diumenge, 29 de març del 2009

Fanatisme nocturn a la Riba

Divendres a la tarda cap a la Riba amb en Kletterer i sus muchachos.....
La cosa va millorant, es comença a notar el sortir amb certa regularitat.
Mig escalfem en un 5+ al final de les plaques.
-Massagran 6c+. Surt a vista amb les cintes ja posades. Variada i llarga, bona per a escalfar donat els repossos que té.
-Casta de Galán entrant per primordials. 7a+ La munta en Carles amb un repòs i encadeno a la primera. Bastant xula i també variada. Algun aleje que deu ni do.
-Missió impossible 7a+. La munto amb les darreres llums. Surt amb tres parades. Durilla, està bastant sobadeta. La humitat vespertina no ajuda gaire.
Kletterer, casta de galàn 7a+
Per acabar la tarda en Carles es marca un speed climbing nocturn a la Chica de la puerta 16, 7a.

negre nit a la Chica de.....

dilluns, 23 de març del 2009

...i mes Arbolí

Seguint la travessia per l' etapa esportiva de servidor, divendres amarrem de nou a Arbolí (es que cau aprop de casa...) amb el Kletterer.
Anem a l' esquerra de tot de Can Simiro:
-Migthy Penis 6a+ per a escalfar. Corre l' airet i el sol encara no pica prou.
-Catacrack 7a. Fissura-diedre desplomada. La munta el Carlos i jo l' encadeno al flash, encara que no te grans secrets. Primera part d' equilibris i despres d' aguantar-li.
-Agua de Fuego 7a. La munto amb una parada al pas clau. La resta bé. Li foto un segon pegue pero em surt pitjor que anant a vista....Placa que desploma que no es broma, amb bons cantos. Molt xula.
-No m' enganyis més. 7a. La munta i encadena el Kletterer, bow! jo m' haig de parar al flanqueig a esquerres de dalt de tot...estic petadillo.
Al final 4 vies de 7a. Marxem ben cuits......

dilluns, 16 de març del 2009

reentré a Arbolí

Divendres ens escapem amb el Poch a Arbolí, a seguir amb la nova etapa d' esportiva, que, segons vaig veient, durarà fins a la tardor.....
Anem a Can Simiro. Escalfem a L' Esperó robagallines, 6b+, antic 6c. Sense gaires problemes.
Desprès munto Els Indesitjables, 7a+ plaquero. Em surten tots els passos a vista, parant, per conservadurisme, de tant en tant a repossar...li foto un segon pegue i encadeno. Si hagués tingut més fe a l' igual hagués sortit a vista...ara ja no ho sabrem....Via variada i tècnica; entrada bloquera, placa fina i sortida en desplom...tot en 25m.
Ja servit em posso als 6c de l' esquerra. Tal qual baixo em poso al 6c+ del costat. Aquests ja els tenia encadenats, i ara els desencadeno.....almenys hem fet pililla. Una mica sobats....
Encara eren patents els efectes de la gran ventada...arbres arrencats tallant el pas, pins escapçats estesos a peu de via, un drama. Si no fan neteja, aquest estiu......

dilluns, 23 de febrer del 2009

Esportiva a Siurana.

Ara que em ve una bona temporada sense tàpia, em temo que totes les futures piades seran d' esportiva...que ja és molt.
Al tema, diumenge quedo amb el Filiu i el Carlos per a anar a tibar a Siurana. Aquests dos estan tope fanàtics, i jo porto un mes sense tocar roca....al final la cosa no surt del tot malament.
Escalfem a un 6b+ a can fàcil, així els que acompanyaven el Kletterer poden fer algun cinquillo.
Ja a Can Toni Gros encadeno un 6c+ al flash, un 7a (aquest de segon, falta confiança) i probo el 7b que ha encadenat el Fèlix, en toprope a veure que tal. Surt prou bé. La pifio cap a la meitat i a la sortida de la darrera xapa, pero surt bastant dignament. Per cert, hi ha un ostion per arribar a la R bastant important...
Un dia excel.lent, patint ja les primeres calors de l' any.

dilluns, 26 de gener del 2009

Roca Regina, Postmortem 200m. 6c

Dissabte, tot i el vendaval anunciat, el Feliu i jo quedem per anar a Regina, confiant en que no ens toqui massa l' aire.....
Arribats a Bagasses ja veiem que no fa el millor dia, pero sembla que es podra escalar. Aixo si, em sembla que estarem solets, només trobem uns francesos que van a tibar a bruixes.


A peu de via la cosa no millora, el cel es blau, pero els nuvols enganxats a les Bagasses ens taparan el sol gairebé tot el dia. Sort del goretex, perque damunt corre un airet....


