dimecres, 21 de desembre del 2011

Excursió a la Roca foradada de Mont-ral (Alt Camp)

Diumenge gèlid que aprofitem per a fer aquesta senzilla i clàssica passejadeta en familia. Sortida de Mont-ral per l' oest, cap a un collet proper, des d' on surt el sender que, mig carenejant, mig per l' obaga, porta sense dificultats cap a la Roca Foradada. Passada aquesta quedem a resguard del vent i podem gaudir dels entrepans amb un sol que escalfa de valent. La tornada la fem baixant per un marcat sender cap al Bosquet; primer en direcció est per a retornar desprès cap a l' oest. Un cop al Bosquet agafem, darrera els contenidors de la carretera, el gr7 que ens durà a Mont-ral de nou. Café calent i uns Nesquicks al refugi i cap a casa. Per cert, destacar l' amabilitat i el tracte del guarda, res a veure amb el que et sols trobar.....
Un dia fred, peró amb un cel d' alló més net gràcies al Mestral que ha bufat, i bufa, amb ganes aquests dies.
Com sempre recomanar la bibliografia del Lòpez-Monné., en aquest cas el segon volum.

 Mont-ral des de la punta Coroneta. Manda güevos l' antena...

 Dinant al forn.


 Evidentment la Roca Foradada

 

divendres, 16 de desembre del 2011

Can Melafots

Sortideta setmanal no gaire productiva, peró almenys i gràcies/per culpa, del Salva torno a tibar una mica del dit. Falta ràbia, peró almenys no em fa gaire mal.
Escalfem, per a deixar-ho muntat al Jaume i a l' Angel, a Viernes 13 6a+ maco. Completem l' escalfament a la ja clàssica Gat Reagge, 6c molt bo. Aprofitant la reunió compartida muntem la dura Hybrydy, the future? 7b+, segons la opinió del Salva 7c com una casa. El provo en top-rope, doncs apart de molt dura té uns "alejes" que flipes, peró de veritat...25m. 6 xapes. Ell encadena, peró apretant. Jo hi faig un trist paper.
Desprès de que el Salva provi La Bestiola, em decideixo a apretar una mica més a la nova via entre la Siuranella i la Deshinibeix-te, graduada de 7b, segons sembla, dur. Entrada bloquera, tram central disfruton i final també a bloc. Em falta força i ràbia a dalt, i l' ha d' acabar desmuntant el Salva....vaig prenent nota de les meves mancances; ara el més difícil és posar-hi remei.

dimecres, 14 de desembre del 2011

Collegats. Fins al moll de l'os. 160m. 7b

Aquest cop m' he ficat tot sol a la boca del llop.....mig quedem divendres amb el Vicenç amb unes propostes "asequibles", peró a mitja tarda rebo una trucada inquietant; -mira, que al final anirem a la Geganta, t' apuntes?-. Desprès d' uns segons de dubte, perqué ja sé on anirem a petar, dic que si, doncs, segons sembla, la meva tasca serà la d'assegurar. No se si la via, on has de tibar si o si, és la millor teràpia per al meu dit en procés de recuperació, peró en fi.......Així que dissabte enfilem, més aviat baixem, cap a peu de via el Vicenç, el Santi (reconvertit en tapiero de nou, i amb nota), l' Albert i servidor. Els avinagrats del nord es queden una mica abans, amb un objectiu més "vibrant". Comencen ells, que per aixó estan més forts, i naltros darrera. Com que l' Albert ja havia fet el primer llarg de primer, ara em toca a mi; per sort meva havia fet la resta de segon, així que el destí li brindava l' oportunitat de tornar l' equilibri al cosmos. I qui sóc jo per a jugar amb les forces de l' univers?
Peracalç

Ressenya caranorte

Quatre notes ràpides, tot i què, les meves observacions personals de poc serviran als candidats a repetir la via amb dignitat:
L1 És l' únic que es correspon amb el que diu la ressenya, 7a ben posat, per sort meva. La resta molt molt dur, tranquilament mig grau més amunt tot.

