dijous, 31 de gener del 2013

Actualització Siuranella Central

Avui hem tingut la oportunitat d' escalar algunes vies noves al magnific frontó de la Siuranella central, acompanyats per una calor, en alguns moments de calma, realment asfixiant...suposo que tota la columna de finesos i britànics estaven encantats....
Escalfem a la típica Romanof 6b+, que avui em costa una mica; Peus fins i gats gastats son mala combinació...Seguim a l'únic punt on corre una mica d' aire i faig a vista la nova La Vileta 7a, amb moviments macos en un bon mur desplomat. Aprofitant que l' Antonio i el Manolo tenen muntada la Cabalgando la serpiente 7b, abans de 7b+, i tot i que em diuen que no els ha convençut, m' hi poso. Feia mooooolts dies que no provava cap 7b....resolc bé el bacallà de les quatre primeres xapes i desprès ja em vaig penjant de tant en tant...està prou bé, peró crec que es dura pel grau. Queda per a un altre dia. Per a rematar el Manolo m' acompanya a la Secallona 7a, que ja havia provat entrant directe. Passos llargs i xapes lluny, on pago les apretades sobre les preses sobades del tram inferior.....un altre dia serà.
Si algú te interès en les vies noves del sector que m'ho digui, o vagi a fer gasto a Goma2....

dimarts, 29 de gener del 2013

Soterrani

Dissabte canvio totxaires per totxos, a seques....Els plans incials eren baixar a Roca Blanca, on només hi he anat un cop, i fa mil anys, però la ventada anunciada ens porta al sector estrella per a dies ventosos. Vaig amb el propósit de fer metrillos, i al final ho compleixo, més o menys...
Escalfem a Avis-Ala 6a, i aprofitem per a posar cintes al 7a veí. Seguim escalfant a Scarborough 6b molt bonic. Ja més entonat provo a vista l' estètic, i difícil, esperó de la Todo tiene su fin 7a+. Passos atlètics abaix, tram d' aguantar, on no m' aguanto, i molta paciència i fe a l' esperó final.A veure si un altre dia surt.
Ja entonat del tot em poso al Asta de Reno 7a, que hem deixat muntat, i surt al flash. Les tres primeres xapes estan per a fer-se mal, i és on hi ha el tema. Aixi que sense manies posem un bon allargo a la tercera, d' on si caus xapant, fàcil, t' estampes al roc de peu de via. De fet xapes l' allargo i ja no et cal xapar la tercera. Part superior disfrutona.. Aprofitant que uns nois tenen cintes a la nova via 7a de l' esquerra del Pez mas viejo del rio, ens hi posem i surt al flash. Molt guapa, com la veïna de 7b, però més fàcil, clar...Provem també la punyetera, ja és veu des d'abaix, Bartolo de va al bolo 7a+ de placa de gotetes mussarenques 100%. El JL no pasa de la primera cinta, i jo planto la bandera a la tercera....a partir d' aqui falta decisió per anar a caçar la llunyana 4rta xapa....Sort de la Susana que ens recull la xapa baixant del diedre veí.
Ja tustat miro la Cabezon 7a, i sort que no provo més enllà de la primera xapa, perquè mirant la guia desprès veig que no esta acabada...per no parlar de que ja em costa tibar fort al desplom inicial.
Mirem de compensar les dues retirades anteriors amb l' Alhaja 6c espectacular, també amb una entrada dura i de fer-se mal. De fet és com si la primera xapa no hi fos....Desprès canto i verticalitat i plaqueta final. Per acabar de rebentar faig la Pal mig 6a+ que trobo dur i tot, i on em va de poc que no caic a la punyetera placa inferior, emulant al Cristian i al Joan...Bon dia, bona companyia i bones vies.