En Feliu comença. Amb la doble corda pot empalmar els dos primers llargs. Ja veiem de que va el tema. Aqui no regalen res. Deu ni do amb el 6a, per no parlar del 6c, i naltros que veniem tot xulos a probar d' encadenar,...toma patada. La qüestió és que es treu els passos, amb una bona volada inclosa. Jo passo amb bastant més "steel" (o A-cero en anglès...). Jo li possaria 7a tranquilament. Aqui les poques ganes de tibar que tenia a peu de via ja s' han esfumat. Ara l' objectiu es anar fent.

segon llarg

Li tiro al tercer llarg, V+ (leasé V o más). Em tocaria tirar l' altre 6c, al 4rt llarg, pero veient com estic convido al Feliu que ho provi. Tampoc triomfa. Osti, tu. Crec que un plus tampoc li faria mal.....

tercer llarg
trepant amb "steel"...

ambiance


al 6c

La meva moral ja esta per terra. Tocava el 6b de desplom. Tira, tira. Aquest si que l' encadena. Jo faig un repós per les poque ganes de lluitar. 6b+ estaria millor. Aqui l' ambiance ja es important. El següent ja passo, que le den. El company empalma el 6a i el primer del V+ de sortida. El 6a encara, pero el V+ te un pas que no es correspon amb el grau. Mínim 6a.

Intentant sortir del 6b

El Feliu em fa treure un punt d' honor i li tiro al darrer llarg. Damunt es fot a caure aigua neu i en pocs segons ja tinc el llarg xop, amb passets d' adherència cap al final. Sort que tot i l' aigua encara hi ha una mica de grip....almenys aquest l' he encadenat.....
nuvols amenaçadors

inici del darrer llarg

La idea inicial era acaba de pujar a Regina per l' aresta Ribes, pero obviament ho hem deixat aquí. Damunt ens ha tocat carregar ferralla per a res. El camí de baixada també estava curiós...
La veritat es que la roca dels primers llargs dona una mica de grima. A partir del tercer, i especialment del quart la cosa ja millora. La part superior és boníssima.
Els spits estan prou bé, pero si penses en aquella roca tova t' agafa mal rotllo.
Amb unes 16 cintes pots empalmar llargs. Millor comptar un plus a tots els llargs.
Amb lo que hi ha hagut encara hem fet prou cosa.....a vore si la propera triomfem més.
Ah, i aquesta me la guardo. Volveré.....

dilluns, 12 de gener del 2009

Ager, Espero Badalona 250m. 6c+, alpinismo xtrremo

Diumenge quedem una bona patrulla, a saber; maestro fi-lhiu, Der Kletterer, Curt Alberto i servidor. Family climbing, en paraules del guardian....
Com que anuncien un anticicló de proporcions bíbliques ens aventurem, tots i les plujes i nevades dels darrers dies, cap a terres del comtat d' Àger, a la banda del Cap del Ras. (La banda de Montrebei per a més endavant). On es pot estar millor amb un potent anticicló?
Pero com que cordada precavida vale por dos, convidem a que l' Alberto posi el 4x4, per si de cas....Com veureu, naltros molt contents amb la tria, ell no tant.

delincuents.....


la pista



Enfilem la pista asfaltada i al cap de poc ja comença el tema...hi ha força neu, encara que ja han passat cotxes. El drama ve quan t' has de desviar cap al colobó....aquí no hi ha traça. Al seient del darrer ja se senten els "vais a flipa, neng",....al del davant, banda esquerra, silenci i algun tímid connato d' abandono. Tira, tira, que la pista és plana.
Sense cap problema arribem a l' alçada de la Niltina, que era la idea, pero la cosa està bastant mullada. Tota la paret amb xorreres, de la neu del cim i les feixes que va fonent. El Carlos, en un moment de lucidesa, proposa anar cap al sector del l' esperó de les colobres. Mirem les linies i la única que és veu seca de dalt a baix és la Badalona. Tots menys el Feliu repetim, pero l'activitat del dia ja ha començat fa estona.
Total que enfilem costa amunt, tot blanc, i ja a peu de via comencem a flipar....les purgues de la paret ens bombardejen amb neu amanida amb algun roc,...a cubierto tolmundo. Per sort la nostra via queda fora de la línia de foc...



Ressenya d' onaclimb. L' Ae inicial és 6c+.

La via en si guapa. El primer llarg va sortir tot en lliure, li donem 6c+ regletero a matar i despres es confirma el grau al llibre del bar.

Primer llarg


Segon llarg i gent al tercer


Aprofitem per fer bugada....

Roca molt bona en practicament tota la via. El sostre d' Ae ens deixa xops....

L' Alberto sortint del sostre Ae

Les feixes de dalt estan molles o amb neu, ambient tope alpino. Tot i els peus de gat molls, i davant de les amenaces del Feliu des del cim, li foto al 6b d' adherència de sortida. Rotpunkt de la via salvat (encara que sigui la Badalona).
Lo millor venia ara....encara tenim la moral de pujar fins a les antenes, a flipar amb les vistes.