L2 Inici delicat, on sembla ser que falta un pitó. Assegurable amb c1 i tascó de la "señorita pepis" més amunt. No és dificil peró dona yuyu, al igual que la travessa a buscar el quart parabolt....deunido.

L3 Inici a assegurar, atents amb la roca. Final en diedre tècnic i molt equipat.
L4 bufff....amb el grau, guapissim. Si no feina rai a fer A0. Sort de les cintes llargues. Final potent.

L5 Una mica asqueroset d' escalar, per la quantitat de liquens i sorreta que vas trobant, a més en placa fina. Com ja va sent costum, no el vaig acabar, tot aprofitant el ràpel del Santi i el Vicenç.
Vam optar per deixar trastos abaix i rapelar la via. R5-R4 (R5 amb un sol bolt, reforçat amb artesania reusenca), R4-R2 (ull, 60m. moooolt justos) i R2 a terra. Reunions, excepte R2, no molt cómodes, sobretot per a tanta gent....De material sembla que és fa amb el de la ressenya, afegir-hi un ganxo.
La via és molt bona, amb una roca de primera. Ara, per a disfrutar-la cal grau, peró grau de veritat, a l' alçada del bèsties que van obrir aixó per baix....
fojón a les R's

Cara Est total, cap a les 13:30h, ni gota de solet...no sé si és la millor época de l' any per anar-hi. En tot cas ja veus com acabo ultimament....
La nuit

tractament de xoc per a un dit tocadet.

divendres, 9 de desembre del 2011

Vilanova de Meià: Cabaret Galàctic 250m. 6c

Dimecres, aprofitant que l' Alberto té festa i donat que encara tinc el dit així així, torno a canviar la sortida setmanal d' esportiva per una mica de paret. Vilanova és una bona opció, sinó la millor, per una visita exprés al Montsec. Ens decantem per la Cabaret Galàctic, reequipada fa molt poquet, on podrem gaudir de l' ambient de la Roca dels Arcs sense apretar gaire (aixó a Vilanova no és mai cert del tot...) i disfrutant d' una roca molt bona i gens "sobada"....suposo que a partir d' ara la cosa canviarà. A més l' Alberto es podrà treure l' espineta de fa temps....
L1. Bonic començament de via.....pas de bloc a assegurar amb alien groc i verd ( com el Chartreuse...), amb la roca marró, i poc adherent, típica del sòcol. Un cop xapat el primer bolt més fàcil.
L2 Navegada en bona roca fins al desplom de roca cutrilla. Un cop passat aquest travessa a sac per a situar-se de nou a la vertical de la r1. La travessa es pot assegurar amb aliens i C1.
navegada L2

L3 Deu ni do amb el 6a!! Ja no recordava el grau VM....pura continuitat, amb alguna apretadeta cap al final. Assegurat amb alegria. Guapo
continuïtat i ambient a L3

L4 Pas de bloc, ben assegurat, de 6c, que vaig trobar fàcil, diedret tècnic (i de posar-hi una mica de morro) i bombo final. La ressenya conté algun error: el tercer bolt no hi és, i al diedre sols hi ha un pitó, que no es veu, a la part inferior. El llarg acaba amb un bombo on hi ha els dos bolts i el pitó marcats.
diedre tècnic

L5 Placa de roca perfecte i desplom final de canto (l' has de buscar una mica peró hi és...). Equipat.
bombos...

