Coll de la Barraca

Sortida setmanal avançada a dimecres, vist el panorama per als propers dies...Amb el Santi i el Pep pugem al Coll de la Barraca, on he recordat que hi havia escalat feia força anys...avui hem tibat una mica més.

Escalfem a Criatures de bosc 6a+, encara a l' ombra, per cert, seguit de la dura Sansón i el de lila 6c+, que poca broma....tipus Can Melafots. Ja definitivament entonats el Santi té el detall de posar-nos les cintes a la Hanky Panky 7b, via prou bona, tot i l' aspecte, que surt al flash. De nou el Santi ens posa cintes, sempre provant a vista (i aquí de veritat, poc o gens magnesi...), a la veïna Mas vale cinta en mano que canto volando 7b, nom més que apropiat, doncs em peta un lateral quan baixava a un repòs i aguanto la bandera de miracle. També surt al flash. No es un gran sector, però per a variar i estar tranquils està bé. Com a curiositat; deu ni do la neu que encara hi havia, tenint en compte que és el Penedès.

Àger. Prou de romanços 240m. 7b+ (6c obl)

PROU DE ROMANÇOS!!! Nom de via prou sugerent, molt apropiat per el moment en que hi fem cap; molta esportiva, alguna tàpia de relax....ahir, amb el noi de la Torre, deixem tot això enrera i ens posem al dia rapidament. De fet a peu de via, i veient l' aspecte del primer llarg, ens plantegem el plan B, de Barrachina, que té una reunió, sembla que la tercera, al final de la vira d' accés. Finalment la opció bona és la que triomfa.
L1. 7a+. Aspecte una mica tètric, amb un mini freestanding penjant sobre el pas. Entrada en desplom amb roca justeta, sembla, i desprès anar fent. Ens pengem sense contemplacions de les bagues deixades als bolts (els devia posar el Castelltower...), peró passem el filtre inicial. Al darrer tram pots posar un alien o sortir amb un cop de gas. La resta equipat.

final L1

L2 6b. Rarot, amb roca discreta al final, i tot a protegir amb el que vulguis, per sort.

L2

L3. 6b. Comencen els llargs guapos i disfrutons. Muret inicial i fissura al final del llarg, tot en roca molt bona. Més fàcil que l' anterior. Aliens i camalots

Fissura guapa al L3

L4 6c+ Fàcil fins al bombo, on cal tibar d' alguna llastra que fa yuyu, però que resulta sòlida. Algun alien.
Canvi de reunió i comença el final espatarrant....

bombo L4

L5 7b+ A la feixeta no hi ha reunió, i és de mal muntar. Uns tascons petits et permeten anar al primer bolt amb més tranquilitat, per tu i el company....Llarg brutal, practicament equipat. No és cap secret que el 7b+ és sortir de la antepenúltima xapa...fins aquí un mur preciós, equipat amb alegria, a completar amb alien vermell.

mur espectacular a L5

L6 7b. Pas a bloc al bombo inicial, solucionat amb mestria amb pas de cigonya i ganxo pel company. La resta es va fent. No feu cas a la ressenya i preneu un C2 o C3 per a la travessa final.
L7 7a Inici per bavaresa preciosa a equipar amb camalots. Llastres "prima de riesgo" i al bolt travessa a dretes molt fina. Tornada a l' esquerra, ja amb bolts, moooolt fina i recte amunt amb canto. Guapissim.

travessa fina L7

No hem encadenat res (bé fins a 7a si...), però hem gaudit d' una línia molt bona amb trams antològics, amb placa, desploms, fissures, de tot...Molt recomanable, inclús per els alèrgics a Àger.
De material fas amb camalots 1,2,3, semàfor alien + taronja i tascons petits. Amb 14 cintes de sobres, però llargues. Doble corda i controlar molt el fregament en gairebé tots els llargs. La ressenya aquí. Baixada cap a l' oest, on s' agafa canal fitada just passat el coll marcat entre grups d' antenes.

acabant la penitència

Dijous pugem de nou al Penitent, tota una colla, incloent-hi el Jordi, amb qui acabaré escalant tot el dia.
Escalfem a la Cau de dragons 6b+ amb un pas bastant dur. Ja l' havia provat a la reentré, així que apreto per a no haver-lo de repetir....Ja entonat amb l' apretadeta provo a vista la Salamandra 7a+ suau, diuen. Bona apretada a l' entrada (sort dels gats resolats), anar fent i un altre pas cabronet. Fisura final boníssima, on encara pots caure; per sort no és el cas. Amb bones sensacions em poso a la Mono al dit 7a+, a veure si surt a vista. Rectifico alguna cagada a la part inferior i aguanto al foradets, em sembla que picats, de dalt fins a la cadena. Un altre al sac. El Jordi prova a vista l' Alimaña Profunda 7a+, que li he recomanat fervorosament (així em posa les cintes...). Amb un segon intent ho liquida. Jo la repeteixo i encadeno, tot i que em va d' un trist de caure anant a la cadena, on em deixo la meitat de les regletes bones; l' altre dia a vista vaig clavar tots els moviment, menys l' últim...i sort del Jordi que em fa un flash amigo en una cagada a mitja via. Marxa el Jordi i em quedo a rematar la tarda amb el Jaume, fent a vista En el nom del pare 7a molt bo, fi de nassos. Almenys no has de tibar. Marxo ben content amb un bon sac d' encadenaments.
Per cert, el sectoret ja comença a comptar amb les espècies pròpies del sectors d' esportiva: Paper de cul ben visible, esparadraps, burilles...mirem de pendre, més que no pas deixar, que no costa tant...

