divendres, 28 de desembre del 2012

La Mussara.

Tornant d' Àger dubto si, aprofitant que estic de rodrigues, pujo a dormir a la Mussara, on he quedat l' endemà amb el Jaume. Quan em llevo i em trobo aquest mar de núvols impressionant veig que ha estat una bona opció. Realment aixó no té preu...

Esmorzo disfrutant de l' espectacle i esperant al Jaume, que arriba no menys impressionat...fem trastos i cap al Soterrani, on ens torrem a base de bé escalanat:
-En la cuerda floja 6b guapo, que el Jaume s' apunta.
-Camina Lucía 6b amb entrada de moviments atlètics guapos i placa pedricera dalt.
-Pandora 7a, ídem peró en 7a. Regletes reforçades amb sika a baix, que fan una mica de mal a la vista. Ull al xapatge de la segona....
-Mus d' atura 6b molt clàssic i sobat, peró molt bó. Grau Chaparro, o sigui que apretem a base de bé.
Fetes les quatre vies, avall, cap a la boira que encara persisteix.




Fontfreda. Esperó del Vent 305m. 6b

Diumenge passat ens retrobem amb el Feliu, ja més relaxat de la seva reclusió santbenedectina (ora et labora), per anar a escalar alguna coseta. La seva sugerència d' alguna cosa fàcil gairebé em fa saltar les llàgrimes....pensava que no ho diria mai...cinc mesos d' inactivitat fan molt. De totes maneres el terme "fàcil", és molt relatiu; acabem a l' Esperó del Vent, que potser tampoc encaixaria amb l' adjectiu somiat; deixem-ho en assequible. Ressenya actualitzada aquí.
Aproximem des d' Àger i entre pitus i flautes (i entrepans) ens hi posem tardot, passades les 11h. Em veig amb l' obligació moral de començar jo. La via està més que piada, peró quatre apunts per a fer memòria no poden faltar:
-Llargs inicials drets i amb ambient, a destacar el tercer.
-Al final del tercer llarg vem anar directe del pitó petat cap a la R, per una placa guapa i neta, sensiblement més difícil que el V que marca la topo....
-Curiosa la llastra del 5é llarg. Offwidth a pèl prou guapo.
-Al tanto amb algun bloc aparentment sòlid sortint de R5.
-R7 amb molt d' ambient i dos pitons cutrillos. A reforçar amb C1 o C2 i tascons
-R8 cutre.
 Placa inicial

 L2

 Inici L3, roca boníssima

 Blocs final L4

 L5

 Buscant l' abocador del L6

 L7. Quin trasto poso?

 L7. Al loro que voy en libre...

L8. Fugin del negre, que inevitablement ens agafarà...

Aliens del verd al taronja i camalots del 0.75 al 3 (aquest darrer per a L1 i inici L7). Tascons mitjans i petits, sobretot.
Vem acabar escalant el darrer llarg a les fosques...lentorros!!!, ah, i per no perdre els costums, l' amic Feliu em va tirar daltabaix tres tascons alhora. A destacar les condicions metereològiques; a finals de desembre i amb samarreta (i sense), inclús a l' ombra.
Via molt guapa, ens va agradar molt. D' escalar, de V o màs més que de V+....poc equipada i si consideres l' estat del que vas trobant, podries dir que gairebé neta....uns cordinos per a pitons i ponts de roca poden anar bé, s'agrairan.

dilluns, 17 de desembre del 2012

Vilanova de Meià. Roca Alta. Catalanofilia 135m. 6b+ + Peque Mantecas

Dissabte, desprès de voltar per part de la geografia prepirinenca, faig cap a Vilanova de Meià, on sembla ser que era dels pocs llocs on es podia escalar; almenys la parròquia del Cirera així ho indicava....recullo a l' Oriol i enfilem cap a la Roca Alta, a veure si ens escapem una mica del "gentío". Com que haviem sortit amb la idea d' Oliana, anem sense cap via concreta al cap. Obrim el llibre de ressenyes i agafem la primera que trobem: Catalanofilia, del X. Dorca, al sector light de la Roca Alta. Foto de la ressenya i croquis tipus contracte del Messi (amb llantia d' oli i tot) i amunt.



