Sant Silvestre 2013

Nova edició de la nostra particular Sant Silvestre, aquest cop a Arbolí. Escalem poc, però riem molt....
especialment les dues fineses (de Finlandia...) que van aparèixer amb el Sergi; diu que les va arreplegar fent autostop...la qüestió és que si, posem per cas, estudiaven antropologia, devien obtenir un material per a una bona tesina: exemplars ibèrics escalant, per dir-ne d' alguna manera, i recuperant forces amb copes de cava, neules, torrons i polvorons. Com podeu veure van ser objecte d' atencions mai vistes per part dels participants...

La part esportiva va ser més ensopida: un quintillo, un 6b+ cabronet, un 7a prou maco, que no vaig encadenar, i un 7a+ que no vaig ni acabar....a veure l'any que ve.

Rocablanca

Desprès d'una parada tècnica i algunes sessions de rehabilitació, torno a tocar roca, en aquest cas blanca, per a constatar que rapidament que perdo la forma al deixa d' escalar quatre dies...en fi, sempre estarem començant i essent uns aprenents. Amb una bona representació del Escaladors Fanatics ens adrecem a torrar-nos al sol del Montsià. Bones i llargues vies. Amb tres 6a's i un parell de 6c's ja marxo satisfet cap a casa.

.

Trail Series Tarraco 2013

Ho dius així i queda més molón...
Com que haig de fer bondat d' escalar uns dies, aprofito per a còrrer una mica més i apuntar-me a la mitja de muntanya que fan a Tarragona. No he pogut entrenar gaire, però faig un 1:50h prou digne, a més estrenant categoria. La cursa era prou planera, així que tampoc paties grans angúnies. Molt bonic el tram de carena passat Mas Enric, amb bones vistes cap al mar, i molt guapo el comellar tot gebrat i amb una temperatura gèlida, que es troba al final del senderó que en baixa, sobretot si vas amb samarreta de màniga curta....

Excursió als voltants de Malanyeu

Recupero el costum, perdut, d' incloure alguna excursioneta familiar per a fer memòria quan aquesta comenci a fallar.... En aquest cas una bonica circular sortint des de Malanyeu, que fem amb els AM i les respectives proles. L' informació completa de la excursió aquí. Grans perspectives i gran varietat de boscos; una de les excursions maques que hem fet

...i una de freda

Primera visita a Margalef (massa lluny per a les escapades intersetmanals), i de moment sense previsió de tornar-hi....El frèstec entorn, la qualitat de la roca, els desploms potents i totes les virtuts que vulgueu, no compensen, almenys per a mi, el fet de que hagis de demanar permís per a passar per peu de via, tanda per a escalar, crits aquí i allà i baralles de gossos...Suma-l'hi que em vaig lesionar: cap ganes de tornar-hi, almenys fins que em recuperi, i segur que no en cap de setmana...
Vam escalfar, es veu que no el suficient, fent tres 6b's-6c's, massa curts....als primers bidits cabronets ja noto la falta de plafó...Em trobo al Jose, que em recomana un 7b, on a més no hi ha ningú. El munto, però en algun moment, i sense adonar-me'n m' he posat a caldo el tendó flexor del dit anul.lar esquerra. No l' acabo ni de muntar....per a fer alguna cosa faig un 6c del costat i marxo amb un molt mal gust de boca....

Una de calenta....

Dijous matinal a Siurana. Amb el Menor i en David fem cap a l' Esperó Primavera, on tindré l' oportunitat de fruïr un altre cop de la boníssima Papàgora, desprès de dos anys.
Escalfem a la Penitenciagite 6b, que de fet ens gela les puntes dels dits.....Anem ràpid al peu de la Papàgora 7b+, abans no vingui algun guiri...Les dues vies del costat tenen les cintes posades, peró a mi em toca muntar-la. La munto prou bé, acabant d' escalfar: l' únic pas tens al alejillo de mitja via. Desprès de les passades d' inspecció del David i el Xavi m' hi torno a posar. Bé per baix, clavo els moviments tècnics d' abans del repòs i faig el pas sense gaires angúnies, fins i tot xapant la cinta crítica amb certa comoditat....disfrutada total.
Volem rematar el matí amb algun 7a, peró acabem a la Llet de boja 7a+ barra....Jo l' havia provada feia temps, peró li toca muntar-la al David....Pas tècnic a l' esperó, anar per feina al bombo i aguantar els alejes a dalt...també encadeno, però justet, justet...bona jornada que trigaré a repetir....

