dilluns, 31 de març del 2014

Roc dels Collars. Via del Seitan 200m. 7a+/b

Aprofitem que encara no fa calor per a pujar de nou amb el Santi a Collars, sense tenir gaire clar que hi farem. Ens decidim per uns platets de Seitan, que al final una mica més i se'ns indigesta....ara, molt bons. Info directa del cuiners.
Comença el Santi; diu que no va gaire rodat, així que em toca el segon llarg, que pel què diuen els que tenen criteri, és el més obligat, a part del més difícil....jo que volia venir amb algú que me l' estalvies...
L1 6b parabolt visible. Inici una mica brut fins a afagar una bona fissura i travessa fineta. Muret final ja amb la característica roca gris. Totems i C2

L2 7a+/b buffff. Inici una mica tens. Caçar el primer bolt ja té una apretadeta, amb roca una mica trencada; el segon, ídem (sort del cordinillo, gràcies)....i el tercer...el tercer el veus molt amunt. Veus on et pots assegurar entre la segona i la tercera, però no es veuen els cantos des d' on fer-ho...i el terra és aprop. Al final tot és decidir-se, -desprès de penjar-se, està clar- doncs surten bons cantos per a assegurar-se bé, i sort, perquè encara hi ha algun pas llarg a buscar la xapa. La resta del llarg és brutal, de disfrutar. Gotes d' aigua i regletes bones amb roca excel.lent. Encara ens espera un paset al darrer bolt, però almenys ja no piques enlloc. S' hi haurà de tornar a veure si surt. Totems lila i verd a l' inici i totem groc i C2 a la travessa final.



L3 7a+ Successió de plaques amb els corresponents pasets de bloc finets, però ben assegurats.

L4 V+ placa de tràmit, però guapa, amb sortida una mica bruta al bosquet
L5 6b mur gris molt maco, de bon assegurar.
L6 6a+. La BAVARESA.....deu n'hi dó el llastrot....disfrutona i agradable, sempre amb canto viu. Peces petites a la part inferior i C3 i C4 al tram intermig.

L7 7a. Passos moooolt fins sortint de la r (sort que ja no bufava) i una mica de correportuvida fins al bombo de 6b+, amb bona roca però inasegurable. Diedre final molt bonic. Algun totem i C2 al diedre final.

Vam trobar les fites que marquen les vires, però no vam localitzar el ràpel del Diedre de la Seu, i la veritat, no fa gaire gràcia transitar per aquelles vires plenes de terreta, i amb peus de gat....Al final vam fer cap a la part superior de la gran placa final tombada del Séptimo de los Cielos i vam baixar per allà, fins a trobar els ràpels de la via de les calces.
Joc de totems, Camalots 1-4 (3 i 4, sense repetir, exclusivament per a la bavaresa) i vam posar algun tascó, prescindible. Duiem el semàfor d' aliens, però crec recordar que el vam passejar.
Via molt guapa, com totes les de Collars. Ara, crec (i ja estavem avisats) de que és bastant més dura del que pot semblar mirant la ressenya....

una tarda, tres sectors...

Doncs això...dijous ens vam dedicar a voltar per Siurana, buscant encara el sol i fugint del vent. Amb el Xavi comencem a l' Esperó Primavera, escalfant a la Tant se'n fot 6b i a la sobada i atlètica Se m'apaga la baldufa 7a. Aquest darrer crec que l' havia provat feia anys...bona apretada al final i vigilar que no llisqui un peu per baix....Mirant de fugir de l' aire anem cap al Pati, on encara bufa més. Ja que hi som faig un tiento de record a la Prado del Rey 7b+. Paro tant sols al pas clau, on em falta molla; he escalat fatal, fent més gasto del necesari. Haig de dir que posar cintes a aquesta via també té la seva "gràcia", almenys per a mi...Pleguem trastos i ens movem cap a l'Olla. De pas podem gaudir de veure escalar la impressionant Reina Mora, per part de la Nina Caprez...marededeu...


