dijous, 31 de gener del 2008

Ager. Alba Artigas 275m. 6c. 6a+ obl.


Seguint amb el recull d' antigues piades penjo la d' aquesta via, que vam escalar el 28 de gener de 2007, tot just fa un any. Vam fer cas dels gurus del temps (molina & cia) i vam acabant passant bastant de fred, doncs va estar tot el dia amb el cel entarenyinat. Pero l' alberto i jo ens vam armar de valor i cap amunt!!!Via bastant durilla, res a veure amb la tonica del sector.Fissures de 6a a protegir, plaques amb els seguros a can coll... i sense possibilitat d' equipar, etc... La part superior esta mes equipadeta. Vam trobar un munt de material d' abandono a les reunions inferiors......no m' estranya.Hi ha bastantes seccions amb roca delicada, vam tirar algun topi bastant guapo. Vam emprar friends, de l' alien groc fins a camalot del 3, tascons i bagues sabineres.El pas de 6c va sortir en lliure, i a vista. De totes maneres es fa en a0 o pedal sense problemes.En resum, una bona curtida, almenys per a nosaltres. Aixo si, vam estar sols, nomes hi havia uns altres penitents a la Redrum. La ressenya a onaclimb.



dimarts, 29 de gener del 2008

Sur del Pedraforca. Somni de Pedra 350m. 7b

10 de desembre de 2007. Vion super guapo i disfruton, totalment equipat, no calen catxarros, pero mola un pedalillo. Roca excelent, inmillorable..obligat es 6a (jo diria que algo mes). En tot cas amb una mica més de grau es disfruta molt més la via.
Vam empalmar el primer i segon llarg. (V+ i 6a+), la corda arriba be pero costa d' arrosegar.
El tercer llarg (7a o 7a+) te un pas d' entrada molt dur, adherencia al limit i tibant de regletes infimes, despres mes tranqui fins a un sostret i finalment tram d' adherencia total en travessia. Es pot empalmar amb el llarg de canvi de reunio (III) sense cap problema. El fèlix va resoldre en lliure el llarg menys el primer pas. Jo vaig fer el primer pas en lliure i em vaig pillar a la cinta de la travesia d' adherencia: podriem dir que vam fer el llarg en lliure a mitges.....
El llarg de 7b que segueix es, per a mi, el millor. 45m. de pura continuitat amb final apoteosic... si el fas en lliure: m' agradaria veure algu passant per aquell mirall.....es que no hi ha absolument res de mans. Ho vam mirar una estona, pero ni intueixes els moviments. La resta del llarg (7a) va sortir en lliure, amb un parell de reposos.
El llarg següent (7a), que acaba a la feixa, molt guapo també. Aquest si que el vaig encadenar anant de segon.
Els tres llargs següents no tenen molt de misteri. L' unic que el de 6a té un passet que ben be podria ser 6a+ o 6b, no ho se. La resta cap problema.
Baixada ràpida per les costes del Dou.
Siau





Vilanova de Meià. Passatgers del Vent. 195m.6c/Ae

Diumenge 21 d' octubre de 2007 vam escalar la Passatgers del Vent a Vilanova. Via molt bonica, pero diria que mes durilla del que pot sembla a priori. He llegit en algun lloc que esta molt equipada. Jo diria equipada, a seques. 6a+ obligat ho veig just: Al llarg de 6c el passet inicial era obligadillo, la pedala no servia de gaire, et curraves el pas o baixaves. Aviso a navegantes, la xapa de l' esmentat pas ara està una mica més doblegada.......
Tots els llargs tenen la seva conya, des del primer de V+, amb pas raro, fins a l' últim, amb algun xapatge finet finet.
Uns companys volien fer la migranya profunda, pero al llarg de 6c es veu que falten dues xapes, van sortir per la Lleida. Valtros mateixos.


Ager: Espero de les colobres 270m. 6b

Vam ser-hi dijous 1 de novembre, juntament amb moltes altres cordades....
Em sembla que mai haviem trobat tanta gent, suposo que serà el fet que la pista esta asfaltada. Per sort anavem tard (vam començar a les 12) i no ens vam enterar de la gent.
La via en si, la millor que hem escalat a àger, potser amb la excepció de l' Amor de Madre, pero es un altre rotllo.
Primer llarg de transició per a pujar a la feixa on s' inicia la via.
El segon llarg et possa a to, sobretot a l' alberto que va tirar de primer.
Curios el 6a...una mica guarrillo.Va possar alguna baga en un arbre, la resta ja està col.locat (claus)
El tercer llarg també un pel guarro, pero molt mes fàcil (v-v+). El raul va apendre a col.locar friends.
Els quatre llargs que segueixen son els millors.
El quart es un diedre perfecte de 6a, a equipar al gust. Un clau a mig camí i un spit al sortir.
El cinque llarg te tramets de placa, amb una bavaresa tècnica, protegida amb un spit i dos clauets.
El sisé té un desplomet d' entrada (6a+), amb dos espits. Despres placa a pel (v) i desplomet i fissura final molt maca (V+)
El darrer llarg te una entrada curiosa, diuen 6a+.....Has de pujar a un arbret, que per cert esta a punt de caure.., on també poses el primer seguro...(se huele factor 2. ). Estirant s' arriba a una T encastada amb un cordino, i a partir d' aqui mes fàcil. Quan et penses que ja has acabat et queda un diedre curt de V+, des d' on veus gairebé tota la via, pero no el darrer seguro que havia col.locat......
En fi, una via molt recomanable, amb molta continuitat i prou ambient tenint en compte el sector....
Siau