Salt de la Reina Mora

Segona oportunitat, i no serà la darrera, al sector, tot i què, com la darrera vegada, no hi vaig en gaire bona forma...la fiblada als intercostals encara és fa notar..paciència.
Escalfem amb el David a Parvulitos 6b+, amb un parell de bones apretades. Aprofitem les cintes del Joan per a disfrutar al 100% de la Perigeo 7a, 35m. fantabulosos on es troba de tot. Molt guapa. Avui estem en plan gorron i aprofitem també les cintes, i la corda, del Tonetti, que te muntats els dos llargs de la Trampolín a la fama 7a, semblant a la Perigeo. Molt estètica la gran fissura final, i paset per anar a R...
Les costelles apreten, amenaço de marxar, però m'animo i faig al flash Un món injust 7a, més curt, i més intens. Diferent, però també molt bo. Ens movem una mica a l' est i provo la placa cabroneta de Gatito silvestre 7a+. Bastant neta de magnesi erro el camí en un bombet. Tot i anar per lado oscuro també pujo...fins que peto un lateralillo. L' acabo de muntar sense gaires problemes, tret d' un xapatge difícil a dalt de tot que m' estalvio; anant encadenant fas el pas i andando...com el David farà desprès...
Bones vies. Tornarem quan les xacres de l' edat em permetin tibar una mica més, ara que realment sembla que ha arribat el fred.

anònim a la Perigeo

Penitent, again....

Amb vent de nord, solet i, finalment, una mica de fresca, el Penitent és el lloc més indicat. Si a més vols fugir de la massificació intersetmanal de Siurana, millor encara....Pugem amb el Jaume, l' Angel i el Menor.
Escalfem repetint la Rampa final 6c, que desprès es convertirà amb l' objectiu del Jaume i de l' Angel.
Completem l' escalfament a la Paraula d' honor 6c+ més maco del que sembla. Ara ja si que notem els braços calentets....Em munto la Repòs etern 7b+. El pas clau es força cabró, però amb l' ajuda de la vista entrenada del Xavi, trobem una opció, diria que més fàcil. Al segon pas de la via, un pas una mica burro, faig massa força i em noto una bona fiblada a les costelles...ai, ai...al segon intent encadeno amb relativa facilitat, però quedo definitivament tocat...em sembla que toca uns dies de repós. La via es molt guapa, potser 7b, però en definitiva bona, que és el que compta....

Sant Gervàs. Festival Hivernal 200m. 7b+/A0

Sant Gervàs és d' aquells indrets on trobes molt més del què et pot indicar qualsevol ressenya de les, relativament, poques vies que hi ha. Absoluta sol.litut, silenci que arriba a fer xiular les orelles...i dues hores per arribar a peu de via, i "otro tanto" per a tornar al vehicle; ben distretes, peró.

Un dia perfecte, que completem amb una bona via:
Inici dalt d' una vira, fàcilment localitzable. Pont de roca visible.
L1 Fissura ample una mica guarrilla, amb la primera assegurança útil allà on abandones la jardineria per a entrar al món de la placa, i dels bolts...molt bo el tram de 6c. C1, algun alien i tasconets.

L2 Placa molt bona, amb passos llargs i adherències de fe, amb dificultat decreixent. El Santi treu els moviments, marca alguna cosa i em permet encadenar-lo de segon. Arribo amb els bessons a caldo, curiosament; molt més que dits i braços. A la tercera xapa no cal tirar tant cap a l' arbre com sembla que indica la ressenya. Totalment equipat

L3. Placa, amb més canto, amb pas altre cop de fe per a agafar la fissura final, on també has de fer una mica de jardiner...llàstima. Aliens i tasconets per al tram final. El clau no el vam veure, devia ser entre la verdura....

