divendres, 25 d’abril del 2008

yo, el halcon


Ahir dijous vam tornar al falcó. Em sembla que hi anirem uns quants dies seguits; hi tenim feina a fer. Vam quedar amb en Kletterer, encara no ens coneixiem, i uns col.legues seus a les Borges i d' aqui cap a Arbolí. Vam parar a omplir garrafes a la font d' Arbolí, i és un gust veure l' aigua que hi raja ara.....
Els diem d' anar al falcó i hi ha certs reparos inicials, ejem: un dels seus col.legues es veu que no ha escalat gairebé mai. Pero l' amic Kletterer l' enreda, ja farem, li diu....Aquest tio és un perill, qualsevol dia els enganya i els fot en algun d' aquests vions de "superhombres" que es curra a Montrebei, quin cas.
Total, ells van fent al seu rotllo i naltros ens posem en un 6c guapillo i variat. Lo bo del sector es que les vies son, en general, molt llargues i molt d' anar fent, sense passos bloqueros. Et pots possar en 6c a escalfar i no pendre mal. Puja en Kletterer a xerrar una estona i també li fot un pegue. Tot seguit ens posem al tema. Repetim el 7a+ de l' altre dia, a veure que tal. Em sembla que va ser el primer cop que repeteixo una via, amb l' idea d' insistir a encadenar-la. Al Feliu no li surt, s' enreda amb els passos tecnics de dalt. La provo jo, començo be la seqüencia dura i la cago amb el canto d' un xapatge. Surto de nou i faig la sortida del diedre prou be, em quedo amb els moviments, pero em peto per xapar. bueno, ha sortit amb dos repossos, pero em sembla que ja la tinc controlada. A veure si el proper dia surt i m' anoto el primer 7a+, ni que sigui al tercer intent, ja veurem.

dijous, 24 d’abril del 2008

Paret de l' aeri. La dels Sostres+Aparicio 6b.

Combinat de vies bastant guapo, una bona combinada de tècniques, amb regustet clàssic a baix (Via dels Sostres), i escalada de finura i continuïtat typical Montserrat a dalt (Aparicio).
Quan hi vam anar, en ple agost del 2006, vam entrar-hi massa aviat i vam passar bastanta calor. Sort que a dalt ja ens va quedar a l' ombra. Una indisposició de l' alberto a peu de via, amb megaarcades incloses, gairebé en va fer tirar enrera, pero que coi, despres de l' aproximació...li fotem. L' "avantatge" d' aquesta via és que has de sortir per dalt, doncs les travesses fan dificil rapelar, almenys per la pròpia via. Parlant de travesses, al lloro amb cordades desiguals, que teniu uns penduls guapos. Per sort, tal i com es veu a la foto, els amics entren a caldo. Les reunions i els tramets de placa estan bé.

La part de dalt esta equipada amb spits (em sembla recordar que una mica cutres), pero corre aire. Cintes i friends, diria que fins al 2 de camalot.

dimarts, 22 d’abril del 2008

Vilanova de Meià. El Clan de los Chamanes.

El que més "llama" d' aqueta via és el sostre del segon llarg, que per altra banda és el seu major atractiu. la resta aixi, aixi. Quan la vam fer vam tenir la sort de tenir uns companys escalant la lleida, i des d' allà ens van fer unes fotos guapes.
Recordo un primer llarg (em sembla que 6c) molt de placa amb regletilles, el segona comença amb 7a i desprès ja el sostre. Els llargs de dalt tenien alguns passos en artifo i lliure desplomadillo i després ja era més fàcil. Recordo el Fèlix dient: "tranqui, que aqui ja només és vertical....".Ben assegurada amb parabolts, grau obligat em sembla que marcava V+.

La placa de 6c del primer llarg

obviament el sostre


sortint del mateix

dijous, 17 d’abril del 2008

Aló, aló; aqui Falcó nocturn

Més d' un any; aixó es el que feia que no anava a escalar esportiva. Pero ara els dies allarguen, i alguna tarda ens podem escapar a fer un parell o tres de vies. Ahir vaig quedar amb en Feliu per anar a Arbolí, i ja em temia el pitjor: La seva idea es clara, cap al Falcó. Com que no tinc cap foto em prenc la llibertat de posar un enllaç amb Kantugansu, on hi te una foto preciosa.
Vies llargues, aire entre xapes, roca excel.lent. Ens posem a la feina amb un 6c+ d' anar fent amb final feliç. Caic a la darrera xapa, en un pas d' aquells de fe. El Fèlix també, pero despres la repeteix i l' encadena. Jo passo de repetir-la i com a càstig tinc que muntar la Pa ella (7a+), un diedre fissurat molt maco, amb bona ganda, amb una entrada de tibar-li i amb una sortida desplomada molt tècnica, i obviament amb menys canto. A la foto es veu clarament, és el diedre vermell entre l' escalador i la part grisa de la dreta. Va sortir amb reposos a la sortida. De la darrera xapa a la role hi ha una bona excursió, amb canto petit. Mes val repossar be, o et jugues una bona volada, aixó si, neta, neta.
Apa, a veure si la setmana que ve hi tornem.

