, amb el coll de Jou al fons.

la visió del món d' un nen de 3 anys

duatló a Siurana

Considero que ja li he donat prou vacances al dit. Jo vaig a trepar: si no vol venir que es quedi a casa.....
Aixi que dissabte matinal a Siurana, juntament amb el Fèlix. Anem directes a Cantonigros, on farà força calor, peró almenys estarem sols practicament tot el matí. Aprofitaré per a desencadenar unes quantes vies:
Estrany parany 6b (aquesta si la encadeno), Poll remullat 6b, l' esquerra d' Antaviana 6c+,(que no encadeno per por de tibar de dit....),  i finalment, i per culpa del Feliu que no te ganes de tornar-la a probar, em toca desmuntar i desencadenar la Demà els inocents 7a+/b, en top rope i saltant-me el pas clau...per a ser la reentré no està tant malament.
Pugem d' hora cap a l' aparcament, on flipem amb la quantitat de cotxes que han arribat...ens despedim i enfilo cap a l' aparcament de Corral Nou, des d' on vaig a fer un tomb corrents (uns 40min.) per a rematar el dia.
Quan passi la grip que em arreplegat, hi tornarem.

Fontfreda. Muerte o Tatanka 300m. 7b

Dissabte vam pujar amb el Vicenç a repetir aquesta bona via, que, juntament amb el Feliu i l' Albert, van obrir l' any passat. Jo tinc l' oportunitat de conèixer un sector nou, i el Vicenç podrà escalar la via fins dalt, doncs la seva tasca oberturista s' havia quedat al tercer llarg.
Aproximem des d' Àger (40min. de pista...), aparquem a la corba, i en mitja horeta som a peu de via. L' aproximació és una mica empipadora, sobretot al tram final. La via comença a la gran placa tombada en forma de triangle. Parabolt visible a la llunyania.......La ressenya i més info ici.
L1 Placa molt bona de 6a (o més...) a equipar amb peces petites, fins al bolt que protegeix el pas més durillo. Desprès més canto fins a la R. Camalots per al tram final.

la placa

L2 Sortida pel diedre de la Fisura Obliqua fins a unes llastres musicals a esquerres, on t' has d' assegurar (C1) i enfilar....sonen sospitoses, peró aguanten. Placa més fàcil fins al tram de 6c, molt assegurat amb peces de l' antic projecte. Saltar la R d' espits per agafar la placa guapissima de V+. Al tanto amb el fregament.

final L2

jaciment arqueològic a R2, desprès de dubtar ho vam deixar per a generacions futures

L3 Mur taronja vertical amb peus i preses poc evidents. Canto més bo just abans del bombet de sortida, el tram més obligat i dificil a vista. Naltros vem passar en A0. El tram més dur del llarg es troba més amunt, just abans del 4rt parabolt: Fisureta dificil ( potser una mica més de 6c+) i neta.
L4 Navegada per placa tiesa i desequipada, amb roca bona, peró amb algun canto encara sospitós.
L5 Sortida de la R prou dificil a xapar el bolt. Desprès d' aquest hi ha un pitó no ressenyat (gràcies Albert), que tranquilitza una mica al fer el pas cap a la placa de l' esquerra. Tram més fàcil i en roca bona fins al següent bolt, tramet trencat (menys de l' esperat) i R.

fnal L5

L6 Fàcil fins al pas de 6a. A l' esquerra cap al bonic esperó i pas difícil i tècnic, peró molt ben assegurat, per a anar a buscar la placa de roca brutal de sortida. Arribada a la R amb molts pedrots sueltos...al loro amb la corda i el company. R a muntar de l' arbre, algú ha considerat que sobrava el parabolt i l' ha rebentat. Al tanto amb la longitud de cordes...duiem un dels 60's tallat i vam haver de fer una mica d' ensamble.

esperó abans del pas clau del L6

Vam posar-hi poc més de 6 horetes. De material vam fer amb joc complert d' aliens i camalots fins al 3. Tascons absolutament imprescindibles, fins i tot es podrien repetir mitjans.  Pedala útil per a guarrejar, com va ser el cas, el 7b. . La via ens va agradar molt. És relativament asequible de grau, peró cal tenir en compte que està bastant neta d' assegurances fixes. Potser per això ens va semblar que el grau estava més collat del normal. A destacar la longitud dels llargs; obligat cordes de 60m. de veritat (no com la meva....). La via està prou segura, però encara vam acabar de treure una mica de runa.
Tornada en pujada, no tant forta com pinta la ressenya, per una semicresta amb unes vistes magnífiques a banda i banda, fins arribar al cim característic, No agafeu la baixada que hi ha fitada abans del cim, cal passar-lo i agafar un coll més evident. Canal empipadora i tarteres ràpides desprès fins a la pista. En un altre ocasió provaré d' aproximar des de Bagasses. Tot i la pujada no sembla una mala opció.
Però això em temo que serà d' aquí a uns quants dies: Si bé el dit em deixa escalar, no puc ni entrenar ni tibar tant com voldria. Com que haig d' anar sobrat de forces per a compensar el coco, si segueixo amb aquesta dinàmica acabaria fent vies de IV....total, que em prenc unes "vacances" fins que tingui el dit arreglat del tot. Sembla que ens fem grans........espero anar omplint el blog amb alguna excursioneta familiar.