dilluns, 27 de desembre del 2010

La Mussara. Lo soterrani

Feia mil anys, aprox., que no baixava al soterrani...divendres era el sector ideal per a fugir del mestral i torrar-te una mica al sol, tot i estar tot el dia a 3 o 4ºC.
Escalfem amb el Jaume a No me bellostes la cuca 6a llarg i bo. Per a completar escalo la Prisionero del deseo 6b+ dur, un os d' altres èpoques....
Per cortesia del Kletterer tinc les cintes posades al 7b de la dreta de la Keops. Aprofito bé i la faig a vista, aixó si, amb tot de magnesi acabat de posar...no és massa dur, podria ser 7a+. En tot cas baixo content, tot el que vingui ara serà de plus....
Ens en anem cap a l' oest i aprofitant que el Ruben i cia tenen cintes posades al Pez mas viejo del rio 7b, la provo a vista, fallant al pas al no agafar prou bé el bidit..llàstima perque podria haver sortit; ja hagués estat un bon regal de tió...al cap de poc, massa poc, li dono un segon toc, i la torno a cagar al mateix lloc...com a excusa diré que patia pel dit índex mig obert...pero no deixa de ser aixó, una excusa. El proper dia de mestralada cap aqui de cap...queden pendents també un 7a+ i un 7b+ molt guapos.

dilluns, 20 de desembre del 2010

Siuranella sud

Dissabte d' exploració, amb el JL i el Vicenç, a la Siuranella Sud, un sector que cap dels tres havia "disfrutat " abans...mirem una mica totes les linies i ens acabem decantant per a escalfar a Marmitaku 6c, de lo més "barato" del sector (també hi ha un 6b+, pero tenia una pinta...). Bona tibada d' entrada, placa fina i anarfent fins a completar el 28m. de via. Amb tot aixó arriba una columna de bows i vakes, entre els quals cares ciberconegudes, lo Pau i lo Tranki. Saludos i a lo nostro. Lo nostro és el 7b+, NK, just a la dreta del 6c.
El munta el Vicenç, ajudat, al loro!! en alguns punts amb la canya (es nota que es d' arran de mar...). Vist aquest espectacle inaudit ja ens fem el càrrec del que hi ha...Passada d' inspecció i un pegue posterior prou bo, pero amb poc repòs...ho pago al segon pas dur...almenys ja ho tenim controlat per a un altre dia. Entrada dura, bavaresa desplomada i pas potent i tècnic de sortida. Tram més tranquil i sorpresa final...molt guapa. Tot el matí amb ulleres de sol i escalant amb samarreta de màniga curta...increïble. Marxem que comença a afluixar el sol, i la cosa ja canvia.

dilluns, 13 de desembre del 2010

Sense sponsor...


Siurana des de dues vessants, orogràfiques i d' activitat....dissabte, excursió en familia cap a Gallicant, des d' on albirem desenes de furgonetes a l' aparcament i tot de punts de colors trepant a la solana..diumenge ens toca a nosaltres; matinal productiva a Grau de Masets. Pugem amb el JL i cia, el Joan i cia, el Feliu i cia, o sigui jo...El JL i el Joan tenen a punt la Muerte del sponsor 7b+. No ens han de convencer gaire, ja fa massa temps que la tinc pendent...Escalfem repetint Aleva 6b+, així puc encadenar el que vaig desencadenar l' altre dia. Acte seguit el Feliu es treu l' espina de Litlle Ted 7a+, que ja tinc al sac doblat...ara a la feina. Aprofitant les cintes posades faig una passada d' inspecció a la Muerte..festival regletero, amb alguns passos tensos...al tanto amb els vuelos, que excepte el darrer, son en placa...
Li fot el Feliu i e molt animal gairebé la treu al flash; fot una volada marca de la casa al intentar agafar el darrer canto de la via...quin pegue més bó. Una llàstima. Amb tot aixó el JL la encadena sense gairebé ni bufar, i el Joan no té el dia...Em torna a tocar. Vaig fent, amb alguna errada, peró puc anar agafant aire. Em planto al darrer repòs, dues tibades i R. Un altre 7b+ al second go al sac...baixo ben content a dinar a casa.
El JL a punt de triomfar...