Ja a l'Olla el Xavi em proposa muntar la Tagediebe 7c, amb ploma, que ja ha provat. Amb un bon flash faig les primeres seqüències clavades.... fins que caic.Acabo de muntar al via i, tot i alguna cagadeta per baix, surt al segon intent. Per a rematar la tarda faig la clàssica Guate aquí hay tomate 7a, maca, amb un bon dinàmic per a sortir del bombo final.

divendres, 21 de març del 2014

primavera

El dia que arriba la primavera fem cap a l'esperó homònim de Siurana, a passar ja una mica de caloreta....per sort anem tard d' horari i a partir de primera hora de la tarda es tapa una mica i corre un airet fresquet. comencem escalfant a la Lamparós toca el dos 6b+, que em deixa ben a caldo, francament. Seguim amb la llarguíssima Purgandus Populus 7a de 45m., aquest si, més apropiat per a escalfar. Valorem anar a l' ombra de la Siuranella est, a caure unes voltes més a l' Avance, però al final ens quedem a l' esperó. Ens mirem la Noia Nom 7c; l' aspecte no és gaire terrible. M'hi poso i faig gairebé tota la seqüència difícil a vista, que no és cap secret on és....paro a la segona apretada i ja fins a la cadena. A la segona no li tibo prou i avall, a la tercera encara menys...han marxat la concentració i la força...i a la quarta, que ja era per a desmuntar-la acaba sortint; vés quines coses. Apretades potents en tres xapes, tram central fàcil i guapo i muret final físic, amanit amb un aleje a la reunió important....el Sergi la deixa pendent, que amb el mal de cap que duia ja ha fet prou; quina moral.

dimarts, 18 de març del 2014

Esplovins. UESMAP 500m. 6c

Diumenge quedem amb el Fèlix per a fer metrillos sense stresss,...i a torrar-nos per primer cop aquest any.
Com que la via ja està molt piada, quatre apunts de tal i com ho vam veure naltros:
L1 Entrada a la via prou fina, i tot i que està sanejada, fa cosa segons que toques...vam escaquejar la placa del final, cap a la dreta, doncs no es veien pitons...
L3 de bona placa vertical, molt bonic; L5 pas de bloc d'empotrament, poder on vaig bufar més de la via...

L10 màxim 6a+, és més difícil el 6a del LL12, i també més bonic. Desplom guapo i fàcil a L11.
I ull amb els 5ens; sempre tenen un pas que t' has mirar.
Llargs superiors més macos, més bona roca, de fet molt bona, i amb més ambient.



Ombra a partir de les 15:00 a la part superior...i sort, perquè la calor apretava.
Prou equipada, però no cosida; cal escalar. Al tanto però amb alguns dels pitons casolans, doncs tenen l' anella mal soldada i alguns ja oberta....dubto que aguantin una caiguda.
Vam posar algo de material (aliens vermell, groc i taronja i C1) als llargs inferiors. De la feixa gran en amunt res de res. La veritat és que posats a fer ja no vindria de quatre pitons o parabolts més i fas amb cintes i prou, però bé, no és a nosaltres a qui ens pertoca la decisió. El que cal agraïr és la feinada per a deixar els 500m. de via prou arreglats (podades, maromes, neteja de runa...) En tot cas la via ens va agradar força. Si sumes les 6 horetes d' escalada, l' aproximació i l' 1:30h de baixada, ja et quedes ben a gust....

divendres, 14 de març del 2014

Herbolari de nou

Ahir tornavem a l' Herbolari, buscant ja una mica d' airet, doncs el sol ja comença a apretar.
Escalfem a la placa principal, a la Romaní 6b i la nova Sempervivens 6c amb pas tens a l' entrada. Baixem a la planxa dreta del sector, on abunden línies netes que haurem de fer algun dia, a provar la Siutaghi 7a+ dels d' escalar, però amb bloc a l' entrada que em tomba el primer cop...millor posar tranquilament en A0 les dues primeres cintes i desprès anar de cara a barraca, no com vaig fer jo, inútilment.... la resta a vista, i no regalen: esperons tècnics, trams amb cantos de fantasia, pasos llaaaargs...prou complerta i difícil.
Ja definitivament entonat dubto si rematar la Trifàssic de Mascaró o miro de muntar al veïna Bufa bufa 7b+, que el Pep ja m' adverteix que no regala. La placa fina em crida més que no pas les tibades que ja he tastat de la Trifàssic...així que m' hi poso. Anar fent fins un parell o tres de xapes que requereixen precisió de peus i llegir molt bé les seqüències de regletes....encerto el camí, i ajudat, això si, per els nous i esmolats gats, m' emporto el primer 7b+ a vista. Molt bona, amb roca de primera i regletes que et permeten tancar fins a fer-te mal a la pell, però que no s' escapen...al tanto, però, amb un invertit a la vireta inferior que està a punt a punt de petar...jo vaig tibar molt suau i allà es va quedar.
Remato el dia intentant la Trifàssic de Mascaró 7b. A la primera tibada física em noto l' esforç anterior..i avall. El pas de sortida, però, surt bé...a veure si el proper dia la podem rematar

