dimecres, 30 de juliol del 2014

Més obaga matinal

Desprès d' un mes tornem amb el Xavi a l' obaga del falcó, a veure s' enduu el seu objectiu...jo vaig sense cap idea clara. Escalfem a la Baixem que tinc fred 6c, des d'on, fent un canvi de reunió, es posen cintes a la Microscopi 7c+, que el Xavi té bastant a punt. Fem tots dos una primera passada. La veritat és que es veu difícil, però el Xavi em promet que amb un segon intent es veu la llum...ja veurem. De moment em poso a la veïna Desvariant 7b molt guapo, amb les dificultats in crescendo fins a la travessa final. Lluitant-la molt acaba sortint. Al seu torn el  Xavi encadena la Microscopi i la deixa per a veure si li veig més color. Efectivament un segon intent et fa veure les coses més clares, però tot i així caldrà algun altre visita...i sobretot uns gats amb la sola nova!!!

Capçanes

Tornem al Barranc del Tortó tota una bona colla, a aprofitar l' ombreta matinal. Escalfem amb el Joan a la ja típica la Nansa 6c+. Desprès intento a vista la Granatxa 7b, però el bloc d'entrada, físic però bastant evident, em tomba....surt al segon intent. Via disfrutona, amb un parell de blocs i sortida atlètica per un bon sostret. Em miro un 7c, peró em pot la mandra i aprofito les cintes del Quico per a endur-me la Estripats 7b, que ja havia provat un dia sense èxit. Pasos tècnics abaix i no pifiar-la a la sortida del sostre final, on paso justet, justet....Entra el sol, la calda apreta....cap a casa.

dimarts, 29 de juliol del 2014

Vercors. Glandasse. Cosanostra 380m. 7b+

15/07/2014 Al final llepem amb el temps...anem cap al Vercors, on pugem fins al coll d' Arzelier a veure si podem fer la Aghate the blues; res de res, com es pot veure....


Baixem tranquilament fins a Dié, on sembla que el temps ja és una altra cosa. Aparquem al aparcament del l'Abadia de Valcroissant, des d'on ja es veu el pilarot que ens toca l' endemà, aquest cop mano a mano amb el Santi...

Impressionant viot, amb tots els llargs bons, amb roca més que excel.lent, i d' apretar, apretar.... Aquí no regalen res. Equipada, però amb trams obligats, on poca trampa pots fer.
La llàstima és que la segona meitat de la via la vaig pujar, que no escalar, exclusivament per a assegurar al Santi; el pilotasso que vaig agafar em va deixar KO.....ja tenim excusa per a tornar-hi.
Molt bona ressenya del Korkuerika. Aproximació agradable fins al col de Mènil....i bona pujada del coll a la paret. Baixada còmode rapelant la via. Potser caldria algun recanvi de cordinos; alguns estan posats una mica raros....Per a rematar la jornada m'emporto cap al cotxe una paparra a la cama...millor pantalons llargs.






dijous, 24 de juliol del 2014

Ubaye. Chapeau de Gendarme. A Cloche-pied 320m. 6b

12/07/2014 La previsió meterelògica ens empeny cap al sud i cap a l' est. Mirem la guia i ens decantem per aquesta via en un massís molt desconegut i tranquil, pel que diuen. Tot anat per l'estreta carretera d' accés, que recorre un bon engorjat, entens els qualificatius....


La via recorre la part dreta de la paret, amb llargs fàcils però molt macos i variats, amb roca en general excepcional. Vam obviar els dos llargs del sòcol, entrant directament per la gran vira. Nom al peu del exigent diedre del primer llarg. El segon llarg és el V+ (ja seria 6a) més guapo que he fet mai. Llàstima que arribes a una segona vira que trenca la continuïtat. Els dos darrers llargs són excepcionals.Al darrer llarg vam fer justet, justet....tant just que els segons ja el van escalar sota un bon ruixat....6 ràpels perfectament equipats per les reunions de la via de la dreta (mirant la paret), saltant-ne una d' evident. Destrepada delicada, primer cap a l'est, per anar a buscar la gran vira (fites).







