dimecres, 21 de desembre del 2011

Excursió a la Roca foradada de Mont-ral (Alt Camp)

Diumenge gèlid que aprofitem per a fer aquesta senzilla i clàssica passejadeta en familia. Sortida de Mont-ral per l' oest, cap a un collet proper, des d' on surt el sender que, mig carenejant, mig per l' obaga, porta sense dificultats cap a la Roca Foradada. Passada aquesta quedem a resguard del vent i podem gaudir dels entrepans amb un sol que escalfa de valent. La tornada la fem baixant per un marcat sender cap al Bosquet; primer en direcció est per a retornar desprès cap a l' oest. Un cop al Bosquet agafem, darrera els contenidors de la carretera, el gr7 que ens durà a Mont-ral de nou. Café calent i uns Nesquicks al refugi i cap a casa. Per cert, destacar l' amabilitat i el tracte del guarda, res a veure amb el que et sols trobar.....
Un dia fred, peró amb un cel d' alló més net gràcies al Mestral que ha bufat, i bufa, amb ganes aquests dies.
Com sempre recomanar la bibliografia del Lòpez-Monné., en aquest cas el segon volum.

 Mont-ral des de la punta Coroneta. Manda güevos l' antena...

 Dinant al forn.


 Evidentment la Roca Foradada

 

divendres, 16 de desembre del 2011

Can Melafots

Sortideta setmanal no gaire productiva, peró almenys i gràcies/per culpa, del Salva torno a tibar una mica del dit. Falta ràbia, peró almenys no em fa gaire mal.
Escalfem, per a deixar-ho muntat al Jaume i a l' Angel, a Viernes 13 6a+ maco. Completem l' escalfament a la ja clàssica Gat Reagge, 6c molt bo. Aprofitant la reunió compartida muntem la dura Hybrydy, the future? 7b+, segons la opinió del Salva 7c com una casa. El provo en top-rope, doncs apart de molt dura té uns "alejes" que flipes, peró de veritat...25m. 6 xapes. Ell encadena, peró apretant. Jo hi faig un trist paper.
Desprès de que el Salva provi La Bestiola, em decideixo a apretar una mica més a la nova via entre la Siuranella i la Deshinibeix-te, graduada de 7b, segons sembla, dur. Entrada bloquera, tram central disfruton i final també a bloc. Em falta força i ràbia a dalt, i l' ha d' acabar desmuntant el Salva....vaig prenent nota de les meves mancances; ara el més difícil és posar-hi remei.

dimecres, 14 de desembre del 2011

Collegats. Fins al moll de l'os. 160m. 7b

Aquest cop m' he ficat tot sol a la boca del llop.....mig quedem divendres amb el Vicenç amb unes propostes "asequibles", peró a mitja tarda rebo una trucada inquietant; -mira, que al final anirem a la Geganta, t' apuntes?-. Desprès d' uns segons de dubte, perqué ja sé on anirem a petar, dic que si, doncs, segons sembla, la meva tasca serà la d'assegurar. No se si la via, on has de tibar si o si, és la millor teràpia per al meu dit en procés de recuperació, peró en fi.......Així que dissabte enfilem, més aviat baixem, cap a peu de via el Vicenç, el Santi (reconvertit en tapiero de nou, i amb nota), l' Albert i servidor. Els avinagrats del nord es queden una mica abans, amb un objectiu més "vibrant". Comencen ells, que per aixó estan més forts, i naltros darrera. Com que l' Albert ja havia fet el primer llarg de primer, ara em toca a mi; per sort meva havia fet la resta de segon, així que el destí li brindava l' oportunitat de tornar l' equilibri al cosmos. I qui sóc jo per a jugar amb les forces de l' univers?
Peracalç

Ressenya caranorte

Quatre notes ràpides, tot i què, les meves observacions personals de poc serviran als candidats a repetir la via amb dignitat:
L1 És l' únic que es correspon amb el que diu la ressenya, 7a ben posat, per sort meva. La resta molt molt dur, tranquilament mig grau més amunt tot.

L2 Inici delicat, on sembla ser que falta un pitó. Assegurable amb c1 i tascó de la "señorita pepis" més amunt. No és dificil peró dona yuyu, al igual que la travessa a buscar el quart parabolt....deunido.

L3 Inici a assegurar, atents amb la roca. Final en diedre tècnic i molt equipat.
L4 bufff....amb el grau, guapissim. Si no feina rai a fer A0. Sort de les cintes llargues. Final potent.

