Desprès de dies sense activitat trepatoria (ni tant sols indoor...) i de reclusió monàstica per a tancar temes de "fenya", munto una sortida ràpida a agafar una mica d' aire al pirineu. Feia temps que haviem de quedar amb l' Eduard, i aquesta sortida sembla l' apropiada. Farem alguna cosa asequible, per a testar la mà....mà que per cert tenia una fisura a la base del 4rt metatars que el metge d' urgències no em va veure....em sembla que estava més pendent de la infermera.....ja te vale. No m' ho van detectar fins al cap de dues setmanes, quan ja ho tenia gairebé enllestit.
Bé, al que anaven. Per qüestions de compromisos socials (aquest cop no eren meus...) que ens condicionen els horaris, ens decantem per Cavallers. Miro la guia, i la veritat es que on em fa més gràcia d' anar és cap a dalt....tornarem a la Pistacho. Amb aquesta serà la tercera, pero ja que pugem vull obsequiar al colega amb la millor escalada, en el grau, del sector.
La descripció de la via aqui i aqui. No cal afegir-hi res de nou.
Vam arribar els primers a peu de via, i al llarg del matí van arribar fins a 4 o 5 cordades, totes a fer el mateix....Per cert que uns francesos es van baixar al primer llarg...es veu que també n' hi ha de dolents...
La mà es va comportar, pero jo vaig trobar a faltar el rodatge. Al primer llarg vaig acerar i tot....peró bé, prou dignament en general, tenint en compte les circumstàncies....
Quatre fotillos per animar el post....