Collegats. Sang de Crack 235m. 6b+

Abans de setmana santa vam repetir aquesta via amb el Sergi. Jo encara la tenia pendent, i inexcusablement s' ha de fer, i s' ajustava perfectament als requeriments que em demanava el Sergi per als seus compromisos futurs. Com que la via està més que piada, poca cosa a afegir; tant sols dir que és del tot recomanable, amb tots els llargs bons o molt bons. Menció especial a la bavaresa/fissura del tercer llarg, senzillament espectacular. Interesant portar el camalot del 4 i tascons petits i mitjans. Si portem camalot 1 i 2 repetits, segur que es posen. El penúltim llarg i el darrer s' empalmen sense problemes. Per cert, ull als blocs de la repisa. Vam declinar els ràpels per a poder gaudir de la passejada per l' altiplà que corona el congost fins a la baixada típica de les cadenes.

Magnifica fissura a L3

L4

 Mur de la variant final

Collegats. Fins al moll de l'os. 160m. 7b

Aquest cop m' he ficat tot sol a la boca del llop.....mig quedem divendres amb el Vicenç amb unes propostes "asequibles", peró a mitja tarda rebo una trucada inquietant; -mira, que al final anirem a la Geganta, t' apuntes?-. Desprès d' uns segons de dubte, perqué ja sé on anirem a petar, dic que si, doncs, segons sembla, la meva tasca serà la d'assegurar. No se si la via, on has de tibar si o si, és la millor teràpia per al meu dit en procés de recuperació, peró en fi.......Així que dissabte enfilem, més aviat baixem, cap a peu de via el Vicenç, el Santi (reconvertit en tapiero de nou, i amb nota), l' Albert i servidor. Els avinagrats del nord es queden una mica abans, amb un objectiu més "vibrant". Comencen ells, que per aixó estan més forts, i naltros darrera. Com que l' Albert ja havia fet el primer llarg de primer, ara em toca a mi; per sort meva havia fet la resta de segon, així que el destí li brindava l' oportunitat de tornar l' equilibri al cosmos. I qui sóc jo per a jugar amb les forces de l' univers?

Peracalç

Ressenya caranorte

Quatre notes ràpides, tot i què, les meves observacions personals de poc serviran als candidats a repetir la via amb dignitat:
L1 És l' únic que es correspon amb el que diu la ressenya, 7a ben posat, per sort meva. La resta molt molt dur, tranquilament mig grau més amunt tot.

L2 Inici delicat, on sembla ser que falta un pitó. Assegurable amb c1 i tascó de la "señorita pepis" més amunt. No és dificil peró dona yuyu, al igual que la travessa a buscar el quart parabolt....deunido.

L3 Inici a assegurar, atents amb la roca. Final en diedre tècnic i molt equipat.
L4 bufff....amb el grau, guapissim. Si no feina rai a fer A0. Sort de les cintes llargues. Final potent.

L5 Una mica asqueroset d' escalar, per la quantitat de liquens i sorreta que vas trobant, a més en placa fina. Com ja va sent costum, no el vaig acabar, tot aprofitant el ràpel del Santi i el Vicenç.
Vam optar per deixar trastos abaix i rapelar la via. R5-R4 (R5 amb un sol bolt, reforçat amb artesania reusenca), R4-R2 (ull, 60m. moooolt justos) i R2 a terra. Reunions, excepte R2, no molt cómodes, sobretot per a tanta gent....De material sembla que és fa amb el de la ressenya, afegir-hi un ganxo.
La via és molt bona, amb una roca de primera. Ara, per a disfrutar-la cal grau, peró grau de veritat, a l' alçada del bèsties que van obrir aixó per baix....

fojón a les R's

Cara Est total, cap a les 13:30h, ni gota de solet...no sé si és la millor época de l' any per anar-hi. En tot cas ja veus com acabo ultimament....

La nuit

tractament de xoc per a un dit tocadet.

Collegats. Dabutem la via 150m. 6c+

Desprès de masses dies seguits d' esportiva, per fi tornem a la tàpia. Aquest cop quedo amb l' Albert, que ràpidament em procura un company de cordada solvent; l' Oriol de Vilafranca. Ens trobem divendres a l' aparcament de Collegats, clapem i l' endemà al matí, amb més calma que ells i desprès de descartar la Casablanca, ens anem a fer-los companyia a la norfeis de la Roca del Diable. Faig una foto de la ressenya directament de la pantalla del portàtil de l' Albert (tecnologia punta) i cap amunt. Ni idea dels graus, peró ens diuen que va de 6b/c...aixó d' anar tant a cegues no és habitual en mi, peró les ganes em poden.