Dos que ens vam trobar al cim


vam fer amistat, ves per on.

La baixada va ser una mica més entretinguda de lo normal, pero s' anava fent. De fet els trams de tartera es feien millor amb neu.....



Estava curiosa, la feixa.

A rasss, se cierra,....ojo nieve.
En fi, un sortida de les disfrutones.

dijous, 8 de gener del 2009

Vilanova de Meià. La Chica del Martini, 210m. 7b+ (6a obl.)

Diumenge fem cap a Vilanova, sembla que si ha d' estar bé. La intenció inicial era la Papisuca, pero els dies d' excesos nadalencs i el canvi d' status del company, ens fa optar per la que ens faltava, a tots dos, de la trilogia.

entrant en materia
El primer llarg em sembla que és l' únic que no tira enrera, pero tieso ho és. De la reunió ja veus el megadesplom del 7b+. Fins al punt crític es va fent, alhora que, vulguis que no, et vas petant. Els moviments de sortida ni els vam intuïr. Amb pedal pases bé. La placa que t' espera per rematar el llarg també te l' has d' estudiar bé, té cantos, pero estan contats. Per cert, al tanto amb un bloc televisor que hi just sota la reunió; es veu sòlid, pero belluga....
esto desploma que no es broma...kletterer dixit

quan veus que no encadenes, fots una mica l' imbècil....


a veure.....

pilla, pilla....que aixó és molt dur.

Per que serà que tothom es para a fer la foto?


Desprès anar fent, amb grau bastant homogeni, aquí els V+, sobretot si fa dies que no tibes, és noten. Els 6a ja picaven els avantbraços. El llarg de 6b és més plaquero, dona varietat a l' asunto...
Tercer llarg, també el de l'ano...


desploms de V+

plaques de 6b...


un gorila typical vilanova

Una via guapa, correctament assegurada amb parabolts, amb algun spit i buril perdut. Per a disfrutar. 15 cintes i un pedal ( o no..)

Pd: a la cèlebre frase del Pep de Reus; que si no tens blog, furgo i plumas no ets escalador, s'hi hauria d' afegir una altra condició necesària, pero no suficient: també has de posar sempre cara de mala llet i cert aire de superioritat.......

Sant Silvestre 2008 a la Riba

L' últim dia de l' any toca una Sant Silvestre ràpida. Triem les plaques del nas de La Riba, sembla la opció més segura veient com està tot de moll.....
Muntem vies per a disfrute del personal. V+ guapos. Sector recomanable en el seu grau.
quin personal......

Sense comentaris
Apa, bon any

dilluns, 22 de desembre del 2008

Terradets. Mescalina 430m. 7a/Ae

Dissabte quedo amb el Kletterer per anar a fer alguna cosa. Haviem parlat d' anar a la Pilastra dels Voltors, pero em va fer notar un petit detall; el Montsec estava a tope de neu (per ser el Mont-sec, clar). Difícil arribar a la cadena amb cotxe, per no parlar de la caminadeta que ens esperaria.....Deixem-ho per a l' any que ve.
Total que li dic d' anar a la Mescalina, i a l' home, curiosament no l' ha feta, ja li està bé. Jo la vaig fer farà un parell d' anys, pero tenia ganes de tornar-hi, a veure si puc tibar més que la darrera vegada.
Quedem aviat, pero entre la boira del camí i altres factors adversos que no venen al cas, ens posem a escalar a les quinientes, o sigui a quarts de 12. Molt malament,..haurem de còrrer molt per a fer cim....o sortir per la feixa.



Ressenya Luichy, com sempre indispensable

Accedim a peu de via per el primer llarg de l' Anglada, sense problemes. Pots posar alguna baga (IV)
1er llarg: Placa de 6a, amb algun pas més finet a mig llarg.
2on+3er llarg: 6b+ S' empalmen sense problemes de fregament. Els problemes venen per a encadenar.....Passant per la R3 has d' apretar de valent, peus sobats en adherència....haig de lluitar bastant per a salvar el Rotpunkt, pero surt.

El 6b+

4rt+5é llarg: 6a. Amb doble corda també s' empalmen sense problemes. Mola el camalot 1 per a l' inici del 5é llarg. Una mica sobat.

Empalmant el 4art i 5é
6é llarg: V del raro. Tieso.

