dimarts, 31 de maig del 2011

com els crancs...

Divendres sortideta amb el Jaume a la Siuranella Est, aka Siuranella north.
Escalfem repetint la Border Line 6c, però m' equivoco i entro per La Negra tiene tumbao 6b. Per el grau ja son curiosos, ja...Acte seguit m' animo a provar a vista la Huir para vivir 7a+, fent cas omís dels consells que el JL m' havia donat dies enrera. Al pas del diedre desplomat caic....i tal qual caic baixo i la desmunto.
Torno a la idea inicial i repeteixo la bonica Brigadistak 7a, enduent-me un fotimer de cintes per a muntar la veïna Avance Cangrejo 7c, l' objectiu del dia. Amb tot això apareixen el JL i el Carlitos, acompanyats del Saumi i company. Teniem referències virtuals i ara ens coneixem in person.
Li foto un tiento a l' Avance i resolc bé la maleïda travessa, però avui no puc passar per les regletes (al revés de l' altre dia). Això si, em trec la tonteria de la por a volar ràpid; el pas es obligadíssim. O passes o avall....
Al final vaig avall i li cedeixo el torn al JL, que tampoc triomfa.

Al cap d' una estoneta hi torno. Aquest cop caic a les regletes, peró prou amunt....reposo i tiro amunt ja sense parar ni tornar a caure...ja falta menys, peró hauré de recuperar una mica els dits, que m' han quedat fins...Per sort el Manel i cia fan la Brigadistak, i no cal que torni a pujar a recuperar les cintes...gràcies nois.
Per acabar el dia repeteixo la Mucho Papito 6b que deixa'l anar. Així de pas li deixo arregladet per a que l' encadeni el Jaume, que avui ha tingut una bona sessió.
sembla que no, pero tira enrera...

dilluns, 23 de maig del 2011

Montrebei. La Barra del Bar 385m. 7a+

Aprofitant els darrers dies, sembla, de bones temperatures, dissabte vam escalar aquesta bonica via amb el Feliu, que tot i no estar molt motivat, va donar el callo, com sempre....
Com que fa dies que no anem al Prat, decidim aproximar des de Ager: el lloc és més maco, el retorn i l' aprox també, i la carretera també és més tranquila (relativament; ens vem trobar fins a cinc senglars i otro tanto de guineus i bèsties similars...). Al final crec que fins i tot a nivell d' horaris i desnivell, val més la pena. Adjunto la ressenya de l' Albert Castellet que vam fer servir, completada i actualitzada (tampoc us en fieu molt...)
L1 V+. Placa trencada i fisura ample guarra....millor entrar per la dreta. R a reforçar amb tascons.

L2 6a+. Desplom guapo i prou sòlid. Tram fàcil i comença la travessa guarra...es pot assegurar bé, almenys.

L3 V Aquí t' animes una mica. Esperó tombat i fisura guapa, tot ja amb bona roca. R a la famosa cova.
no podia faltar la tipica foto...

L4 6c. Comença el tema.Travessa fins a una fissura guapa i recte amunt per la placa. El Feliu encadena de primer, peró a mi em patina un peu i em fastidia el rotpunkt. Roca molt bona. Equipat, amb alegria.

L5 6c+ Sortida de la r ben assegurada, peró amb roca sospitosa. Després més bona roca i més distancia entre seguros....el sostret guapo, a assegurar amb aliens. La resta equiapat.  Ens surt als dos. Reunió panoràmica de dos spits.

L6 7a+. Inici fàcil, a assegurar amb alien vermell. Un parell de pitons i ja ets al primer pas de placa cabrona. Sembla que en artifo es clava aquí. Repós, desplom i sortida dura a buscar la travessa per la placa fina. El pas tomba un parell de cops al Feliu, un dels quals fot una bona ceba. Finalment, amb criteri, decideix no castigar més el pobre spit i es xapa el clau de més amunt des de la pedala, per a resoldre-ho en lliure. Si es va en lliure s' ha de passar del pitó, pujant per l' esquerra a buscar un repós evident i xapant-lo quan ja l' has passat. Obviament el pas queda dur i obligat. Desprès travessa en placa molt fina i apretada per la fissura fins a la r. De segon encadeno i ho trobo dur. Imaginat de primer...

