yo, el halcon

Ahir dijous vam tornar al falcó. Em sembla que hi anirem uns quants dies seguits; hi tenim feina a fer. Vam quedar amb en Kletterer, encara no ens coneixiem, i uns col.legues seus a les Borges i d' aqui cap a Arbolí. Vam parar a omplir garrafes a la font d' Arbolí, i és un gust veure l' aigua que hi raja ara.....

Els diem d' anar al falcó i hi ha certs reparos inicials, ejem: un dels seus col.legues es veu que no ha escalat gairebé mai. Pero l' amic Kletterer l' enreda, ja farem, li diu....Aquest tio és un perill, qualsevol dia els enganya i els fot en algun d' aquests vions de "superhombres" que es curra a Montrebei, quin cas.

Total, ells van fent al seu rotllo i naltros ens posem en un 6c guapillo i variat. Lo bo del sector es que les vies son, en general, molt llargues i molt d' anar fent, sense passos bloqueros. Et pots possar en 6c a escalfar i no pendre mal. Puja en Kletterer a xerrar una estona i també li fot un pegue. Tot seguit ens posem al tema. Repetim el 7a+ de l' altre dia, a veure que tal. Em sembla que va ser el primer cop que repeteixo una via, amb l' idea d' insistir a encadenar-la. Al Feliu no li surt, s' enreda amb els passos tecnics de dalt. La provo jo, començo be la seqüencia dura i la cago amb el canto d' un xapatge. Surto de nou i faig la sortida del diedre prou be, em quedo amb els moviments, pero em peto per xapar. bueno, ha sortit amb dos repossos, pero em sembla que ja la tinc controlada. A veure si el proper dia surt i m' anoto el primer 7a+, ni que sigui al tercer intent, ja veurem.

Paret de l' aeri. La dels Sostres+Aparicio 6b.

Combinat de vies bastant guapo, una bona combinada de tècniques, amb regustet clàssic a baix (Via dels Sostres), i escalada de finura i continuïtat typical Montserrat a dalt (Aparicio).
Quan hi vam anar, en ple agost del 2006, vam entrar-hi massa aviat i vam passar bastanta calor. Sort que a dalt ja ens va quedar a l' ombra. Una indisposició de l' alberto a peu de via, amb megaarcades incloses, gairebé en va fer tirar enrera, pero que coi, despres de l' aproximació...li fotem. L' "avantatge" d' aquesta via és que has de sortir per dalt, doncs les travesses fan dificil rapelar, almenys per la pròpia via. Parlant de travesses, al lloro amb cordades desiguals, que teniu uns penduls guapos. Per sort, tal i com es veu a la foto, els amics entren a caldo. Les reunions i els tramets de placa estan bé.

La part de dalt esta equipada amb spits (em sembla recordar que una mica cutres), pero corre aire. Cintes i friends, diria que fins al 2 de camalot.

Vilanova de Meià. El Clan de los Chamanes.

El que més "llama" d' aqueta via és el sostre del segon llarg, que per altra banda és el seu major atractiu. la resta aixi, aixi. Quan la vam fer vam tenir la sort de tenir uns companys escalant la lleida, i des d' allà ens van fer unes fotos guapes.
Recordo un primer llarg (em sembla que 6c) molt de placa amb regletilles, el segona comença amb 7a i desprès ja el sostre. Els llargs de dalt tenien alguns passos en artifo i lliure desplomadillo i després ja era més fàcil. Recordo el Fèlix dient: "tranqui, que aqui ja només és vertical....".Ben assegurada amb parabolts, grau obligat em sembla que marcava V+.

La placa de 6c del primer llarg

obviament el sostre


sortint del mateix

Aló, aló; aqui Falcó nocturn

Més d' un any; aixó es el que feia que no anava a escalar esportiva. Pero ara els dies allarguen, i alguna tarda ens podem escapar a fer un parell o tres de vies. Ahir vaig quedar amb en Feliu per anar a Arbolí, i ja em temia el pitjor: La seva idea es clara, cap al Falcó. Com que no tinc cap foto em prenc la llibertat de posar un enllaç amb Kantugansu, on hi te una foto preciosa.
Vies llargues, aire entre xapes, roca excel.lent. Ens posem a la feina amb un 6c+ d' anar fent amb final feliç. Caic a la darrera xapa, en un pas d' aquells de fe. El Fèlix també, pero despres la repeteix i l' encadena. Jo passo de repetir-la i com a càstig tinc que muntar la Pa ella (7a+), un diedre fissurat molt maco, amb bona ganda, amb una entrada de tibar-li i amb una sortida desplomada molt tècnica, i obviament amb menys canto. A la foto es veu clarament, és el diedre vermell entre l' escalador i la part grisa de la dreta. Va sortir amb reposos a la sortida. De la darrera xapa a la role hi ha una bona excursió, amb canto petit. Mes val repossar be, o et jugues una bona volada, aixó si, neta, neta.
Apa, a veure si la setmana que ve hi tornem.