Accés en 1:30h. des de les primeres cases del poble (pàrquing just abans d'un pontet) i bon sender senyalitzat cap amunt, passant per unes granges i seguint les indicacions de Petit Clocher. Via molt equipada.

dilluns, 21 de juliol del 2014

Ecrins. Esportiva a L'Argentière-La Bessée

11/07/2014. Ens llevem amb solet, però meteofrance ja adverteix de ruixats i tempestes al midi...El fanatisme del Santi li fa comprar la bona guia d' esportiva de la zona, on realment hi ha centenars de sectors, i pujar cap a un sector del que té alguna referència. Curiosament anem fugin de la pluja, però ens enganxa quan ja estem a punt d' anar cap al sector. Deixem passar el primer ruixat i baixem en 5min. al sector Jo Trango, amb bons setens, diuen, i lleugerament desplomats, que és el que interesa. Un cop allà escalfem a Solitarié 6b+, per desprès ja posar-nos en matèria, no sigui que ens acabem mullant. Surt al flash Les limites de l'univers 7b, i pleguem...la pluja ve amb vent, i el desplom ja serveix de poc....

Écrins. Ailefroide. Toulon Land 300m. 6c+

10/07/2014. Pugem al coll de Galibier, amb l' esperança de poder fer alguna via a la Tour Termier, cosa que amb 5º, vent i tot tapat, se'ns presenta com a impossible.

Tornem cap a Briançon, se'ns va fent tard i acabem al "paradís" dels escaladors: Ailefroide. Una vall amb un camping ocupant tota la part plana, i amb molt bones vistes, per cert, i tot de plaques, en general tombades, de granet a banda i banda. Sense comptar unes botigues de material que no és veuen ni a Andorra, i naturalment centenars d' escaladors de totes les edats....Fem un mos, mirem la guia i triem una opció de tarda, al sector Ravin des Fourons, una estètica placa inclinada, on escalem els llargs interesants de la que deixen com la millor via del sector, Toulon Land.
Fem quatre llargs amb passos d' adherència, obviament. Per a omplir el dia està bé. Baixada en rapel per la via. Accés i retorn ràpids, però molt incòmodes.


 

divendres, 18 de juliol del 2014

Écrins. Les Tenailles de Montbrison. L'infiní péril de la volupté 300m. 6c

09/07/2014. Primera etapa de les minivacances als Ecrins, a mirar de fer algunes de les vies de la guia, imprescindible, del Mussatto. Imprescindible igualment contrastar informació i dades pràctiques a la magnifica web Camptocamp. A la nochedelloro també es troba molt informació de la zona, amb croquis útils per a aproximacions i baixades, i obviament ressenyes.

Bona combinació de tres vies que recorre, aproximadament, l' esperó sudest de Les Tenailles, amb roca molt bona i adherent i bon equipament; ara, graus apretats i més metres dels indicats...tònica general de la guia, per el que vam veure. O potser va ser el dia que vam enganxar, amb condicions pròpies del nostre hivern, amb un fred moderat, però amb un vent insuportable.
Assolida la primera torre cal fer un rapel de 25m. al coll. Recomanable muntar la reunió facultativa que indica la ressenya Mussatto. El més delicat de la via és anar a buscar el rapel de baixada. Travessar per vires guarres i plaques a pelo (algun parabolt) per la cara sudest fins a una reunió. El ràpel es troba passant en aquest punt a la vessant oposada. D' aqui destrepes i baixada cómode fins a peu de via.







I un suggeriment: pengeu les motxiles a la barra roscada que hi ha a peu de via (al arribar no enteniem que hi feia....), si no voleu que acabin com la del Santi.



Accés des de Prelles, al sud de Briançon, crta D4 cap a Vigneaux. Trencall a mà dreta per pista cap a Bouchier (no ho indica, indica Observatori). Passar el poble i seguir la pista uns 3km fins a aparcament evident per a 3/4 cotxes. S' hi pot dormir bé. 300m. més amunt surt el bon camí fitat que amb una horeta et deixa al peu de l' esperó.
Via equipada, amb unes 15-16 cintes fas, però naltros duiem també joc de totems, que ens va anar bé per improvisar alguna reunió.

