dijous, 26 de juny del 2008

Pedraforca. Cara Sud. L' Estimball

Aprofitant l' stage familiar del pont a Vilada vaig quedar amb l' Alberto per escapar-me a fer algo diumenge al Pedraforca. Tenia ganes de tornar a a sud i l' opcio va ser l' Estimball....sugerent nom per a una via molt i molt guapa. Vam portar varies ressenyes, pero la mes clara i propera a la realitat potser és la de l' Albert Castellet, amb alguns matissos:

V obligat crec que es queda curt. Jo li donaria 6a o més i tot.
Amb 18 cintes anireu millor. Naltros no vam fer servir ganxo, pero hi ha algun pas mooolt llarg.
Tascons en vam possar un de petit. La resta friends (fins a C3) i aliens a canyon. No estaria de més alguna recuperable, hi xapes a punt de petar.
L' aproximació canyera, una bona pujada per a treure's la son i activar cos i ànima. L' Alberto fa molts dies que no escala, i per a purgar el pecat de la darrera sortida, Deu Nostre Senyor m' ha castigat, i ara em xuparé tota la via de primer.
Engalomo el primer llarg, que de fet faig integrament per la Choras. 6a finet que et possa a to, amb una entradeta curiosa, un pas de desplom amb la primera xapa lrelativament amunt. Algun aleje, pero esta tot amb bolts. Placa molt guapa.
El primer llarg

El segon llarg, que més aviat és 6b, comença amb una bavaresa a equipar, fàcil i disfrutona. Desprès placa i placa amb canalons, continuitat i molt fineta i tècnica. Els seguros ja son una mica més cutres, burins, spits rovellats, xapes a punt de petar, algun parabolt de tant en tant,...Vaig encadenar. Potser el millor llarg.
El tercer llarg (6b+), comença amb passos una mica raros, de placa, assegurats amb parabolts, per anar a buscar una bavaresa de llibre de V-V+, amb roca increïble. Te la pots equipar al gust. Sortideta de la bavaresa amb menys canto, a buscar un buril, i placa i placa amunt. A l' entrada de la R3 hi ha un pas molt fi que no em va sortir; amb un A0 es soluciona, pero per ja em va fotre el rotpunkt del llarg.

Inici del tercer llarg

La bavaresa del tercer llarg

El quart llarg comença amb un franqueig delicat, pero pots fer A0 de dos pitons, per anar cap al desplom de 6c, bé, almenys aixó deia la ressenya; el tema es veia bastant bloquero, i assegurat amb parabolt, buril amb recuperable i un darrer parabolt bastant lluny. Vam passar al plan B. Pedala (aixó si, fins al darrer graó) i fora. La resta del llarg, de V en diedre, és el més guarrillo de la via, a més fa de mal protegir, almenys el primer tram.

Despres de nou placa, 6b, amb un pas durillo a mig llarg. Aqui els A0 sortien sols......En aquest llarg es recomanable muntar la reunió al peu de la bavaresa que et porta al 7b, és més còmode que la original, i també esta amb parabolts, i més nous que la resta de la via. D' aquesta reunió surts per una bavaresa molt guapa a protegir, fins al primer buril del 7b, o sigui de l' artificial.

El començament del quart llarg

Aquest és més fàcil que la resta, les xapes estan més aprop. Desprès ja agafes un diedre de IV+ i surts a la feixa. Hi ha dos claus amb unes bagues molt cutres, per mi que les va possar el Ballart...no estaria de mes endur-se una navalla i un aros grans de cordino....

I aqui ho vam deixar, ara haure de tornar a fer la Choras i sortir al cim per la part superior de l' Estimball...Vam baixar per la gran diagonal, per passar a recollir l' alien blau que em va caure del cinquè llarg....No hi havia passat mai, i la veritat és que la vista de la tàpia des d' aquest punt és total. Ah, i tot el dia sols....quin luxe.


dilluns, 16 de juny del 2008

Montserrat: Valentin Casanovas

Havia quedat amb el Felix per a fer algo dissabte, alguna cosa que poguessim fer sortint al mati de casa i tornant no molt tard, que teniem compromisos al vespre. Total que li proposo anar a Montserrat, pensant en algo esportiu, a veure si poc a poc poso a puesto el coco i reactivem la motivació. La seva resposta: tio, anem a la Valentin, que estic molt motivat. Toca't el collons, sort que volia anar de tranqui...Li dic que la meva moral no esta tant alta com la seva, pero bueno, ja farem.....osti, la Valentin, un mite.
Sortim a les 8 de casa, a veure si a les 11 comencem a trepar, mirant d' escaquejar la solana i trepar més per la tarda ara que els dies son llargs. Doncs bé, resulta que de solana poca, i a sobre ens posem a escalar a quarts de dotze...Li tiraré el primer llarg, per que si el faig de segon ja em quedaré a la punta bona de la corda tota la via.
Començo atacant el 6c, es veuen parabolts, algun clau, es pot anar fent, pero a la quarta o cinquena xapa ja no ho veig gaire clar, destrepo, m' ho miro....tio baixa'm ara que puc, que si vaig aixi ens hi farem vells i servidor ho passarà fatal. Era de preveure, qui avisa no es traïdor.
Li fot doncs en Feliu. Flipa més amb el V+ de la part superior del llarg que amb el 6c.