L7 V++. Fissura sòlida, canvi de fissura a l' alçada del segon clau i arribada a r més tranqui.

L8 V Diedre guapo, amb roca bona. Sortir a l' esquerra abans del final. Reunió més còmoda a l' arbre de més amunt, més petit peró igualment sòlid.

L9 V. Diedre obert fàcil, fins a una repisa. Nosaltres vam seguir recte amunt per la fissura guapa, per atravessar directament cap a la r per una placa de roca boníssima.

L10 V+++. Tipica sortida en xemeneia desplomada, que tant m' agraden.....em sembla que vaig apretar més aquí que en cap altre llarg, i aixó que, evidentment, anava de segon. Hauré de fer un curs intensiu per a treure'm el pànic que em provoquen.....

Total, que en 8 horetes som dalt, havent disfrutat d' una molt bona temperatura. El sol no ens ha tocat fins a gairebé les 14:00h. Ja de pujada ens trobem al Tronko i companys que surten de la seva via. Només sentir-lo, i tal com ja em va indicar en el seu dia el Carlitos, el reconeixeràs...
En 1:20h, de tranquis, som de nou al prat. Per cert, la corda fixa del tram del desprendiment ja no hi és. Destrepe finet i patinòs. Al loro.

De material duiem tascons, aliens del negre al taronja i C1, C2 i C3, peró crec que només vam posar de l' alien verd cap amunt. Duiem unes 16 cintes i vam fer justos al L6.

divendres, 20 de maig del 2011

Montral

Dijous al matí em puc tornar a escapar a fer una mica d' esportiva, aquest cop amb el Jaume i el Sergi. Tenen la idea de pujar a Montral, i a mi ja m' esta bé, més que res per a variar....a més fa mil anys que no hi pujo
Quan arribo ja son a Yes Fatu o faiste 6a sobat. Començo a escalfar aquí.
Acte seguit muntem l' objectiu del Jaume Ta 6b+ de placa desplomada amb forats i moviments atlètics. Guapo.
Ell el resoldrà al segon toc. Ja més escalfats en posem, amb el Sergi a la feina. Provo a vista la Mariscal, fill de Cobi 7b, peró se m' atravesa el pas clau, dificil de llegir. Surt al segon intent, a l' igual que al Sergi. Prou maca. Molt assegurada i poc sobada.
Ja tocadet per l' escalada atlètica, em poso a vista a la veïna Grisdemena 7a+. La pifio a l' entrada del bombo i amb una porta vaig avall....que ruc, he tirat per lo més dur i tieso. La part de dalt no regalen, d' anar aguantant. Molt bona, una llàstima. La deixo per a properes visites.

dimarts, 17 de maig del 2011

al Pati de nou...

Sortida matinal, aprofitant que el Feliu té festa, a veure si rematem la feina del Pati....
Escalfem de nou en plan lolo, repetint, aquest cop els dos, la Viagraman 7a assequible. De pas muntem i fem memòria de la veina Mucho tronco, poca madera 7c.
Li foto, i ja a la placa inicial tinc bones sensacions. Corre aire, fa fresca i el tacte és bo.
Repòs i amunt. Xapo sense fer gasto de monodit, el pillo, apreto fort de la regleta infima de dretes, peus amunt, regleta més bona d' hombro esquerra i estirada a la regleta salvadora....arribo bé de forces i la resta és converteix en un passeig triomfal fins a la R. Primer 7c (no decotat, peró amb plometa).
Ho proba el Feliu, peró no acaba de memoritzar els moviments.
Quan em torna a tocar haig de muntar la Prado del Rey 7b+, aquest contundent, objectiu per algun altre matí.
Vaig fent a vista fins a la xapa anterior del pas clau, on un alejillo em fa ser prudent... (que cagat que sòc). L' acabo de muntar amb un parell de parades més, amb algun destrepe que deu ni do (que cagat que sòc...).
La via es brutal, d' anar aguantant de cantos i forats bons, fins al pas clau, ja dalt de tot: lateral dret bo, regleta d' esquerres. Bloquejar esquerra, pujar peus a sac, rebot al basuregleta i amunt a plantar la grapa al canto bo.
El Feliu se la guarda per a un possible al flash (es factible) i acaba de rebentar-se els dits provant de nou, sense sort, el 7c. Tornarem a l' hora del Pati...

neeeeeens..cap al Pati!!