Setge III i final

Abans de les minivacances toooornem altra volta a la siuranella est, a tornar a disfrutar dels intents a l' Escamarlà 7c+, on encara pengen les cintes!!!. A més no hi ha ningú més al sector. Tranquilitat absoluta.
Escalfem a la Brigadistak 7a, per desprès anar ja directes a barraca.....bon intent que, aquest cop si, em porta encadenant fins al top. Quatre intents en total, però tampoc passava res si ho allargava; la via és molt bona. El Feliu torna als setens encadenant la Brigadistak, mentre el Xavi segueix lluitant a la Puceta. Per a rematar la tarda repetim Lo dejé todo blanco 7a.

dimecres, 2 de juliol del 2014

Setge II

Tornem a la Siuranella est, a seguir amb el setge; naltros i uns quants més....
Escalfem repetint la bonica Brigadistak 7a. Mentres s' ha posat a l' Escamarlà 7c+ la propietària de les cintes que hi pengen de fa dies. La noia té dificultats per a fer el dinàmic, i s' hi tira una hora provant-ho. No ho entenc; poder li va fotre 25 o 30 manxades...jo amb 4 ja quedava buit...al final baixa i la deixa lliure. Amb tot s' ha posat a tronar i a ploure lleugerament, tothom marxa, però m' hi poso igualment, esperonat per el Fèlix i el Jaume, doncs el desplom és important i poc et mulles.
Vaig ràpid abaix, dinàmic amb decisió, travessa clavada i pas finet "d'hombro" clavat. Xapo la cinta critica i....em deixo els peus massa avall i no arribo al canto bo!!! No puc rectificar i em penjo. Ràbia altre vegada...acabo la via amb un ruixat ara ja intens, amb tot l' esperó final absolutament xop; sort que hi ha canto. Llàstima, perquè ha estat un intent molt bo, amb la pluja donant-li el toc...

dimarts, 1 de juliol del 2014

Cavall Bernat. Puigmal 260m.

Proposta "exòtica" per a dissabte a la tarda, paraules textuals, de l' amic Santi. No és de les vies que em moria per escalar, però s' ha de fer, s'ha de fer....
Pugem amb la calma posant-nos a escalar cap a les 14:00h, tocant una mica el sol a la canal. La resta a l' ombra, ben agradable.
Vem fer la canal sense cordes, fins al darrer pas on s' encabrona. Muntem R en un arbre i ja empalmem amb L1 V o 6a, segons les ressenyes que miris. Cal vigilar amb la roca. Pitó a mitja tirada inservible (o cordinillo molt fi).

L2 6a+ o 6b+, idem....Pas sortint de la R i desprès placa on cal controlar una mica la roca, també.

L3 V o màs.. Xemeneia: collonut, amb el què m' arriben a agradar...arrossegada total a la part inferior, amb bolts i algun assegurament precari dalt (en blocs grans però sospitosos en cas de fer-hi treballar trastes). Reunió molt guapa.


L4 7a. Altre cop arrossegada fins a sortir cap a la fissura. Ambient. De segon vam encadenar. De primer, més delicat, almenys fins a caçar el bolt. Cap de burí a llaçar.



L5 7b+, diuen..comença la rista de xapes. Quin contrast!!! Mur guapo, desplomat a dalt. Es poden fer tramets en lliure. Les primeres 4 xapes les pots obviar perfectament, en canvi al desplom has de fer alguna estirada (en A0)

L6 7a , molt aeri i bonic. Algun pas d' equilibri, divertit de fer amb el vent que hi bufava. Reunió a la Moreneta. Ventolera impressionant al cim.
Fent el segon ràpel li fotem les cordes al cap a una cordada que pujava per la normal, inesperadament, doncs eren quarts de vuit: resulta que venien de fer l' Estasen al Pedra, i tornant a casa pujaven al Cavall, on no havien estat mai....Això es fanatisme!!! I per fanastime els oberturistes de la via. La nostra admiració pujar al 54 per allà.
Ressenya de l' escalatroncs. duiem totems, camalots 1-4 i tascons mitjans. Et pots estalviar alguna cinta fent subebaja, o saltant-ne, als murs superiors.