El primer llarg

El següent llarg li surt en lliure, pero acabat de sortir del desplom vola per sorpresa d' un clau que encara flipo com va aguantar; una u, molt nova, pero cara avall i entrada nomes la meitat!!
seEl llarg güent, per a arribar a la feixa, potser és el mès tranqui.
Els llargs d' artifo son un autèntic museu, per no parlar de la bavaresa; cargols, xapes recargolades, un tasco entrat a martellades en un forat, tubs de pvc, etc.. Si volen reequipar trobo que tot aquest mostrari s' hauria de conservar. A la bavaresa encara es va fent, aixo si, al primer tram bufes com un condemnat, ja vens calent dels A0 de l' artificial, i alla els braços se t' acaben de possar a to. Sort que la tirada llarga de bavaresa es més tranqui.


Entrant a la bavaresa


Segon llarg de la bavaresa


Buff. Quin tobogan

A mi peró, el que em tenia neguitós, tot i la meva condició d' acompanyant, era la sortida rara del penúltim llarg....una xemenia en desplom?. Quan sento els mecagundeus del Fèlix al entrar en aquella merda (literal, esta plè de cagades) de xemeneia, des de la còmoda reunió ja flipo. Mare de deu senyor el que m' espera!. Amb tot aixó el dia s' ha anat tapant, i l' ambient ja és d' allò més tètric. Finalment surt reptant i canta reunió. Calçat xaval, que ara vas tu. Passo els dos o tres passos de pedala i ja veig el percal...sort que ha conseguit posar un C1 i el linkcam a dins la xemeneia, que si no tinc un pendol que t' hi cagues, amb tot el pati a sota...venga va, desxapo el darrer parabolt i cap a dins, bocaterrosa vaig pujant, pero la puta xemeneia t' escup cap al buit. Finalment surto, pero encara m' haig de despenjar una mica per a treure el Linkcam, quina feinada; ara, està clar que es un invent, va quedar de perles en un forat d' alló més irregular.

El Feliu fent uns exercicis de meditacio abans de la xemeneia de marres

Aqui ja devorat per la misma

Un llarg de 6a equipat i ja som a l' aresta. Bufa un vent de collons, tot tapat amb una boira pixanera que passa a tot drap, sembla que hagin obert les portes de l' avern....tanqueu collons, que no veiem ni l' antena!!! Finalment hi arribem, ens arreserem, menjem alguna cosa, pleguem cordes, baixem a una teulada i d' aqui al camí, només cal saltar una tanca.


Sortint, ambient a tope


Achtung, la tanca esta electrificada

Quin vion, 8:30h per a fer 300m., es que aqui no hi cap llarg de relax....i quin bow aquest Feliu, qui el va parir, tota la punyetera via de primer, ole xaval.
Durant el dia vam veure gent a la easy rider, inclosa una noia amb un atac de plors en una reunió, i algú a la dels sostres, pero aviat ens vam quedar sols a la paret, maximum ambiance.

Cordades a la Easy Rider

Vam portar aliens, tascons, una pedala cadascu i camalots fins al 4, encara que el bou no el va fer servir. També duiem martell i 3 clauets, pero no els vam treure.
Apa, a veure on faré cap el proper dia que m' enredin.

dilluns, 9 de juny del 2008

Terradets Reina Puig 500m. V+ A1

Des de la Delfos que no tocava roca; ja començava a entrar en aquella espiral de desmotivació que de tant en tant t' agafa, i aixó no podia ser.
Per mirar de posar-hi remei res millor que una sobredosis: Dijous plafó, divendres esportiva i dissabte tàpia. El divendres quedo amb en Kletterer a la Riba. No tinc gaires ganes de tibar, estic cansat de la sessió de dijous, pero bueno, algo farem. Un 6a pulidillo (com tots), un 6b+ clàssic (la via de Bryan), tambe polit de collons, un 7a i un 6c, aquests darrers en toprope, i no encadenats. No es que hagi triomfat molt, pero ja anem posant el coco a puesto. Em vull reservar per a la tàpia. Per cert, el clàssic man esta fet un bou també en esportiva.
Dissabte enfilem amb el Francesc cap a Terradets. Ens posarem, si no fa molta calda, a la Reina Puig (500m. V+ A1), a fer metrillos amb certa tranquilitat. L' home fa molt de temps que no escala, i a mi ja em va bé, així li tiraré tota de primer, a veure si refem el callo del cervell, que aquest no el treballes a cap plafó. Temperatura ideal, solet primaveral i ventet fresquet. Tenim una cordada davant, a tres llargs, els acabarem agafant a la falsa feixa, pero la cosa està tranquila. A la Mercheley hi ha una cordada de tres, uns a la Cade i una altra a la Mescalina.
La cordada de la Mercheley batallant el 7a

Reunions amb dos bolts amb anella i els passos claus tant ben assegurats com polits (Algun V+ ja podria ser un 6a), pero en general esta prou be, esperava trobar-la més polida. Escalada plaquera tumbada a baix, algun diedrillo, desplomets amb artificial,... en fi, una via distreta.

El company notava la falta de rodatge, tenia els peus fets pols, i vam decidir deixar-ho a la feixa.
Vam dur tascons (mitjans i petits) i vam possar aliens blau, verd, taronja i camalot groc. Una pedala o dues i bagues sabineres.
Vaig portar la nova joguina, pero nomes la vaig probar en una xorrera al cami de baixada, que no fos dit.