El primer és arribar a peu de via...tirolina, pujada guarra i sense camí, i amb molta vegetació, cap al sòcol on comença la via. Pugem fins a l' antic spit, on muntem la R0.
L1 IV+ i corda fixa. Quina guarrada! sort que la ressenya promet un segon llarg de placa "al.lucinant".
L2 6c+. Efectivament el llarg és absolutament "al.lucinant". Placa de roca brutal. Moviments tècnics i pilosa. S' ha de protegir, sense problemes, l' inici del llarg. La resta equipat, peró obligadillo. Aliens i C1

L2. Placa al.lucinant

L3 6c. Aquest també prometia "magnific" i tampoc es queda curt. Placa fins a caçar el primer bolt, pas dificilillo i  diedre guapo fins a la R. Aliens i tascons petits

L3. Magnific

L4 6b. diedre molt vistós fins a l' arbret. Travessa en conglomerat (capricis geològics) i amunt en placa fins a la R. Camalots i aliens.

L4. Guapíssim

Pugem fins al cim i ens estem una estoneta de tranquis. Amb l' Oriol decidim passar de fer cap altre via (un dia conseguiré fer dues vies seguides...) i pendre's amb calma l' estona que encara falta perquè l' Albert i el Santi acabin la feina. Amb dos ràppels (R4 i R2) ben llargs i rectes fas cap a peu de via. Semblen la millor opció per a baixar del cim, més que no pas el sistema de 4 ràpels de sempre. En tot cas preveure maillón i cordinos. De material duiem el de la ressenya original i vam anar molt sobrats. Crec amb amb aliens des del verd fins al taronja (potser vermell repe), C1 i C2 i tascons petits ja fas. El C3 és prescindible. Via molt i molt recomanable. Si fos més llarga, i amb una aproximació més còmoda, quan apreta la calor hi hauria cua per a fer-la....ben mirat millor que quedi així....Rematem el dia amb un banyet a la Noguera, una cervesa i una estoneta de palique....

El Santi i l' Albert amb la seva enèsima obertura....

...i passant la mopa per als futurs repetidors.

PD1. Al tanto amb els mossos a l' antiga carretera; van passar un munt de cops i van multar alguna furgo (80€). A naltros ens va de poc al parar a fer el banyet.
PD2. A "toro pasado" vaig trobar la piada del Piju i del Pastes, d' on he tret els graus.

Collegats. Tubabu Musungu 200m. 7a+

Des que vaig veure la topo al blog d' un dels pares de la criatura tenia ganes de fer aquesta via...escalada exterior en placa, bastant equipada (bueno, bueno...), roca sputnik, sesto grado...(bueno, bueno...); bons motius per a tornar a Collegats. Com que per a l' amic Feliu segurament seria massa fàcil, aprofito per a anar-hi amb l' Alberto, amb el que tenim de fa temps uns sortideta pendent...
Aparquem al mini pàrquing, que per cert diria que l' han ampliat, xerrem amb altres cordades que tot just arriben, i cap amunt. Trobem bé la vira d' accès a la R0 (algun passet delicat..), saludem a la cordada franco-vasca de la sang de crac i a les 11 en punt ens posem a lo nostro:
L1 6b Li tira l' Alberto. Entrada fàcil, desplomet ben assegurat i placa fina. Va petar algun canto. Aliens

L2 6c concentrat i ben protegit al sortir de la R. Desprès més fàcil, pero amb molt d'aire, amb roca excel.lent. Vam passar amb el que hi havia...gaire cosa més no pots posar.
L3 6c+. Aquet era el llarg que més m' inquietava....Alguna apretada, amb bolts, per entrar i sortir, i tornar entrar, a la bavaresa. Desprès fissura, encara una mica bruta, a protegir i cap amunt...l' aspecte una mica tètric, peró tot s' anava aguantant. Aliens vermell i verd abaix i tascons grans, C1, C2 i C3 a la fissura.

L4 7a+ bombo d' anar aguantant amb bidits no tant bons com voldries...desprès placa fina on encara pots caure. Repòs i sortida cap a la r per un diedret d' aspecte dificil (per sort meva no ho era tant)a protegir amb tascó i C2. La resta equipat. Ho dono tot i surt a vista.
L5 6c accés ben protegit a una vira cabroneta...vaig pujar massa i la cosa em va quedar una mica expo, tot i l' alien gris, per no llegir bé l' itinerari...desprès mur i bombet de sortida ben protegits i entrada a la r a protegir amb aliens taronja i vermell. No és dificil, peró hi ha bastants líquens que et poden donar un bon ensurt...

