divendres, 30 de setembre del 2011

negociee

Ahir la tarda sortida no gaire productiva a Siurana...poca motivació i una mica de mal al braç ajuden a pendre-s'ho amb calma. Anem primer a la Siuranella Est, a escalfar a la Pocapena 6c. Un cop feta la ronda ens desplacem al veí sector Negociee, on aquells dos proven la Tomate un mate i posteriorment la dura Hot Knife.
Jo no estic per brocs i em dono per satisfet encadenant a vista la plaquera Estado Gaseoso 6c+. Definitivament aquest sector no m' acaba de fer el pes, i menys si vas tres (, i menys si vas fluix); et pases més estona passamans amunt i avall que escalant....
Estado gaseoso

dijous, 29 de setembre del 2011

Excursió a Sant Miquel de Montclar. Biure ( La Conca de Barberà)

A partir d' ara aniré introduïnt quatre apunts de les excursions que anem fent, que si no desprès, com ja em passava amb les escalades, queden en una nebulosa de records confusos, i sap greu. No espereu trobar descripcions acurades, ni tracks (difícil; l' únic gps que tinc és el del cotxe...), ni perfils....només quatre coses i alguna foto per a fer memòria. La tònica general són excursions i passejades curtetes, fetes tranquilament amb la familia i amics. Si algú necesita més informació d' alguna sortida, ja ho sap.

Diumenge passat vam pujar, amb la familia Aulés, a l' ermita de Sant Miquel de Montclar des del poble de Biure, proposta d' en Rafael López-Monné en un dels seus volums de A Peu per les comarques de Tarragona. Per cert, recomano fervorosament aquestes guies, molt allunyades d' una mera descripció de l' itinerari físic.
L' excursió en si ens va agradar força, tot i que fóra més apropiada de cara al fred. Primer tram per pista, pujada intensa fins a la carena i vistes molt maques per tot el llom del Montclar, des d'on, si el dia es clar, s' albiren els Pirineus.  Bon refugi per a dinar a l' ermita, que vam trobar oberta.  Total vam fer 4 horetes d' activitat, incloent-hi mil parades tècniques i el dinar.



divendres, 16 de setembre del 2011

Can Paràsit

Ahir a la tarda sortida multitudinària a Can Paràsit, on trobem ombra de tarda i graus que ara ja ens van bé....
-Tutti quanti 6b+. No entem res de l' entrada, jo crec que s' ha petat algun canto clau...ara és més que 6b+. O aixó o estem pitjor del que ens pensavem...La resta ni fu ni fa, excepte el darrer tram.
-Montzaner Al Zaidi 6c+ collat. Molt guapa. Desplom, pas finet i pas de bloc a dalt que ens tomba gairebé a tots.
-Ma mola molt 6c+. Grau 80's i amb spits, peró la millor del sector. Podria ser un bon 7a. Sort del flash a darrera hora del Feliu. Al loro amb el vesper que hi ha a la dreta, a mitja via i que ens impedeix de provar la variant superior dreta de 7a.
-Ultramemia 6c curt i explosiu, de forat a forat en desplom. Guapo
Marxem abans del negre amb un petit botí que no arriba a la dent boja...amb tanta colla.

dimarts, 13 de setembre del 2011

Montrebei. Desequilibrio Hormonal. 240m. 6b+

Per a seguir agafant rodatge marxem dissabte a la nit cap al Montsec, amb la intenció d' anar a fer un parell de vietes al Peladet. Però com que això de fer dues vies sempre queda en un intent, decidim provar sort a Montrebei, a veure si fem una sola de les "curtes" i sortim per dalt sense torrefactar-nos. Al prat només hi trobem un parell de cotxes francesos de saltbasistes....tota la paret per a naltros. Tranquilitat absoluta, ni un crit ( a part del moment puntual del salt dels sonats aquets...), ni un dringar de material. Temperatura ideal, més bona al avançar el dia i aixecar-se una mica d' airet. L' únic que ens va donar una mica de mal rotllo va ser un corb mort just a peu de via...brrrrrr.
Duiem la ressenya del Luichy, com sempre molt clara. Segurament per aixó no ens vam embolicar a la part superior, tal i com passa sovint...Tot i que ja hi ha moltes descripcions d' aquesta via, faré un breu repàs:
L1.En fred i amb el cantos una mica sabonosos et poses a to rapidament

L2. Deu ni do la sortida de la r. Desprès de tranqui.
L3. Llarg fàcil i maco. Mola el C4 i fer-lo còrrer amunt per la fissura superior.

