dijous, 29 d’octubre del 2015

La castanyada

Escapada matinal agredolça a la Siuranella central. Dolça per que feia un dia d'aquells que sap greu desaprofitar....i lo d'agre per la castanya, abans de Tots Sants, que em vaig emportar.
Escalfem amb el David a la Malfario 6c i a la nova via, presuntament 6c+/7a a la dreta del diedre de la Boca seca man. Difícil a vista -ni un marca- i sobre roca una mica crostosa encara...en tot cas bona apretada que ja em deixa escalfat.
Passem a muntar la ja probada El dit a l'ull 7b+, d'on em vaig baixar el darrer dia. Aquest cop vaig millor de força i la munto. La torno a provar i la castanya; a la placa infernal, i amb tota la corda a la mà per a xapar, em rellisca un peu i avall. Caiguda lletja, llarga i de costat, que em deixa les costelles tocades i sobretot la cama...crec que s'albiren dies de calma. La via és contundent. Entrada física i seqüències de placa sin perdon fins al repòs i sortida atlètica on no val a badar.
Tot i la trompada, i encara en calent, tinc l'esma de pujar a la R encadenant la resta i de repetir la Enganyapardals 7a. Baixar fins al cotxe ja és un altre tema...


dimarts, 27 d’octubre del 2015

Serra de Carreu. Ni contigo ni sintigui 130m. 6c+ i Aromes de "chirla" 140m 7a

Si fa un parell de setmanes pujavem amb la familia al Boumort, a veure si encara sentiem la brama, el cap de setmana següent tornavem, aquest cop amb el Toni, a escalar dues bones vies en aquest tranquil i relaxant sector de la Serra de Carreu.
Comencem amb la Ni contigo ni sintingui. Al tanto que sobre el paper sembla una via fàcil...a naltros no ens ho va semblar. Primer llarg apretadot en lliure, -en alguna ressenya l'he vist de 7a-, ben assegurat. Tercer llarg esplèndid i amb adherències obligades amb les xapes a Pekín. Algun alien petit pot alleugerir una mica la cosa, tampoc gaire...A la part superior comencem a sentir un brunzit constant bastant inquietant. Hi ha centenars d'abelles rondant per la paret, però sembla que no ens hi acostarem, de moment. Baixada ràpida en tres ràpels perfectament instal.lats.
La via ens va agradar força. Informació completa aquí.



Per a la segona via dubtem si la El Bodorrio o la Aromes. La proximitat del Bodorrio amb la que acabem de fer, i també les ganes d'apretar una mica més, ens porten a la Aromes de Chirla.
Excel.lent via, que vaig trobar també colladeta.
Primer llarg de placa excel.lent, amb xapes (parabolt 8mm) i algun tascó abandonat a completar amb aliens. El segon llarg segueix un sistema de fissures, on encara busco el 6a...suposo que el fet de trobar la fissura plena d'herba ens ho va possar més difícil. Els 50m. de llarg se'ns menjarà tot el material que volguem posar, dels aliens fins la camalot 4. Interesant doblar numeros mitjans, o bé racionar el material.
El darrer llarg no el vam poder escalar. Les abelles que anavem sentint s'escampaven sospitosament per tota la fissura. Baixem amb dos ràpels també perfectament instal.lats i aprofitem per a fer una mica de neteja de les fissures, que bona falta els hi feia.
Bona jornada que rematem amb una bona taula.



divendres, 23 d’octubre del 2015

Siurana

Quedem amb el Jordi i cia a Siurana, per anar a l'aparador...a favor: no hi ha ningú. En contra: hi fot un fred que pela...per aixó els milers de guiris estan al sol...Intentem escalfar a la Gatzara 6c, i a la Petitona 7b, aprofitant que te les cintes posades...surt bé la travessa tècnica, però no he escalfat prou per a seguir sense rebentar...Amb la llicó apresa anem a buscar el sol que ja toca al Pati, peró es troben pràcticament totes les vies ocupades...acabem provant a vista prou dignament la Welcome to the Team 7b de 40m. prou interesant. Entrada dura, que gairebé surt, aleje cabron desprès i esperó final molt estètic...hi tornarem,

dimecres, 21 d’octubre del 2015

Penitent

Matinal express, com totes, al Penitent.
Escalfo de cop a la Polvo gris 6c+, on em faig polvo un dit al arrencar una regleta...
Desprès una primera passada per a desxifrar la nova Kilian parat 7b+?, amb l'ajuda del Mariano, que a més, em posa les cintes des de la via veïna. Surt al segon intent. Curta peró intensa des del minut 0. Algun picat moderat. Per a refredar repetim la Ton Pubill 6b, ferma candidata a fer, parcialment, amb els trastes....
La pista està impracticable per a vehicles normals, no tant per alçada, sinó per el pedregar solt en que s'ha convertit.

