dilluns, 26 d’octubre del 2009

Montrebei. La Via del Tronko 350m. 6a+/Ae

Diumenge ben aviadet fem cap al Prat de St Llorenç. Anem amb l' Alberto, a fer la seva estrena a Montrebei.....trio la via del Tronko. El grau és asequible (que no fàcil) i me la veig tota de primer. A més fa dies que tinc ganes de fer aquesta via, i ja em convé una mica de pràctica a posar proteccions, que tanta xapa ultimament....Aproximem en 50min. i a cap a les 10h ens posem a la feina. La lororessenya.... com sempre acurada i precisa...
L1+L2 Anar fent fins al pas de V+, "assegurat" amb un arbre sec amb bagueto. Una mica raro.
Em salto la R1 i empalmo amb la travessa de 6a. Han possat un universal, sort, perquè s' ha quedat el martell l' Alberto....la travessa per dalt de la repisseta, força curiosa.
L3. Aixo ja és més el meu terreny...placa molt guapa. Sortida de no caure a buscar l' spit. La fissura està neta a trams per a poder assegurar-te amb aliens. La resta està plena de fang....pont de roca a equipar i cap a la sortida en placa final ben assegurada amb clau i spit. Molt guapo.

Arribant a R3
L4. Llarg a tope de corda. Cal preveure bé el guiat de les cordes o pots flipar...Tram fàcil a buscar el mur de suposadament 6c+. Ho provo sense gaire fe i m' haig de penjar. Foto un parell d' Ao i surto en lliure cap al pitó. Desprès diedre molt estètic i fàcil, de ben assegurar. Sortida cap a l' esquerra per l' esperonet a buscar un resalt de 6a. Aqui nomès treballen bé els tascons petits i mitjans. Hi ha un pont de roca no ressenyat. Arribada a la R amb algun bloc que has de tractar amb carinyo....

Fisurilles de 6a
L5 Travessa aèria cap al mur de V+. Al tanto amb la baga del pont de roca...molaria canviar-la per un cordino de kevlar o un de més gruixut.

El mur de V+
L6 Diedrot desplomat de 6a. S' assegura molt bé. Surto del desplom bastant bé, i em penso que ara ve el tram de IV...na nai..estic flipant amb el IV. L' arbre ressenyat m' ha liat. 6a sostingut fins a la canal de IV.

Diedre de 6a
L7 Diedre fàcil fins a un pas de V+ tonto. Sortida abans del desplom cap a l' esperonet de la dreta.
L8 Sortim per lo fàcil..l' Alberto està servit i jo ho agraeixo....Ara, el llarg és veia guapo, pero molt de tibar....
Em fet 6:30h, tampoc està tant malament. Hem acabat passant una mica de calor i tot, i aixó que teniem el cel enteranyinat (han caigut quatre gotes). La boira que ens va acompanyar a la tornada cap al prat (1:10h) fins i tot s' agraïa....ah, i lo millor; arribar al Prat i veure que no hi queda ni una ànima.....quina sort.




De material vam portar el de la ressenya. Els claus ja no calen (de moment). Canviaria el Camalot de 4 per un del 3 repetit...i portaria cordinos de kevlar per a als ponts de roca (en vam trobar un parell o tres més dels ressenyats).
L' Alberto va veure clar de que anava la cosa aquí, i jo em vaig pegar una bona curtideta.
Per cert, efectivament la penya, en aquest cas francesos per més datos, aparca les furgos tipo campament al final del sembrat....S' haurà d' acabar possant un cartellet....