 L' estètic esperó de la Todo tiene su fin

JL a Alhaja

Diumenge de relax familiar

dimecres, 23 de gener del 2013

rasca a Siurana

Aquest matí subebaja a Siurana amb el Menor, però més fugaç, encara, del que es habitual. El fred i la manca de solet, tant sols l' hem vist entre les passades ràpides de núvols, ens ha foragitat ràpid...Hem baixat a Corral nou, on almenys no bufava i hem repetit, per a escalfar, la Pitxuti 4 6b (de fet crec que no l' havia fet mai), la Gurú 6b+ i la fissura desequipada Patata Calenta 6a, bones vies totes elles. Com que no hem escalfat els dits, sinó més aviat a l' inrevés, aquí ho hem deixat. Naltros rai que ho tenim aprop, no com els guiris que hem vist a la Siuranella central....pobrets.

dijous, 17 de gener del 2013

penitencia peró menys....

Avui hem pujat amb l' Angel i el Jaume a disfrutar del solet i de les bones vies del Penitent. Comença bé la jornada matinal, constatant que la pista ja està arranjada i practicable per a un turisme (amb la calma). Seguim amb el repertori següent:
Pau Tibant 5+ curiós, aprofitant per a posar cintes a la Gitane. Seguim escalfant al llarg diedre de la Si, vés 6a, fins que agafo la I tant 6b, que recorre una marcada fissura a esquerra. Molt bona.
Ja mig escalfat em poso a la Gitane de Montblanc 7a+, amb fissura guapa i pas cabró a mitja via. Costa de llegir el pas però un cop vist cau al segon intent. Per rematar em poso a la boníssima Alimaña profunda 7a+ de petits degotalls a la primera meitat i regletes siuranenques a dalt. Vaig fent a vista i, amb la cadena a la cara, no veig el canto bo del diedret d' esquerres per a xapar la r i avall. Quina ràbia!!! També podria dir que m' he tirat en plan lolo, però m' enganyaria com a un xino....Sort que la via és bona i no em farà res repetir-la un altre dia.

dilluns, 14 de gener del 2013

Serra de Sant Joan. Aerolito sevillano 160m. 6b/A1

Diumenge vam pujar amb el Gabi a conèixer la serra de Sant Joan, motivats per les bones critiques que darrerament es poden llegir del sector. Estrictament és tracta d' un redescobriment, doncs fa uns anys ja hi havia fet cap a fer alguna via molt fàcil, peró no m' havia ni mirat la resta. Motivació és el que ens va fer falta, veient el panorama al arribar al coll de l' Apallador...., fabulós, per altra banda.
al coll de l' Apallador

cap a peu de via

Canviem els plans inicials de repetir la Tresor dels Maquis, per la Aerolito, que és més curteta i cau més aprop del cotxe. Amb la breu aproximació ja quedem ben xops per la neu recent que encara és als arbres, peró confiem en que el temps millori, tal i com pronosticaven, i tinguem almenys la paret seca. Aixi que, encara que ja tardot, ens posem a la fenya...
L1 Arbre-tracció per enfilar el diedret ben protegit, amb una sortida a la placa superior bastant més cabroneta que el 6b de la ressenya. L' espit que es troba abans del diedre final no té xapa, peró si cargol.
Aliens
L1

L2 Inici en diedre desplomat rarot i espectacular. A l' igual que l'anterior pressumpte 6b acabo penjat com un xoriço. La sortideta cap al terreny més fàcil està tota xopa per la neu que es fon del gran arbre que tenim damunt, gràcies al qual vaig tindre els meus moments vibrants...Aliens verd i blau.Desprès tram fàcil i amb roca molt bona, i seca. Tascons petits a caldo.
Assegurant a R1