L6 Vem tirar per la variant moderna. Molt guapo. També equipat, amb alegria.
L7 Pas de placa fina ben assegurat amb dues xapes ( a la ressenya no hi son). Crec que es pot empalmar amb l' anterior, doncs és molt curt.
V+ finet

L8 Pas de bloc de 6b ben assegurat....el problema és acabar de sortir de la placa! Hi ha canto, peró si caus vas directe a la feixa. El segon bolt és al segon muret del llarg, ja en terreny més fàcil i assegurable. Per a mi EXPO.
Muntem la darrera r d' un sabinot i sortim per la feixa cap a l' esquerra.
Bona via, on la bona tasca de restauració farà que es repeteixi molt més. (Des d' aquí un missatge d' agraïment a la abnegada tasca dels restauradors). Tampoc els buscavem, peró no vam veure rastre de cap rebló antic, tret dels de les reunions, que encara hi són. No sé si és la manca de costum, peró vaig trobar el grau apretadot. Recomanable cintes llargues i aliens verd, groc i gris. Via pràcticament equipada, peró no esportiva.

divendres, 2 de desembre del 2011

fracàs a Siuranella

Si fa poc més d'un mes confirmava la Siuranella Central com el meu sector talismà, ahir vaig tenir l' oportunitat de possar de nou el comptador a 0....Hi fem cap amb el Jaume, l' Angel i el Jordi...calma total. Males companyies. Baixem a la berruga, on no em estat mai. Escalfo a la Gruyere 6b molt i molt guapo, dels 6's guapos que he fet. Les bones sensacions rapidament s' esvaeixen al intentar la veïna Inhibir inhumar 6b amb la part superior de fissura a equipar: just al bombo hi ha un pas, molt obligat, que em va semblar molt més que 6b, tant que, un cop em torna a fer mal el dit i em torno a obrir el que ja tenia mig tancat, baixo...aprofitant que uns nois tenen muntada la Cavall de foc 7a+, la provo sense gaires ànims, i aquí fan falta per a superar el bombo guapo....surten els moviments, peró no tinc esma de tibar. Suposo que tota la setmana mig encostipat acaba passant factura (espero...). Al final tornem a pujar al sector principal per a fer la trilogia de 6a/6a+, que també em fan apretar...definitivament alguna cosa no rutlla.

divendres, 25 de novembre del 2011

Ager: Burundanga 240m. 6c

Ahir vam canviar la sortideta setmanal esportiva per una mica de paret; el dit no em deixa apretar gaire, i per anar a fer 6b's a Siurana, els fem a Àger. Pujem doncs amb el Jaume, el Sergi i l' Àngel (tres bomberos i un paradon), que ja feia dies que volien fer alguna via llarga, i Àger és una bona opció per a aquestes situacions.
Trio, ja que em deixen, la Burundanga, que tinc pendent de fa temps. La ressenya pinta molt bé; equipadeta, bona roca, escalada bellísima...ja veurem.
L1 i L2. Els únics oberts per baix, que francament se'ls podien haver estalviat. Si entres per la Fanal vas a petar a les mateixes R's. De fet sense voler vaig entrar a la R2 des del L2 de la Fanal....la lògica va per allà. El tram expo del L2 es pot obviar, més per lleig que per expo.
L3 Aqui la cosa ja canvia. Mur amb desplom i arribada fineta a la r. Molt guapo, equipat.
a mig L3

final finet del L3

L4 llarg fàcil de 6a amb unes bústies entusiamants, amb bastants passos d' estirar-se prou, cosa que el fa interesant. Equipat
L5 Tipic llarg guarro de transició, per a plantar-nos al peu del mur final.
L6 Per a xapar la primera (sense trampes), oju!!!. Ni a mi ni al Sergi (que tiba bastant més que jo) ens va semblar 6c; vam haver d' apretar fort, fort....potser s' ha trencat alguna cosa, no ho sé. En tot cas amb un pilar de dos s' hi deu arribar. La resta del llarg tampoc regala, especialment al tram final de placa per anar a caçar la fissura salvadora. Equipat, peró amb alegria.
L6, desprès de les apretades incials