L' opció de pujar a la Roca Alta és acertada, només coincidim amb uns nois d' Osona que van a la Mantecas, al nostre costat, doncs. Hi havia alguna cordada més, però com que van al sector dret ni els sentim...tranquilitat total. La nostra via discorre inicialment paral.lela a la Peque Mantecas, en comparteix un llarg i la creua per a fer una sortida més directa.
L1. 6b. El llarg més dificil. Prou net i de bona roca, però t' ho has de mirar una mica. Forats amb incrustacions de quars que donen bon grip....però dificulten la col.locació de trastes.
L2. 6a Sortida dreta, tram fàcil trencat i diedre fàcil, de roca molt bona
L3 V+ Placa de canto impresionant. Al final s' ajunta amb la Peque.
L4 V+ Travessa comú amb la Peque, amb un paset.
L5 6b+ Sortida directa per un espero de roca molt bona, pràcticament equipat.
Brutal el mar de núvols

L1 Catalanofilia

Desestimem la opció, que ja havia fet un cop, de baixar per l' Amadeus a fer els dos darrers llargs, i optem per baixar a peu de via i tatxar la Peque Mantecas. Empalmem llargs 1 i 2, 3 i 4, i en poc més d' hora i mitja ja tornem a ser dalt.
Dos vietes prou guapes, bastant semblants, una mica més dificil la Catalanofilia, tot i que deunido el primer i darrer llarg de la Peque; al loro amb els 6a's. Diria que el 6b+ de sortida és més fàcil que el suposat 6a+ del darrer llarg de la Mantecas.
Vam passar de sobres amb el material de la ressenya. El C2 només al primer llarg, en tots dos casos.
 On és Wally?

divendres, 30 de novembre del 2012

Siurana. Salt de la Reina Mora

Primera visita que faig al sector, acompanyat del Menor, L' Emili i el meu "cosí", l' altre de la familia que escala bé (no ho dic per mi, ho dic per l' altre "cosina").... Suposo que no hi havia anat a treure el cap veient el que diu la guia de la majoria de vies; la única via que he provat la Pandora 7a (que no he encadenat i a més he plegat a la primera r), fa honor a la fama del sector. Aquí més que un raspallet per a les preses faria faltar un aspirador industrial!!! Osti quin munt de pols. S' ha de dir que a partir del primers 6 o 7 metres la cosa millora espectacularment, amb roca tipus Siuranella central. Ara, tenint vies que son bones del primer al darrer metre, no sé. En tot cas bon sector per a dies freds, no tant arraserat com Cantonigros, peró.
Prèviament haviem escalat a Cantonigros, reencadenant la Poll remullat 6b, la bloquera  Petit però eixerit 7a i finalment fent un 7a+, Turcios, al flash amb algun pas cabró a l' entrada...bon balanç que no he pogut millorar a la Reina Mora.

dimarts, 27 de novembre del 2012

Paret d' Aragó. Puñalada trapera 260m. 6c

Amb aquesta completo el quartet de vies de la Pilastra, deixant a part la Vàndals (ja caurà, ja...). Desprès d' anar deixant-la a l' eterna llista de pendents, dissabte amb l' Oriol li canviem finalment l' status.
La via no ens va decebre. Sostinguda, peró variada. Plaques equipades baix i fissures i diedres més o menys nets dalt. A més vam poder disfrutar d' una tranquilitat total, bé, gairebé, perquè, a part dels sonats del salt Base, ens va acompanyar tot el dia la remor llunyana d' una rave, suposem, que devien fer a Estall...quins cabrons, per dir-ho clar. Tot el dia pum, pum, pum, pum.....sort que es sentia molt lluny i segons el vent, perqué era per a trucar als forestals...desprès resulta que naltros som una amenaça per a les bèsties!!
La via està molt piada, peró igualment quatre apunts:
Les cordes fixes de la feixa estan cutrilles. Vam rapelar d' elles, peró estan bastant pitjor que la darrera vegada que vaig passar (2 anys). En algun punt la corda, descamisada, no passa pel atc.
L1. 6a+ més fi del que sembla. Ponts de roca molt cutres, ja....Peces petites a l' inici i final.
L2 6c. Més guapo, amb roca més franca i forats bons. En lliure t' has de saltar l' spit vermell. Tot equipat.


L3 6c. Guapo, també, peró amb un pas de travessa fina molt cabronet. De fet em patina un peu a traició i adéu rotpunkt. Alguna peça petita a l' inici i C2 a la travesa final.

L4 6b+. Canvi de tònica, peró també maco. El pas es troba al segon bombo, en contra del que sembla des de la r. Pas finet de placa arribant a r4. Friends grossos a go-go.

L5 6a. Sortida de la r a buscar l' esperó (ponts de roca nets) i amunt per diedre de 6a de bona roca.

