Falcó

Estiuet de Sant Martí i tornem a buscar ombres matinals...
Escalfem, aquest cop encadenant, la Haber pedido muerte 6c+ i la també quilomètrica Borinot 7a. Desprès provarem, fallant l'Albert i jo al mateix lloc, El Cagat 7b. Deunido els passos finals....repassant la llibreta veig que la vaig fer a vista temps enrera, fet que em sumeix en una profunda depressió...Amb tres vies de 40m. a l'esquena marxem més que cuits...

Més obaga matinal

Desprès d' un mes tornem amb el Xavi a l' obaga del falcó, a veure s' enduu el seu objectiu...jo vaig sense cap idea clara. Escalfem a la Baixem que tinc fred 6c, des d'on, fent un canvi de reunió, es posen cintes a la Microscopi 7c+, que el Xavi té bastant a punt. Fem tots dos una primera passada. La veritat és que es veu difícil, però el Xavi em promet que amb un segon intent es veu la llum...ja veurem. De moment em poso a la veïna Desvariant 7b molt guapo, amb les dificultats in crescendo fins a la travessa final. Lluitant-la molt acaba sortint. Al seu torn el  Xavi encadena la Microscopi i la deixa per a veure si li veig més color. Efectivament un segon intent et fa veure les coses més clares, però tot i així caldrà algun altre visita...i sobretot uns gats amb la sola nova!!!

Obaga del Falcó

Just abans del pont de Sant Joan fem cap a aquest interesant sector d' ombra matinal, que fins i tot ens fa posar abric a peu de via...escalant ja és un altre tema...
Amb el Xavi escalfem a la Baixem que tinc fred 6c molt guapo. Desprès intentaré a vista, perquè quedarà en això, la clàssica Gioconda 7b+. Fissura desplomada impressionant que em xucla les energies als primers metres i em fa agafar una inflada important....s' ha de provar més escalfat, crec. Tot baixant poso cintes a la veïna Vendetta 7c, més del meu estil. Regletes i tècnica. Li foto i surt a la primera. Bona sorpresa un altre cop....

més falcó

Diumenge veig que tinc el peu millor, però no goso ni caminar gaire, ni estar gaire estona escalant i en reunions....per si de cas. Així que amb el Santi i el Fèlix canviem els plans inicials per una mica d' esportiva.
Escalfem al primer llarg de Borinot 6b+ i a la maca peró sobadíssima Haber pedido muerte 6c+, on em torno a penjar al pas clau; algun dia hauré d'encadenar-la. Amb el Santi fem un "tientu" cadascun al 7c+ que vam provar l' altre dia. El tram final és realment dur, amb un xapatge que veiem bastant impossible. Desprès, al refugi, confirmem nom de via i grau: Bailando el chotis 8a, segons Brascó i cia....som dolents, però no tant. Per a mirar de rematar el matí ens posem a la Fandango 7b. La munta el Santi, mirant de desxifrar algun pas enrevesat, doncs curiosament no hi ha ni una trista marca de magnesi. Jo me l' enduc al flash, suant...Tram inferior amb pas de placa molt finet, fissura d' aguantar, desplom i placa final on no val a badar...una mica més i repeteixo la situació del darrer dia. La via molt bona

Fal7Có

Bona jornada ahir al Falcó. Escalfem a la coneguda La Millor 6c ben llarg, per desprès ja anar de cara a barraca. Surt a vista l' Aranya negra 7a+ (abans de 7b), molt bona, amb un tram central mooolt fi, que anirà perfecte per a calibrar giroscòpis per a la següent. Tot baixant posem cintes a Excalibur 7c. Mirem alguna cosa, sobretot a la placa inicial, on sembla que hi ha el tema...error!!!. Amb un bon flash del Xavi a la part inferior surten els contundents passos inicials, però no val a badar: poca broma amb la placa que segueix, cada cop més fina i dreta....desesperant.  Ho lluito i m'emporto el primer 7c al flash.
Aprofitant que el Pep té muntada la nova via de la dreta d' Excalibur 7c+, la provo. Les seqüències van sortint, tot i que ja vaig sota mínims....ja hi tornarem