Regina. Promio-Moreno 325m. 6b/A2

Aquest cap de setmana haviem d' anar a Montrebei, pero el tema de la pluja del divendres ens va tallar (quina excusa mes galdosa...). A mes encara no teniem el beneplàcid del "guardian de la llave del reino de Montrebei"...Total que el Toni en Feliu i servidor vam enfilar a Regina el mateix dissabte, almenys posarem algun catxarro, que ja fa masses dies que per H o por B anem fent el friki (aixo si, sempre en tàpia). Vam fer servir una bona ressenya de la casa.

Vam aproximar ens uns 40m. per el camí dels covards, fent un bon tomb, pero amb molt bones vistes i molt distret de fer. Vam veure gent a la PC i la Galí, i mecagontot, una cordada que començava la promio. Quan arribavem a peu de via els trobem que foten el camp. Els preguntem que els ha passat i ens diuen que allo es trenca tot i que passen. Lo més fort es que eren euskalduns....i es van baixar!!

Bueno, naltros al tema. Per començar un rebull, a veure si dona ales

El primer llarg t' agafa una mica fred, 6a+ amb un paset concentrat, pero ben protegit.

Segon llarg molt guapo, pas de 5+ molt fi i despres canto gordo.

Tercer llarg. Vaig començar be en lliure, pero vaig rajar-me al no poder col.locar un friend, doncs tenia la grapa al forat bo. Havia de canviar de mans i em vaig tallar. Vaig destrepar fins al darrer clau i vaig tirar en artifo. Per cert, encara busco el pont de roca del mig....El llarg acaba amb un franqueig molt guapo.

El següent llarg es disfruton, tieso i de molt bon equipar.

Cinqué llarg mes plaquero, guapo també. Aqui el toni arribant a la role

El sisé te un pas de 6a rarot, pero ben protegit. La travessa final es espectacular, amb bon canto.

El llarg de A2, te una entrada de placa molt fina a buscar un invertit, amb regletes per als peus cutres, es trencava tot. En lliure he vist que li posen de 6c+ a 7b. Home, un cop has pillat l' invertit poder si que es 6c+, pero per anar alla segur que es més. Va sortir amb un elegant A0. Aquest almenys està ben assegurat.

Travessa de IV+, amb bon canto i ambient, pero molt curta.

El nové llarg comença bé, amb una fissureta de V, pero de seguida perd, per anar a buscar la reunió en un arbre.

Vam sortir per la dreta, amb un pas de placa de 6b, ben assegurat amb 2 bolts, encara que amb roca una mica delicada. Aquest si que va sortir.

Bona via, pero te tramets on s' ha d' anar al cas amb la roca.

Vam possar-hi 5:30h (cordada de tres) i vam fer servir un parell de tascons mitjans, semafor alien, el gris, taronja i camalots 1 i 2. El 3 no cal. Vam guanyar un mallon i vam perdre un moscata normal, que ens va caure al darrer llarg.

Ah, i un dia cullunut, amb una mica d' airet a estones, pero suportable.

Montserrat Sud. Aresta Jan

Havia vist aquesta via feia temps als Ressenya, i em cridava l' atenció la seva longitut 540m.
Vam agafar la ressenya d' onaclimb (les ressenyes del Luichy sempre em motiven, suposo que per la seva precisió, saber que et trobaràs, o no, jo tinc poc esperit aventurer...), i diumenge 31 ens hi vam enfilar, l' Alberto, en Feliu i servidor.



Primer llarg cutrillo, per arribar al primer 6c+. Aneu al lloro amb els pedrots, el camí es just a sota. El 6c+ molt guapo, llàstima que no tenia el dia molt fi ni ganes de lluitar, perque es podia encadenar bé, entrada molt tècnica de posar-se be i despres foradets d' anar fent.


El bombo final del quart llarg (6b) es molt guapo, amb un bolo enorme encastat, per si voleu fer alguna dominada.....També molt guapo el cinqué, que et deixa dalt de l' agulla d' on es munta el rapel. Aqui ens va apareixer una cabra. Sempre flipes com poden arribar a alguns llocs.