L6 6a+. El llarg coco, segons la ressenya del Luichy. Ara no ho és tant, compta amb un parell de pitons més, algun cutrillo....s' assegura prou bé. Guapa l' apretadeta de la fissura a la placa. Ull a la travessa per la vireta a dalt. Si et pases la cagues bé....Peces petites.

L7 V+. No podia faltar la clàssica sortida amb diedre desplomat de suposat V+. Deunidó....

Recollim ràpid, que si s' ens fa fosc abans de l' entrada a la feixa no trobarem les motxiles....
Duiem massa material. Crec que amb C1, 2 C2, joc de totems, alien taronja i semafor i tascons ja haguèssim fet (aixó ho dic ara, allà molava material...). Unes 16 o 17 cintes, o algun subebaja al segon llarg. Caldria anar pensant en cordinos i navalla per als ponts de roca.
Bona escalada per a anar situant el coco (com sempre...)

dimarts, 13 de novembre del 2012

Penyagolosa: Al vent 170m. 7a + Greenday 140m. 7a

Divendres ens retrobem amb l' Oriol (feia un any i mig que haviem quedat; ja ens trucarem un dia d' aquests...) i quedem per baixar cap al sud, on ens hi empeny el 0% de pluja que donen les previsions. Ja havia estat a Penyagolosa, però em vaig quedar amb ganes de més: la roca, el tipus d' escalada, la tranquilitat, el paisatge....Aquest cop m' he pogut saciar....
Comencem per la Al Vent  ; boníssima via de fornada recent. Ressenya i demès.
L1 6c Anar fent, amb un parell de seccions més punyeteres. Tascons i alien groc.
L2 6c Inici en diedre vermell fàcil a equipar, per encarar una placa fina, on navegant per a trobar el camí, l' Oriol va petar alguna lajilla. Desprès fisures i diedret fins a la R. Vem posar una mica de tot. És l' únic llarg on vam posar el C3, peró era prescindible.

L3 7a fàcil fins a entrar a la placa brutal.....laterals, gotes d' aigua, de tot...molt tècnic. Tot això rematat amb un diedre final a protegir, més fàcil però espectacular, sobretot quan hi entres. C1, aliens i tascons.


L4 6b o +. Diedre vertical a equipar amb un bombo de sortida on vem apretar de debó!!.Suposo que no vam trobar en canto salvador, perquè deunidó l' apretada per a ser 6b....sort del bolt. Empalmem fins al cim sense més problemes. Al diedre inferior pots posar absolutament de tot.

Fem un mos al cim, ja ple de gent (aquí si....) i ràpid cap al coll i cap a peu de via de nou, que se'ns fa tard.
10-15min. i ja som al peu de la Greenday:
L1+L2 6a+ variat, amb alguna apretada puntual.

L3 7a Un altre festival de placa increible....apretades contundents de monodits i bidits a baix i navegades a dalt, rematat tot amb una entrada a r punyetera. Vaig estar a punt de volar, emulant al Santi, amb un bon tac a la mà, gairebé al final del llarg...sort que no el vaig agafar gaire confiat i vaig salvar el rotpunkt. Equipat, tasconet per anar al primer bolt.

L4 6c+ tirada curteta, de mirar-s'ho bé i apretar al bombo de sortida.
Arribats aquí, ja una mica cuits (encara em fan mal els dits escrivint aixó...), i amb l' ombra que ja ens ha agafat, i el negre amenaçant, decidim sortir per el diedre més fàcil (V sabor d'abans, molt guapo) de la Murciana. Sabia que desprès em maleïria, peró ja tinc una excusa per a tornar-hi. Sembla que comencem a anar una mica més rodats: tots els llargs encadenats, sense engatussar al company....

De material vam dur unes 18 cintes, tascons, aliens del verd al taronja i C1, 2 i 3, tot i que aquest és prescindible.
Apunts pràctics: crec que la millor opció per a arribar a Vistabella és AP7, sortida 44, autovia a l' aeroport fantasma, sortida Cabanes, Vall d' Alba, Les Useres i Atzeneta.

dijous, 8 de novembre del 2012

Matinalràpidaasiurana....