L4. Sortida amb 4 o 5 passos d' A0, amb aspecte d' inescalable. El tram de 7a és fa prou bé...el final de 6b, que la ressenya ja anuncïa podrit, fa bastanta por; està assegurat amb claus (alien taronja i algun de petit); un altre tema és on estan clavats....en la nostra opinió no seria cap disbarat un parell de bolts a la roca sana dels costats.

L5 La cirereta del pastís. Bavaresa a buscar la compacte i placa final. Aquí els peus tornen a jugar molt, i ja porto la moto a les cames només començar...justet, justet, peró salvo l' encadenament de la via. Al tanto també amb el tram final de IV guarro, de mal assegurar. Alien verd i tascó mitjà

Vam posar-hi unes 5 hores. Aliens del verd al taronja, C1 i tascons petits i mitjans. Aproximació en unes dues hores, des del primer aparcament, per la canal de la Maroma.

La via ens va agradar molt; els trams de placa increïble compensen les penúries a les fissures puntuals guarrotes...si és repetis més t' estalviaries molta verdura. Prou equipada, peró has d' escalar. Els autors són molt valents, no sé si li escauria del tot el "friky rut" de la ressenya original....

Capçanes altra vegada...

Nova visita a Capçanes, encara buscant l' ombreta matinal...que dura menys, amb el canvi d' hora. Hi fem cap amb el Jaume, i aviat arriben tots els altres del seu gremi. En total 4 cordades, res comparat amb el que podriem trobar a l' Aparador de Siurana...
Ens posem a escalfar a La Nansa 6c+, que t' ho permet. Bona via. Mig entonat provo sort a la Capçanes decideix 7b d' anar fent, amb passet al sostre i, sobretot, a la part superior, on trobem aquell polsim antipàtic. Desprès de múltiples pujades en fals i posteriors baixades al repós, aconsegueixo passar el bombo final i aguanto fins a la R, amb algun moment tens...Desprès d' un bon repós, mentres el Jaume prova la Hecatombe, intento la Sortu 7b, peró no estic disposat a fer l' apretada de la segona xapa amb preses romes amb polsim i tant aprop del terra...baixo, tiro 2 metres a l' esquerra i m' enfilo a la Mosca negra 7b. Molt semblant a Capçanes decideix, amb bombo més fàcil i més tensió per arribar a la r comú...al final també acaba sortint; ara, amb una bona suada ja al sol. Marxo amb dos 7b's a vista al sac, grau Capçanes, però potser ja no tant.

Siurana. Actualització Grau de Masets esquerra

Bona actualització de Grau de Masets esquerra, en tots els sentits. Dijous passat hi baixem amb l' Angel, desprès de gairebé 5 anys de no visitar el sector. Noves vies, bones, i alguna retallada de grau, com ja va sent habitual....
Escalfo a la Alma 6b, molt maco, amb algun pas llarg. Seguim amb la nova Rubia Basca Explosiva 7a, molt guapo, primer fàcil, amb algun pas tens, i desprès bones remades per placa desplomada. Ja ben escalfat provo a vista la placa regletosa de la Linus 7b, abans de 7b+. Caic al no moure bé els peus al pas clau, bé de fet al pas que dona el grau a la via...Surt al segon intent, no sense una bona apretada...Per a rematar el dia faig a vista la també nova Transformació 7a "dels nous"....no se si ja anava molt cansat, però ho vaig haver de donar tot per a encadenar....al meu favor diré que la via encara està bastant bruta de polseta. La via és bona, però. El que ja està més net és el peu de via, per una banda de vegetació i pedrots, gràcies a la tasca del Quico, i per altra banda de merdes vàries; si els que tenim una mica de consciència recollim la brossa que anem trobant, potser arribarem a compensar l' actuació dels porcs que roden per tot arreu.