Dissabte canviem els plans de tàpia ( a mitja tarda es confirma com una bona elecció) per una matinal a Siurana.
Fa caloreta i aixó ens porta a buscar l' ombra matinal del Pati. Allà coincidim amb el Lluís i el Ricard, cares no desconegudes. Comentant la jugada descobreixo un lector habitual d' aquestes linies...diu que hi troba info útil i de pas alivia les ànsies de verticalitat entre setmana....m' alegro de que l' invent faci el servei que ha de fer.
Escalfem, en plan lolo, a Ay Mamita 7a, aixi de pas em trec els fantasmes de fa un any i també de pas el Feliu la treu a vista.
La idea era provar la Prado del Rey, peró s'hi posen uns francesos (simpàtics, per ser d' on són...). Total que ens enredem a provar Mucho tronco, poca madera 7c de la plometa....la munta el Feliu sense acabar de resoldre el tema. Al meu torn, i després de mirar-m'ho molt, n'acabo traient l' entrellat.
El Feliu passa del Tronco i li fot a vista a la Crosta Pànic 7a+, amb la pertinent volada per a xapar la R....
Al meu torn li foto fort al 7c. Resolc els passos regleteros i cabrons de la placa, peró caic quan en teoria ja afluixa una mica.....pago les apretades que vaig fer per a probar les diferents solucions. Marxem cap a casa, i ens emplacem dilluns al matí per a veure si , amb els moviments fresquets al cap, som capaços de triomfar.
Nuvols amenaçadors

dijous, 12 de maig del 2011

Siurana....sector el Falcó.

Ahir vam anar, amb l' Angel i el Jaume, a polir-nos una mica els dits al Falcó, i sembla que ho vam aconseguir....

Escalfem repetint el L1 de Borinot 6b+, on també vas escalfar la ment, que aqui falta fa.
Em trobo prou bé i em poso a Per Tutatis 7a+ de 40 metracos que tenia reservat per a fer a vista (més que res per no haver de repetir tooota la via). Anar fent per el primer terç, desprès la cosa s' anima. Bon repòs a la r intermitja i cap amunt; un altre 7a+ a vista al sac. Una via cinc estrelles, tipus Siuranella central. Moviments tècnics i regletes a dojo, amb alguna estirada guapa, tot amanit amb alegria entre xapes.
Desprès d' assegurar al companys a l' Haver pedido muerte, em poso al setè germà de l'anterior, Chanidanger 7a+. Vaig a vista i flipant una mica amb el tram de roca blanca de la part inferior...el sol ja toca a la paret i el tacte no és el que era...excuses perfectes per a penjar-me a recuperar de les apretades en algun xapatge tens. La munto, de tranquis, fins al top. Al tram superior la roca conserva més el bon tacte del sector. Me la deixo per a un altre dia, a ser possible ben d' hora al matí...
Per acabar de rebentar faig a vista la Pere Mata 6c maco i diferent, tot i la proximitat, de les vies de més a l' esquerra. Mes curtet (25m.) i  molt ben assegurat. El deixo muntat per ells i marxo deixant al Jaume lluitant a la plaqueta cabrona de sortida....
El Jaume a Pere Mata

dilluns, 9 de maig del 2011

Retorn a Siurana

Des de finals de març que no posava els peus (de gat...) a Siurana. Divendres al matí hi posem solució amb el Jaume. Desprès se'ns apunta el Feliu, amb una visita fugaç.
Com que no tenim cap idea fixa fem cap a l' històric sector de Can Gans Dionis....tranqui les vies ochenteres.
Segur que anys enrere havia estat aquí, peró no ho recordo. El Jaume té més memòria, i li sembla recordar haver-les fet al cap de poc d' haver-les equipat el Chapi, amb ell mateix, per cert.
-Eto e totá 6c. Sartenazos (ja ho diu la guia: oju!) i pas molt fi i precari a dalt....surt a vista per orgull, peró ja et dic jo que és bastant més de 6c.
-Escaralamoza 6b. Començo amb la primera xapada, que aqui pots pendre mal....altre cop sartenazos i un pas molt cabró a dalt. També surt a vista, per orgull, peró ja et dic jo que és bastant més de 6b. El Jaume flipa i el Feliu es penja: no digo màs. Aneu i ja direu valtros...
Com que la cosa està molt tranquila ens aventurem al sector esquerra del CanPi. Estem sols, increïble.
-A vista surt Delicatessen 7a+ molt maco. Apretada d' alguna regleta exigua, aguantar i sobretot molt de moure peus. Boníssima.
Per rematar, toca baixar d' hora, provo a vista la veïna Marvi Forever, suposat 7a. Pas molt dur a un invertit alt, canto i sortida guarrilla; no surt, i tampoc la penso repetir.....bastant lletjota.
El més increïble és que hem estat sols tot el matí, i axió que hi havia un tacte boníssim. Es veu que als guiris també se'ls acaba la pasta.....

