Agafant motivació al Falcó....

Divendres passat pugem al Falcó, i més tard a l' Obaga, buscant l' ombreta, que el sol per aqui ja escalfa.
Sembla que la motivació va tornant, i com la inspiració en Picasso, que m' agafi escalant...
Escalfem a la clàssica La Millor de 6c conegut, amb alguna apretadeta peró en general pilòs. De moment bones sensacions. Sense cap objectiu clar, el JL repeteix la Chanidanger 7a+ de 38m. Jo l' havia provat a vista feia alguns mesos, peró no havia triomfat. No recordava gairebé res ( a part que en tants metres...), i l' acabo encadenant amb un bon flash. Pasos més apretats combinats amb trams de pila, amanits amb bastant d' aire entre xapes...ara ja estic més conectat!! La via bonissima.
El sol comença a entrar, i ens desplacem a l' Obaga. El Jl repeteix un 7a+ molt dur de nova fornada, al pany de paret anterior al de la Gioconda. Placa de roca amb aspecte norfeis, peró bona. A mi em tornen els fantasmes en un pas de placa cabronet i obligat. Gràcies als ànims del JL ( si no pujo li toca repetir) acabo passant. Final de via potent
Per a rematar l' home es munta la Vendetta, per a fer memòria. Veient com pateix declino un toprope i encadeno un nou 6c més bo del que sembla, just a la dreta de la fissura de Ceguera parcial. Quatre bones, i llargues, vies i cap a casa, una mica més motivat.

L' obaga del falcó

Motiva'm....

Sortida semi-matinal amb el Feliu a Grau de Masets, bon sector per a rodar apretant una mica, que ja toca.
Escalfem a la clàssica Aleva 6b+, que em provoca alguna moto als primers xapatges. Per a seguir amb les vies marcades amb l' ull (oju! sartenzos), ens posem a la Cenar, beber 6c, preciós sobretot a dalt, i gens sobat gràcies als trekkings. Ja va bé per a afinar el coco, ja....
Mes entonat em poso a la Senan 7a, que ja tinc a vista, així que el desencadeno, peró prou dignament, amb només una paradeta al pas puta de sortida de la fisura. Bonísim.
Per acabar encadeno un 6c tres a l' esquerra del 7a. Ja l' havia fet, peró val la pena repetir-lo. Placa d' anar fent, peró on al final la pila et passa factura.
Acabem el dia assistint a un a vista a la Muerte del sponsor per part d' un col.lega ebrenc del JL. Com està la gent!!A veure si la cosa s' anima....

Vida contemplativa. Montrebei

No es tracta de cap via nova, no...Més aviat és el resum de la meva activitat el passat 1 de maig. Els digestius del sopar al Taberri no van tenir l' efecte desitjat, i l' endemà no em vaig veure amb cor d' acompanyar al Feliu i al Chenzo a la Ganxets. Així que em vaig dedicar a passejar, fer algunes fotos (el dia ideal), reflexionar....ja va bé una mica de calma de tant en tant. Parlant de calma, vist com tenim darrerarament la motivació per a fer paret, em sembla que em dedicaré una temporada a la esportiva, a tornar agafar el to, i sobretot la confiança, que no sé pas que n' he fet....poca que tenia.

El congost en tota la seva dimensió

On és Wally?

