Nova visita al Penitent, aquest cop amb el Pere Xavier. Avui ens quedem al primer sector, on ja ha entrat l' ombreta. Escalfem a la Pep de la Cacharrita 6b d' entrada cutrilla i bonics passos finals. M' agafa el punt i em poso de seguida a les apretades de la veïna Ramon Wynn's 7a maco, pero que em deixa rebentat per a tota la tarda....mira que ho sé que haig d' escalfar més!! No cal dir que no l' apunto, peró almenys tornem a posar-nos als 7ens. Per relaxar avantbraços fem la tècnica Eternes promeses 6c, amb una roca diferent. Molta paciència i fe. Sembla que he recuperat una mica, i m' atreveixo amb la Pink Martini 7a d' anar fent amb sorpresa final: tranqui el pas de sortida a la placa superior. Estic a punt de volar, peró en un moment de lucidesa, i poca ètica, poso el peu a la xapa...ja rebentat remato la tarda a Cau de dragons 6c, fissura prou bona, on l' apretada a mitja via em tomba definitivament. Al tanto amb la llastra sikada d' entrada.
No hem encadenat rien du rien, peró almenys hem apretat. Info pràctica: la pista està feta una merda. Hi ha passat una màquina peró ha quedat bastant pitjor que abans.
dimarts, 25 de setembre del 2012
dimecres, 19 de setembre del 2012
Roca Narieda. Esperó Xelo-Bam 475m. 6a/Ae
Tímid reinici d' escalades a parets de més de 30m., desprès de no fer res de tàpia des del mes de març; com passa el temps!! Busquem amb el Jaumet alguna cosa humil, llargueta i a l' ombra, que el lauren encara apreta. La via escollida sembla una bona opció, que es confirma un cop feta. Com que corre molta info d' aquesta via, per exemple del X. Grané o bé al prolífics Kutres, no faré si no quatre apunts:
-El primer pitó del tercer llarg no hi és. S' assegura amb tasconets i te més mala pinta que dificultat real.
-A destacar el L6, placa fàcil pero bonica, (per cer la r6 és en un arbre), L8 diedre a equipar molt bonic i el bonissim llarg 9, que sembla tret d' un altre via. Llàstima de no estar en condicions de fer-lo en lliure.
-Els dos darrers llargs a l' ensamble.
Moltes cintes per al llarg Ae i tascons petits, semafor alien i C1 i C2 per a la resta.
Tot i no acabar amb aquella sensació d' haver-ho donat tot (potser ultimament havia donat massa...), va ser una sortideta gratificant; escalada tranquila, bona companyia i una bonica passejada fins al cotxe.
-El primer pitó del tercer llarg no hi és. S' assegura amb tasconets i te més mala pinta que dificultat real.
-A destacar el L6, placa fàcil pero bonica, (per cer la r6 és en un arbre), L8 diedre a equipar molt bonic i el bonissim llarg 9, que sembla tret d' un altre via. Llàstima de no estar en condicions de fer-lo en lliure.
-Els dos darrers llargs a l' ensamble.
Moltes cintes per al llarg Ae i tascons petits, semafor alien i C1 i C2 per a la resta.
Tot i no acabar amb aquella sensació d' haver-ho donat tot (potser ultimament havia donat massa...), va ser una sortideta gratificant; escalada tranquila, bona companyia i una bonica passejada fins al cotxe.
El perfil de l' esperó
L' ombra del que era
dimecres, 12 de setembre del 2012
fent penitència (que rima amb independència...)
Començo a la estètica fissura de la Portallunes 6a que trobo dur, peró molt bo. Una bona candidata a fer amb els friends....quan estigui més fort!
Passem a la veïna Home de poca fe 6b+ (molt apropiat el nom...), que tot i que es una mica rara surt prou bé. Ja escalfats escalem la Starlsbars 6c, on apreto de veritat per a encadenar al flash-vista. Placa fina que ja em va bé per a recuperar la fe i els equilibris.
Tot i que començo a estar servit el JL em recomana fervorosament, diu que és de canto gordo, el mur desplomat de la Polvo gris 6c+. Aquest si que el faig a vista, lluitant i recuperant anhelades sensacions.Molt bona, amb uns degotalls bonics.
Finalment, ja tocat, faig a vista la Rampa final 6c de canto pla i remada, amb alguna seqüència més regletosa. Aquí ja em va just que no volo, que potser també m' hauria anat bé....
Una bona sessió en un bon sector per a anar recuperant bones sensacions. A veure si seguim.
dilluns, 3 de setembre del 2012
Inici de curs
Com cada setembre comencem un nou curs esc@lar. Aquesta vegada, peró, serà més dur, donat que l' any passat em vaig saltar moltes classes. La primera lliçó del curs a l' edifici Siurana, aula de Can Melafots; profe assigant, el Menor....
Els sentiments que expresa la pobre criatura bé podrien ser els meus davant dels curiosos 6ens de Can Melafots.
Per a fer memòria de com s' escala em dedico a fer els 6a`s del sector, que no són precisament fàcils. Poc a poc van tornant a la memòria els equilibris i acabo fent, en top-rope per a desmuntar-lo, la bonisima Gat reagge 6c. Disfrutem d' una tranquilitat total, amb una temperatura que ens fa posar un forrillo; com ho anyorava!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)