L7 Diedre curtet peró molt bonic. Friends al gust. La r del cim es pot muntar en matolls o en un bloc amb friends mitjans.
Enllestida la via, i com que avui nem non-stress, pujem al cim a contemplar les vistes i cap avall a fer un mos.
 non-stress

la patrulla

Via prou bona, on al meu parer sobren els llargs inicials. El tram central i el mur final bonissims. I l' equipament rarot...en algun punt sobren xapes (pots assegurar perfectament amb friends en terreny fàcil) i en algun altre obliguen molt (inici L6). Per a mi és la tipica via trampa...vas amb 6b justet i flipes...Duiem semafor alien i taronja, C1 i C2, i si vols els poses, peró son prescindibles (si fas el darrer llarg a pèl).
cuanto cabrón...

divendres, 18 de novembre del 2011

co-co-corral nou

Sortida setmanal a Siurana, aquest cop a un sector on, per sort, no trobem gairebé ningú.
Escalfo a la llarga Guru 6b+ molt maco, tot i el seu aspecte, amb pasos tècnics de diedre a dalt. Avui he dut els trastos per a fer alguna via neta, a veure si ho institueixo, i faig la fàcil, peró molt bonica fisura de la Patata Calenta 6a. Fins i tot a en Sergi li pica el cuquet i ho prova...Mig escalfat provo la Jepeto 7a+ de quatre xapes, obviament molt bloquero....no surt a vista, i tampoc el penso repetir...quin fart de tibar en un pas. Per a treure'm l' espineta canvïo de subsector i, al mur més guapo del Corral faig a vista la Veu de Bou 7a+, abans de 7b. Entrada tècnica, placa regletosa bonisima i bombo important, peró amb canto, al final. Molt guapa. Recullo trastos i marxo prou content, per el 7a+ i per la via clean, que encara que fàcil, et deixa un bon regust.

dimecres, 16 de novembre del 2011

Peña Montañesa. Lagrimas en la Roca. 360m. 7b+.

Sembla que toca afegir dues noves etiquetes a les entrades; Peña Montañesa, i Enredades....les que em fot el Feliu! Ja haviem quedat en anar a conèixer Montañesa, peró s' havia parlat d' alguna cosa més suau, o més acord amb el meu nivell. Al final res de res: a tibar com a animals a la Lagrimas....l' Albert ja ens havia dit que seriem colla, el que no  havia concretat es que tots fariem cap a la mateixa via. Aixi que ja a peu de via, a les 8 en punt, ens trobem l'Iker (18 anys l' angelet....aquest promet) amb el Sergio que ja enceten el primer llarg, i tot just darrera nostre arriben el Juan i el Nacho.....tres cordades a la via, en ple mes de novembre!!! Per acabar la festa arriba una quarta cordada que es posa a la veïna Futuro Incierto, per sort. La cordada precedent va fent i en poca estona ja estem escalant nosaltres...
L1 El paset de 6b+ en fred te l' has de mirar....desprès anar fent entre blocs.
L2 Placa de roca bona, on t' has d' asegurar quan pots, i no quan vols......em sembla que és l' únic llarg on vam posar el C4.
L3 Per a mi el més dur de la via (a excepció dels 7b+), sobretot perque sóc un negat per als diedres, i especialment si son de 7é grau....Paset per a entrar a la vertical del diedre, asegurat amb alien groc, i cap amunt a bufar...tot i que el faig de segon, obviament, arribo tocadillo a la r...el llarg s' equipa bé, peró. Molt estètic. La r té un dels dos pitons amb l' ull petat
Anant a buscar el diedre ordesiano

L' amic Juan tibant de valent al diedre

L4 Pasets al sortir de r fins passar a la vertical del diedre, sobretot per l' armari empotrat... Desprès més fàcil fins a la feixa. La r es munta bé amb friends grans o en els blocs de la repisa.
Passant per sota la nevera...

L5 Bona tibada en desplom per a entrar al magnífic mur. Al tanto que tot just el primer seguro és un pitó de mal xapar. Mola un mosquetó petit. Desprès equipat amb alegria, especialment abans del tram de 7b+. Vaig posar un alien verd al tramet de diedre. El 7b+ és molt a bloc, peró es trampeja. Si no es força va bé una pedala. Per cert que el Nacho el va encadenar sense gairebé ni bufar.....