V o màs
7é llarg: el 7a. Aqui volia arribar jo. Li toca tirar al company, diu que vol probar en lliure. La cosa és prou exigent. El Carles va trampejant i amb un gest altruïsta em marca els cantos. De segon surt tot en lliure, amb un repòs al mig, i amb un bufecs de dèu. Arribo rebentat a la R.
8é llarg: 6a+ sostingut i llarg. Molt bonic. Vaig tirant amb la calma, que encara estic petat del llarg anterior.
9é llarg: 6a, el llarg del ano. No es que m' hagi deixat la Ñ, és que si caus t' empales amb l' arbre sec que et permet iniciar el llarg. Al loro.
I fins aquí arribem. Se'ns ha fet massa tard. En una hora i mitja serà de nit. Es planteja la possibilitat de fer un speedclimbing per la Cade, pero la nit ha sigut dura, i aixó es paga.....

El Kletter pagant les conseqüencies......
Ja tornarem. No hay dos sin tres.

dilluns, 15 de desembre del 2008

Els Ports: Roca Dreta de les Valls. Combinada Manel Muñoz / Tralalaika 275m.6c+ Ae

Dissabte baixem als Ports amb l' Alberto, confiant en que el front anunciat no s' avanci unes hores i ens foti el dia...vam tenir sort i no es va possar a ploure fins a la baixada.
Aproximem una mica gas, a vore si ens escalfem, que a l' ombra encara fa rasca. Un cop a peu de via el solet ja escalfa.
L1, 6a+: Placa fineta, jo diria que amb el pasos més obligats de la via. De primera xapa daurada a la segona has d' escalar; si caus vas al terra. Potser es que t' agafa en fred, no se...La reunió es troba en una gran repisa, on hi ha un tollet,...ai, ai, ai.
L2, Ae V: Dos passos Ae i despres V. Panxetes guapes amb algun alejillo.

Segon llarg
Arribats a la reunió ja veiem el percal del següent llarg; no es que estigui moll, és que hi baixa aigüeta....provo fins a la segona xapa, pero es que tot el llarg va per l' aigua, incloses les xapes (com deuen estar....). Res tu, destrepo, que aquí et jugues un talegazo per a res.
Localitzem una reunió a la dreta, per una vira. A l' Alberto li sona una via equipada,...a mi també, pero no ho controlo gaire. Travessa fácil a dretes i ja ens trobem a la R de la Tralalaika.
L3, V+/6a: llarg molt guapo, bona roca, jo li donaria un plus més que a la guia. Equipat.

6a de la Tralalaika
L4 6a/6a+: llarg curtet, amb una panxeta guapa. Aqui un plus tampoc li fa mal. No és difícil, peró has de tibar d' algun cantillo més petit.
L5, V: L' Alberto tira amunt i pot deixar la linia per anar sense problemes a la reunió d' abans del 6c+ de la Manel Muñoz...be, be, podrem tibar una mica més....
L6, 6c+: Entrada en diedre i placa pilosa, d' anar fent, amb algun pas llarg per la meitat i algun passet finet ja gairebé a dalt de tot. Surt a vista.

La placa del 6c+
L7, Ae, V+: El Soldevila li dona 6c, mentre que la ressenya del Luichy marca Ae, tot i que el llarg anterior si que el marca de 6c+,...conclusió; el Solde s' ha tornat a columpiar....tot i així ho intento, pero es que has de marcar-te una tracció d' un braç, pillat o a una regleta o d' un romo, tu mateix. Ho provo tres cops i res. Aqui necesites bistec, i d' aixó no vaig sobrat. Amb A0 surt bé. La resta del llarg de panxetes, bona roca i molt guapo. La reunió millor fer-la a l' arbre de més a l' esquerra, és més còmode.
L8, IV: va per una fissura que convé deixar per a escaquejar el pas per l' esperonet de la dreta. S' ha de vigilar una mica el que toques.
Última reunió, abans del 6b+
L9, 6b/6b+: Entrada a placa tibant de regletillas que te cagas, amb desplomet,..per mi que s' ha petat alguna cosa. 6b ho veig justet, justet. M' ho miro un parell de cops, pero acaba sortint bé. Després desplom atlètic amb canto, i placa excel.lent fins a la reunió, amb tendència a la dreta.

Sortint a l' avantcim
D' aqui al cim per un trepada de III i anar a buscar el collet amb les marques taronges. Baixant s'ens va possar a ploure, donant vidilla a l' espero rocós per on baixes....oju com patinava!
Bona combinada de vies on t' estalvies els llargs centrals de la Manel Muñoz, que es veien més cutrillos. Bona roca en general, millor com més amunt. Vies equipades, tot i que algun espit comença a donar grima. Les reunions estan bé. Portar unes 16 cintes i els estreps. Duiem els aliens i es poden anar posant. Interesant el taronja per a la sortida del Ae del segon llarg, si caus piques a la repisa.
L' entorn és total i la tranquilitat absoluta; un grup d' excursionistes a primera hora, una familia de cabres i els voltors.....

El marrón que s' acosta