Penyagolosa. Via Catalana. Volem decidir 140m. 7b

Darrera d'aquest reivindicatiu nom, que va molt més enllà del que és evident, i que subscric plenament, trobarem, com ja anuncïa la ressenya, una "petita via superba". La llàstima és que no tingui almenys un parell de llargs més, i que la vam escalar amb un fred intens que ens va obligar a abandonar per dalt (alguns per baix directament...), com diuen els bons. Per sort això últim ho podrem mirar de sol.lucionar en futures ocasions....esperem.

L1 Com ja ens va advertir l' Albert, ull abans del pitó...s' assegura bé, però amb peces petites. Intens fins al pont de roca i desprès més tranqui. Vaig arribar a la R absolutament gelat, i amb els peus completament adormits i insensible...el Fèlix va escalar el llarg integrament amb guants, i el José Luis va veure la llum, o més aviat el núvol i va abandonar-nos a la nostra sort.....

L2 Bona navegada en placa brutal, però amb algun tram amb tacte dubtós. Excepte tram final, pràcticament equipat, però obligadillo.

L3 +L4. S' empalmen sense problemes. Suposo que si vas encadenant millor muntar reunió: no era el nostre cas. Placa tècnica, amb tram clau de laterals romillos.

L5 Apretada que em semblar inhumana (i marca 6b/c..) i tram superior fàcil i apoteòsic. Placa vertical amb bústies i fissura franca al mig per a assegurar-se al gust. Que més es pot demanar?

 Tot i ser d'hora toquem retirada. Anem tocats del fred del primer llarg, i tampoc és qüestió de deixar al company tot el dia al cotxe...tornem a Casa Ramon a recollir el merescut premi...

Joc de totems i aliens blau, verd i groc. Potser fins i tot repetint algun.Un bon joc de tascons imprescindible.
El C3 no el vam fer servir (útil per a R4, es veu) i el C2 un cop, no imprescindible.