Matinal El Falco

Breu, però profitosa, escapada matinal amb el Menor a el Falcó, on feia dies que no escalava.
Escalfem repetint un 6b. Per a completar l' escalfament, dubtant una mica perquè es veu intensa, provo a vista la Salmo veintitres 7a. Guapa, però amb trams de roca roja una mica sabonosa.
Ja entonat em poso a El cagat 7b , amb la idea de fer-la a vista, més que res per la mandra de repetir-la (és relament llarguíssima...), i acaba sortint...ara, sort que estava marcadeta. Via imprescindible, d' escalar i pilosa, i amb un parell de seqüències que et poden tirar avall (i la darrera ja molt amunt, no dic res més...)
Necesito reposar una bona estona per a provar alguna cosa més, però el sol ja entra...fem un mos i avall...

Sant Silvestre 2013

Nova edició de la nostra particular Sant Silvestre, aquest cop a Arbolí. Escalem poc, però riem molt....
especialment les dues fineses (de Finlandia...) que van aparèixer amb el Sergi; diu que les va arreplegar fent autostop...la qüestió és que si, posem per cas, estudiaven antropologia, devien obtenir un material per a una bona tesina: exemplars ibèrics escalant, per dir-ne d' alguna manera, i recuperant forces amb copes de cava, neules, torrons i polvorons. Com podeu veure van ser objecte d' atencions mai vistes per part dels participants...

La part esportiva va ser més ensopida: un quintillo, un 6b+ cabronet, un 7a prou maco, que no vaig encadenar, i un 7a+ que no vaig ni acabar....a veure l'any que ve.

Can Simiro

Desprès de tancar la paradeta per vacances, tornem a enfilar-nos a alguna pedra. Dijous, desprès de veure com a migdia millora el temps, pugem a Arbolí, on gaudim del sol espantat de la tarda...al mes d' agost!! fins i tot ens acabem posant alguna peça de roba. Repassem grans clàssics: Esperó 6b+, Tot pujant al cim 6c+ i la bonica No m'enganyis mes 7a. Una cerveseta de retrobada al nou refugi d' Arbolí i cap avall

retour-no..

Retrobada escalatoria amb els amics Feliu i Carlinhos al sector Emmanuelle d' Arbolí, en una nova afternoon session. Escalfem en un 6b de paset d' entrada i placa fàcil dalt. Seguim amb el 6b+ veï, bastant més contundent. Ja escalfats el Carles es munta el seu objectiu del dia, Barrinada 7a+. Amb les cintes posades, merci noi, me la trec al flash, sense baixar rebentat i escalant a gust...quin bo recuperar aquestes sensacions.  Bonísima la via.
El Fèlix segueix agafant to -ràpidament- i el Carles no perdona al segon toc, això si amb èpica al desplom final. Es tard, peró m' acabo de treure el mono, que ja torna, repetint (i punxant al pas cabró) la Matsutake 7a

fresca al Falcó

Poca activitat, i poc temps per a actualitzar entrades intrascendents...
Dijous 16 de maig, amb JL i cia al Falcó, horari de tarda i buscant el sol de ponent, que sembla mentida la fresca que encara fa...
Parlant de refrescar; refresco clàssics i refresco escalar, que de seguida perdo molt, jo.
La Millor 6c, molt bo. Sort que vaig agafant el gesto, perque deu ni do el pas del final.
Pere Mata 6c, el més ben assegurat del sector, i potser més fàcil
Acabo amb la Arri, Ricardo 6c+, que no havia fet mai. Curiosament el JL tampoc...alguna apretada tensa abaix i excursions a dalt.

Agafant motivació al Falcó....