Visita fugaç amb el Menor a la Siuranella, aprofitant que entre setmana s' hi pot anar,(relativament): el cap de setmana passat es veu que calia demanar tanda, avui també hi havia "ambient", que diuen, peró no tant...per a naltros,en tot cas, una tocada d' ous, diguem-ho clar. Molts guaperilles amb xatis fent-los fotos, molt de tors nu, molta rasta hippipija..arggg. i per acabar-ho d' adobar es veu que els guiris aquests havien vist algun video del Favresse tocant la guitarreta per aquí i per allà i els col.legues ens han ofert gratis un concert d' acordió.....
Ara que ja m' he quedat a gust:
Escalfem a la bonica El perdó dels àngels 6b, que aquest cop faig amb els estris, xapant peró el pas d' entrada a la placa superior. Tascons petits, aliens vermell, gris, blau, i C1 i 2.
Desencadeno, em tomba el bombo superior, la Enganyapardals 7a. Per sort desprès puc encadenar, ja la tenia, la veïna Kun 7a. El temps s' ens tira a sobre i repetim, amb la ferralla, la bonica fisura de la Arròs amb llamantol 6a de 35m. que demanarà aliens, tascons petits i mitjans a gogo i C1 i C2. Sembla estrany el regust diferent que et deixa fer un "simple" 6a amb estris o amb bolts.
El Menor s' anima i també les fa versió trad, que dirien els pro's....

dimecres, 31 d’octubre del 2012

Roc dels Collars. L' Avi del mas de Sant Pere 210m. 6c+/A1

Diumenge ventós i asoleiat que aprofitem per anar al Roc de Collars, on sembla, a priori, que no tocarà gaire l' aire.....ja, ja. Al arribar a l' aparcament, encara a l' ombra, la rasca és important, peró almenys l' aire no es manifesta, de moment, en tota la seva dimensió. Aqui va un resum per llarg, amb els graus de la ressenya que roda per aquí, i al final un petit truc...
L1 6c. Roca una mica rara, bruta com de polsim. Fisureta a assegurar amb aliens i algun tascó i pas més bloquero a l' spit, per cert de molt mal xapar.
L2 6c+/7a. Mur desplomat molt maco, de bon forat, amb un pas de bloc dur per agafar la vertical. Ben assegurat al tram més dificil i alegria a dalt. Semafor alien. Aqui em foto una inflada del copón (falta rodatge, o sobra fred, o pes a l' arnés, o es la unisef...ja no tinc més excuses), que ja arrosegaré tota la via

L3 6c+. Sortida fina de la r, peró acerable, com va ser el cas...Entrada curiosa a la fisura superior, a protegir amb un tascó molt petit. Desprès més fàcil. C3 i aliens.

L4 6b+. Curt i de bon fer, tot i la llastra sospitosa. Practicament assegurat. C1 i algun alien.
 

L5 6c+. Inici delicat a buscar l' spit. Rarot i de mal assegurar. Xapat l' spit corre por tu vida per la bavaresa, molt bona peró exigent fisicament.( només em faltava aixó...) Al tram de III del final del llarg vam anar directament a buscar l' arbre equipat per a rapelar (sembla el més evident). Alien vermell i tascó petit a l' inici, C2 i C3.5 a la bavaresa i aliens variats per al tram final més plaquero i fàcil.

Vist que ara ja bufa de debó i veient que la ressenya marca 6c "delicat" a dalt, baixem des d' aquesta reunió cap a les de la veïna Retirada Comanche,(per cert que pinta bonissima, haurem de tornar-hi més en forma) des d' on baixem en un parell de ràpels, amb alguna enganxada cortesia d' Eolo.

Ara el truc: al Tahussà fullegem la guia nova i veiem que al L2 marca 7a+ i al L3 7a. Ja deia jo que ho trobava dur...som dolents, peró una mica menys. La via és molt bona, peró apreta, creiem, més del que pot semblar a la ressenya. Que lo sepan.
De material vam fer amb el de la ressenya. Important tascons petits.



dimarts, 9 d’octubre del 2012

Saravillo. Paret de los Carboncillos. Jacq`s Mendía 120m. 7a

Cada cop valoro més l' entorn on s' escala que gairebé la via en si.(sense passar-se, com en tot). Aquesta màxima ens fa decidir amb el Santi per la darrera descoberta de l' incasable senyordelespedresdereus. Casualitat, o no, vaig ser per la zona en plan familiar, concretament a l' Ibon de la Mora, aquest passat (i gloriós) 11 de setembre, i la veritat és que el racó bé val les tres hores i escaig que hi tenim en cotxe.