Sector l' Ermita d' Arbolí.

dilluns, 29 de novembre del 2010

Vilanova de Meià: Baron Rampante (210m. 7a+) + Fesderico (125m. 7a+)

Desprès dels darrers "tutes" ja convé una mica d' esportiva en paret; la nostra única preocupació, és un dir, serà el rotpunkt....Aixi doncs que cap a Vilanova, a veure si podem combinar la Baron Rampante, a la Roca dels Arcs, amb la Fesderico a la Roca Alta. La Baron ja l' havia provat el Feliu feia temps, fent-me el salt amb un innombrable de Reus. , pero no tenia cap problema amb repetir-la....entrem en matèria.
L1 6b+ Anar fent fins al desplomet final on acabes d' escalfar....duïem el C3, pero no el vam posar. Per a no carregar-lo tot el dia, millor una baga psicologica en un tronc sec.

L2 6b més plaquero. Posant-m'hi sortint de l' altre ja em noto els avantbraços a punt...

L3 7a+/b. L' afronta el Feliu, a veure si triomfa. Anar fent fins al mur on ja veus que tibaràs. Ho prova pero entre xapatges i estudiar la seqüencia, s' acaba penjant. Sense ni reposar fa el pas i cap a la R. Al meu torn, i amb la seqüencia ben clara, encadeno. Pas molt a bloc; invertido molón, regletilla que te cagas i dinàmic, esperonat pel Fèlix, a la regleta salvadora. Desprès més tranqui peró pilòs fins a la r.
L4 6c+/7a. Agafo una mica d' aire i cap amunt..bons cantos, peró romos. Seqüencia més tècnica en un minidiedre i placa més fina fins a la r. També triomfem.

L5 6a Sortir a l' esquerra i recte amunt. Potser el llarg més fluixot.
L6 6a Recte amunt per un mur molt guapo, amb algun paset més finet. Les xapes estan a tocar de les de la Cruel Pasion, ara també amb bolts, fins al punt que et confons...no s' acaba d' entendre; lo seu seria el darrer llarg comú.
Sortim recte amunt amb una trepada de IV. Unes barretes, recollim trastos i disparats cap a la Roca Alta.
En 30min. ens plantem al peu de la Fesderico, per un sender prou marcat.
L1+L2 trepada de III cutre i 7a+. La reunió es pot muntar amb la primera xapa del 7a+ i una de r, no calen els cargols ni  les xapes que marca la guia. De totes maneres s' empalmen sense problemes. Mur desplomat de regletes, canvi durillo a bavaresa i anar fent. El Feliu entra amb molta energia i peta un bon canto, cap a la tercera xapa. Baixa a R0 i encadena el llarg. Jo també estic a punt de fastidiar el rotpunkt, al petar-me un peu ja a la bavaresa; per sort el recolo ràpid i m' aguanto. com ja heu deduït roca una mica delicada. Bon cantos pero dubtosos.

L3 V o màs. Diagonal mig guarrilla cap a la dreta, a buscar el muraco final.
L4+L5. 6c+ Mur boníssim. Pilòs, sempre amb canto peró de "menearte". A partir del desplomet, just abans de r4, festival de bústies impressionants. Llarg entusiasmant.

Cim i en 30-40min. ja som al cotxe. Avui encara és de dia...A la Baron hi hem posat 3h. justes, i un parell més per a la Fesderico. Temperatura gèlida, peró amb el solet a gust. Un dia rodó. Llàstima que no el puc rematar amb el festival previst....
Vam fer amb corda simple i unes 16 cintes, amb algunes de llargues i altres de molt llargues

dilluns, 22 de novembre del 2010

Siurana. Aparador

Escapada el divendres amb el JL i el Kletterer, que ja s' està posant al dia, el mamon....Mig escalfem, que fa una bona rasca, a Gatzara 6c. El JL te el detall de muntarnos i explicar els trucs de Xerinola 7b+. Anar fent d' equilibris i regletes (guai...) fins a fisura roma i dinàmic de sortida (no tant guai...). Al primer toc em planto al repós, peró no resoldré el dinàmic. Al segon em planto directament al dinàmic, peró no tinc molla, ni al braç ni al coco ( i aixó que tens la xapa a la cintura). Era d' aquells dies que vas sense ràbia...... Serà qüestió de polir els lances.
Marxo a complir amb les meves obligacions paternals i els deixo entretinguts amb la Llargaruda.
Diumenge sortideta familiar al barranc de fraguerau, a Ulldemolins. Excursioneta tranquila i molt recomanable per a dies ventosos.

dimecres, 17 de novembre del 2010

Sant Gervàs. Inhospitak 185m. 7a/A1

Cap a Sant Gervàs de nou, a veure si podem repetir la nova via dels Ganxeto-Torre, encara calenteta del forn....el que no sabiem és que ens cremariem!!!


