divendres, 25 de novembre del 2011

Ager: Burundanga 240m. 6c

Ahir vam canviar la sortideta setmanal esportiva per una mica de paret; el dit no em deixa apretar gaire, i per anar a fer 6b's a Siurana, els fem a Àger. Pujem doncs amb el Jaume, el Sergi i l' Àngel (tres bomberos i un paradon), que ja feia dies que volien fer alguna via llarga, i Àger és una bona opció per a aquestes situacions.
Trio, ja que em deixen, la Burundanga, que tinc pendent de fa temps. La ressenya pinta molt bé; equipadeta, bona roca, escalada bellísima...ja veurem.
L1 i L2. Els únics oberts per baix, que francament se'ls podien haver estalviat. Si entres per la Fanal vas a petar a les mateixes R's. De fet sense voler vaig entrar a la R2 des del L2 de la Fanal....la lògica va per allà. El tram expo del L2 es pot obviar, més per lleig que per expo.
L3 Aqui la cosa ja canvia. Mur amb desplom i arribada fineta a la r. Molt guapo, equipat.
a mig L3

final finet del L3

L4 llarg fàcil de 6a amb unes bústies entusiamants, amb bastants passos d' estirar-se prou, cosa que el fa interesant. Equipat
L5 Tipic llarg guarro de transició, per a plantar-nos al peu del mur final.
L6 Per a xapar la primera (sense trampes), oju!!!. Ni a mi ni al Sergi (que tiba bastant més que jo) ens va semblar 6c; vam haver d' apretar fort, fort....potser s' ha trencat alguna cosa, no ho sé. En tot cas amb un pilar de dos s' hi deu arribar. La resta del llarg tampoc regala, especialment al tram final de placa per anar a caçar la fissura salvadora. Equipat, peró amb alegria.
L6, desprès de les apretades incials

L7 Diedre curtet peró molt bonic. Friends al gust. La r del cim es pot muntar en matolls o en un bloc amb friends mitjans.
Enllestida la via, i com que avui nem non-stress, pujem al cim a contemplar les vistes i cap avall a fer un mos.
 non-stress

la patrulla

Via prou bona, on al meu parer sobren els llargs inicials. El tram central i el mur final bonissims. I l' equipament rarot...en algun punt sobren xapes (pots assegurar perfectament amb friends en terreny fàcil) i en algun altre obliguen molt (inici L6). Per a mi és la tipica via trampa...vas amb 6b justet i flipes...Duiem semafor alien i taronja, C1 i C2, i si vols els poses, peró son prescindibles (si fas el darrer llarg a pèl).
cuanto cabrón...

divendres, 18 de novembre del 2011

co-co-corral nou

Sortida setmanal a Siurana, aquest cop a un sector on, per sort, no trobem gairebé ningú.
Escalfo a la llarga Guru 6b+ molt maco, tot i el seu aspecte, amb pasos tècnics de diedre a dalt. Avui he dut els trastos per a fer alguna via neta, a veure si ho institueixo, i faig la fàcil, peró molt bonica fisura de la Patata Calenta 6a. Fins i tot a en Sergi li pica el cuquet i ho prova...Mig escalfat provo la Jepeto 7a+ de quatre xapes, obviament molt bloquero....no surt a vista, i tampoc el penso repetir...quin fart de tibar en un pas. Per a treure'm l' espineta canvïo de subsector i, al mur més guapo del Corral faig a vista la Veu de Bou 7a+, abans de 7b. Entrada tècnica, placa regletosa bonisima i bombo important, peró amb canto, al final. Molt guapa. Recullo trastos i marxo prou content, per el 7a+ i per la via clean, que encara que fàcil, et deixa un bon regust.

dimecres, 16 de novembre del 2011

Peña Montañesa. Lagrimas en la Roca. 360m. 7b+.

