dijous, 27 d’octubre del 2011

Esperó primavera en mans guiris

Com si es tractés del 1811, tornem a tenir això plè de francesos (majoritariament)....practicament totes les vies per sota del 7b+ de l' Esperó primavera ocupades per cintes, cordes o gent escalant. Obviament hi ha de tot a la vinya del senyor, però deu ni dó l' escampall que van muntar: peus de via amb tot de material estès, gent fent la clapadeta al mig del camí, cordes en mig de passos estrets, etc.... Al final passes de tot i si xafes alguna cosa mala sort.
La matinal d' ahir no va ser gaire productiva: vam escalfar a la Lamparós 6b+ amb entrada apretada. Rematem l' escalfament a la veïna Pepitu va de curt (de grau, crec...) 6c+ molt cabró, que no encadeno. Desprès ja em toca muntar-me la clàssica Papagora 7b+. Vaig muntar i recordant passos. Tot va sortint, peró em noto fluixot i fa força calor. La desmunto i asseguro el Sergi al seu projecte. Per acabar, i vist que està tot ocupat, repeteixo la Lamparós, per a que el Jaume li faci un top, a veure si s' anima algun dia.

divendres, 21 d’octubre del 2011

Retorn a la Siuranella

Per fi la calor afluixa i podem tornar al que, per lo vist, és el meu sector talismà. Ahir a la tarda pugem a la siuranella central, on coincidim amb un grup d' italians. Bufa un aire moderat, que et fa posar la jaqueta al parar, peró que ens regala un tacte boníssim.
Ens posem a la feina escalfant a la Romanof 6b+. Mirem de rematar l' escalfament a la Mort de gana 7a de placa anecdòtica fins a un desplom sense peus on hi ha el tema. Dificil de llegir a vista, el Feliu s' ha de penjar i a mi em surt al flash. Ja més a to, el Feliu té el detall de muntar la Ejaculació Perifèrica 7b. Entrada fisica per, mig petat, afrontar una placa de regletes amb peus cutrillos. Desprès anar fent fins a la r. Al meu torn, i amb un bon flash, "amigo" en aquests cas, encadeno.....d' aqui lo del sector talismà. Amb la feina feta em dedico a assegurar al Feliu a un altre tiento a la Ejaculació, on cau per un error de peus (l' error era portar aquells peus de gat desfets) i a un darrer, tot seguit, a la Mort de gana. I per acabar, i empès fer forces obscures, em poso a vista (per dir algo), a l' Àrros de llamàntol 6a de diedre molt guapo que faig completament a fosques, nomès amb la llum del meu frontal....que m' està passant????
Darrer tiento a Mort de Gana

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Ordesa. Via del SEXtO. 350m. 7a

Divendres a la tarda m' assabento que em toca estrenar-me a Ordesa....amb franquesa, ni el cos, ni sobretot la ment, acompanyen gaire aquests dies. La cosa pinta complicada. Peró bé, ja ens tens dissabte ben d' hora, pero ben d' hora ben d' hora, juntament amb el Vicenç i el Santi, que faran la Somontano, cap amunt. Ja a peu de via m' assetgen els dubtes. L' únic que tinc clar és que el Fèlix haurà de tirar tota la via. El que no tinc tant clar és si tinc ganes de posar-m'hi, ni que sigui de segon...mal "asunto" si a peu de via ja tens ganes de ser a dalt. Als primers llargs vaig molt desmotivat, peró la cosa s' anima una mica a dalt, coincidint amb els llargs més macos i plaqueros. La ganxetotopo aqui.
L1 Peu de via a la vertical del gran sostre. Localitzar la placa taronja evident de la ressenya i amunt. Fàcil fins a les tibades de blocs del 6b.

L2 Per a mi el coco...fàcil fins a la xemeneia que s' encabrona fins a 6c. Naltros duiem el C5 que ens va deixar l' Albert (gràcies de tot cor..) i ens va anar de perles, sobretot tot a mi, que el vaig fer servir per fer un A0 lliscant....El C4 quedava bé més amunt.
L3 Sortida de la r una mica cutre. A l' alçada del bloc sortint la cosa millora.
L4 Comença una escalada més plaquera, amb roca molt bona. El Feliu va tirar massa amunt sortint de la r, saltant-se per dalt el primer pitó. No toqueu gaire el pi.....
L5 Desplomet amb canto i navegada per placa molt bona.

L6 Bombo guapo i més placa en travessa fina.
L7 Sortida panoràmica de la r, placa i tram desplomat on hi ha el pas. El Feliu ho soluciona amb un lance, peró també surt sense fer treure el cor per la boca al company....acte seguit una altre navegada per un festival de gotes d' aigua bonissimes.