divendres, 7 de març del 2014

Grau de Masets de Baix

Ahir, amb el Pep i el Sergi, repetim l' estratègia del darrer dia d' esportiva, però aquest cop amb vies més llargues....5 vies de 30m. que ens deixen ben servits.
Aleva 6b+. Algun dia faré els pasos incials sense tantes angúnies....
No hi ha pa per a tant xoriço 7a. Guapo, amb una bona apretada incial i placa sorpresa a dalt
Serres de Mestral 7b, abans de 7b+. Sempre m' havia fet gràcia fer aquesta via del Jose. El Pep té el "detall" de no posar-m'hi les cintes, així provo a vista com cal....Moviments guapo, repòs bo i tram final de regletes, alguna realment ínfima...i surt.
Pit-roig valent 7b. També la provo a vista. Disfrutona la part inferior i pas de placa dur a dalt...no surt a la primera...i tampoc a la segona: caic quan ja havia fet el més difícil, il.luminat per en Pep. Però no havia controlat com cal la sortida de microrregletes i la pujada de peus...constato també que em calen uns gats nous...

dimarts, 4 de març del 2014

Paret d' Aragó. Dret a decidir 225m. 7b

Repetim cordada de tres, aquest cop a disfrutar d'una de les noves vies de la Pilastra, on, sembla ser, totes les vies son bones. Que jo sàpiga encara ens queda la Vàndals i la Tú Sabràs. Quina sort poder tornar aquí; només l' aproximació per la llarga pista a primera hora ja justifica una visita a l' indret.


Per aproximar a peu de via vàrem optar per rapelar, tal i com apuntavem els CM. Primer ràpel, facilment localitzable amb la ressenya de la veïna Tú Sabràs, a reforçar amb uns 8-10m. de corda. Nosaltres vam deixar-hi la que vam portar. Ràpels a reunions, cosint seguros. Els dos darrers, baixant, s' empalmen sense problemes. Preveure material per a deixar les reunions totes muntades. Haig de confesar que de bon matí començar a rapelar amb aquell pati no fa gaire gràcia...no és ben bé el mateix que fer-ho quan ja portes tot el dia penjat. Al ser tres i no tenir controlada la via vem anar una mica lents, però crec que és la opció més ràpida, a part de que ens permet deixar aigua i abric a les reunions superiors.

L1. Una mica brut. Fàcil fins al pas concentrat finet de 6a+, que cal protegir (alien vermell i tascó).

L2. 6a. Comença el festival de forats!!! Pura continuïtat en els 45m. de llarg. Cap pas dur, però arribes a la r amb la sensació que has fet algo més del 6a que marca la ressenya...algun totem i bagueto per a completar els ponts de roca que, exclusivament, protegeixen el llarg.

L3. 6b+. Segueixen els forats, però amb la segona part del llarg més dreta, però també més protegida. Alien groc per a l' arribada a la R

L4 6b+. Apretadeta per a sortir de la reunió, i mur final tieso i físic. Curiosa la surgència que et trobes al tram final. Bon canto allà d'on surt l'aigua, però obviament mullat....Al tanto amb el llastrot de la r4. Algun totem al tram intermig

L5 7b. Ara si que toca apretar....tram inicial fàcil amb forats de fantasia fins al peu de la placa desplomada. M' hi poso amb ganes i vaig aguantant de crostetes fins al cantos més decents del final del 7b. El problema és que arribo a caldo a la darrera assegurança, un pont de roca, que també és canto...mires amunt i ja no hi ha res...mires el cordino de 5mm....la tentació de pillar-t'hi i afrontar més descansat el tram final a equipar és gran, molt gran. Al final s' imposa la rauxa al seny (raro en mi) i tiro amunt. Bons reposos, roca brutal i friends a caldo, em permeten endur-me el 7b....ara, lluitat com mai. Totem verd i groc i alien verd, tot per al tram final.


L6 Mur guapo de V+, vira guarra i diedre de sortida més sòlid del que sembla. Aliens
Recollir bambes i motxiles i cap al pàrquing.

Via molt i molt bona, però al parer dels tres, amb els graus bastant ajustats ( el 7b és correcte, crec, si no no haguès sortit...).

Amb el material de la ressenya fas, tot i que naltros duiem joc de totems. Creiem que el C2 és prescindible i que algun tascó mitjà també és pot posar.

I aprofitant que estreno càmera, un petit video....