L6 Mur vertical de 7a+ amb algun pas finet, peró prou ben protegit. A la part superior la cosa empitjora i s' ha de posar alguna peça.
El Kim Santacatalina, ens sembla, a la Futuro Incierto.

L7 Altre cop entrada de tibar per a navegar per una placa de roca al.lucinant, tant bona que et fa oblidar l' alegria entre peces. Pas de 7a+ concentradillo i ben protegit i entrada a la r pilosa. El clau de mitja tirada, amb un cordinillo taronja, no es veu gaire, i ademés és de mal xapar...vaig encintar un merlet, que gracies a la textura de la roca no va saltar....velcro total.
Final L7. Quina roca...

L8 bufff...placa amb lleuger desplom cap al final, de pura continuitat. El Feliu vola molt amunt, al petar-se un lateral...i el Nacho ens ofereix un bonic espectacle, quan amb la darrera xapa als morros es incapaç de xapar, i avall.....tot vist des de tribuna; boníssim. Llarg equipat + un tascó a la part inferior.
Magnific L8

L9 No puc dir gran cosa, donat que el vaig començar i em vaig baixar....menys mal, perque sembla que a dalt hi havia bacallà obligat en 7a+ de placa fina. Sort que la cordada Iker-Sergio ens hi va deixar cintes llargues....Vaig cedir les meves puntes a la cordada Juan-Nacho per a que el fessin de segon i vaig agafar el bus que ja baixava direcció a la feixa, que el sol ja s' amaga.
En tres ràpels (des de R8) ens plantem a la feixa, i esperem a la resta de personal per a baixar plegats. Mola guiar el r8-r6, que desploma i desplaça una mica...
 Tota la patrulla

Un cop tots junts, cap avall per la feixa i la canal, amb un ambient total, en tots els sentits. Ja vam tenir sort del personal que ens vam trobar; tot va anar bastant rodat. Al vespre ens quedem a compartir cerveses amb tot l' equip i el sopar amb l' Albert i la Diana. I al matí ben d' hora cap a casa, on encara trobo la familia al llit...
En resum, una via gama extra, molt sostinguda en el 7é grau, on em va faltar pililla ( a part de les mancances de sèrie). Realment s' ha de ser un artista per a intuir aquesta linia...9 llargs sostinguts i cap de dolent.
Dades pràctiques: aproximació en una hora, deixant el pr quan arribes a dos grans blocs característics (hi vem deixar una fita). De material duiem joc complert aliens, repetint algun, camalots fins al 4 i tascons. De la feixa en amunt vam fer amb aliens, tascons petits i c1 i 2. La millor opció és baixar rapelant per la via (cordinos) i recollir trastos. Baixada a peu de la feixa sense separar-se gaire de la paret dreta, excepte un tram evident per canal, fins a peu de via.

dijous, 10 de novembre del 2011

siuranelles...

Ahir ens escapem amb el Jaume a escalar una estona; bé, el Jaume, amb el dit fotut del dia anterior, assegurarà i jo escalaré...aixó són amics. Donat que l' aparcament clàssic de la Siuranella central està plè de cotxes, mal aparcats, aparquem a la campa des d' on fem tot el camí de la Siuranella de Baix, passant per sota l' Herbolari, fins a la Siuranella sud. Escalfo a la Marmitaku 6c, que ja coneixia. No recordava, peró, la bona apretada del mig....Tot i la calor que fa en aquest forn provo a vista la Media Vida 7a+. M' equivoco de monodit i la cosa ja no dona per a més....l' acabo de muntar i la desmunto, una mica globo de la calor...excuses!! La via és bona, peró dura per el grau. Apretades potents abaix (amb rebots de monodits inclosos), tram més tranquil, i sortida prou difícil per el sostre final. Queda per a un altre dia.
Agobiats per la calor ens movem cap a la Siuranella central, on sempre corre una mica més d' airet. Em poso a la plaquera Enganyapardals 7a i surt bé a vista. Acte seguit em poso a la Boca Seca Man 7a de diedre, placa i apretades finals. També surt a vista. Ja començo a estar una mica "tustat", peró buscant l' ombra que ja toca a la part dreta de la paret, em trobo amb l' estètica Tikis Mikis 7a muntada....amablement els guiris que hi per allà me la cedeixen, i per no fer-los un lleig també la trec a vista....ara si que he quedat servit: 5 vies entre el 6c i el 7a+, i totes de 30m. Marxo ben cuit i agraït al Jaume per haver-me obsequiat amb aquesta sessió de pila on the rocks.