Cop de barra...

Divendres de la marmota a la Siuranella; solet, bones vies i multitud de guiris.....
Escalfem, encara que hi toca l' ombra, a El Perdó dels Àngels 6b. Volem completar l' escalfament amb la nova via, suposat 7a, a l' esquerra de la Traficans....jo li posaria 7a/ o inclús + directament, i el menor opina igual: apretades guapes amb passos llargs abaix i arribada a la r intermitja (segueix en 8a) molt fina i amb un tonyaco important...surt a vista, però apretant molt més del que em pensava.
Desprès de reposar una mica munto la Cabalgando la serpiente 7b, abans de 7b+, i el Xavi La Refineria, que ja tinc feta. Miro de fer memòria i encadenar al primer cop, doncs és d' aquelles vies que fan mandra repetir (és llarga i baixes baldat...). L' estrategia no funciona i ho haig de solventar amb una segona passada, que tampoc està malament. El Xavi està rebentat, i li queda pendent el 7b+ per a un altre dia; el problema és que d' aquest sector, creiem que el millor de Siurana, se m' acaben les vies (les que puc fer, està clar)

Puntals d' Ager. Escalera de Caracol 210m. 7a

Visita anual als Puntals d' Ager, i de nou amb el Jaume i en plan tranquil, a disfrutar del solet....
Passat el bloc característic de la pista, pujada directissima a peu de via, on es localitzen fàcil els bolts del primer muret.
L1. Primer muret guapo que et porta a una bona escombrera...
L2. Idem, però amb muret també de roca cutre.
L3. Aquí la cosa millora, perquè fins ara més que escalar la gràcia era avançar sense tirar pedres....muret rarot i pas de 6b+ bastant curiós, però molt assegurat
L4 Rampa fins al mur molt guapo de 6a. Cantarral

L5 Optem per la variant de 7a, tot i les queixes del Jaume. Diria que una mica més fàcil del que marca la ressenya. Desplom però canto gordo, això si, amb passos llargs. El millor llarg. L' aire comença a bufar i el cel s' enteranyina; ara ja no fa tant gràcia estar a 0º.

L6. Llarg extra amb diedre fàcil però guapo i sortida per muret ben assegurat. Controlar el fregament. Aquí ja no ens notem les mans...curiosament al cim mateix no hi corre gens d' aire i si està prou bé. Disfrutem de les vistes del Pirineu ben nevat, un dels alicients de la sortida i cap avall. La baixada per la canal Xurulla sembla una bona opció, fins i tot venint del sector clàssic.

 

De material fas amb aliens del groc al taronja. El C2 el vam possar un cop al primer llarg, però és prescindible, crec. No és de les millors vies d' Àger, està clar, però si obviem els dos primers llargs no està malament.
Al cotxe fem petar la xerrada amb la cordada de la veïna Ocells de Nylon, per cert de Vilafranca i coneguts de l' Oriol i del Cateura, i cap a fer un entrepà calent al Torres....

Penitent de nou

Seguim, de moment, amb les escapades matinals dels dijous a fer quatre totxos. Ahir tornem al Penitent, aquest cop al sector més llunyà. Escalfo, doncs declino la fissura del Joan i el Jordi, a la Santuari 6b+ que va bé per escalfar, sobre tot equilibris i tacte; al tanto amb no trencar res!!!sembla que han fet bona neteja, però hi ha molt de canto sospitós. Gens recomanable. Amb la idea de seguir escalfant vull inspeccionar, parant quan hagi d' apretar massa, la veïna Home estàtic 7b. La sorpresa es que vaig llegint bé els passos, alguns no evidents, i acabo encadenant a vista, aixó si, amb les cintes posades previament pel Jordi i donant-ho tot al darrer pas....evidentment. Desprès de relaxar avantbraços una estona provo la Temple del Sol 7a+, (no pot faltar a la llibreta d' un lector de Tintins). Desplom molt maco. peró realment dificil de veure quan sortir, aquí em penjo, cap a la placa de la dreta.Vull rematar la jornada amb un 7a de peus que ha encadenat a vista el trampós del Cristian, però el pobre David es casca un genoll desmuntant el Temple i, desprès de fer una mica el ronso, em toca desmuntar-la. Quina mandra tornar a tibar. Al final val la pena, i amb el pas de sortida a la placa controlat, surt a la segona. Bona jornada i bons encadenaments, que ja tocava...