Sant Gervàs. Omerta 140m. 7b+

Omertà, la llei del silenci....no pot ser més apropiat el nom; piulada amb un bon delay, doncs la via encara era al forn. La qüestió és que em deixo enredar per anar a Sant Gervàs; aquí no regalen res, encara que ho prometin, i el meu estat de forma fisico-mental del moment no acompanyava molt, però les ganes em van poder...el resultat va ser una bona arrosegada, tot i així disfrutant; de la companyia, del passeig, del paisatge, del solet (fins que va marxar). Per a més inri la variant "fàcil" del L3 no estava encara oberta i em va tocar provar per el 7b+....provar de passar, fins que es van allunyar massa les xapes i vaig tornar a la comoditat de la punta freda de la corda...
La via és molt bona; bona roca, excepte un tram del segon llarg, i variada però sostinguda. Indubtablement hi tornarem, aixó si, amb una mica més d' ànims.
Aproximació agraïda des de Adons, amb bon camí cap a l' escletxa. Ressenya i demès obviament ici.

Roca Narieda. La Banda del Tako 180m. 6b+/A1

Fugint del sol que excepcionalment encara apreta, anem amb el Fèlix, a veure si es reincorpora, a buscar l' ombra de Narieda. Desprès de valorar varies opcions, acabem a la gran clàssica del sector.
A l'aparcament coincidim amb una altra cordada, amb qui acabarem compartint l' escalada. A la que sabem d' on venen, pregunto ràpidament si són de la tribu del Caracoles; efectivament, i companys de cordada del gran Chavi caracol, repetidor incansable i millor piulador.....
Tornant a la via; bones fissures, claus guarrillos, i sisens prou apretats....tots els llarg son prou bons, peró destaquen L3, per a mi clarament el més difícil, i els L6 i L7, el del 6a+" raro", per estètics. El 6c del final del L6, per cert, ni olorar-lo. No vaig arribar a veure per on anava la cosa.
Baixada ràpida per la via R7 a R5, R5 a R2, i R2 al terra. Aliens del blau al taronja, C1 a C4 (va bé al darrer llarg) i tascons petits. Preveure mosquetons petits o bagues per als pitons cutrillos.

L1. Tensió a xapa el primer seguro

L3. Al loro amb el 6a+!!!

Ae al L5

Magnific L6

L' orella final, abans del tram "raro"

...i aquí els companys en plena arrosegada final

Capçanes

Feia temps que sentia parlar de Capçanes, peró la meva ignorància, o més aviat l'escassa informació de que dispossava, em feia creure que només hi havia un mur desplomat ple de degotalls, fora del meu grau....

La realitat, segons vaig veure ahir, és tota una altra: un munt de vies en placa vertical, amb algun bombo, amb graus del 7a al 7b, gairebé totes d'uns 35m.!!!! El paradís, almenys per a mi, o l' infern per segons qui.
A més el grau està de rebaixes, almenys en les vies que vaig provar; també pot ser el tipus d' escalada, més d' anar fent, sense passos amb truc ni blocs molt difícils. En tot cas les quatre vies que vaig provar em van semblar boníssimes. Cal dir que hi ha algun tram amb roca amb poca adherència, amb aquella polseta negre tant emprenyadora. Les regletes, per contra, mosseguen. El tram del mig de segons quines vies compta amb una roca pàl.lida, plena de gotes d' aigua, que recorda a Montañesa.
Vam escalfar a Rústica 6c amb bons cantos en fissura i llarga...perfecte per a començar
I encentem la jornada d' encadenaments a vista (peró marcadetes i amb grau regalillo, que quedi clar...)
Hecatombe 7a, bona; Nova a la dreta de Rústica 7a+, amb pas, evident a l' entrada i apretada final, i per acabar Marca de la casa 7a+, potser la millor de les quatre que vaig fer. Al tanto a la entrada a R.
Marxem cap a les dues, que és quan entra el sol a la paret; fins aleshores temperatura perfecte.
Per a rematar les virtuts del lloc, cal dir que el paisatge que trobes per la pista d' accés és preciós, sobretot en aquesta època

Mariano en un 7b pendent

precioses les parades amb ceps que comencen a envermellir

Oliana. Je' Letruvé 315m. 7c

Per fi un dilluns amb aquella "tensió" a l' esquena, als dits, a les cames....i paral.lelament aquella "distensió" mental que tant necessitem; senyals inequívocs de bones apretades el dia anterior.
Amb el Santi deixem els plans que teniem més a l' oest, fent cas a la meteo, i ens plantem a Oliana, a provar aquesta via, que tant bones critiques sembla que ha generat. No es que estigui molt en forma, però sembla que podrem pujar amb certa dignitat. El que no va ser tant digne va ser anar a peu de via...quin fart de voltar amunt i avall, pensant un i altre que haviem errat el camí....aixó passa quan et confies i ni mires com arribar a peu de paret. Fet el bon escalfament, ens hi posem, amb el sol ja apretant una miqueta. Sort dels núvols que aniran passant, i de que la temperatura no és molt alta, perque el Laurent apreta fort, encara...
L1 Perfecte per a escalfar. Rampa i tieso amb canto.