dimecres, 2 de novembre del 2011

LES CRIATURES FORA DELS PEUS DE VIA, SI US PLAU.

Aprofitant l' estada multitudinària a casa el Toni i la Carme a Gombrèn, ens escapem una estoneta amb el Jaume a conèixer el sector de les Saleretes. Molta gent i força calor és el que ens trobem, a part d' un mur molt guapo....Ens posem a la via nova a l' esquerra de la Zipi Zape, Llagrimes de Lolo 6c, segons informa en Jortx (gràcies). Surt a vista, calibrant el tipus de roca i d' escalada. Desprès de repetir-la el Jaume em poso directament a la Papà Aranya 7b. Vaig fent a vista, fins que al darrer xapatge la pifio. Per no fer un moviment més al canto gros, miro de xapar creuant les mans i em desequilibro...encara ara em cago en tot, perquè a més segueixo i surto com si res....bona via, una mica regalada. Pel que vam veure escalada de pila i canto prou bo. Marxem amb ganes de tornar-hi.

Com a anècdota i a veure si alguns aprenen: al Jaume se li va petar un peu al 6c, sense ni adonar-se'n, i li va anar a parar a la barbeta de la francesa que feia la via del costat.....un ensurt i prou, que podia haver estat una tragèdia si hagués tocat al nadó que una parella, absolutament inconscient, tenia a peu de via uns minuts abans. I aixó que ja els haviem advertit que es trencava alguna coseta.....la gent és la hòstia: 
LES CRIATURES FORA DELS PEUS DE VIA, SI US PLAU.

No podien faltar les castanyes...


dijous, 27 d’octubre del 2011

Esperó primavera en mans guiris

Com si es tractés del 1811, tornem a tenir això plè de francesos (majoritariament)....practicament totes les vies per sota del 7b+ de l' Esperó primavera ocupades per cintes, cordes o gent escalant. Obviament hi ha de tot a la vinya del senyor, però deu ni dó l' escampall que van muntar: peus de via amb tot de material estès, gent fent la clapadeta al mig del camí, cordes en mig de passos estrets, etc.... Al final passes de tot i si xafes alguna cosa mala sort.
La matinal d' ahir no va ser gaire productiva: vam escalfar a la Lamparós 6b+ amb entrada apretada. Rematem l' escalfament a la veïna Pepitu va de curt (de grau, crec...) 6c+ molt cabró, que no encadeno. Desprès ja em toca muntar-me la clàssica Papagora 7b+. Vaig muntar i recordant passos. Tot va sortint, peró em noto fluixot i fa força calor. La desmunto i asseguro el Sergi al seu projecte. Per acabar, i vist que està tot ocupat, repeteixo la Lamparós, per a que el Jaume li faci un top, a veure si s' anima algun dia.

