Roc dels Collars. L' Avi del mas de Sant Pere 210m. 6c+/A1

Diumenge ventós i asoleiat que aprofitem per anar al Roc de Collars, on sembla, a priori, que no tocarà gaire l' aire.....ja, ja. Al arribar a l' aparcament, encara a l' ombra, la rasca és important, peró almenys l' aire no es manifesta, de moment, en tota la seva dimensió. Aqui va un resum per llarg, amb els graus de la ressenya que roda per aquí, i al final un petit truc...
L1 6c. Roca una mica rara, bruta com de polsim. Fisureta a assegurar amb aliens i algun tascó i pas més bloquero a l' spit, per cert de molt mal xapar.
L2 6c+/7a. Mur desplomat molt maco, de bon forat, amb un pas de bloc dur per agafar la vertical. Ben assegurat al tram més dificil i alegria a dalt. Semafor alien. Aqui em foto una inflada del copón (falta rodatge, o sobra fred, o pes a l' arnés, o es la unisef...ja no tinc més excuses), que ja arrosegaré tota la via

L3 6c+. Sortida fina de la r, peró acerable, com va ser el cas...Entrada curiosa a la fisura superior, a protegir amb un tascó molt petit. Desprès més fàcil. C3 i aliens.

L4 6b+. Curt i de bon fer, tot i la llastra sospitosa. Practicament assegurat. C1 i algun alien.

 

L5 6c+. Inici delicat a buscar l' spit. Rarot i de mal assegurar. Xapat l' spit corre por tu vida per la bavaresa, molt bona peró exigent fisicament.( només em faltava aixó...) Al tram de III del final del llarg vam anar directament a buscar l' arbre equipat per a rapelar (sembla el més evident). Alien vermell i tascó petit a l' inici, C2 i C3.5 a la bavaresa i aliens variats per al tram final més plaquero i fàcil.

Vist que ara ja bufa de debó i veient que la ressenya marca 6c "delicat" a dalt, baixem des d' aquesta reunió cap a les de la veïna Retirada Comanche,(per cert que pinta bonissima, haurem de tornar-hi més en forma) des d' on baixem en un parell de ràpels, amb alguna enganxada cortesia d' Eolo.

Ara el truc: al Tahussà fullegem la guia nova i veiem que al L2 marca 7a+ i al L3 7a. Ja deia jo que ho trobava dur...som dolents, peró una mica menys. La via és molt bona, peró apreta, creiem, més del que pot semblar a la ressenya. Que lo sepan.
De material vam fer amb el de la ressenya. Important tascons petits.

Saravillo. Paret de los Carboncillos. Jacq`s Mendía 120m. 7a

Cada cop valoro més l' entorn on s' escala que gairebé la via en si.(sense passar-se, com en tot). Aquesta màxima ens fa decidir amb el Santi per la darrera descoberta de l' incasable senyordelespedresdereus. Casualitat, o no, vaig ser per la zona en plan familiar, concretament a l' Ibon de la Mora, aquest passat (i gloriós) 11 de setembre, i la veritat és que el racó bé val les tres hores i escaig que hi tenim en cotxe.

Obviament trobareu tota la info de la via aquí, i les meves percepcions:
L1 6c+. Primera xapa molt amunt, peró assegurable. Escalada en placa on costa posar-s'hi.

L1

L2 7a. No molt difícil fins a la fissura, on cal tirar amunt sense encantar-se gaire. Desplom on trobem el pas. Desprès placa guapa i neta, però més fàcil, fins a la r. L' amic Santi, que té massa grapa, va arrencar un tac just a sota el sostre. El tenia tant ben agafat que tot i la bona volada, no el va deixar anar, per sort meva.

L2

L3 6b Placa de roca increïble, prou assegurada.

Obviem el darrer llarg i baixem en dos ràpels (R3-R2, i R2 (50m.) al terra). 

Duiem jocs aliens i camalots 1,2 i 3(aquest darrer només al primer llarg) i tascons. 

La via ens va agradar molt, llàstima que quan ja vas una mica rodat ( a mi em costa un parell de llargs), s' acaba....mal de poc. Increïble la particularitat geològica de la roca, juntament amb la seva qualitat.

  més bucòlic no pot ser

I quatre fotos de la sortida familiar a l' Ibon de la Mora, molt recomanable.

La Riba de nou

Des de la Sant Silvestre de 2009 que no escalava a la Penya Roja. Dijous hi posem remei amb el Jaume.
Amb una calor important i amb el sol reflexat al marbre que conforma els primers metres de segons quines vies, ens posem a la Directissima 6a+ amb els dos primers llargs. Fissura bona i grau apretat.
L' ombra ja entra a segons quins racons i podem fer la atlètica Eclipse 6a+, sense passar gaire calor.
Ara ja més escalfat, no com l' altre dia, em poso a la Nit de Bruixes 7a, entrant per la Rothmans 6a. Clàssica placa de forats allunyants abaix i el mateix adalt, peró desplomat. Molt guapo. M' aturo al pas clau per a mirar-m'ho bé. El moviment està clar, peró la xapa esta lluny....encara falta una mica de decisió (bé, com sempre). Un cop solucionat això, cau al segon intent. El JL, que apareix a mitja tarda, em recomana la Cal fer-ho 7a, suau segons ell, per a donar moral. Apretada a la placa inferior i trekkings amb relativament bon canto a dalt. Surt a vista i marxo cap a casa més content que un gínjol. Sembla que l' ombra es va allargant....