Sembla que toca afegir dues noves etiquetes a les entrades; Peña Montañesa, i Enredades....les que em fot el Feliu! Ja haviem quedat en anar a conèixer Montañesa, peró s' havia parlat d' alguna cosa més suau, o més acord amb el meu nivell. Al final res de res: a tibar com a animals a la Lagrimas....l' Albert ja ens havia dit que seriem colla, el que no  havia concretat es que tots fariem cap a la mateixa via. Aixi que ja a peu de via, a les 8 en punt, ens trobem l'Iker (18 anys l' angelet....aquest promet) amb el Sergio que ja enceten el primer llarg, i tot just darrera nostre arriben el Juan i el Nacho.....tres cordades a la via, en ple mes de novembre!!! Per acabar la festa arriba una quarta cordada que es posa a la veïna Futuro Incierto, per sort. La cordada precedent va fent i en poca estona ja estem escalant nosaltres...
L1 El paset de 6b+ en fred te l' has de mirar....desprès anar fent entre blocs.
L2 Placa de roca bona, on t' has d' asegurar quan pots, i no quan vols......em sembla que és l' únic llarg on vam posar el C4.
L3 Per a mi el més dur de la via (a excepció dels 7b+), sobretot perque sóc un negat per als diedres, i especialment si son de 7é grau....Paset per a entrar a la vertical del diedre, asegurat amb alien groc, i cap amunt a bufar...tot i que el faig de segon, obviament, arribo tocadillo a la r...el llarg s' equipa bé, peró. Molt estètic. La r té un dels dos pitons amb l' ull petat
Anant a buscar el diedre ordesiano

L' amic Juan tibant de valent al diedre

L4 Pasets al sortir de r fins passar a la vertical del diedre, sobretot per l' armari empotrat... Desprès més fàcil fins a la feixa. La r es munta bé amb friends grans o en els blocs de la repisa.
Passant per sota la nevera...

L5 Bona tibada en desplom per a entrar al magnífic mur. Al tanto que tot just el primer seguro és un pitó de mal xapar. Mola un mosquetó petit. Desprès equipat amb alegria, especialment abans del tram de 7b+. Vaig posar un alien verd al tramet de diedre. El 7b+ és molt a bloc, peró es trampeja. Si no es força va bé una pedala. Per cert que el Nacho el va encadenar sense gairebé ni bufar.....

L6 Mur vertical de 7a+ amb algun pas finet, peró prou ben protegit. A la part superior la cosa empitjora i s' ha de posar alguna peça.
El Kim Santacatalina, ens sembla, a la Futuro Incierto.

L7 Altre cop entrada de tibar per a navegar per una placa de roca al.lucinant, tant bona que et fa oblidar l' alegria entre peces. Pas de 7a+ concentradillo i ben protegit i entrada a la r pilosa. El clau de mitja tirada, amb un cordinillo taronja, no es veu gaire, i ademés és de mal xapar...vaig encintar un merlet, que gracies a la textura de la roca no va saltar....velcro total.
Final L7. Quina roca...

L8 bufff...placa amb lleuger desplom cap al final, de pura continuitat. El Feliu vola molt amunt, al petar-se un lateral...i el Nacho ens ofereix un bonic espectacle, quan amb la darrera xapa als morros es incapaç de xapar, i avall.....tot vist des de tribuna; boníssim. Llarg equipat + un tascó a la part inferior.
Magnific L8

L9 No puc dir gran cosa, donat que el vaig començar i em vaig baixar....menys mal, perque sembla que a dalt hi havia bacallà obligat en 7a+ de placa fina. Sort que la cordada Iker-Sergio ens hi va deixar cintes llargues....Vaig cedir les meves puntes a la cordada Juan-Nacho per a que el fessin de segon i vaig agafar el bus que ja baixava direcció a la feixa, que el sol ja s' amaga.
En tres ràpels (des de R8) ens plantem a la feixa, i esperem a la resta de personal per a baixar plegats. Mola guiar el r8-r6, que desploma i desplaça una mica...
 Tota la patrulla