Ager: El Espiritu del Vino. 290m. 7a/Ae. 6b obl.

Despres de no tocar roca (pero si gel i sobretot aigua) en un mes i pico anem a "relaxar-nos" a Ager.
La via molt guapa. Primer llarg, 50m. de 6c, pura pila, molt guapo i sostingut, amb algun tramet trencat a l' inici del llarg; de fet vaig petar una regletilla, llastima, perque tota la resta vaig encadenar.
El segon llarg es mes tranqui, tambe de 50m., pero el 6c ens esperava uns 15m. abans de la reunio. Tramet mig placa mig bavaresa tecnica i sortida desplomada, amb roca excel.lent. També encadenat.
El tercer llarg una placa preciosa de IV+.

Despres d' un canvi de reunio ens dispossavem a atacar el mur de 7a i passet Ae a l' inici. Pintava molt be, moviments obligats i bona roca.
Doncs resulta que algun simpàtic ha tret la segona xapa. Bueeeno, cordinillo, estrep i cap a la tercera. Aleje a la quarta i Oh.... el fill de p. ha tret tambe la següent. Aquesta ja estava mes lluny i la següent ja era a uns 9m. Una caiguda i contra el terra. Maillon i fora. Vam acabar sortint per el fanal nocturn, fent els dos darrers llargs, guapillos també.
Porteu 18 cintes (les ressenyes diu 16) i almenys dues xapes i cargols (em sembla de M10). No se si el simpàtic va treure xapes de mes amunt.

La ressenya a http://www.onaclimb.com/.
Apa siau

dilluns, 28 de gener del 2008

A veure......

Finalment m' he decidit a muntar un blog. De fet ja en vaig preparar un, amb la idea de cada setmana anotar-hi l' activitat......un desastre. Deixare enrera l' esperit cartesià per a veure si en plan anarquic mantinc una constància (quina contradicció).
Anire publicant a mesura que tingui temps o els col.legues em passin fotos. Ja veure'm que passa.

Riglos. Zulu Demente 230m. 7a

La meva primera visita a Riglos, pendent des de fa anys. Finalment hi vam anar per el pont de desembre. Ens vam trobar els clàssics del grup, cadascu amb els seus objectius.
El Fèlix ja em va enredar per anar a fer aquest vion. Els demès, van declinar la oferta i van anar a fer una ferrada.
La veritat es que no cal que escrigui gaire, em sembla que recordare força temps les sensacions d' aquell dia.......
Bueno, comencem a trepar. Fins a la mosquitos es fa be. A la repisa on muntes reunio em van tirar un pedrot al cap, sort del casc. El company de cordada de l' individu que em va tirar la pedra es va quedar de pasta de moniato, sobretot tenint en compte que ell no duia gorro....
Bueno, naltros al tema. Assegurant al Fèlix, que per cert va empalmar i encadenar els llargs 3 i 4 (ole tus vuevos), m' apareix una noia esbufegant i dient-me que li falta pila (i a qui no). La cara em sonava, era la Raquel, que no coneixia de res pero havia vist el seu blog. Ja es casualitat. Intercambi d' impressions i seguim.
El fet d' empalmar els dos llargs em va fondre. Jo ja em volia escaquejar de fer de primer el cinqué llarg, pero no em van deixar.....au, torna a tibar. A la darrera reunió, tot assegurant en Feliu, es on realment t' adones del vuit impressionant que tens a sota. Guapo, guapo.


Nomes quedava el darrer llarg (7a/b). En Feliu va resoldre en lliure, sense encadenar. Jo em vaig arrosegar, amb el braç dret tocat: hi havia moments que els dits m' anaven com volien. Aquesta desagradable sensació també la recordarè una bona temporada....
El darrer pas de la via es total, dur i amb un pati de por, i nomès faltaven els col.legues des del poble donant ànims per el walki: tio, que et mataràs....que t' estem veient, apreta.......

En fi, molt bona escalada. Des de llavors nomès entreno continuïtat......

Portar cintes i un paquet d' alcalines Duracell.

menda escapant del buit la Raquel El increible hombre pila



abyss