dilluns, 21 d’octubre del 2013

Oliana. Je' Letruvé 315m. 7c

Per fi un dilluns amb aquella "tensió" a l' esquena, als dits, a les cames....i paral.lelament aquella "distensió" mental que tant necessitem; senyals inequívocs de bones apretades el dia anterior.
Amb el Santi deixem els plans que teniem més a l' oest, fent cas a la meteo, i ens plantem a Oliana, a provar aquesta via, que tant bones critiques sembla que ha generat. No es que estigui molt en forma, però sembla que podrem pujar amb certa dignitat. El que no va ser tant digne va ser anar a peu de via...quin fart de voltar amunt i avall, pensant un i altre que haviem errat el camí....aixó passa quan et confies i ni mires com arribar a peu de paret. Fet el bon escalfament, ens hi posem, amb el sol ja apretant una miqueta. Sort dels núvols que aniran passant, i de que la temperatura no és molt alta, perque el Laurent apreta fort, encara...
L1 Perfecte per a escalfar. Rampa i tieso amb canto.

 L2. Bona apretada inicial, molt guapo fins al tram de 7c, Ae per a nosaltres. Ae dels que et fan tibar, per aixó. Final amb canto més agraït.

 L3. Pas raro a agafar bé la fissura diagonal. Anar fent amb passos llargs fins al final desplomat amb canto. Mirant avall des de la R entens com és que estàs tant cansat....Molt guapo.
L4. Pas llarg i després fàcil
L5. El tram de 7a molt guapo, encara que la calor, que ara apreta una mica, dona un tacte sabonós. Al tram de 7b suma'l-hi cantos més petits i bruts....per a naltros impossible.

 L6 Ull a pillar la segona xapa...poc evident i una mica trencadot. Pas tonto també a dalt, amb roca cutre. Alien vermell al tram de V+, que per a ser quinto...

L7 Molt bona la llastra i la placa de dalt de tot, tot i que al Santi ni va fer el pes. Algun alien.

L8 Cop de gas amb bona roca i diedre a equipar molt guapo. Aquí si, C1 i C2, i aliens petits. Anirien bé tascons petits i inclús alien negre.
L9 Pas expo per a pujar a la placa des de la vira. Sort de la bona roca. Aliens
6 horetes i cap avall, a fer cua per la baixada de la ferrada.....
Bona via, amb un ambient excepcional. Una mica més forts i pots lluitar per encadenar (excepte el 7c, claru)...a veure si torna aquella ànsia d' apretar. De moment ja vaig tenir alguna rampeta als dits; bona senyal, feia dies que no em passava.


4 comentaris:

albertganxets ha dit...

bravo marc,

Com diu el miguelón, tot hi haver-hi xapes, cal escalar

A mi em va semblar ben exigent i sobretot boníssima

apa mus veiem

marc ha dit...

ja ho vaig notar, ja...els setens són el de menys!!!
Apa, salut

Juan korkuerika ha dit...

Jodo nen y tan al lloro!!!! jjjjj Com diu el Albert bravo Marc molt bé y molt fort!! Un saludo y hasta la vvista alpinista!!!

marc ha dit...

Ya te la puedes apuntar a la lista de pendientes...para ti ideal para la fase de recuperación, que seguro que llega pronto. Con el hombro bionico bien engrasado pasarás sin enterarte.

Buena recuperación,ánimos