Sant Gervàs. Omerta 140m. 7b+

Omertà, la llei del silenci....no pot ser més apropiat el nom; piulada amb un bon delay, doncs la via encara era al forn. La qüestió és que em deixo enredar per anar a Sant Gervàs; aquí no regalen res, encara que ho prometin, i el meu estat de forma fisico-mental del moment no acompanyava molt, però les ganes em van poder...el resultat va ser una bona arrosegada, tot i així disfrutant; de la companyia, del passeig, del paisatge, del solet (fins que va marxar). Per a més inri la variant "fàcil" del L3 no estava encara oberta i em va tocar provar per el 7b+....provar de passar, fins que es van allunyar massa les xapes i vaig tornar a la comoditat de la punta freda de la corda...
La via és molt bona; bona roca, excepte un tram del segon llarg, i variada però sostinguda. Indubtablement hi tornarem, aixó si, amb una mica més d' ànims.
Aproximació agraïda des de Adons, amb bon camí cap a l' escletxa. Ressenya i demès obviament ici.

Roca Narieda. La Banda del Tako 180m. 6b+/A1

Fugint del sol que excepcionalment encara apreta, anem amb el Fèlix, a veure si es reincorpora, a buscar l' ombra de Narieda. Desprès de valorar varies opcions, acabem a la gran clàssica del sector.
A l'aparcament coincidim amb una altra cordada, amb qui acabarem compartint l' escalada. A la que sabem d' on venen, pregunto ràpidament si són de la tribu del Caracoles; efectivament, i companys de cordada del gran Chavi caracol, repetidor incansable i millor piulador.....
Tornant a la via; bones fissures, claus guarrillos, i sisens prou apretats....tots els llarg son prou bons, peró destaquen L3, per a mi clarament el més difícil, i els L6 i L7, el del 6a+" raro", per estètics. El 6c del final del L6, per cert, ni olorar-lo. No vaig arribar a veure per on anava la cosa.
Baixada ràpida per la via R7 a R5, R5 a R2, i R2 al terra. Aliens del blau al taronja, C1 a C4 (va bé al darrer llarg) i tascons petits. Preveure mosquetons petits o bagues per als pitons cutrillos.

L1. Tensió a xapa el primer seguro

L3. Al loro amb el 6a+!!!

Ae al L5

Magnific L6

L' orella final, abans del tram "raro"

...i aquí els companys en plena arrosegada final

Capçanes

Feia temps que sentia parlar de Capçanes, peró la meva ignorància, o més aviat l'escassa informació de que dispossava, em feia creure que només hi havia un mur desplomat ple de degotalls, fora del meu grau....

La realitat, segons vaig veure ahir, és tota una altra: un munt de vies en placa vertical, amb algun bombo, amb graus del 7a al 7b, gairebé totes d'uns 35m.!!!! El paradís, almenys per a mi, o l' infern per segons qui.
A més el grau està de rebaixes, almenys en les vies que vaig provar; també pot ser el tipus d' escalada, més d' anar fent, sense passos amb truc ni blocs molt difícils. En tot cas les quatre vies que vaig provar em van semblar boníssimes. Cal dir que hi ha algun tram amb roca amb poca adherència, amb aquella polseta negre tant emprenyadora. Les regletes, per contra, mosseguen. El tram del mig de segons quines vies compta amb una roca pàl.lida, plena de gotes d' aigua, que recorda a Montañesa.
Vam escalfar a Rústica 6c amb bons cantos en fissura i llarga...perfecte per a començar
I encentem la jornada d' encadenaments a vista (peró marcadetes i amb grau regalillo, que quedi clar...)
Hecatombe 7a, bona; Nova a la dreta de Rústica 7a+, amb pas, evident a l' entrada i apretada final, i per acabar Marca de la casa 7a+, potser la millor de les quatre que vaig fer. Al tanto a la entrada a R.
Marxem cap a les dues, que és quan entra el sol a la paret; fins aleshores temperatura perfecte.
Per a rematar les virtuts del lloc, cal dir que el paisatge que trobes per la pista d' accés és preciós, sobretot en aquesta època