Consultats els masters, ens diuen que inclús és algo més fàcil que la Escaladors en perill d' extinció, que vam escalar l' any passat per aquestes dates, amb prou èxit i que ens va deixar un molt bon regust de boca...els fem cas i divendres, valents cap a l' ermita de Sant Roc.
Ens plantem en 3/4 a la canal, i en pocs minuts més ja som a peu de via:

L1 7a+/b. Entrada dura, que t' agafa molt fred, peró ben assegurada amb pràcticament totes les peces del llarg...desprès diedre desequipat de 6c, on tampoc regalen. El Feliu passa amb algun repòs i algun subebaja...al meu torn flipo bastant...no se si és que vaig fred o patòs o que, pero no tinc bones sensacions...Tascons a gogo, aliens i C1

L2 7a/A1. Tiro cap al primer bolt sortint de la r, miro el percal i no ho veig clar. Em noto patós, patós, i en conseqüencia vaig cagadillo...o és al revès? no ho sé. La qüestió és que baixo a la r i tira el Fèlix. Es casca una navegada pel tram de 6b fins al segon bolt, sense possibilitats de protecció. Nomès duiem un martell i li sap greu clavar i alterar la via...prohibit caure. El 7c no el veiem ni en pintura, el fem tot en A1. Tasconets i algun minimerlet per arribar a les peces fixes. Sortida en lliure guapo, pero molt tècnic (tot de laterals per a mans i peus) fins a la r.

L3 7a/b. Amb dos llargs ja anem cuits....deixem el 7a/b i anem fent en A1. Realment es complicat assegurar-se passant en lliure, donada la forma d' escalar, laterals i més laterals....nomès per a autèntics experts o per a molt valents. En artifo vas fent, les peces queden prou bé...excepte un parell de tasconets que no van suportar el pes del Feliu...sort del canto bo que tenia a la grapa....a partir de la travessa del bolt i el clau, la cosa afluixa. Tascons de totes les mides, inclús estaria bé algun mitjà o gros repetit, aliens i camalots.

L4 6c+. Tranqui, també. Aqui no regalen enlloc. Sortida a caçar el bolt, travessa amb final feliç, placa fina i anar fent per lleu fisura fins a la r. Els passos més durs ben assegurats, peró molt alegria en general...

L5 6b. Li tiro, sense gaire convenciment, peró és que el Fèlix s' ha deixat les bagues de reunió i l' ha muntat amb la corda...a més ja ha tingut lo seu, el pobre....Placa fina a buscar el bolt. Anar fent fins que tomba i el terreny empitjora. Busquem el forat del bolt pero no el veiem....el pont de roca tampoc. A tope de corda, per el camí més lògic, amb tendència a l' esquerra fins a la r final.

7:30h de res...quins panots. Avui hem rebut una bona cura d' humiltat,..aixó si, podem gaudir d' una bonica posta de sol. Depressa cap al cotxe, on arribem negre, negre. Sort que ja controlavem el camí.
La via és molt bona, la pedra excel.lent, ara, no sé si era el tipus d' escalada (res a veure amb la Escaladors), o que no tenia el dia (en mi ja pot ser, pero en el Fèlix ja és més excepcional) o què collons, peró deunido el festival.....ah, i felicitats als primers repetidors pel rotpunkt. Almenys hi ha un Olivé bó.
De material duiem el de la ressenya: Aliens del blau al taronja i camalots fins al C3, el ganxo i la pedala. Baguetes fines per a algun minimerlet. Nomès faltaven los perros i la parcela... Mola repetir tascons mitjans i grans, si vas en plan covard. Un pitó plà o universal per al tram expo del segon llarg estaria bé...aquí cadascú ja s' ho sabrà...
Per cert, un apunt; a la ressenya diu que cal pendre pista a l' esquerra direcció Mas d' en Gras, quan en realitat és a la dreta.

dimarts, 9 de novembre del 2010

Merda a Siurana. Can Marges, sector nou

El titol del post no és gaire subtil...peró és el que hi ha.
Fent camí cap a les noves vies de Can Marges (cap a l' est des del zig-zag), ens trobem amb aquesta sorpresa desagradable:
Tot el sector és un autèntic camp de mines, escampades sense pudor, poder no seria la paraula més adïent, per els vorals del senderó....que en som de porcs. La veritat és que no tinc per costum d' endur-me el paper, tal i com s' hauria de fer, peró almenys faig un bon clot i miro de ser discret.