Del cim de l' agulleta ja es veia el tema del 7a. Seguros lluny (no val A0's). L' Alberto donava per fet que ens escaquejavem per el 6a, pobre....sembla que no conegui el Fèlix. El tio s' hi possa i l' encadena al límit. Comença amb una secció tècnica, desplomet de poc canto i despres aguantar la placa. El puto pas del desplom el vaig fer tres vegades, caient al treure la pedala que hi havia deixat l' ALberto. Fos com la mantega decideixo abandonar-me, pillo el Tibloc, el reverso i pujo a jumar...almenys practicarem maniobres. La putada es que mai trobes el moment de tornar a la roca....Bueno, recuperem la moral al seguent llarg, de 6b, fàcil, amb algun pas llarguet al mig.

La resta de la via ja va més per cresta, amb resaltillos de 15-20m. de V-IV. A partir del llarg de V pots anar amb bambes i a la reunió 13 ja pots plegar cordes.

La tornada per un camí molt bonic, desconegut per a nosaltres. En 45m. et plantes al parquing.
Amb cintes ja fareu, ara, 6b/c obligadillo ( o tens un colega lolo i un jumar...)
Adeu

Ager: El tercer hombre

A mitjans de gener del 2007, aprofitant un potent anticicló, tornavem a les caldejades parets d' ager. Recordo anar tot el dia amb samarreta de coto i passant calor, d' haver-te de treure el casc, tot en ple mes de gener!!!!!.En fi. Vam repetir el tercer hombre. Molt bona roca i molt ben assegurada. Aquesta vegada va sortir tota en lliure, a excepcio del llarg de 7a, on vam batallar una estona.El segon llarg, de 6b, te un sostret amb sortida a una placa fina, molt de peus. El tercer llarg (6a) es pura continuitat.El vuité llarg (6a+) torna a ser de continuitat, amb sortideta amb slab al final.Nové llarg. Pas molt concetrat i atlètic (6b+), amb desplom bastant fi de peus.El darrer llarg, de 7a, te tela. te uns tres passos de pura tècnica de peus en placa molt llisa i lleugerament tombada, on vas al limit de l' adherencia (parlo per mi). Vaig volar dues vegades, al marxar els peus per la cara. A la tercera A0 i andando que es gerundio. La resta del llarg es disfruton, tipus Vilanova. Gràcies a l' Alberto per les fotos.

.

L' inici de la via. Placa guapa

El passet de 6b finet

Oju quina tropa

Guapo,he?

Aqui en plan místic.

Montserrat. Punsola al Cavall

El juny de l' any passat vam anar a repetir la punsola amb l' Alberto.

Feia temps hi havia anat amb el Toni, a lo clàssic. Ara hi anava amb l' idea d' apretar-l'hi.

Va sortir tota en lliure, amb tots els llargs encadenats a vista (sense volar ni repossar), ....clar que amb la quantitat de xapes que hi han fotut vas gairebé de segon tot el llarg....pero bueno, com que soc covard les xapo i em quedo tant ample, tampoc aniria a treure-les. Fins i tot hi ha dues o tres xapes al bony de IV i III del llarg 0!!!! (Aquestes dubto molt que mai hi haguessin sigut, pero bueno...) . Oblideu la mítica antena, estic segut que arribes a tots els bolts perfectament en A0.

Per cert, el tarrago, arrel del re-reequipament, proposa els llargs durs de 6c+/7a i 6c/6c+. Des d' aqui una salutació per donar-me moral, pero dubto molt d' aquesta graduació (trobo més acertada la d' Onaclimb 6c i 6b+). De totes maneres vaig trobar passos mes durs al penultim llarg que a l' anterior, que poder es mes de continuitat, no se.

Em va semblar que s' havien resituat les reunions inferiors, les de la part de dalt estan iguals.

Vam comptar unes 22 cintes per al llarg avantpenultim. Cordes de 60 per al primer llarg, que farà 55m.

La clàssica romeria

Gent a la Sanchez-Martinez.Sort que quan hi ets no ho veus aixi....

La Punsola des de Diables. Val el mateix comentari

Montserrat. Desiree al Cavall

Diumenge toca visita ràpida a Montserrat. Ens decidim, bé, de fet decideixo, per la Desiree. 200m. full equip, per a disfrutar. Amb el Toni enfilem el cami de l' arrel i ens encigalem al agafar la canal equivocada, que rucs. Torna a baixar i a les 12.00h ja som, ara si, a peu de via.

Em sembla que la polèmica del lletreret esta una mica fora de lloc, tampoc n'hi ha per tant.

Enfilo el primer llarg, segons la ressenya 5+/Ae, en lliure 6c+. Vaig fent en lliure, pero un pas punyetero al sortir d' una baumeta em fot a baix....m' ho miro pero no veig el pas. Poso la pedala i segueixo.

El segon llarg també li foto. Pas de 6c (jo crec que menys) i recte amunt per la bavaresilla guapa. disfruton.