Un cop tots junts, cap avall per la feixa i la canal, amb un ambient total, en tots els sentits. Ja vam tenir sort del personal que ens vam trobar; tot va anar bastant rodat. Al vespre ens quedem a compartir cerveses amb tot l' equip i el sopar amb l' Albert i la Diana. I al matí ben d' hora cap a casa, on encara trobo la familia al llit...
En resum, una via gama extra, molt sostinguda en el 7é grau, on em va faltar pililla ( a part de les mancances de sèrie). Realment s' ha de ser un artista per a intuir aquesta linia...9 llargs sostinguts i cap de dolent.
Dades pràctiques: aproximació en una hora, deixant el pr quan arribes a dos grans blocs característics (hi vem deixar una fita). De material duiem joc complert aliens, repetint algun, camalots fins al 4 i tascons. De la feixa en amunt vam fer amb aliens, tascons petits i c1 i 2. La millor opció és baixar rapelant per la via (cordinos) i recollir trastos. Baixada a peu de la feixa sense separar-se gaire de la paret dreta, excepte un tram evident per canal, fins a peu de via.

dijous, 10 de novembre del 2011

siuranelles...

Ahir ens escapem amb el Jaume a escalar una estona; bé, el Jaume, amb el dit fotut del dia anterior, assegurarà i jo escalaré...aixó són amics. Donat que l' aparcament clàssic de la Siuranella central està plè de cotxes, mal aparcats, aparquem a la campa des d' on fem tot el camí de la Siuranella de Baix, passant per sota l' Herbolari, fins a la Siuranella sud. Escalfo a la Marmitaku 6c, que ja coneixia. No recordava, peró, la bona apretada del mig....Tot i la calor que fa en aquest forn provo a vista la Media Vida 7a+. M' equivoco de monodit i la cosa ja no dona per a més....l' acabo de muntar i la desmunto, una mica globo de la calor...excuses!! La via és bona, peró dura per el grau. Apretades potents abaix (amb rebots de monodits inclosos), tram més tranquil, i sortida prou difícil per el sostre final. Queda per a un altre dia.
Agobiats per la calor ens movem cap a la Siuranella central, on sempre corre una mica més d' airet. Em poso a la plaquera Enganyapardals 7a i surt bé a vista. Acte seguit em poso a la Boca Seca Man 7a de diedre, placa i apretades finals. També surt a vista. Ja començo a estar una mica "tustat", peró buscant l' ombra que ja toca a la part dreta de la paret, em trobo amb l' estètica Tikis Mikis 7a muntada....amablement els guiris que hi per allà me la cedeixen, i per no fer-los un lleig també la trec a vista....ara si que he quedat servit: 5 vies entre el 6c i el 7a+, i totes de 30m. Marxo ben cuit i agraït al Jaume per haver-me obsequiat amb aquesta sessió de pila on the rocks.

dimecres, 2 de novembre del 2011

LES CRIATURES FORA DELS PEUS DE VIA, SI US PLAU.

Aprofitant l' estada multitudinària a casa el Toni i la Carme a Gombrèn, ens escapem una estoneta amb el Jaume a conèixer el sector de les Saleretes. Molta gent i força calor és el que ens trobem, a part d' un mur molt guapo....Ens posem a la via nova a l' esquerra de la Zipi Zape, Llagrimes de Lolo 6c, segons informa en Jortx (gràcies). Surt a vista, calibrant el tipus de roca i d' escalada. Desprès de repetir-la el Jaume em poso directament a la Papà Aranya 7b. Vaig fent a vista, fins que al darrer xapatge la pifio. Per no fer un moviment més al canto gros, miro de xapar creuant les mans i em desequilibro...encara ara em cago en tot, perquè a més segueixo i surto com si res....bona via, una mica regalada. Pel que vam veure escalada de pila i canto prou bo. Marxem amb ganes de tornar-hi.

Com a anècdota i a veure si alguns aprenen: al Jaume se li va petar un peu al 6c, sense ni adonar-se'n, i li va anar a parar a la barbeta de la francesa que feia la via del costat.....un ensurt i prou, que podia haver estat una tragèdia si hagués tocat al nadó que una parella, absolutament inconscient, tenia a peu de via uns minuts abans. I aixó que ja els haviem advertit que es trencava alguna coseta.....la gent és la hòstia: 
LES CRIATURES FORA DELS PEUS DE VIA, SI US PLAU.

No podien faltar les castanyes...