L5 Una mica asqueroset d' escalar, per la quantitat de liquens i sorreta que vas trobant, a més en placa fina. Com ja va sent costum, no el vaig acabar, tot aprofitant el ràpel del Santi i el Vicenç.
Vam optar per deixar trastos abaix i rapelar la via. R5-R4 (R5 amb un sol bolt, reforçat amb artesania reusenca), R4-R2 (ull, 60m. moooolt justos) i R2 a terra. Reunions, excepte R2, no molt cómodes, sobretot per a tanta gent....De material sembla que és fa amb el de la ressenya, afegir-hi un ganxo.
La via és molt bona, amb una roca de primera. Ara, per a disfrutar-la cal grau, peró grau de veritat, a l' alçada del bèsties que van obrir aixó per baix....
fojón a les R's

Cara Est total, cap a les 13:30h, ni gota de solet...no sé si és la millor época de l' any per anar-hi. En tot cas ja veus com acabo ultimament....
La nuit

tractament de xoc per a un dit tocadet.

divendres, 9 de desembre del 2011

Vilanova de Meià: Cabaret Galàctic 250m. 6c

Dimecres, aprofitant que l' Alberto té festa i donat que encara tinc el dit així així, torno a canviar la sortida setmanal d' esportiva per una mica de paret. Vilanova és una bona opció, sinó la millor, per una visita exprés al Montsec. Ens decantem per la Cabaret Galàctic, reequipada fa molt poquet, on podrem gaudir de l' ambient de la Roca dels Arcs sense apretar gaire (aixó a Vilanova no és mai cert del tot...) i disfrutant d' una roca molt bona i gens "sobada"....suposo que a partir d' ara la cosa canviarà. A més l' Alberto es podrà treure l' espineta de fa temps....
L1. Bonic començament de via.....pas de bloc a assegurar amb alien groc i verd ( com el Chartreuse...), amb la roca marró, i poc adherent, típica del sòcol. Un cop xapat el primer bolt més fàcil.
L2 Navegada en bona roca fins al desplom de roca cutrilla. Un cop passat aquest travessa a sac per a situar-se de nou a la vertical de la r1. La travessa es pot assegurar amb aliens i C1.
navegada L2

L3 Deu ni do amb el 6a!! Ja no recordava el grau VM....pura continuitat, amb alguna apretadeta cap al final. Assegurat amb alegria. Guapo
continuïtat i ambient a L3

L4 Pas de bloc, ben assegurat, de 6c, que vaig trobar fàcil, diedret tècnic (i de posar-hi una mica de morro) i bombo final. La ressenya conté algun error: el tercer bolt no hi és, i al diedre sols hi ha un pitó, que no es veu, a la part inferior. El llarg acaba amb un bombo on hi ha els dos bolts i el pitó marcats.
diedre tècnic

L5 Placa de roca perfecte i desplom final de canto (l' has de buscar una mica peró hi és...). Equipat.
bombos...

L6 Vem tirar per la variant moderna. Molt guapo. També equipat, amb alegria.
L7 Pas de placa fina ben assegurat amb dues xapes ( a la ressenya no hi son). Crec que es pot empalmar amb l' anterior, doncs és molt curt.
V+ finet

L8 Pas de bloc de 6b ben assegurat....el problema és acabar de sortir de la placa! Hi ha canto, peró si caus vas directe a la feixa. El segon bolt és al segon muret del llarg, ja en terreny més fàcil i assegurable. Per a mi EXPO.
Muntem la darrera r d' un sabinot i sortim per la feixa cap a l' esquerra.
Bona via, on la bona tasca de restauració farà que es repeteixi molt més. (Des d' aquí un missatge d' agraïment a la abnegada tasca dels restauradors). Tampoc els buscavem, peró no vam veure rastre de cap rebló antic, tret dels de les reunions, que encara hi són. No sé si és la manca de costum, peró vaig trobar el grau apretadot. Recomanable cintes llargues i aliens verd, groc i gris. Via pràcticament equipada, peró no esportiva.

divendres, 2 de desembre del 2011

fracàs a Siuranella

Si fa poc més d'un mes confirmava la Siuranella Central com el meu sector talismà, ahir vaig tenir l' oportunitat de possar de nou el comptador a 0....Hi fem cap amb el Jaume, l' Angel i el Jordi...calma total. Males companyies. Baixem a la berruga, on no em estat mai. Escalfo a la Gruyere 6b molt i molt guapo, dels 6's guapos que he fet. Les bones sensacions rapidament s' esvaeixen al intentar la veïna Inhibir inhumar 6b amb la part superior de fissura a equipar: just al bombo hi ha un pas, molt obligat, que em va semblar molt més que 6b, tant que, un cop em torna a fer mal el dit i em torno a obrir el que ja tenia mig tancat, baixo...aprofitant que uns nois tenen muntada la Cavall de foc 7a+, la provo sense gaires ànims, i aquí fan falta per a superar el bombo guapo....surten els moviments, peró no tinc esma de tibar. Suposo que tota la setmana mig encostipat acaba passant factura (espero...). Al final tornem a pujar al sector principal per a fer la trilogia de 6a/6a+, que també em fan apretar...definitivament alguna cosa no rutlla.