dilluns, 28 de juliol del 2008

Cavallers: Killer fastuc. 240m. 6a

O sease el Pistacho Asesino.....
Divendres un altre cop cap a Cavallers. Aquest cop amb el Toni i l' Alberto, amb la idea d' anar amb calma a fer la Pistacho. El Toni i jo l' haviem fet ja fa uns anyets de paquet, peró ara em tocaria escalar-la de debó.
Aproximant a la paret coincidim amb dues cordades, que "evidentment" també van a fer la Pistacho....no cal patir, pero; és l' Albert Salvadó, que sembla que va de family climbing; de totes maneres segur que no ens haurem d' esperar gaire a les reunions. Quan veus que treuen corda simple de 80m. i van empalmant llargs amb aquell ritme...en fi que encara ens estavem possant els gats que ja no els veiem...quin bou!
Anecdotes a banda la via es molt guapa. Fa gracia veure com vas recordant coses de la via, tot i repetir-la al cap d' anys. Encara recordo el pas de canvi de placa del darrer llarg...el primer cop ens vam arrosegar, mig fent un pas d' esquena. Per sort aquest cop vam passar una mica més "sueltos".
Per a una descripció més acurada de la via us remeto als Kutres (sap hasta greu anomenar-los aixi...), pero aquestes son les meves impresions: primer llarg finet de nasos, si caus segur que t' encens com un misto. Per a ser 6a està ajustat, sort que tenia el rodatge fet de fa 15 dies....

Segon llarg (IV+)

Els llargs centrals molt bonics i rematats per un darrer llarg molt variat, amb entrada fineta a la placa, canvi de placa, amb pas desplomat inclòs, i sortida per el diedre de la Dentrometi2.


Tercer llarg, comença el festival....


Quart llarg


I la tipica foto del cinqué.....

Vam possar un parell de tasconets, aliens groc, gris, vermell i taronja i camalots fins al 3. No crec que valgui la pena arrosegar el 4.
Per cert, al penúltim llarg ja podeu afegir a la ressenya un tascó.....(no és nostre, pero no feia pas gaire que hi era).

Esportiva a Arboli

Dimarts 22 de juliol vaig fer la tercera escapada de tardes estiuenques a escalar totxos....sort que hi havia d' anar almenys un cop a la setmana!!
La qüestió es que vam quedar amb en Poch i cap a l' Ermita d' Arboli. Vies curtes i molt regleteres. Per variar ja va bé...Escalfem en un 6a+ desplomat de canto i despres ja munto un 7a de 5 xapes. A vista no surt, al segon intent se m' atravesa el pas clau. Li foto un tercer i tampoc. Baixo i li foto un toprope a fondo i encadeno amb relativa facilitat.....està clar que falta treballar el coco....Ja sortirà.

dilluns, 14 de juliol del 2008

Cavallers. Combinada El Rap del Niño i la Blues

Bueeeeno, finalment hem pujat a Cavallers. Aquesta temporada encara no haviem pujat a fer-hi roca (si algo de gel a l' Islandis, concretament el 2 de gener). Vam pujar dijous, amb el Toni i el Fèlix, per a fer activitat divendres. Voliem fer un parell de vies i la veritat es que la jugada ens va sortir bastant bé. La idea era començar per El Rap del Niño (275m. 6b), a la paret de l' enanito duro, i empalmar amb la Blues (235m. 6a+), a la quarta agulla de Comalestorres.

Plaques de la Rap i l' Agulla de Comalestorres
La combinada és una bona proposta, crec: a la primera via aproximes en 20 min. escales practicament tot el desnivell fins a peu de la segona, camines 20min. més, escales la segona i baixes ben servit; 15 llargs i 510m. de roca excel.lent, amb tota la varietat de tècniques que volgueu.
A les 9:00 començavem la primera via, una mica tard..., pero és que el sopar a Pont de Montanyana es va complicar......Per anar al tajo vam repartir-nos les vies, en comptes de repartir llargs; en Feliu faria la Blues i jo la Rap.
La primera via té un predomini clar de la placa, amb algun diedret i bavaresa. El primer llarg és una mica raro, amb alguna laja xunga. Desprès és un festival de roca, millor encara que la que ens trobariem a la Blues. El cinqué llarg (el primer despres del jardí), és per a mi, el més guapo i obligat de la via.En teoria és 6a, pero un + tampoc hi sobraria. El llarg de 6b nomès té un pas, que en tot cas es pot fer en A0.

El cinquè llarg, obligadillo
El pas de 6b, no obligadillo
La via es troba perfectament equipada amb bolts, inclus en punts on tens unes fissures d' escandol, pero bé, suposo que va ser la opció dels aperturistes: cintes i prou.
En tres hores i quart ens plantem a dalt, menjem alguna cosa i en vint minuts ja som al peu de la Blues.
Alla ens trobem dues cordades pululant per peu de via. Ells tiren més amunt i naltros anem directes a l' evident fissura del primer llarg. Llavors es quan venen i fan la pregunta del milió: vais a hacer la Blues?, pues en principio si....Al final ens van cedir la via i es van possar a la Dentrometidos....De la Blues poca cosa a dir; via molt maca de fissures a equipar. Informació més detallada aqui. Tingueu en compte que la orientació de la paret és molt est, a partir de les 15:00h queda a l' ombra i si fa vent, com va ser el cas, passareu fresca de veritat. Naltros duiem els paravents i algun forrillo, a lo clàssic, i no va sobrar res. En quatre horetes vam ser dalt. Vam fer servir aliens i camalots fins al 2, pero pots possar els que vulguis. Els tascons els vam passejar.
A la blues. Aqui la xupa no sobra gens.