Divendres passat pugem al Falcó, i més tard a l' Obaga, buscant l' ombreta, que el sol per aqui ja escalfa.
Sembla que la motivació va tornant, i com la inspiració en Picasso, que m' agafi escalant...
Escalfem a la clàssica La Millor de 6c conegut, amb alguna apretadeta peró en general pilòs. De moment bones sensacions. Sense cap objectiu clar, el JL repeteix la Chanidanger 7a+ de 38m. Jo l' havia provat a vista feia alguns mesos, peró no havia triomfat. No recordava gairebé res ( a part que en tants metres...), i l' acabo encadenant amb un bon flash. Pasos més apretats combinats amb trams de pila, amanits amb bastant d' aire entre xapes...ara ja estic més conectat!! La via bonissima.
El sol comença a entrar, i ens desplacem a l' Obaga. El Jl repeteix un 7a+ molt dur de nova fornada, al pany de paret anterior al de la Gioconda. Placa de roca amb aspecte norfeis, peró bona. A mi em tornen els fantasmes en un pas de placa cabronet i obligat. Gràcies als ànims del JL ( si no pujo li toca repetir) acabo passant. Final de via potent
Per a rematar l' home es munta la Vendetta, per a fer memòria. Veient com pateix declino un toprope i encadeno un nou 6c més bo del que sembla, just a la dreta de la fissura de Ceguera parcial. Quatre bones, i llargues, vies i cap a casa, una mica més motivat.

L' obaga del falcó

Arbolí. Raco de l' Emmanuelle

Dissabte, tot i l' amenaça de pluja ( de fet a les Borges ja plovia), pugem amb el JL a Arbolí. Almenys ens veurem, que feia molts dies que no coincidiem. Em proposa una visita ràpida a l' Emmanuelle, un sector que feia molts anys que no visitava. Aparquem i tot i que plou anem cap al sector, amb aquella fe.....un cop allà segueix plovent, a estones amb certa intensitat. Al cap de poc amaina, la roca s' asseca ràpidament, i encara podem fer alguna cosa. Escalfem a la Taraf! 6b molt guapo, amb algun tram de rampa encara mullat. Seguidament fem la veïna Eh, manuel! 6c també molt bo, amb una mica de tot. Algun pas a dalt força cabró de fer amb els gats molls...Desprès farem, intentarem, més aviat, la Mirada Gitana 6c impossible....fissura completament cega, que es resol per placa megafina, bombo amb més canto i arribada a la r amb roca marmòria....0 grip amb passos d' adherència...ja em diràs com ho fas. Llàstima per que la linia és maca, peró la roca.....
La cosa segueix amenaçadora, peró aprofitem una ullada de sol per fer la Matsutake 7a disfruton, on recuperem bones sensacions. Placa amb regletes i forat, passos finets i bombo final amb cantarral...molt bona. Just acaba la via es posa a pedregar. Fem un entrepà protegits a la bauma, torna a sortir el sol, i cap amunt. Tranquilitat total en un sector on hauré de tornar a rematar la feina.

Fent el vago a Arboli

Dijous de vaga que aprofitem amb l' Alberto per anar a rodar una mica a Arbolí. Alla coincidim amb una bona colla de coneguts. Ja ens anirà bé, doncs aporfitarem vies muntades i fins i tot algun toprope.....
Escalfem a Mighty pennis 6a+ llarg, peró amb una entrada no apte per a calentaments....
Vist que el 6b esta ocupat, em poso a la No m' enganyis més 7a molt guapo, a veure si el desencadeno; al final resulta que em pot l' honor i l' encadeno de nou...aixó si, ho he donat tot.
Desprès intento, ja que la tenen muntada, la Pa d' aglà 7b molt maco. Al pas de decisió m' arrugo ràpid: encara falta confiança i coco. Baixo, per a posteriorment fer-li un top-rope prou digne, sense encadenar, peró casi.
Rematem la pila a la Y luego pasa lo que pasa 6b+ també llarg, amb un pas de placa guapo.
I finalment, ja sols, fem la fàcil Tu vas a lo que vas V, peró posant la ferralla, a veure si practiquem una mica.....

Mariano a l' esperó desplomat del Pa d' aglà.

L' Ermita.