divendres, 21 d’octubre del 2011

Retorn a la Siuranella

Per fi la calor afluixa i podem tornar al que, per lo vist, és el meu sector talismà. Ahir a la tarda pugem a la siuranella central, on coincidim amb un grup d' italians. Bufa un aire moderat, que et fa posar la jaqueta al parar, peró que ens regala un tacte boníssim.
Ens posem a la feina escalfant a la Romanof 6b+. Mirem de rematar l' escalfament a la Mort de gana 7a de placa anecdòtica fins a un desplom sense peus on hi ha el tema. Dificil de llegir a vista, el Feliu s' ha de penjar i a mi em surt al flash. Ja més a to, el Feliu té el detall de muntar la Ejaculació Perifèrica 7b. Entrada fisica per, mig petat, afrontar una placa de regletes amb peus cutrillos. Desprès anar fent fins a la r. Al meu torn, i amb un bon flash, "amigo" en aquests cas, encadeno.....d' aqui lo del sector talismà. Amb la feina feta em dedico a assegurar al Feliu a un altre tiento a la Ejaculació, on cau per un error de peus (l' error era portar aquells peus de gat desfets) i a un darrer, tot seguit, a la Mort de gana. I per acabar, i empès fer forces obscures, em poso a vista (per dir algo), a l' Àrros de llamàntol 6a de diedre molt guapo que faig completament a fosques, nomès amb la llum del meu frontal....que m' està passant????
Darrer tiento a Mort de Gana

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Ordesa. Via del SEXtO. 350m. 7a

Divendres a la tarda m' assabento que em toca estrenar-me a Ordesa....amb franquesa, ni el cos, ni sobretot la ment, acompanyen gaire aquests dies. La cosa pinta complicada. Peró bé, ja ens tens dissabte ben d' hora, pero ben d' hora ben d' hora, juntament amb el Vicenç i el Santi, que faran la Somontano, cap amunt. Ja a peu de via m' assetgen els dubtes. L' únic que tinc clar és que el Fèlix haurà de tirar tota la via. El que no tinc tant clar és si tinc ganes de posar-m'hi, ni que sigui de segon...mal "asunto" si a peu de via ja tens ganes de ser a dalt. Als primers llargs vaig molt desmotivat, peró la cosa s' anima una mica a dalt, coincidint amb els llargs més macos i plaqueros. La ganxetotopo aqui.
L1 Peu de via a la vertical del gran sostre. Localitzar la placa taronja evident de la ressenya i amunt. Fàcil fins a les tibades de blocs del 6b.

L2 Per a mi el coco...fàcil fins a la xemeneia que s' encabrona fins a 6c. Naltros duiem el C5 que ens va deixar l' Albert (gràcies de tot cor..) i ens va anar de perles, sobretot tot a mi, que el vaig fer servir per fer un A0 lliscant....El C4 quedava bé més amunt.
L3 Sortida de la r una mica cutre. A l' alçada del bloc sortint la cosa millora.
L4 Comença una escalada més plaquera, amb roca molt bona. El Feliu va tirar massa amunt sortint de la r, saltant-se per dalt el primer pitó. No toqueu gaire el pi.....
L5 Desplomet amb canto i navegada per placa molt bona.

L6 Bombo guapo i més placa en travessa fina.
L7 Sortida panoràmica de la r, placa i tram desplomat on hi ha el pas. El Feliu ho soluciona amb un lance, peró també surt sense fer treure el cor per la boca al company....acte seguit una altre navegada per un festival de gotes d' aigua bonissimes.

L8 Diedret fàcil fins al bolt. Passos tècnics de placa. El Feliu apreta més del compte, amb un altre dinàmic inclòs, peró a mi em surt més fàcil per uns bidits a la dreta. Fins i tot encadeno.
L9 Passaco de bloc no obligat i encara alguna apretadeta en bavaresa més amunt.

En poc més de 7 horetes ja som dalt, on fa poc que ens esperem aquells dos amb el rotpunkt de la Somontano sota el braç....felicitats animalots. No cal dir que el Fèlix també ho va encadenar tot...quilvaparir.
Duiem el material de la ressenya, i segons els Feliu li sobraba. Si jo hagués fet algun llarg de primer, segur que no em sobraria tanta cosa. El C4 i el C5 només els vam fer servir al L2, peró son imprescindibles.
En fi, que no va ser una estrena molt lluïda peró és el que hi ha.....llàstima, perque la via és molt bona i sostinguda.. L' haurem de repetir en condicions òptimes per a disfrutar-la com és mereix.
 Sort de les vistes....