L4. Durillo, peró amb més bon tacte que el primer, per sort.....

L5. Placa fissurada molt guapa i passet desprès de la r opcional. Controlar bé el guiat.
L6 Placa fina, travesssa molt a esquerra (pitó amb bagueto visible) i amunt fins al cim. Prou maco. Parar compte al fregament, i al péndol del que va darrera.....

Ens hi vam possar a les 9h i en poc més de 4 horetes ja erem dalt, havent-nos tocat una mica el sol als dos darrers llargs. Per sort el cel estava enteranyinat i no vam patir el foc del Montsec....
La via ens va agradar molt, més del que ens esperavem. Duiem tascons, aliens del verd al taronja i camalots del 1 al 4, repetint el 2 i el 3, peró diria que no els vam fer servir (els repetits, s' entèn). Important bagues llargues i algun mosquetó petit o cordinillo per a xapar claus. Totes les reunions que vam fer estan prou arregladetes amb pitons i spits.

divendres, 9 de setembre del 2011

Siurana again

Seguim intentant agafar una mica el to, aquest cop amb el Vicenç i el Feliu, a Siurana. De fet tots anem una mica a rodar i a tornar a recuperar sensacions: a uns els costa més, i a altres menys, depèn de lo realment bo que siguis....Busquem l' ombra de la tarda a Can Melafots, on coincidim amb el Menor i més tard amb Ximo i Dani. Dediquem la tarda a repetir vies, i fins i tot a desencadenar-ne alguna: Trigonometria 6a+, Perseidas 6b, Garbatx 6c+, Gat reagge 6c i Cromañon 7a+, aquesta darrera desencadenada amb "poderio"...almenys vaig fer el dinàmic d' entrada. Apuntar que la Garbatx a estat reequipada amb químics, afegint algun punt (agrair el fet de desplaçar la segona xapa) i pujant una mica la R. Suposo que van aprofitar per fer neteja, doncs ha caigut un bon bloc....Marxo i deixo aquells dos malalts encadenant la Cromañon "in the night".
 Aquest ja no agafarà el to....

La humitat de la costa ataca.




dilluns, 5 de setembre del 2011

Sud del Pedraforca. Via de Tots 485m 6b/Ae

 L' últim dissabte d' agost, un cop van passar les altes temperatures dels darrers dies, vam repetir aquesta via amb l' Alberto. Comença a ser un clàssic aixó de rependre el curs al Pedra.... Jo ja la tenia feta ( tota de segon, en un dels meus múltiples mals dies) i així podria purgar la meva ànima. L' Alberto va tenir l' ocasió de pujar la Pollegó Inferior i de pas obsequiar-se amb una bona pallissa....
Com que hi ha prou literatura a la xarxa respecte a aquesta via, només faré quatre apunts:
-Vam provar l' aproximació tal i com la descriu el Soldevila a les 100millors. Si no teniu 4x4 oblideu-vos de pujar fins al monòlit. La pujada per la canal es d' alló més avorrida, per no parlar de la posterior baixada. En properes visites seguirem aproximant des del refugi, ho tinc meridianament clar.
-La via apreta més del que sembla sobre el paper: aneu-hi amb el grau de V+ (teoricament el màxim obligat), o de 6a i ja explicareu.....
-Vam empalmar els dos primers llargs (com fa tothom) i el tercer i el quart (els originals, una porqueria; millor per la variant). Vam intentar empalmar el llarg els tub d' orgue (molt maco, peró més estètic que altre cosa...) amb la trepada de la diagonal i vaig haver de fer marxa enrera. La part superior la vam fer en tres llargs, V, IV+ i 6a (que tranqui també...), saltant-nos la R que només té un bolt i muntant-la ja a la cresta final.(dos bolts no ressenyats, que no vaig veure, per cert)
-Vam posar tascons petits, aliens del verd al taronja, C1 i C2. Una pedala per al Ae.
-Tot i el solet que feia, la rasca apretava. Sort de la tèrmica i el canguro...
L1+L2. Navegada....

Oju amb el IV+ desplomat...


Anar tant tard té alguna recompensa....