Per a seguir agafant rodatge marxem dissabte a la nit cap al Montsec, amb la intenció d' anar a fer un parell de vietes al Peladet. Però com que això de fer dues vies sempre queda en un intent, decidim provar sort a Montrebei, a veure si fem una sola de les "curtes" i sortim per dalt sense torrefactar-nos. Al prat només hi trobem un parell de cotxes francesos de saltbasistes....tota la paret per a naltros. Tranquilitat absoluta, ni un crit ( a part del moment puntual del salt dels sonats aquets...), ni un dringar de material. Temperatura ideal, més bona al avançar el dia i aixecar-se una mica d' airet. L' únic que ens va donar una mica de mal rotllo va ser un corb mort just a peu de via...brrrrrr.
Duiem
la ressenya del Luichy, com sempre molt clara. Segurament per aixó no ens vam embolicar a la part superior,
tal i com passa sovint...Tot i que ja hi ha moltes descripcions d' aquesta via, faré un breu repàs:
L1.En fred i amb el cantos una mica sabonosos et poses a to rapidament
L2. Deu ni do la sortida de la r. Desprès de tranqui.
L3. Llarg fàcil i maco. Mola el C4 i fer-lo còrrer amunt per la fissura superior.
L4. Durillo, peró amb més bon tacte que el primer, per sort.....
L5. Placa fissurada molt guapa i passet desprès de la r opcional. Controlar bé el guiat.
L6 Placa fina, travesssa molt a esquerra (pitó amb bagueto visible) i amunt fins al cim. Prou maco. Parar compte al fregament, i al péndol del que va darrera.....
Ens hi vam possar a les 9h i en poc més de 4 horetes ja erem dalt, havent-nos tocat una mica el sol als dos darrers llargs. Per sort el cel estava enteranyinat i no vam patir el foc del Montsec....
La via ens va agradar molt, més del que ens esperavem. Duiem tascons, aliens del verd al taronja i camalots del 1 al 4, repetint el 2 i el 3, peró diria que no els vam fer servir (els repetits, s' entèn). Important bagues llargues i algun mosquetó petit o cordinillo per a xapar claus. Totes les reunions que vam fer estan prou arregladetes amb pitons i spits.