dilluns, 19 d’octubre del 2015

Peña de Sin. Caçadors d'estels. 370m. 7b+

Com resa la nota de la ressenya de la via, val la pena provar-ho...llàstima que al peu del diedre final, i ja veient que rapelar per la via no serà fàcil, ens deixem els, presuntament, esplèndids llargs finals per a una altre ocasió, que segur que hi serà. De totes maneres ja ens vem fer un bon fart d'escalar.
L1 IV guarro de veritat....sort de la corda fixa.
L2 7a. Impressionant diedre, on es posa gairebé tot el material.
L3 6c Sortida curiosa de la R i travessa a esquerres a buscar el pitó també curiosa...

L4 6c, peró amb més brillo...i alguna cosa més cortesia del Santi
L5 6c molt guapo, gairebé equipat. Algun alien

L6 7a de degotalls, que vam trobar amb aigua. Llàstima perquè el llarg és esplèndid i factible.

L7 7a+ tram central difícil de llegir, amb una xapa gairebé a l'alçada del pitó, peró més a la dreta, que despista bastant. Aliens i totem verd.
L8 7a de vidilla, placa i desplomet final

L9 placa de gotes d'aigua increïbles i tram de blocs per anar a la R intermitja de ràpel, d'on vam baixar.
Tema a part és la baixada: L'Albert va insistir que "de carrer" era la millor opció; naltros, amb la tècnica de ràpel una mica més bàsica, no opinem igual....hauriem d'haver fet cas al Pastes i baixar a peu. És una bona passejada però més certa. En tot cas probablement repetirem un dia o altre i ja podrem comparar. Naltros vam baixar de R8 a R7 i d'aquesta a la R de la vira abans de R6 (on ens vam descuidar alguna peça de roba). D'allà vam agafar les cordes fixes que hi tenen instal.lades l'Albert, Vicenç i cia, i directes a peu de via. Poder en el futur serà la millor opció per a baixar...

dijous, 15 d’octubre del 2015

Falcó

Estiuet de Sant Martí i tornem a buscar ombres matinals...
Escalfem, aquest cop encadenant, la Haber pedido muerte 6c+ i la també quilomètrica Borinot 7a. Desprès provarem, fallant l'Albert i jo al mateix lloc, El Cagat 7b. Deunido els passos finals....repassant la llibreta veig que la vaig fer a vista temps enrera, fet que em sumeix en una profunda depressió...Amb tres vies de 40m. a l'esquena marxem més que cuits...

divendres, 2 d’octubre del 2015

siurana al sol, per fi

Sembla que ja no cal anar boig a cercar les ombres; almenys ahir a la Siuranella Central s'estava de perles. Tapat i amb l'airet ens va tocar abrigar-nos i tot...
Escalfem a l'objectiu del Jaume, Kun 7a, i en l'intent a semiavista (l'havia provat feia anys) a la contundent Si vas Níquel fas tard 7a+. Em peto ràpid i cal un segon intent, ja sense problemes.
Amb inconsciència em poso al 7b+ de l'esquerra, ja provat, crec, per a baixar-me abans dels pasos, rabiosament obligats, de la placa clau. Rematem el dia a repetint La Secallona 7a

Peladet. Jalea Real 140m. 7b+

"Peladet exigente"....ja ho advertia l'Albert. Realment no és va quedar curt....
Tot i que la via es troba pràcticament equipada (excepte L3), la cosa obliga bastant: aixó ja ho veus quan et jugues una mica el tipus anant a buscar la primera xapa de la via i en les navegades posteriors per el dificil L1.
Al segon llarg la cosa afluixa (el pas de 7b es fa en A0 sense problemes, i sense manies...).
L3 suau, però net. Interesant aliens petits.
Final de festa potent 7b/+, amb tram clau prou obligat (sense ganxo) i sortida més fàcil peró neta (aliens i tascons). El Santi se l'emporta a vista
Baixada ràpida en tres ràpels.
Un cop baix, i tot i que ja toca el sol, ens enfilem als primers llargs de la "Chaperos", on tenim una mica de lio: el Santi li fa mandra pujar tota la via: tira el primer llarg, i sense adonar-se (va fort) fa part del segon, fins que el fregament el tira avall. El baixo i pujo fins on ha baixat i constato la seva cagada...toca baixar de dos xapes, i damunt deixar un altre mosquetó per guiar la travessa...el qui trobi aquell escampall de mosquetons no entendrà res...