Pel que fa al sector: bastanta varietat de grau (de V fins a 7c), amb una roca que sembla més d' Arbolí. Les vies no son gaires llargues (20m.). Escalfo a un 6a+ desplomat de canto enorme, prou bonic. Queda muntat per al Jaume i l' Angel. Desprès comença el festival del 7a....
1er 7a. Al final del sector, al costat d' un altre i d' un projecte(corda fixa). Entrada bloquera. Estic massa fred i haig de repetir el pas d' entrada.
2on 7a. A la dreta de l' anterior. Tranqui també a la primera xapa. Desprès més fàcil. A vista
3er 7a. Situat més a l' esquerra, al mur partit on hi han diversos 6c. Entrada bloquera i passos atlètics a dalt. Al tanto amb un bidit que fa mal...encara avui tinc el dit de fusta, i al tanto que encara es trenca alguna cosa.També a vista.
Pugem la corda amb nusos, on trobem 6a i un parell de 7a's junts. Començo amb el de la dreta. L' haig de lluitar més (no me siento el dedo...), pero també surt a vista. Algun aleje.
Gairebé sense repossar em poso al 7a de l' esquerra, amb un pas cabró a mitja via, que em tomba...ja estic cuit. Segueixo amunt i disfruto dels moviments de bidits i monodits del bombo de sortida. No hi ha temps per a més i aquest queda pendent. També queda pendent el 6b+ d' abaix que probaven els pompiers...realment es veia guapo, i prou dur..

dimarts, 2 de novembre del 2010

Terradets. Doctor, doctor, que em passa? 240m. 7b

No em cal anar al metge per a saber l' origen dels meus cruiximents i molèsties vàries....
Dilluns agafo el relleu al Fèlix i em trobo amb el Vicenç, i cia, a l' aparcament de les bagasses. La idea, en principi ( mai saps on aniràs a patir, vull dir a petar, amb aquests...) és la Doctor, doctor; els pronòstics s' acompleixen, també els meteorològics.  Les referències que tinc de la via son realment bones; a més de la piada del Piju, tinc impressions de primera mà del Vicenç, que ja la feta i va a per el rotpunkt, i de l' Albert, que diu que és la millor via de Terradets...si ell ho diu....Aixi que, acompanyats pels amics navarros de l' Albert, enfilem la pujadeta cap al peu de la paret del Lupitan, Aka sector Amanita....


El reparto, asimètric, de llargs ja el tinc fet.
L1. 6a+ tranquil, fins al diedre final on cal apretar una miqueta. Camalots i algun alien gran.
L2 6c. Es deixa fer prou bé ( de segon...). Aqui el tema és protegir-se adeqüadament, doncs el llarg està completament net. 15 metres d' encastaments varis i segona meitat més tranquila, peró amb algun bloc psé-psé..tots els camalots i aliens grans per al primer tram i aliens més petits a dalt.
inici L2
L' amic Pitu sortint del L2

L3 6c Com molt bé diu el Piju, la primera part és més per a valents...així que li "cedeixo" el llarg al Vicenç, així també podrà recuperar bé per a afrontar el repte del 7b (que bo que sòc...). Sortida de la R una mica precària sobre blocs perillosos, assegurada amb alien blau i tascó petit...passar levitant per damunt dels blocs, diedre, travessa més asequible a esquerra i placa amunt, ja amb bolts (ara ja hi son tots tres).Aliens, tascons petits, camalots mitjans a la travessa i molt de tacte...
L3. Al loro amb els blocs...

L4 7b...el llarg extasiant, segons la ressenya...i extenuant, afegiria. Molt bó, d' anar aguantant, peró també molt d' equilibris. El Vicenç encadena, com aquell qui diu a vista, perque tampoc té cap seqüencia amb truco a memoritzar. Al meu torn també encadeno...ara tocarà apretar de valent per a encadenar el que queda...
Llarg equipat.
inici L4

L5 6c Per posar-se a plorar de lo bó que és. Llarga travessa a esquerres i recte amunt, més dret peró amb bústies. Entrada a la R sobre roca amb una crosta sospitosa. Equipat amb alegria. El friend mitjà del croquis no cal, de debó.
L5 la Placa...