L8 Diedret fàcil fins al bolt. Passos tècnics de placa. El Feliu apreta més del compte, amb un altre dinàmic inclòs, peró a mi em surt més fàcil per uns bidits a la dreta. Fins i tot encadeno.
L9 Passaco de bloc no obligat i encara alguna apretadeta en bavaresa més amunt.

En poc més de 7 horetes ja som dalt, on fa poc que ens esperem aquells dos amb el rotpunkt de la Somontano sota el braç....felicitats animalots. No cal dir que el Fèlix també ho va encadenar tot...quilvaparir.
Duiem el material de la ressenya, i segons els Feliu li sobraba. Si jo hagués fet algun llarg de primer, segur que no em sobraria tanta cosa. El C4 i el C5 només els vam fer servir al L2, peró son imprescindibles.
En fi, que no va ser una estrena molt lluïda peró és el que hi ha.....llàstima, perque la via és molt bona i sostinguda.. L' haurem de repetir en condicions òptimes per a disfrutar-la com és mereix.
 Sort de les vistes....

 SAMMM

divendres, 7 d’octubre del 2011

L' Herbolari

Ahir a la tarda pugem amb el Fèlix, l' anònim i el Carlinhos a fer metrillos a l' Herbolari, un sector en el que no havia estat mai i que té vies realment bones i força llargues. Ombra a la placa est a la tarda, obviament....
Escalfem a la placa est de l' esquerra, on hi ha un parell de vies noves, ? 6a, si fa o no fot.
Ens desplacem cap a la dreta a acabar d' escalfar a l' Arrebato 6b+ molt maco, amb un paset d' apretar a dalt. Aprofitant que el Vi...perdó, l' anònim, ha fet la Cojon Prieto 7a, m' hi poso a vista, peró amb cintes ja posades, que no és poc. Via molt bona, amb una bavaresa desplomada més espectacular que dificil.
Desprès ens disposem a treure l' entrellat a la This School Pen 7a+. Tramet amb bones apretades seguides i desprès fàcil fins a la cadena. No surt a vista i queda pendent per a alguna visita posterior. Per a acabar, i aprofitant també les cintes del senyor que venia amb nosaltres, faig a vista la Fisuterapia 7a, també molt guapo, potser un pèl més dificil i tècnic que l' altre, sobretot per els moviments per l' esperó desplomat. A dalt és qüestió de pila. Marxen els nostres companys cap avall i ens quedem amb el Feliu repetint la darrera via, esperant a que, com sempre, ens agafi el negre....i com sempre sense frontal. El braç no m' ha fet mal, només una molestia al començar, i almenys hem escalat uns metrillos i hem agafat moral, no com la darrera....

dimarts, 4 d’octubre del 2011

Guara. Congrés i Barranc de Chimiachas.

Cap de setmana congresual amb la resta de "l' equip". Els components del nucli dur (i majoritari) ens van obsequiar amb un reguitzell de tòpics que naltros creiem erradicats: Bon sopar, bivac en un raconet bonic, llevar-se amb la calma, bon esmorzar, dificultats per a trobar el camí, una bona aproximació, una activitat curteta i una bona encigalada per a retornar al cotxe: tots els ingredients per a una sortida "sabor d' abans".....sense oblidar uns bons farts de riure, que ja convenen, ja....una altre manera de fer teràpia. Ja va bé, per a variar una mica. L' única pega, la cursa que vam trobar que feien a Alquezar. Ja és mala sort. En fi, que esmorzem al bell mig del follón i així de pas podem gaudir de la sortida d' aquesta animalada i dels temes musicals a tot volum que l' acompanyen. Agafem els cotxes i enfilem les pistes per anar a veure si fem el barranc de Chimiachas. Desprès d' alguna dificultat trobem el bon camí (obligada la visita a l' abric amb el cèrvol de Chimiachas) i ens petem el barranc en poc més de dues hores; i aixó que som 7. Ens pasem de llestos al triar el camí de retorn i ens acabem xupant una mica més de desnivell del que tocava, per un camí no gaire marcat. Jabalinada marca de la casa....
Amb la calma parem a hidratar-nos una mica al camping i cap a casa.....una sortida diferent, més social que esportiva. Ja tocava, doncs ja anyoravem els vells amics....
El barranc, fluixet. A destacar els darrers ràpels, per les olles on es fan. La info tècnica ici....i quatre fotos per a recordar la sortida.
El cèrvol

 La patrulla

 
 primer ràpel

La "cocineta"

 i cap a l' altre banda...

com sempre, lo últim en material...

 el nen ja no és tant nen ( i sino mireu la cadira...)

com ho deus acreditar?