Dijous pujo a l' Ermita amb lo Ximo i el Gabi, a tibar una mica a les vies rabioses de 10 metrillos; ja em va bé, perqué desprès d' intentar agafar el to al plafó fent pila no estic per a gaires metres.....
Escalfo una mica a Bocamoll 6a, per a continuació encadenar, repetida, l' objectiu, acomplert, del Gabi: Hashishins 7a.
Desprès ens desplacem cap a l' est, a provar la Innocentada 7a+. La munto i al segon intent caic al darrer pas. Bones apretades en una bona via. Curta i intensa. La deixo per a un altre dia. Per a rematar provem la nova via a la dreta d' aquesta. Més dificil del que sembla a priori (també podria ser 7a), acabo deixant un mallón a la darrera xapa i cap a casa, que es tard i vol ploure (literalment).

Siurana....sector el Falcó.

Ahir vam anar, amb l' Angel i el Jaume, a polir-nos una mica els dits al Falcó, i sembla que ho vam aconseguir....

Escalfem repetint el L1 de Borinot 6b+, on també vas escalfar la ment, que aqui falta fa.

Em trobo prou bé i em poso a Per Tutatis 7a+ de 40 metracos que tenia reservat per a fer a vista (més que res per no haver de repetir tooota la via). Anar fent per el primer terç, desprès la cosa s' anima. Bon repòs a la r intermitja i cap amunt; un altre 7a+ a vista al sac. Una via cinc estrelles, tipus Siuranella central. Moviments tècnics i regletes a dojo, amb alguna estirada guapa, tot amanit amb alegria entre xapes.

Desprès d' assegurar al companys a l' Haver pedido muerte, em poso al setè germà de l'anterior, Chanidanger 7a+. Vaig a vista i flipant una mica amb el tram de roca blanca de la part inferior...el sol ja toca a la paret i el tacte no és el que era...excuses perfectes per a penjar-me a recuperar de les apretades en algun xapatge tens. La munto, de tranquis, fins al top. Al tram superior la roca conserva més el bon tacte del sector. Me la deixo per a un altre dia, a ser possible ben d' hora al matí...

Per acabar de rebentar faig a vista la Pere Mata 6c maco i diferent, tot i la proximitat, de les vies de més a l' esquerra. Mes curtet (25m.) i  molt ben assegurat. El deixo muntat per ells i marxo deixant al Jaume lluitant a la plaqueta cabrona de sortida....

El Jaume a Pere Mata

Falcon test

Sortideta matinal el dimarts per a testar els nous reglatges.....tres vies en plan ràpid al Falcó, aixó si, de totes de gairebé 40m. i cap a casa a dinar.
Escalfem a La Millor de 6c, així queda muntada per al Jaume. (que per cert encadenarà desprès d' una lluita èpica al darrer pas)
Pasem a la Borinot 7a que surt a vista. Metres i un parell de seqüencies d' apretar.
Per acabar ràpid (massa potser, peró al Jordi li toca diana), em poso a la clàssica Haber pedido muerte 6c+ dur. Part superior amb les xapes lluny+roca sobadilla= em penjo a la penúltima xapa.
Sembla mentida com baixa el rendiment del coco amb tres setmanetes de no tocar roca....a veure si dissabte ho arreglem.

deixant-se les gemmes al Dard....

Aquest cop, a diferencia de l' altre intent, no m' hi he deixat la pell, tant sols les gemmes...
Diumenge, desprès d' abortar per raons medico-familiars la sortida prevista dissabte amb els màsquines a fer paret, quedo amb el Menorki i el Ruben a Arbolí....al final, com no podia ser d' altra manera, acaben apareixen los trescientos....peró bé, al Dard tenim teca per a tots.
Escalfem com uns campeons a la Mistyflowers 7a. Com que ja el tinc a vista no em fa pas res de penjar-me. Aprofitem per a posar cintes a la Viciats i desquiciats 7b+, al que li tinc ganes. Un primer intent; provo mil cops el bacallà de l' entrada i tenint-ho més o menys clar, peró ja esgotat, munto pedala i vaig a dalt a fer un recordatori. Faig bé, perque no ho recordava tant dur....
Al segon intent surt bé el pas de bloc durísim de l' entrada i un cop als cantos salvadors em juro que no caure....només de pensar a repetir aquell pas infernal apretes més...el truc dona els seus fruïts i encadeno.
El Menorki, al seu segon toc, resol magistralment el pas d' entrada, peró la caga a dalt, amb una volada acompanyada d' un bon crit de ràbia......no m' estranya gens...
Aprofitant que el Cortès i cia tenen cintes posades a la Silverado 7b, li foto un pegue. Placa molt dura, on les apretades anteriors em passen factura....un bon projecte per a un altre dia. Plego trastos i marxo una mica més relaxat del que he vingut.....