 L2. Bona apretada inicial, molt guapo fins al tram de 7c, Ae per a nosaltres. Ae dels que et fan tibar, per aixó. Final amb canto més agraït.

 L3. Pas raro a agafar bé la fissura diagonal. Anar fent amb passos llargs fins al final desplomat amb canto. Mirant avall des de la R entens com és que estàs tant cansat....Molt guapo.

L4. Pas llarg i després fàcil
L5. El tram de 7a molt guapo, encara que la calor, que ara apreta una mica, dona un tacte sabonós. Al tram de 7b suma'l-hi cantos més petits i bruts....per a naltros impossible.

 L6 Ull a pillar la segona xapa...poc evident i una mica trencadot. Pas tonto també a dalt, amb roca cutre. Alien vermell al tram de V+, que per a ser quinto...

L7 Molt bona la llastra i la placa de dalt de tot, tot i que al Santi ni va fer el pes. Algun alien.

L8 Cop de gas amb bona roca i diedre a equipar molt guapo. Aquí si, C1 i C2, i aliens petits. Anirien bé tascons petits i inclús alien negre.

L9 Pas expo per a pujar a la placa des de la vira. Sort de la bona roca. Aliens

6 horetes i cap avall, a fer cua per la baixada de la ferrada.....

Bona via, amb un ambient excepcional. Una mica més forts i pots lluitar per encadenar (excepte el 7c, claru)...a veure si torna aquella ànsia d' apretar. De moment ja vaig tenir alguna rampeta als dits; bona senyal, feia dies que no em passava.

Tripetint al Penitent

És el que passa quan quedes amb gent de Montblanc...ho tenen tant aprop que per una estona al matí és la millor opció, inclús des de casa.
Escalfo ràpid a Capità Enciam 6a maco, amb paset només entrar. Com que el David i el Cristian es barallen amb la Vulva de neu 6c+, li foto ràpid, abans de que la desmuntin. Desplom guapo a l' entrar, peró diria que el tema és aguantar les fissures intermitents de dalt...Ja escalfat provo a vista la Bèstia Parda 7a, molt difícil a vista, tenint en compte que la via té 15m. i els 5 de dalt son amb més canto...laterals i regletes infimes. Ho lluito, ho pateixo (ull als tercer xapatge) i surt..remato el mató provant la veïna El dia de la Bèstia 7a+, on he deixat les cintes. Prou bé, peró el pas dur em tomba; millor posar-hi un allargo i fer el pas no tant tens...la deixo per un altre dia, i no em fa res, perque la via és molt i molt guapa.

Repetint al Penitent

Doncs aixó....aprofito una estona lliure dijous al matí i m' escapo amb els locals a fer tres vietes al Penitent.
Repeteixo Rampa final 6c (guapo), la Núria 6c (no tant guapo, peró apretadot) i l' Anna 6c (variat; placa, fissura rarota...). No es gaire, peró s' agraeix una mica de roca entre setmana.

Repetint al Penitent

Diumenge canvi de plans, per variar. Al final fem cap al migdia al Penitent, a rodar una mica amb tranquilitat,  relativa, doncs trobem bastanta gent, per ser el Penitent, de fora de la zona; suposem que degut a la compe de bloc que van dissabte a Montblanc.
Passem el primer sector d' ombra, ple de gent, i anem a escalfar al darrera de l' agulla característica, on ja tenim ombra. Tastem la Espelunca 6b+ prou guapo, bona roca tot i l' aspecte. Sembla que les altres del forat tampoc estan malament. Ja amb ombra a la paret repeteixo la bonica Marinada onírica 6b de 30m. de fissura que aquest cop faig amb els trastos. Aliens, tascons mitjans i sobretot camalots 1, 2, 3 i 4!!! Està bé repetir el 3 i 4, si pots. Si no toca xapar algo, o jugar-se el repison...al gust.
Aprofito per a tatxar la cabroneta, pel pas superior, Pink Martini 7a. Dos pegues, al primer em falta decisió..Rematem la tarda repetint, i encadenant de nou, la Salamandra 7a+, molt bo.