L6 7a Només sortir de la R pots patinar i fastidiar el rotpunkt...desprès canto i sortida amb moviments molt fins en diedre cec, pendent tota l' estona de no obrir la porta al fracàs....Lluitant-ho bastant encadenem. Equipat també amb alegria....
Inici L6

L7 6c+/7a Rematada final. Sortida de la aèria R una mica expo, amb un bon factor 2, minimitzable amb un alien groc. Bones apretades i pasos llargs en desplom. Canto més petit del que desitjaries, per sort a dalt millora...franges de gotes d' aigua brutals...Equipat. Ja està, fenya feta. Rotpunkt per tots dos.
Baixem improvisant una mica per anar a petar a l' entrada de l' Amanita. Amb aquesta opció pots deixar bambes i motxiles a peu de via. Recomanable recanvis de bagues (ull al primer rapel) i algun mallon.
Esperem a els i les màquines del norte i cap al cotxe.
Vam posar-hi 5 hores justes, amb una temperatura ideal, temperatura rotpunkt....Duiem el material de la ressenya i 15 cintes, la meitat de les llargues.

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Papagora

Divendres al migdia, cap a Siurana...El Feliu té clar on vol anar, i a mi ja m' està bé; fa temps que tinc ganes de probar-la. Un curt i concís sms informa al JL i al Kletterer d' on passarem la tarda....
Aixi que arribem ja flipem amb la quantitat de cotxes de guiris, majoritariament, que ens trobem a l' aparcament de Fontscaldes...entre ells el del mateix animal Kammerlander...
Anem directes a barraca; el Feliu escalfa a Volta i Volta 6b+ sobat de fisura, no massa apropiat per a escalfar....jo declino les cintes posades i em munto la veïna Lamparós toca el dos 6b+, sembla que més maco, i no de tibar tant. I d' aqui cap a muntar l' objectiu Papagora 7c, fàcil o inclús 7b+ diuen. Realment no té cap pas inhumà, peró és que és un monstre de 35m. sostinguts, amb placa desplomada de regletes, amb tant sols un repòs bo, ja dalt de tot.
La munta el Fèlix, fent memòria dels pasos (ja la provat 3o 4 vegades). Al meu torn passo prou bé, resolent bé tots els pasos...aquí el problema és fer-ho tot seguit....
Amb tot aixó ja pululen per allà el JL i el Carlos, que aprofiten per a fer un tientu d' inspecció cadascun.
Li torna a fotre el Feliu, peró cau a mitja via, més avall d' on havia plantat la bandera en alguna altre ocasió.
Ja em torna a tocar....he reposat força, a veure que tal. Li tiro, amb alguna cagadeta abaix que acabaré pagant...Arribo a la secció tècnica abans del pas clau i amb tres subebajas acabo bastant tocat. Tot i aixó arribo als cantos bons on puc recuperar una mica abans del pas clau. Resolc més o menys bé, peró no tinc nasos de xapar...miro de seguir, pillo la regleta bona d' esquerres, i a la que deixo anar la dreta....no caic perqué sóc un merda i em pillo, amb un bri de força que em queda, a la cinta que tenia als morros i no he pogut xapar....llàstima. Reposo una mica i acabo la via sense més trampes....ho he donat realment tot, he quedat absolutament rebentat....i aixó és bona cosa. A veure si el proper dia la memoritzo millor de dalt a baix; aquí no et pots permetre el més mínim error. Marxem cuits a fer una birra, que tot i no encadenar, ens la mereixem...

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Paret d' Aragó. La Pilastra dels Voltors 275m. 6c

Mollt bona via que dissabte vaig tindre l'ocasió d' escalar amb l' amic Eduard, en el que era la seva primera incursió al Congost. La única condició era que em tocava tota de primer, peró ja m' aniria bé per a anar fent callo.....
Desprès d' enganxar-nos una mica als llençols (és un dir...) ens posem en marxa i a les 10 en punt comencem a trepar. La fresca de l' aproximació s' ha convertit en una calda infernal....el mar de nuvòls sota els peus és total. Compartirem el dia amb una cordada de tres a la Puñalada Trapera (la única que em falta de la Pilastra), amb algun crit de cordades a Catalunya (que no veurem) i amb una bona colla de voltors......de lujo.
La ressenya, sempre acurada, cortesia del Luichy.
   