 

El Ruben a la dura entrada dela viciats

Sant Silvestre 2010. Arbolí

Celebració una mica descafeinada de la darrera escalada de l' any...comencem el padrí i servidor, i desprès s' apunten el Jaume i familia, l' Angel i el Sergi...encara bo.
Acabo l' any amb mal peu, literalment; muntant-li un 5 al Xavi, pillo una tendinitis al peu, es coneix que ja el tenia tocat...
Em poso a Materia Satànica 6b de canto per a escalfar, peró el peu em fot un mal de mil dimonis....
Miro de muntar-me la dura Poker d' alho 7b+, pero no passo de la segona xapa. Per sort es desmunta bé...el proper dia, si es que te lloc, pujaré amb algú que em faci un plànol...
Amb el peu una mica més escalfat em munto Pa d' aglà 7b guapo. Controlo els passos durs de l' entrada, pero el peu ja no em dona opció per al second go...un altre dia. Un glop de cava i cap a casa.

al dia...

Un altre cap de setmana sense tàpia...snif. Que hi farem, doncs esportiva.
Dissabte enfilem amb el Manel i el Menor cap a la Mola Roquerola, peró la boira espesa ens fa canviar d' objectiu un cop ja som a Rojals. Torna enrere, tot admirant l' oest de Catalunya prou net, ruta amb cotxe per les comarques del Camp de Tarragona, i cap a Arbolí. A Siurana ni ens ho plantejem. El sector més protegit de la llevantada és el Falcó. Tinc la il.lusió de fer les llarguissimes vies que es troben a l' esquerra de la paret, pero la majoria, per als que més de 20-25m. ja és tàpia, ens porta cap a la par dreta.
Escalfem a Luciernaga de noche 6b+ que deunido....molt sobat i patinòs, d' equilibris i moviments raros. No ens agrada gens. Per a més inri tens un trekking descomunal a la R, vertical i amb grans cantos, peró d' aspecte molt sobat. Cap dels tres se la juga. Mallon i avall...comencem bé!
Decepcionats ens posem a El asesino es el sheriff 7b. La munta el Manel. A la primera pasada em quedo amb els moviments bloqueros d' entrada. Al segon tientu surt la part dificil pero en confio al segon tram dur i caic. A la tercera encadeno, que no estamos tan mal, visca les pila sessions al plafó. La via és bona. Entrada molt bloquera, regletosa i tècnica. Passat aixó no et pots relaxar fins al repòs. Desprès pa de problem....
Mes i mig desprès del reinici ja tornem als 7b's...a veure si duren.

arbolí repeat

Sortida vista i no vista a Arbolí. Surto aquest matí, cap a quarts de 12, cap a Can Simiro, on trobaré el Jaume, amb el Sergi i el Delfí....

Arribo i em poso directe, per enessima vegada a Espero 6b+. Em noto prou bé. La pluja amenaça i anem amb el Sergi cap al 7a`s.
Munta la No m' enganyis més 7a, encadenant a vista, baixa i ràpidament li foto jo,   i encadeno....sorpresa, sembla que la cosa va millorant.
Procedim d' igual manera a la veïna Agua de fuego 7a, peró aquesta vegada el pas clau el tomba. Al meu torn la cago als passos llargs de mitja via, pero aguanto i també l' encadeno. Els trons s' acosten, ja em tentat massa la sort. Pleguem i just a l' entrar al cotxe ens cau la de Dios es Padre.....



















La llet que em tingut........