L3 Diedre vertical seguit de placa molt guapa. Prou equipat, a completar amb aliens grans i C2 a la part inferior. 6b+ moooolt més fàcil que els 6b`s (...presuntamente). Reunió en arbre
L4 Travessa fàcil i diedre net de V+ perfecte. Molt guapo. reunió a muntar
Tot i que es fa tard optem per acabar la feina. Desprès ja ho pagarem.
L5 Diedre dificil d' agafar i tram amb xapes, per mi prou obligat (6b). Travessa fàcil per encarar el mur fissurat final. Passem amb A1 d' aliens mitjans. En lliure apreta segur, o almenys aixó semblava....Bombo final i r a muntar a l' aresta.
Amb tot aixó se'ns ha fet negre nit, i encara hem de baixar sense conèixer el camí i amb tota la vessant nord plena de neu. Per si no fos poc no portem frontal (en compraré 4 o 5 i els repartiré per casa, el cotxe, motxiles...) i la lluna és nova....tot aixó sumat = jabalinada total cap a la pista, amb tendència cap a l' oest per a no fotren's avall pel tallat. Amb la llum del mòbil ens en sortim prou bé i en uns 3/4 ja som a la pista. Un dia d' aquells que recordes, sobretot el Gabi, que va veure que fer via llarga pot ser alguna cosa més que enllaçar llargs. Impagables els moments de relax a les còmodes R3 i R4; el solet de tarda, el Pedraforca al fons, Narieda, la neu als camps, el belar de les bèsties de Montanissell...
 Matí...

 ...tarda.

La via en si ens va agradar força, té de tot i roca molt bona o directament brutal en alguns trams. Obviar el tema graus (absolutament desfassats, al meu parer) i pujar en plan clàssic. Naltros ens vam penjar a tots els 6b's sense contemplacions....Tornarem segur, amb solet i tot eixut deu ser la òstia
De material vam fer amb aliens del blau al taronja, C1 i C2 i tascons petits i mitjans. Ens hagués anat bé una pedala. L' horari no el poso, que em fa vergonya...(de fet ja ni m' enrecordo)

dissabte, 5 de gener del 2013

Excursió a la Roca Alta

Abans d' acabar l' any fem una excursioneta familair per l' estimat Montsec, a la zona de Vilanova de Meià. Deixem els vehicles a l' aparcament de la Roca Alta, on per cert hi ha una única cordada a la Intifada, i enfilem amunt pel Graell de la Roca Alta, seguint la ruta de baixada habitual de la Roca Alta, peró envidentment en sentit contrari. Un cop dalt anem cap a ponent, a localitzar el pas de les Eugues, per on pretenem baixar. Avançant per la carena disfrutem de les bones vistes cap al Pirineu i del mar de boira que s' esten per tota la plana de Lleida. També anirem trobant restes de la guerra civil, desde trinxeres fins a llaunes o metralla. Un cop arribats al punt on sembla evident el pas, dubtem una mica, doncs ens esperavem trobar un bon camí; es veu, peró, que el nom el devia posar el graciós del poble.....Alguna destrepada a l' inici, fàcil, peró entrentiguda amb tanta criatura...Per cert; quan miravem per on passar, va apareixer un grup, perfectament equipats amb gps i moda a la última, que no van tindre el més interès en com ens ho fariem per a passar, tenint en compte que erem quatre adults i quatre nens. Evidentment ja ens espavilem, peró esperes almenys una mica de solidaritat "muntanyenca" (encara que soni cursi....). Un cop enfilat el pas ja sense problemes, i menys els nens, que van disfrutar rebentant pantalons per les tarteres, fins a la pista que ve de Rúbies. L' agafem cap a llevant i en poca estona d' agradable passeig ja som al collet.




Sant Silvestre 2012 a Castellfollit


Nova celebració de Sant Silvestre, aquest any avançada un dia, que fem a la vall de Castellfolllit. Part del grup s' entreté una estona en un sectoret fàcil al costat de la carretera i el Fèlix i jo pugem a fer l' Aresta Ger. La nostra vacilada d' horari queda en aixó, una vacilada, gràcies al nostre bon olfacte per a seguir la via sense ressenya; alguna encigalada buscant el camí més guapo. Tot i aixó tampoc ens han d' esperar gaire, i ho fan de bon grat, tot acompanyant l' espera amb bons turrons i millors espumosos....