El tercer llarg, segons la ressenya que duiem 7a en lliure, comença amb un desplomillo seguit d' una placa tiesa i fineta. Li foto, a veure que, i l' encadeno a vista, amb una moto de collons, pero surt.

El quart llarg, francament, es una conya. A0 a muerte amb un sol pas de pedal fins practicament la reunio.

El cinqué llarg, que vam tirar fins al cim, es també molt guapo, amb una fissura guapa a mig llarg.

Als darrers llargs ja va marxar la mica de resol que algo escalfava. El cel es va anar tapant, i just arribar al cami de l' arrel, es fot a pedregar i a ploure. Un bon ruixat vivificant, ideal per a completar una jornada rodona. suposo que va ser gràcies al dia insegur que vam estar sols, nomes acompanyats per els impresentables de les motos, que es pensen que allo es un circuit.

Sort que amb la carretera mullada no es feien tant el valent.......

Via guapa, per a apretar-l'hi sense problemes. Porteu cintes a dojo, preferentment llarguetes.

Bona via per a apretar-l' hi sense problemes.

La ressenya:

Cavallers: Paret on Peta el Riumalo

A finals de juny del 2007 vam estar escalant per Cavallers, a la Paret on Peta el Riu Malo. Vam escalar la Indirectisma, via bonica, amb plaques d' adherència a dojo. Té un passet de 6b, no obligat, per alegrar la festa. La resta es deixa fer molt bé. Algun punt perdedor. Descens rapelant per Shrek II. Voliem llavors escalar aquesta altra via, que tenia una pinta més que bona, pero ja anavem justos de temps. Vam escalar Arco nejo, situada més a la dreta, on ja acaba la paret. Aquesta si que era guapa de veritat!!.Dos llargs d' entrada d' adherència (V+) equipats amb parabolts, seguit de dos llargs de bavaresa en forma d' arc ( d' aqui el nom) de 6b, amb algun parabolt i la resta a equipar. Ara, dona gust com entren els catxarros(em refereixo als friends...).Descens rapelant per arbres. (preveure alguna baga)

Plaques d' adherencia a l' Indirectisima

El Toni batallant el 6b de bavo-adherència

Vilanova de Meià. La taca de romesco 200m. 6c

Ahir vam ser a Vilanova de Meià. Vam anar-hi ahir amb el Fèlix, el Toni i l' Alberto. La nostra idea era fer la taca i el Toni i l' Alberto la Cabaret galactic, a priori més fàcil i menys obligada.

Nomes arribar a peu de via vam trobar-nos uns nois que començaven la cabaret. Ens pregunten si són a la Taca (vaja, quina mala sort, penso). Comentem que naltros també l' anavem a fer i ens diuen que cap problema, que es posen al Placer del Gesto, que també la volien fer.....encara es deuen cagar en la mare que ens va parir.....m' explico:

El Fèlix era a la tercera reunio de la Taca i jo feia el tercer llarg de segon, el col.lega del Placer es currava el seu tercer llarg (6a), i comença a dubtar, es bloqueja, el mirem d' animar, (la darrera xapa ja cau lluny) i res, ....cau i es fot una santa óstia contra una repisa amb un peu, amb una volada de 8m. El seu company el despenja a la reunió, i sembla que s' ha fet mal de veritat. Com a mínim amb un bon esguinç (jo crec que se'l va trencar). Els demanem si necessiten ajuda, i ens diuen que no, que rapelen i aniran fent cap al cotxe. Quin mal rotllo. Esta clar que si la guia diu expo, es per alguna cosa...
Aquest fet no va ser l' única "anècdota": El company Alberto, anant a buscar la primera xapa de la Cabaret (que per cert, deu n'hi do amb el V i la distància), no s' ho veu, posa un friend, li patina un peu, li peta el friend i cap a terra....collons tu. Sort que va ser hàbil i va caure bé. Per sort no es va fer res. Amb molt de criteri van anar a passar el dia (bé, una estona) a la Necro.

Anecdotes a banda, la via molt guapa. Grau sostingut, vertical, ben assegurada en lo dificil i amb alegria en lo difàcil. Si porteu aliens nomes en possareu algun al llarg de V+, pero si la repetis no els carregaria. Aixo si, pujaria una clau per a apretar alguns spits afluixats.
Vam disfrutar molt i inclus vam encadenar tots els llargs. El millor llarg, per a mi, el de 6b+, amb desploms on lluïr les nostres bicicletes, continuitat, placa mes fàcil del que podia semblar, bona roca....molt guapo. El desplom de sortida de 6b també era molt estètic.

Si algu coneix la cordada del castanyazo, podria dir-nos com va acabar el turmell?. gràcies.

zulu demente 2. afotos