divendres, 16 d’octubre del 2009

La Riba. +3pilons

Amb el Poch anem a veure si tanquem els asuntos pendents al tres pilons, i n' obrim d' altres...
Escalfem a Francès Completo 6c. Li foto a vista pero la tibada inicial em fa patir. Baixo i l' animal aquet (que ve de passar el pont a Albarracin) li fot manxada directa. Desprès hi torno, ja al flash i sense problemes. Tibada inicial i despres anar fent per forats esmolats.
Anem al tema, l' Amorrat al Piló 7b, molt guapa. La munta el Poch i li foto un primer pegue. Arribo bé a la seqüència dura pero no pujo prou els peus i ja veig que no sortiré. Paro i l' acabo de muntar. La proba el Poch i res...Hi torno jo. Tot i que m' embolico a la tercera xapa (vull anar massa estàtic...) recupero aire al cantos de mitja via i directe a la cadena.....jo ja estic més que servit. 7b al 4rt pegue.
Després muntem la veïna Amorrat al Falcó 7b+, amb entrada comú i marxant cap a l' esperó de la dreta a l' alçada de la 4rta xapa. Molt bona, també. La provem amb prou dignitat, els passos surten prou bé. Se li veu color, algun dia.....
Ja tocadets anem a la Meriplexiglàs 7b+. La munta el Poch amb les darreres llums i, ja a les fosques, la probo en toprope...fatal, molt dura i aqui has de venir ben fresc.
Llàstima que hi havia gent a la Silencio se vuela, perque molaria haver-la probat un altre cop, tot i que crec que es el patito feo del pilons....

dimarts, 13 d’octubre del 2009

La Riba. Tres Pilons

Ja que aquest cap de setmana toca famiglia, divendres a la tarda cap als tres pilons amb el Menor...Feia mil anys que no hi anava. Em feia gràcia probar el 7b que esta provant el Jordi, confiant amb el seu criteri.
Escalfem a Llastrofobia 6b+. Amb quatre remades ja et posa a to...baixant poso cintes i em miro la Silencio se vuela 7b. Li fotem tres pegues cadascun pero res...despres de la setmana que he passat no tinc aquell punt de ràbia i força necessari....excuses de mal pagador. La veritat es que la via tampoc motiva molt. Pasos una mica aleatoris, cada cop ho fas diferent. Per no parlar del sobada que està, especialment els peus.
El Menorquí em convida a muntar l' Amorrat al Piló 7b. Aquesta si que es bona de veritat....
La munto prou bé i al segon pegue nomès em paro abans de la sortida del monodit...bé, bé. Se li ha vist color. A veure si el proper dia....

dimarts, 6 d’octubre del 2009

montrebei amunt i avall....

Dissabte a la nit quedo al Pont amb el Feliu i el Vicenç per a l' endemà fer alguna cosa a Montrebei. La idea inicial era pujar a la Pilastra, pero la calda que anuncien ens fa canviar cap a la Paret de Catalunya. Aixi que diumenge enfilem cap al congost, amb la idea de posar-nos a la Tempesta Nocturna. Arribem a peu de via i ocupada...au, cap al diedre gris, a veure si podem fer la Estrella pirata....arribem i tot just començen dues cordades de francesos; per a flipar, amb corda simple les dues cordades i, segons ens va semblar, la segona cordada només duia cintes d' esportiva, ben lluentes i perfectament endreçades al talabard. A part d' aixó, només començar a pujar el segon ja es lia a fotre rocs a peu de via...marxem ràpid que encara rebrem....

No tenim més ressenyes, i amb tot aixó ja son quarts de 10. Acordem buscar la Montserrat Clotet del Paca, que es aprop i bastant equipada. Si localitzem el peu de via ja anirem fent.
Trobem uns spits molt junts en un desplom al mateix camí tallat. Convençuts de que és la via ens hi posem. Un llarg d' Ae i V+ i desprès un diedre de 6a fins a una feixa...el Vicenç franqueja a l' esquerra a investigar, pero el Felix i jo ja tenim clara la opció. Aixó no és la via que busquem i tenim un feixa per baixar a peu...cap avall. Ja al cotxe mirem la guia i veiem que es tractava d' una variant d' entrada del Luichy a la Zorropotroco....

Amb el Fèlix encara ens acostem a Terradets, a veure si podem escalar algo, pero la calda es important i tots dos estem bastant apàtics. Ens estarem fent vells?, potser si, pero la nit següent me la passo de diarrea i trallant, amb pèrdua dels sentits inclosa...alguna cosa ja teniem, per que el Fèlix també està tocat...menys mal, ja m' estava deprimint.
Quina merda de cap de setmana