 SAMMM

divendres, 7 d’octubre del 2011

L' Herbolari

Ahir a la tarda pugem amb el Fèlix, l' anònim i el Carlinhos a fer metrillos a l' Herbolari, un sector en el que no havia estat mai i que té vies realment bones i força llargues. Ombra a la placa est a la tarda, obviament....
Escalfem a la placa est de l' esquerra, on hi ha un parell de vies noves, ? 6a, si fa o no fot.
Ens desplacem cap a la dreta a acabar d' escalfar a l' Arrebato 6b+ molt maco, amb un paset d' apretar a dalt. Aprofitant que el Vi...perdó, l' anònim, ha fet la Cojon Prieto 7a, m' hi poso a vista, peró amb cintes ja posades, que no és poc. Via molt bona, amb una bavaresa desplomada més espectacular que dificil.
Desprès ens disposem a treure l' entrellat a la This School Pen 7a+. Tramet amb bones apretades seguides i desprès fàcil fins a la cadena. No surt a vista i queda pendent per a alguna visita posterior. Per a acabar, i aprofitant també les cintes del senyor que venia amb nosaltres, faig a vista la Fisuterapia 7a, també molt guapo, potser un pèl més dificil i tècnic que l' altre, sobretot per els moviments per l' esperó desplomat. A dalt és qüestió de pila. Marxen els nostres companys cap avall i ens quedem amb el Feliu repetint la darrera via, esperant a que, com sempre, ens agafi el negre....i com sempre sense frontal. El braç no m' ha fet mal, només una molestia al començar, i almenys hem escalat uns metrillos i hem agafat moral, no com la darrera....

dimarts, 4 d’octubre del 2011

Guara. Congrés i Barranc de Chimiachas.

Cap de setmana congresual amb la resta de "l' equip". Els components del nucli dur (i majoritari) ens van obsequiar amb un reguitzell de tòpics que naltros creiem erradicats: Bon sopar, bivac en un raconet bonic, llevar-se amb la calma, bon esmorzar, dificultats per a trobar el camí, una bona aproximació, una activitat curteta i una bona encigalada per a retornar al cotxe: tots els ingredients per a una sortida "sabor d' abans".....sense oblidar uns bons farts de riure, que ja convenen, ja....una altre manera de fer teràpia. Ja va bé, per a variar una mica. L' única pega, la cursa que vam trobar que feien a Alquezar. Ja és mala sort. En fi, que esmorzem al bell mig del follón i així de pas podem gaudir de la sortida d' aquesta animalada i dels temes musicals a tot volum que l' acompanyen. Agafem els cotxes i enfilem les pistes per anar a veure si fem el barranc de Chimiachas. Desprès d' alguna dificultat trobem el bon camí (obligada la visita a l' abric amb el cèrvol de Chimiachas) i ens petem el barranc en poc més de dues hores; i aixó que som 7. Ens pasem de llestos al triar el camí de retorn i ens acabem xupant una mica més de desnivell del que tocava, per un camí no gaire marcat. Jabalinada marca de la casa....
Amb la calma parem a hidratar-nos una mica al camping i cap a casa.....una sortida diferent, més social que esportiva. Ja tocava, doncs ja anyoravem els vells amics....
El barranc, fluixet. A destacar els darrers ràpels, per les olles on es fan. La info tècnica ici....i quatre fotos per a recordar la sortida.
El cèrvol

 La patrulla

 
 primer ràpel

La "cocineta"

 i cap a l' altre banda...

com sempre, lo últim en material...

 el nen ja no és tant nen ( i sino mireu la cadira...)

com ho deus acreditar?