Obviament trobareu tota la info de la via aquí, i les meves percepcions:
L1 6c+. Primera xapa molt amunt, peró assegurable. Escalada en placa on costa posar-s'hi.
L1

L2 7a. No molt difícil fins a la fissura, on cal tirar amunt sense encantar-se gaire. Desplom on trobem el pas. Desprès placa guapa i neta, però més fàcil, fins a la r. L' amic Santi, que té massa grapa, va arrencar un tac just a sota el sostre. El tenia tant ben agafat que tot i la bona volada, no el va deixar anar, per sort meva.
L2

L3 6b Placa de roca increïble, prou assegurada.
Obviem el darrer llarg i baixem en dos ràpels (R3-R2, i R2 (50m.) al terra). 
Duiem jocs aliens i camalots 1,2 i 3(aquest darrer només al primer llarg) i tascons. 
La via ens va agradar molt, llàstima que quan ja vas una mica rodat ( a mi em costa un parell de llargs), s' acaba....mal de poc. Increïble la particularitat geològica de la roca, juntament amb la seva qualitat.


  més bucòlic no pot ser

I quatre fotos de la sortida familiar a l' Ibon de la Mora, molt recomanable.








dilluns, 8 d’octubre del 2012

La Riba de nou

Des de la Sant Silvestre de 2009 que no escalava a la Penya Roja. Dijous hi posem remei amb el Jaume.
Amb una calor important i amb el sol reflexat al marbre que conforma els primers metres de segons quines vies, ens posem a la Directissima 6a+ amb els dos primers llargs. Fissura bona i grau apretat.
L' ombra ja entra a segons quins racons i podem fer la atlètica Eclipse 6a+, sense passar gaire calor.
Ara ja més escalfat, no com l' altre dia, em poso a la Nit de Bruixes 7a, entrant per la Rothmans 6a. Clàssica placa de forats allunyants abaix i el mateix adalt, peró desplomat. Molt guapo. M' aturo al pas clau per a mirar-m'ho bé. El moviment està clar, peró la xapa esta lluny....encara falta una mica de decisió (bé, com sempre). Un cop solucionat això, cau al segon intent. El JL, que apareix a mitja tarda, em recomana la Cal fer-ho 7a, suau segons ell, per a donar moral. Apretada a la placa inferior i trekkings amb relativament bon canto a dalt. Surt a vista i marxo cap a casa més content que un gínjol. Sembla que l' ombra es va allargant....

dimarts, 25 de setembre del 2012

més penitència

Nova visita al Penitent, aquest cop amb el Pere Xavier. Avui ens quedem al primer sector, on ja ha entrat l' ombreta. Escalfem a la Pep de la Cacharrita 6b d' entrada cutrilla i bonics passos finals. M' agafa el punt i em poso de seguida a les apretades de la veïna Ramon Wynn's 7a maco, pero que em deixa rebentat per a tota la tarda....mira que ho sé que haig d' escalfar més!! No cal dir que no l' apunto, peró almenys tornem a  posar-nos als 7ens. Per relaxar avantbraços fem la tècnica Eternes promeses 6c, amb una roca diferent. Molta paciència i fe. Sembla que he recuperat una mica, i m' atreveixo amb la Pink Martini 7a d' anar fent amb sorpresa final: tranqui el pas de sortida a la placa superior. Estic a punt de volar, peró en un moment de lucidesa, i poca ètica, poso el peu a la xapa...ja rebentat remato la tarda a Cau de dragons 6c, fissura prou bona, on l' apretada a mitja via em tomba definitivament. Al tanto amb la llastra sikada d' entrada.
No hem encadenat rien du rien, peró almenys hem apretat. Info pràctica: la pista està feta una merda. Hi ha passat una màquina peró ha quedat bastant pitjor que abans.

dimecres, 19 de setembre del 2012

Roca Narieda. Esperó Xelo-Bam 475m. 6a/Ae

Tímid reinici d' escalades a parets de més de 30m., desprès de no fer res de tàpia des del mes de març; com passa el temps!! Busquem amb el Jaumet alguna cosa humil, llargueta i a l' ombra, que el lauren encara apreta. La via escollida sembla una bona opció, que es confirma un cop feta. Com que corre molta info d' aquesta via, per exemple del X. Grané o bé al prolífics Kutres, no faré si no quatre apunts:
-El primer pitó del tercer llarg no hi és. S' assegura amb tasconets i te més mala pinta que dificultat real.
-A destacar el L6, placa fàcil pero bonica, (per cer la r6 és en un arbre), L8 diedre a equipar molt bonic i el bonissim llarg 9, que sembla tret d' un altre via. Llàstima de no estar en condicions de fer-lo en lliure.
-Els dos darrers llargs a l' ensamble.
Moltes cintes per al llarg Ae i tascons petits, semafor alien i C1 i C2 per a la resta.
Tot i no acabar amb aquella sensació d' haver-ho donat tot (potser ultimament havia donat massa...), va ser una sortideta gratificant; escalada tranquila, bona companyia i una bonica passejada fins al cotxe.
 El perfil de l' esperó
L' ombra del que era