Mariano en un 7b pendent

precioses les parades amb ceps que comencen a envermellir

Oliana. Je' Letruvé 315m. 7c

Per fi un dilluns amb aquella "tensió" a l' esquena, als dits, a les cames....i paral.lelament aquella "distensió" mental que tant necessitem; senyals inequívocs de bones apretades el dia anterior.
Amb el Santi deixem els plans que teniem més a l' oest, fent cas a la meteo, i ens plantem a Oliana, a provar aquesta via, que tant bones critiques sembla que ha generat. No es que estigui molt en forma, però sembla que podrem pujar amb certa dignitat. El que no va ser tant digne va ser anar a peu de via...quin fart de voltar amunt i avall, pensant un i altre que haviem errat el camí....aixó passa quan et confies i ni mires com arribar a peu de paret. Fet el bon escalfament, ens hi posem, amb el sol ja apretant una miqueta. Sort dels núvols que aniran passant, i de que la temperatura no és molt alta, perque el Laurent apreta fort, encara...
L1 Perfecte per a escalfar. Rampa i tieso amb canto.

 L2. Bona apretada inicial, molt guapo fins al tram de 7c, Ae per a nosaltres. Ae dels que et fan tibar, per aixó. Final amb canto més agraït.

 L3. Pas raro a agafar bé la fissura diagonal. Anar fent amb passos llargs fins al final desplomat amb canto. Mirant avall des de la R entens com és que estàs tant cansat....Molt guapo.

L4. Pas llarg i després fàcil
L5. El tram de 7a molt guapo, encara que la calor, que ara apreta una mica, dona un tacte sabonós. Al tram de 7b suma'l-hi cantos més petits i bruts....per a naltros impossible.

 L6 Ull a pillar la segona xapa...poc evident i una mica trencadot. Pas tonto també a dalt, amb roca cutre. Alien vermell al tram de V+, que per a ser quinto...

L7 Molt bona la llastra i la placa de dalt de tot, tot i que al Santi ni va fer el pes. Algun alien.

L8 Cop de gas amb bona roca i diedre a equipar molt guapo. Aquí si, C1 i C2, i aliens petits. Anirien bé tascons petits i inclús alien negre.

L9 Pas expo per a pujar a la placa des de la vira. Sort de la bona roca. Aliens

6 horetes i cap avall, a fer cua per la baixada de la ferrada.....

Bona via, amb un ambient excepcional. Una mica més forts i pots lluitar per encadenar (excepte el 7c, claru)...a veure si torna aquella ànsia d' apretar. De moment ja vaig tenir alguna rampeta als dits; bona senyal, feia dies que no em passava.

Tripetint al Penitent

És el que passa quan quedes amb gent de Montblanc...ho tenen tant aprop que per una estona al matí és la millor opció, inclús des de casa.
Escalfo ràpid a Capità Enciam 6a maco, amb paset només entrar. Com que el David i el Cristian es barallen amb la Vulva de neu 6c+, li foto ràpid, abans de que la desmuntin. Desplom guapo a l' entrar, peró diria que el tema és aguantar les fissures intermitents de dalt...Ja escalfat provo a vista la Bèstia Parda 7a, molt difícil a vista, tenint en compte que la via té 15m. i els 5 de dalt son amb més canto...laterals i regletes infimes. Ho lluito, ho pateixo (ull als tercer xapatge) i surt..remato el mató provant la veïna El dia de la Bèstia 7a+, on he deixat les cintes. Prou bé, peró el pas dur em tomba; millor posar-hi un allargo i fer el pas no tant tens...la deixo per un altre dia, i no em fa res, perque la via és molt i molt guapa.

Repetint al Penitent

Doncs aixó....aprofito una estona lliure dijous al matí i m' escapo amb els locals a fer tres vietes al Penitent.
Repeteixo Rampa final 6c (guapo), la Núria 6c (no tant guapo, peró apretadot) i l' Anna 6c (variat; placa, fissura rarota...). No es gaire, peró s' agraeix una mica de roca entre setmana.