L1 Algun paset de V i caminant fins a la R(pitó i sabina), just on acaba la pujadeta. Alien groc
L2 Placa guapa, amb algun tram finet per el grau. Totalment equipada, amb posibilitats de posar alguna cosa més si procedeix.
 Final L2 

L3 Placa més tiesa de 6c, ben assegurada amb bolts. El tema està als darrers bolts, amb peus una mica precaris en adherències sobre roca mullada...tot i així surt bé. Sortida fàcil cap a l' esquerra, protegible amb algun alien. Per cert, aviso a navegantes. L' amic Eduard, tibant en A0 del pont de roca que constituïa la segona assegurança del llarg, se la petat...no el cordino putrefacte, sinó el propi pont de roca...potser hi entra alguna cosa, no ho sé. De totes maneres, no és el tram més dificil....
 L3

L4 Bombet molt guapo de 6a+, ben protegit. Desprès fissura de 6a tiesa i amb roca aparentment dubtosa pero sòlida. Aliens i C2.
 L4

L5 Fisura sinuosa de 6a. Aquí la gràcia està en passar sense tocar el bloc dubtòs....Desprès ve el tram matojero, que tampoc és exagerat. Alien taronja i C1. Bagues.
L6 Inici en placa de roca bona, fàcil pero amb protecció justeta, fins a una fisura. Vaig tirar fins a sota el sostre, pero la travessa a esquerres feia por...blocs realment perillosos. Potser millor franquejar abans, per placa compacte de bona roca. Tramet de IV al final, on cal controlar bé el fregament, tot i que la sabina no t' ho posa fàcil...Tasco petit a la placa, alien groc i bagues. Bagues llaaargues.
 Quines vistes....ambiente massimo

L7 El llarg estrella. Diedre bonissim, amb roca molt més adherent del que sembla (per sort...). S' assegura al gust. Vem posar C2, C3 i un equivalent al C2 al sortir cap al IV+, alien vermell i amunt. Tramet també tieso i guapo. Reunió a muntar amb tascons mitjans i alien verd. Reforçable amb una sabina una mica a desmà. Aquí l' Edu va posar a proba el meu art de triangular assegurances.....

 Evidentment L7

L8 Inici amb bona roca fins al mur final vertical de blocs apilats de IV+. És fàcil pero t' ho has de mirar amb la calma. Algun alien mitjà.
En 6:30h som dalt, aixó si, sense estresar-nos.
De mathos vem posar semàfor alien, C1, un parell de C2 i C3. El C4 el vam posar un cop, pero podies posar alguna cosa més petita. Abans que un C4 repetiria el C1. Els tascons, mitjans, bàsicament per a muntar la R7.
Aqui l' Eduard cual Lacoonte...

A mig matí la boira espesa del fons del congost ha començat a pujar...ja no hem hagut de patir més pel sol.
Sort que al final s' ha esvaït; anar a fer una via a la pilastra i no poder disfrutar de les vistes.....
Una bona jornada, entre pitus i flautes ja et quedes a gust....

dimecres, 13 d’octubre del 2010

al dia...

Un altre cap de setmana sense tàpia...snif. Que hi farem, doncs esportiva.
Dissabte enfilem amb el Manel i el Menor cap a la Mola Roquerola, peró la boira espesa ens fa canviar d' objectiu un cop ja som a Rojals. Torna enrere, tot admirant l' oest de Catalunya prou net, ruta amb cotxe per les comarques del Camp de Tarragona, i cap a Arbolí. A Siurana ni ens ho plantejem. El sector més protegit de la llevantada és el Falcó. Tinc la il.lusió de fer les llarguissimes vies que es troben a l' esquerra de la paret, pero la majoria, per als que més de 20-25m. ja és tàpia, ens porta cap a la par dreta.
Escalfem a Luciernaga de noche 6b+ que deunido....molt sobat i patinòs, d' equilibris i moviments raros. No ens agrada gens. Per a més inri tens un trekking descomunal a la R, vertical i amb grans cantos, peró d' aspecte molt sobat. Cap dels tres se la juga. Mallon i avall...comencem bé!
Decepcionats ens posem a El asesino es el sheriff 7b. La munta el Manel. A la primera pasada em quedo amb els moviments bloqueros d' entrada. Al segon tientu surt la part dificil pero en confio al segon tram dur i caic. A la tercera encadeno, que no estamos tan mal, visca les pila sessions al plafó. La via és bona. Entrada molt bloquera, regletosa i tècnica. Passat aixó no et pots relaxar fins al repòs. Desprès pa de problem....
Mes i mig desprès del reinici ja tornem als 7b's...a veure si duren.

dilluns, 4 d’octubre del 2010

posant-se al dia...

