dimarts, 13 de novembre del 2012

Penyagolosa: Al vent 170m. 7a + Greenday 140m. 7a

Divendres ens retrobem amb l' Oriol (feia un any i mig que haviem quedat; ja ens trucarem un dia d' aquests...) i quedem per baixar cap al sud, on ens hi empeny el 0% de pluja que donen les previsions. Ja havia estat a Penyagolosa, però em vaig quedar amb ganes de més: la roca, el tipus d' escalada, la tranquilitat, el paisatge....Aquest cop m' he pogut saciar....
Comencem per la Al Vent  ; boníssima via de fornada recent. Ressenya i demès.
L1 6c Anar fent, amb un parell de seccions més punyeteres. Tascons i alien groc.
L2 6c Inici en diedre vermell fàcil a equipar, per encarar una placa fina, on navegant per a trobar el camí, l' Oriol va petar alguna lajilla. Desprès fisures i diedret fins a la R. Vem posar una mica de tot. És l' únic llarg on vam posar el C3, peró era prescindible.

L3 7a fàcil fins a entrar a la placa brutal.....laterals, gotes d' aigua, de tot...molt tècnic. Tot això rematat amb un diedre final a protegir, més fàcil però espectacular, sobretot quan hi entres. C1, aliens i tascons.


L4 6b o +. Diedre vertical a equipar amb un bombo de sortida on vem apretar de debó!!.Suposo que no vam trobar en canto salvador, perquè deunidó l' apretada per a ser 6b....sort del bolt. Empalmem fins al cim sense més problemes. Al diedre inferior pots posar absolutament de tot.

Fem un mos al cim, ja ple de gent (aquí si....) i ràpid cap al coll i cap a peu de via de nou, que se'ns fa tard.
10-15min. i ja som al peu de la Greenday:
L1+L2 6a+ variat, amb alguna apretada puntual.

L3 7a Un altre festival de placa increible....apretades contundents de monodits i bidits a baix i navegades a dalt, rematat tot amb una entrada a r punyetera. Vaig estar a punt de volar, emulant al Santi, amb un bon tac a la mà, gairebé al final del llarg...sort que no el vaig agafar gaire confiat i vaig salvar el rotpunkt. Equipat, tasconet per anar al primer bolt.

L4 6c+ tirada curteta, de mirar-s'ho bé i apretar al bombo de sortida.
Arribats aquí, ja una mica cuits (encara em fan mal els dits escrivint aixó...), i amb l' ombra que ja ens ha agafat, i el negre amenaçant, decidim sortir per el diedre més fàcil (V sabor d'abans, molt guapo) de la Murciana. Sabia que desprès em maleïria, peró ja tinc una excusa per a tornar-hi. Sembla que comencem a anar una mica més rodats: tots els llargs encadenats, sense engatussar al company....

De material vam dur unes 18 cintes, tascons, aliens del verd al taronja i C1, 2 i 3, tot i que aquest és prescindible.
Apunts pràctics: crec que la millor opció per a arribar a Vistabella és AP7, sortida 44, autovia a l' aeroport fantasma, sortida Cabanes, Vall d' Alba, Les Useres i Atzeneta.

2 comentaris:

albertganxets ha dit...

mmmm ens vam quedar amb les ganes però el diumenge donaven dolent aquí al sud, millor al nord.

El VENT l'apunto a les pendents. Ja m'havien dit que era bona.

La que també val la pena, tot i tenir una secció extranyament obligada, és la que hi ha entre greenday i aromes. Molt ben trobada, amb equipament un xic incongruent

marc ha dit...

A nosaltres ens va agradar molt, molt. La que esmentes deu ser la Yoli o la Choni o alguna cosa així, que deu començar entre la murciana i la greenday ( de fet ens hi vam posar per error...). Una bona excusa per a tornar-hi. Ja ens veurem. Salut