El Fèlix a Delicatessen

dimarts, 3 de maig del 2011

Terradets. Colores+Engendro+Aqualum+TIM+Smoking+Jardí dels Déus. 1270metres (i moltes agulletes),

Com es pot deduïr, no vam fer tot aixó per gust, sinó perque ens vam apuntar, amb maese Fèlix, al 2on rally de Terradets, per els regals, més que res. El que pasa es que la cosa (llegeixis el company), es va anar calentant....jo em vaig acabar cremant i tot.
Traïnt la tradició del blog, no faré una descripció de cada via (més que res perqué porto un cacao de vies del quinze...), sinó una valoració general. Ara, per traïció la que vam fer a la ètica del Pare Albert: crec que no vam encadenar cap llarg. En tota la meva vida segur que no he fet tants A0 com dissabte, i aixó que ja n' he fet, ja...és el preu que té això de còrrer.
-1era via. Colores 215m. 6b+. Molt guapa, amb algun tram sobadillo a dalt de tot. Bonissima la placa del L2.
La vam fer en 4 llargs L1+L2, L3+casi L4, L5, L6+L7. Més info calenteta aquí. En 1:30h som a la feixa i corrents cap avall....i així tot el putu dia.
Placa fina al L2 de Colores

-2ona via. Engendro 210m. 6c. Tenia un bon record d' aquesta via, que es va confirmar en el pas fugaç per ella...No tant sobada com les altres. Travessa fineta i obligada al 6c. També en 4 llargs. R2, R3, R5 i feixa. Més info aquí.
Cordada de fèmines a l' Engendro

-3era via. Aqualum 215m. 6b+. Bombo important a L1, amb travessa fina a la dreta. Placa fina a dalt, amb roca relativament poc sobada. També en 4 llargs (de 2 en 2). Més dades també aquí.
-4rta via. TIM 215m. 6b. Paral.lela a l' anterior, més fàcil en general peró amb sartenassos importants. Vam fer amb cintes, peró algun alien hagués anat bé. També en 4 llargs.
Darrers llargs de l' Aqualum i la Diana a la TIM

-5ena via. Smoking 215m. 6b. Llargs inferiors sobadillos; a dalt la cosa millora una mica. Placa fina a go-go. Vam fer L1+L2, L3+casi L4, L5+L6 i llarg de sortida. Agrair a la parella de vascos despistats que eren a la Joan Freixent que ens van deixar passar al tram comú de sortida.Més dades també aquí.
 -6ena i última via.El Jardí dels Deus. 200m. 7a+. L' horari se'ns tira a sobre i triem una via més assequible i ràpida. Passos claus sobats. Primera tirada a tope de corda, mig L3+L4, L5+L6, i bombo de 7a+ de sortida a feixa...encara ens van sobrar 10 minutets....
Ens agafem la darrera baixada amb la calma, per fi....

Duïem 18 cintes, i hem fet curt en alguna tirada doble. Algun alien també hagués anat bé...
De nou a l' aparcament recollim trastos i a recuperar forces a Tremp. La marató encara s' allarga fins a completar les 22 hores nonstop: sopar, regals, premis, algunes cervesetes, el pase del video del Pelut....encara tinc al cap el tema inicial de Prodigy.......invaders must die, i les imatges no menys inquietants de les reunions d' Intifada....
La cosa en general prou bé; vam coincidir amb molts coneguts, vam escalar i rebentar per a dies i fins i tot vam riure....ara, no torno a posar els peus a Terradets almenys fins d' aquí un any....