Doncs aixó, que sembla que anem agafant el to.
Divendres sortim amb el JL i el F-liu a Siurana, sense cap idea concreta. Fem cap al Grau de Masets Abaix.
El JL escalfa (potser masa i tot...) a Happy sixties 6c amb entrada regletosa i caiguda lletja a dalt. Naltros, que ja el tenim fet, declinem la proposta. Baixem més i escalfem a Aleva 6b+ de correportuvida...tinc la oportunitat de desencadenar-lo, i no la desaprofito.
Ja escalfats, tant per les vies com per el sol que ha acabat sortint, ens posem a Little Ted 7a+ molt guapo que ja tinc al sarró. La munta el JL, desprès d' arrencar un canto de la via (esta massa fort). Al meu torn encadeno al primer toc del dia, sense patir en excés....El Fèlix s' hi arrosega, pagant la matxacada de dimecres al plafó (es que.....).
Completada la ronda anem a les noves vies que hi ha més a l' est. M' animen a provar a vista, pero a vista de veritat, doncs amb prou feines s' ha fet la via, un 7a sense nom amb bona pinta. Primera meitat amb bavaresa desplomada, repòs, i sortida desplomada de bon canto, amb sorpresa a la sortida de la placa superior....
Surt a vista, patint una mica més, sobretot degut als cantos plans de la bavaresa, encara bruts de líquens i polsim..si hi aneu mola un raspall...
Little Ted 7a+

dimarts, 28 de setembre del 2010

Peña de Sin. L' Usage du Monde 350m.7a/A1

Una bona manera de treure's la son de les orelles; divendres cap a Aïnsa, amb un futur incert, peró vista la parroquia ja t' ho vas imaginant....total, que no sé si m' enreden, em deixo enredar o m' enredo jo sol, segurament una mica de tot. Resultat: una jornada de les que recordes...
Fetes les reflexions personals, que a la majoria li suen, i a algú li faran fer una rialla foteta, entrem en matèria:


Aquest serà el nostre objectiu, els dels veïns de paret ni el poso, que és practicament pornogràfic....
Aproximació ràpida en 20min. de del pont de la carretera de Plan, amb paradeta de produits regionaux inclosa...
L1. Grimpada de III, prou tiesa i muret de V. Cal controlar bé, com a tota la via, el guiat de cordes, o et quedes clavat...
Els màquines al seu primer llarg
L2. 6b+ sostingut, de navegar...sortida de la R bastant desesperant, amb roca que s' esmicola...realment delicat....trobem un doble regalet d' algú que s' ha baixat. La roca va millorant al llarg de l' idem. La reunió no està tant a la dreta com marca la ressenya.
L3 Sortida de la reunió prou expo, amb un factor 2 impossible de corregir. Una bona apretada sobre regletes de roca excel.lent (per sort) i sortida més tranquila (6a+) i protegible fins al tram final del llarg 6c+ molt guapo i prou protegit. Al tanto altre vegada amb el fregament.
L4 Li torno a tirar per que el Fèlix faci el llarg de 7a/A1, que generòs que sòc....Diedre maco de 6a+, vira guarrilla i remuntada de IV+, per dir algo....vaig muntar la reunió massa avall, i vam fer un petit llarg extra fins al jardí bo que marca la topo.Al tanto altre vegada amb el fregament. Reunió a muntar en una bona fissura.
L5 Sortida per fissura, que deixem rapidament per anar directes a la base del diedre vermell de l' esquerra. El primer pitó no el veiem. El diedre està prou assegurat. El Feliu passa en lliure de pitó a pitó.7a/A1 De segon, amb les cintes posades es fa A0 prou bé. Passet per a sortir a l' esperó gris, assegurat amb un pitó massa martellejat, on anirà bé un cordinillo, més que res per no petar el moscata amb la torsió...El tram de 6c+ és boníssim, relativament assegurat amb bolts. Aixó si, del darrer parabolt a la R, i com diria el JL, corre por tu vida.....
L6 Sortida d' equilibris de la r, peró aquest cop ben protegit. Travessa a dretes a buscar el final del gran diedre, amb roca més sòlida del que sembla. El problema bé més amunt. Al tanto amb els blocs tipus espasa de damocles....anar fent amb la calma (6b) fins a la R.
L7 Sortim de la r en clara travessa a dretes, a buscar un pitó vermell al marcat esperó. El Fèlix tira recte amunt, proper al fil i la caga peró bé....no troba cap assegurança, tret d' alguna sabina, sembla que hauria d' haver anat més a la dreta, per terreny no tant compacte, peró més protegible. El problema està quan arriba a un diedre molt fi, diria que 6b+, amb passos de fe, sense més protecció que una sabina que arrencaves amb la mà i un tascó petit posat en un miniflake...prohibit caure. Fa el pas, troba els dos pitons de sortida i cap amunt. Deu ni do la tibadeta per a sortir al jardí. La via acaba aquí, ara comença l' aventura....
L7bis. Tirar jardi amunt, jabalí total, fins a una mena de coll, amb una marcada feixa a esquerres.
L8 feixa de III que tranki...tiro jo, aixi m' ho puc assegurar al gust...molt estreta, amb roca que se't desfà a les mans (i als peus...), sorra, buitreres plenes de merda, sabines que no et deixen passar, trams on passo arrosegant-me. Munto reunió on la feixa torna a ser un bosc penjat.
D' aqui encara tires una mica més pel bosc penjat, fins a un punt on s' obre, recollim cordes, i pots tirar amunt, direcció al nord per a poder girar desprès cap a l' est, grimpant per unes grades d' un rocam brutal, molt curiós. Un cop dalt el bosc s' obre. Cal seguir la carena més o menys bosc endins, fins que clarament comença a baixar. Per a evitar les feixes pròximes a la tàpia, cal anar amb tendència diagonal, cap al nord. Desprès de fer una mica més el porc senglar arribem al camí (Pr) que duu al coll, on trobem un cartell indicador. Agafem direcció Plan, cap a l' est, fins a la carretera. Com que des de dalt hem vist que els demès s' han retirat i ja son al cotxe, fem un enllaç, via Kletterer (agraïts, per cert...), amb l' Albert per a que ens vinguin a recollir i estalviar-nos la caminadeta per la carretera; que menos....
Total 8 horetes fins a la R7bis, més 3/4 per a sortir d' allà i la caminadeta de 1:30h fins a la carretera.
Tret del 7a/A1, hem encadenat tot el demès, lluitant-ho, que és lo principal....
La via està amb pitons i parabolts, tot i que aquests darrers te'ls miraves diferent de com et mires un bon parabolt 10x90mm....a les r penjades, i gràcies a les dades que, desinteresadament, ens va aportar l' Albert, només veïa "xinxetes"...proposo una col.lecta per un joc de broques i bateries extres per al Ravier.
En fi, per a naltros una bona via d'aventurilla, amb trams realment guapos i altres d' anar a passar,.....a passar por. Sembla que la via amb prou feines s' ha fet, peró no cal patir per la runa; Derribos Garrido es va encarregar de deixar-ho una mica millor...
Duiem camalots 1, 2, 3 i 4, aliens del negre al taronja i joc de tascons, i ho vam possar practicament tot. Molt important cintes llargues, peró llargues de veritat.

divendres, 17 de setembre del 2010

arbolí repeat

Sortida vista i no vista a Arbolí. Surto aquest matí, cap a quarts de 12, cap a Can Simiro, on trobaré el Jaume, amb el Sergi i el Delfí....
Arribo i em poso directe, per enessima vegada a Espero 6b+. Em noto prou bé. La pluja amenaça i anem amb el Sergi cap al 7a`s.
Munta la No m' enganyis més 7a, encadenant a vista, baixa i ràpidament li foto jo,   i encadeno....sorpresa, sembla que la cosa va millorant.
Procedim d' igual manera a la veïna Agua de fuego 7a, peró aquesta vegada el pas clau el tomba. Al meu torn la cago als passos llargs de mitja via, pero aguanto i també l' encadeno. Els trons s' acosten, ja em tentat massa la sort. Pleguem i just a l' entrar al cotxe ens cau la de Dios es Padre.....



















La llet que em tingut........