dilluns, 14 d’abril del 2008

Regina. Promio-Moreno 325m. 6b/A2

Aquest cap de setmana haviem d' anar a Montrebei, pero el tema de la pluja del divendres ens va tallar (quina excusa mes galdosa...). A mes encara no teniem el beneplàcid del "guardian de la llave del reino de Montrebei"...Total que el Toni en Feliu i servidor vam enfilar a Regina el mateix dissabte, almenys posarem algun catxarro, que ja fa masses dies que per H o por B anem fent el friki (aixo si, sempre en tàpia). Vam fer servir una bona ressenya de la casa.
Vam aproximar ens uns 40m. per el camí dels covards, fent un bon tomb, pero amb molt bones vistes i molt distret de fer. Vam veure gent a la PC i la Galí, i mecagontot, una cordada que començava la promio. Quan arribavem a peu de via els trobem que foten el camp. Els preguntem que els ha passat i ens diuen que allo es trenca tot i que passen. Lo més fort es que eren euskalduns....i es van baixar!!

Bueno, naltros al tema. Per començar un rebull, a veure si dona ales

El primer llarg t' agafa una mica fred, 6a+ amb un paset concentrat, pero ben protegit.


Segon llarg molt guapo, pas de 5+ molt fi i despres canto gordo.


Tercer llarg. Vaig començar be en lliure, pero vaig rajar-me al no poder col.locar un friend, doncs tenia la grapa al forat bo. Havia de canviar de mans i em vaig tallar. Vaig destrepar fins al darrer clau i vaig tirar en artifo. Per cert, encara busco el pont de roca del mig....El llarg acaba amb un franqueig molt guapo.

El següent llarg es disfruton, tieso i de molt bon equipar.



Cinqué llarg mes plaquero, guapo també. Aqui el toni arribant a la role


El sisé te un pas de 6a rarot, pero ben protegit. La travessa final es espectacular, amb bon canto.
El llarg de A2, te una entrada de placa molt fina a buscar un invertit, amb regletes per als peus cutres, es trencava tot. En lliure he vist que li posen de 6c+ a 7b. Home, un cop has pillat l' invertit poder si que es 6c+, pero per anar alla segur que es més. Va sortir amb un elegant A0. Aquest almenys està ben assegurat.


Travessa de IV+, amb bon canto i ambient, pero molt curta.


El nové llarg comença bé, amb una fissureta de V, pero de seguida perd, per anar a buscar la reunió en un arbre.
Vam sortir per la dreta, amb un pas de placa de 6b, ben assegurat amb 2 bolts, encara que amb roca una mica delicada. Aquest si que va sortir.


Bona via, pero te tramets on s' ha d' anar al cas amb la roca.
Vam possar-hi 5:30h (cordada de tres) i vam fer servir un parell de tascons mitjans, semafor alien, el gris, taronja i camalots 1 i 2. El 3 no cal. Vam guanyar un mallon i vam perdre un moscata normal, que ens va caure al darrer llarg.
Ah, i un dia cullunut, amb una mica d' airet a estones, pero suportable.
















dijous, 3 d’abril del 2008

Montserrat Sud. Aresta Jan

Havia vist aquesta via feia temps als Ressenya, i em cridava l' atenció la seva longitut 540m.
Vam agafar la ressenya d' onaclimb (les ressenyes del Luichy sempre em motiven, suposo que per la seva precisió, saber que et trobaràs, o no, jo tinc poc esperit aventurer...), i diumenge 31 ens hi vam enfilar, l' Alberto, en Feliu i servidor.



Primer llarg cutrillo, per arribar al primer 6c+. Aneu al lloro amb els pedrots, el camí es just a sota. El 6c+ molt guapo, llàstima que no tenia el dia molt fi ni ganes de lluitar, perque es podia encadenar bé, entrada molt tècnica de posar-se be i despres foradets d' anar fent.


El bombo final del quart llarg (6b) es molt guapo, amb un bolo enorme encastat, per si voleu fer alguna dominada.....També molt guapo el cinqué, que et deixa dalt de l' agulla d' on es munta el rapel. Aqui ens va apareixer una cabra. Sempre flipes com poden arribar a alguns llocs.


Del cim de l' agulleta ja es veia el tema del 7a. Seguros lluny (no val A0's). L' Alberto donava per fet que ens escaquejavem per el 6a, pobre....sembla que no conegui el Fèlix. El tio s' hi possa i l' encadena al límit. Comença amb una secció tècnica, desplomet de poc canto i despres aguantar la placa. El puto pas del desplom el vaig fer tres vegades, caient al treure la pedala que hi havia deixat l' ALberto. Fos com la mantega decideixo abandonar-me, pillo el Tibloc, el reverso i pujo a jumar...almenys practicarem maniobres. La putada es que mai trobes el moment de tornar a la roca....Bueno, recuperem la moral al seguent llarg, de 6b, fàcil, amb algun pas llarguet al mig.

La resta de la via ja va més per cresta, amb resaltillos de 15-20m. de V-IV. A partir del llarg de V pots anar amb bambes i a la reunió 13 ja pots plegar cordes.



La tornada per un camí molt bonic, desconegut per a nosaltres. En 45m. et plantes al parquing.
Amb cintes ja fareu, ara, 6b/c obligadillo ( o tens un colega lolo i un jumar...)
Adeu