Repetint al Penitent

Diumenge canvi de plans, per variar. Al final fem cap al migdia al Penitent, a rodar una mica amb tranquilitat,  relativa, doncs trobem bastanta gent, per ser el Penitent, de fora de la zona; suposem que degut a la compe de bloc que van dissabte a Montblanc.
Passem el primer sector d' ombra, ple de gent, i anem a escalfar al darrera de l' agulla característica, on ja tenim ombra. Tastem la Espelunca 6b+ prou guapo, bona roca tot i l' aspecte. Sembla que les altres del forat tampoc estan malament. Ja amb ombra a la paret repeteixo la bonica Marinada onírica 6b de 30m. de fissura que aquest cop faig amb els trastos. Aliens, tascons mitjans i sobretot camalots 1, 2, 3 i 4!!! Està bé repetir el 3 i 4, si pots. Si no toca xapar algo, o jugar-se el repison...al gust.
Aprofito per a tatxar la cabroneta, pel pas superior, Pink Martini 7a. Dos pegues, al primer em falta decisió..Rematem la tarda repetint, i encadenant de nou, la Salamandra 7a+, molt bo.

Peladet. Pájaros de barro 170m. 6c+

Com sempre que pugem al Peladet anem amb la idea de fer un parell de vies...i com sempre n' acabem fent una. Aquesta vegada anavem tres, peró, i la calor al tocar el sol a la paret desaconsellava realment l' escalada.
La via ens va agradar força, amb alguna excepció. Llàstima que es fa curta, sobretot per que els llargs són, en general, aixó: llargs. I llàstima no poder amortitzar més l' aproximació, perque deu n'hi do lo amunt quye es troba la via.
Fet el reparto començo jo. Jl farà els dos centrals i el Santi el darrer...el món a l' inrevés.
L1 6b+Placa guapa, amanida amb peces aquí i allà. Des del bolt ja veus el sistema de fissures guapíssimes que t' esperen. Paciència i anar fent, que cal equipar-s'ho tot. D' aquells llargs que et deixen a gust. Tots els aliens i tascons petits i mitjans.
L2 6a+ Paset al sortir de r i la resta fàcil i agradable. Algun alien
L3 6c Molt guapo. Desplom fàcil, el tema ve més amunt.Aliens. Al tanto amb la placa tombada que en travessa et porta al primer desplom; de segon em peta una laja bastant gran sense ni adornar-me'n. De primer tenies un pèndul des de la reunió guapo.

L4 6c+. Guapo. Placa de peus cabronets i resistència, amb algun pas més punyetero. No se si anava fluix però el vaig trobar apretadet. Pràcticament equipat. Vam posar l' únic camalot de la via al darrer pas, peró és prescindible, crec.

Ràpels muntats a les reunions de la via, amb números de que s' enganxin les cordes en alguna sabina.
Arribats abaix, amb el Santi provem una vieta d' esportiva que encara és a l' ombra....i constato que estic fluixot. O aixó o no tinc ni p. idea d' escalar en degotalls (que també).
Duiem joc d' aliens del verd al taronja, repetint semàfor. Tascons mitjans i petits. En algun pitó no entren segons quins mosquetons.

Narieda nord. Pànic Timpànic 250m. 7b

Dissabte vem escalar amb el Santi aquesta recomanable via, ja convertida en una clàssica per a l' estiu, a jutjar per les piulades que trobes. Poc més a afegir a la informació que corre; tots els llargs tenen la seva gràcia, peró cal mencionar especialment el diedre exigent del L2, la placa boníssima del L3, on vam fallar el dinàmic, i l' espectacular i atlètic diedre de sortida....Cal dir també que trobarem trams una mica bruts i amb alguna presa sospitosa, tot i la feinada de neteja que s' hi intueix. Sort del bon equipament. Duiem aliens i C1 i C2, peró crec que només vam posar aliens vermells, groc, gris i verd. Bones sensacions.