L6 6b. sortida de r a protegir (C3 i C1 en forats...), desplomet a agafar per la dreta, tres bolts al tram més finet i desprès ja pots tirar els trastos d' escalar i desplegar les veles, perque t' espera una bona navegada...la roca, per sort, excel.lent. Rotpunkt a la via com els bons; a excepció del primer llarg, tota de primer...l' horari com els dolents; 6 horetes de res...

Sortim cap al cim per l' esquerra i tornem a peu per el camí de la ferrada (1:15h)....així podem gaudir una mica del solet de la tarda, que des de la R2 que no el veiem.....
Total; una via guapa i sostinguda. Ara, el grau i equipament......al loro, que dicen que és paternalista i no lo és....que no me los embauquen.....
De material vam dur aliens del verd al taronja, camalots del C1 al C3 i joc tascons. Ho vam posar pràcticament tot (els tascons nomès els grans, peró almenys tres o quatre els vam posar...no feu cas dels que van sobrats)

ECA Pallars a la Paret del Diable 140m. 6c+.

Canvi de plans a darrera hora i divendres vespre cap a Collegats, amb el Fèlix i el Vicenç.
L' objectiu no està clar, cosa que desestabilitza la meva ment linial....per sort un sopar ben regat fa veure les coses més clares.
Aixi que ens llevem al matí, ben d' hora, a vore si podem fer la ECA Pallars i la Frikis go home. El tema és que, tot preparant l' habituallament, se'ns enganxa de l' esquena el pobre Fèlix...ens acompanya a l' aproximació, a veure que tal. Un cop a peu de via decideix deixar-ho estar i tornar al cotxe; realment li deu fer molt de mal.....total que, tot i les veuetes endimoniades que es manifestaven a través del Vicenç, decidim fer una via i baixar al fer esportiva al costat del cotxe, almenys li farem companyia....
Servidor no es troba gaire motivat, i menys veient el primer llarg...li tira doncs el Vicenç, que per aixó és el bo...
L1 6b. Quina porqueria de llarg...perdoneu, pero algu ho havia de dir. Roca, si es que s' en pot dir així, fangosa i relliscosa. Equipat amb un parell de ponts de roca de la risa i un parabolt. A la que el pillo li foto un A0....El darrer tram, amb una bonica bavaresa, es salva una mica de la crema.

L2 6c+. Tal i com vaig ja ni em plantejo de tirar de primer, tot i que el llarg pinta millor. Craso error..travessia cabroneta on de segon flipes una mica...Bon desplom amb canto i pas més fi per a passar d' un costat a l' altre d' una mena d' esperó penjat. Més A0's...

L3 6b+. Sortida cap al pati, a buscar uns parabolts prou seguits. El pas clau és raro raro...ja posats també A0. La veritat, d' acord amb el Vicenç, es que no és un llarg gaire goapu d' escalar. Aqui la pifiem i muntem reunió de dos spits. En teoria segueix recte amunt, a buscar el peu d' unes plaques a la dreta.

L3 bis V. Li tiro.Bombet amb un parabolt i a buscar la R4.

L4 6b. Aquest és el llarg guapo. Roca bonísima, res a veure amb la ruïna d' abaix. El traçat no es tan espectacular, peró l' escalada és molt més maca. Curiosament prou equipat, tot i la qualitat de la roca i la posibilitat d' autoprotecció. La reunió no se si hi és. Vem muntar en una alzina gran, al sortir amb tendència a la dreta.

No poso la ressenya; compreu-vos la guia nova de Collegats. Està currada i surt bé de preu.Camalots fins al 3, aliens semàfor i taronja i tascons.

La via no ens ha motivat especialment, peró s' ha de dir que té un traçat lògic i espectacular.

Localitzem el ràpels cap a l' est (parabolts i anelles) i baixem amb 30 (amb doble corda)+50+20.

Saludem a l' Albert i al Santi que ja son al segon llarg de la seva via i cap a la carretera vella.

Ens refem una mica i a fer uns totxos, al sector Terraseta. Ombra a la tarda.

Via núm. 10 6c+. Surt a vista, patint de pila.....

Via núm. 9 7a+. L' encadena a vista el Vicenç i posteriorment jo m' hi arrosego....almenys torno a provar 7a+.

Dit i fet 6b. Per a acabar de rebentar. A vista. No puc més. Vista la motivació inicial ja he fet prou.

El sector és bonísim, molt més del que sembla a priori. Roca variada i excel.lent. Per a repetir...no podem dir el mateix de la ECA......