Arbolí. Raco de l' Emmanuelle

Dissabte, tot i l' amenaça de pluja ( de fet a les Borges ja plovia), pugem amb el JL a Arbolí. Almenys ens veurem, que feia molts dies que no coincidiem. Em proposa una visita ràpida a l' Emmanuelle, un sector que feia molts anys que no visitava. Aparquem i tot i que plou anem cap al sector, amb aquella fe.....un cop allà segueix plovent, a estones amb certa intensitat. Al cap de poc amaina, la roca s' asseca ràpidament, i encara podem fer alguna cosa. Escalfem a la Taraf! 6b molt guapo, amb algun tram de rampa encara mullat. Seguidament fem la veïna Eh, manuel! 6c també molt bo, amb una mica de tot. Algun pas a dalt força cabró de fer amb els gats molls...Desprès farem, intentarem, més aviat, la Mirada Gitana 6c impossible....fissura completament cega, que es resol per placa megafina, bombo amb més canto i arribada a la r amb roca marmòria....0 grip amb passos d' adherència...ja em diràs com ho fas. Llàstima per que la linia és maca, peró la roca.....
La cosa segueix amenaçadora, peró aprofitem una ullada de sol per fer la Matsutake 7a disfruton, on recuperem bones sensacions. Placa amb regletes i forat, passos finets i bombo final amb cantarral...molt bona. Just acaba la via es posa a pedregar. Fem un entrepà protegits a la bauma, torna a sortir el sol, i cap amunt. Tranquilitat total en un sector on hauré de tornar a rematar la feina.

Fent el vago a Arboli

Dijous de vaga que aprofitem amb l' Alberto per anar a rodar una mica a Arbolí. Alla coincidim amb una bona colla de coneguts. Ja ens anirà bé, doncs aporfitarem vies muntades i fins i tot algun toprope.....
Escalfem a Mighty pennis 6a+ llarg, peró amb una entrada no apte per a calentaments....
Vist que el 6b esta ocupat, em poso a la No m' enganyis més 7a molt guapo, a veure si el desencadeno; al final resulta que em pot l' honor i l' encadeno de nou...aixó si, ho he donat tot.
Desprès intento, ja que la tenen muntada, la Pa d' aglà 7b molt maco. Al pas de decisió m' arrugo ràpid: encara falta confiança i coco. Baixo, per a posteriorment fer-li un top-rope prou digne, sense encadenar, peró casi.
Rematem la pila a la Y luego pasa lo que pasa 6b+ també llarg, amb un pas de placa guapo.
I finalment, ja sols, fem la fàcil Tu vas a lo que vas V, peró posant la ferralla, a veure si practiquem una mica.....

Mariano a l' esperó desplomat del Pa d' aglà.

Vilanova de Meià: Papisuca 185m. 7a + Plurabel 100m. 6b+

Si fa dues setmanes vam sortir a afinar l' equilibri, diumenge va tocar una mica de "gorileo", per a anar agafant to......cap a Vilanova, doncs. Desprès d'una setmana amb força activitat, rematada dissabte amb una ultratrail en forma de calçotada (aixó si que va ser dur...), dues vies al món del desplom i del bombo et deixen ben servit. Comencem a la Roca dels Arcs, per la via Papisuca, al sector de la Tierra de Nadie, on per cert hi havia una cordada xina de francesos, es veu que també n' hi ha de dolents, que no van callar en tota la via...
L1. 6c Vam fer la variant de 6a, que empalmem sense problemes amb el 6c. El 6a guapo, gens sobat. Al 6c bones apretades d'alguna regleta sabonosa i anar aguantant desprès.

L2 6b Travessa a esquerra, on es fàcil passar-se i anar a petar als spits de la Passatgers, i recte amunt per un mur molt guapo, assegurat amb alegria. Es més còmode muntar la reunió a la Passatgers i fer canvi (I grau, per la feixa) a la nostra.

L3 7a Desplom curt i intens. Inici una mica polit, travessa a esquerres i un pas llarg a buscar el canto salvador. Es pot guarrejar al gust.....

L4 6a+ Mur amb bones bústies, amb un parell de secció més plaqueres.

L5+L6 6a+ i V. Les xapes no es veuen gaire, queden damunt dels bombos. Bombos cabronets, per cert. Sobretot el primer. Enllacem sense problemes fins a la darrera reunió (55m.)

La via ens va agradar força. No esta gaire polida, excepte algun pas, suposo que per la naturalesa de la roca, més que per sobamenta. Aixó si, tal i com diu la guia, hi ha una bona col.lecció de bolts posats amb els peus; fan una palanca que flipes. Amb unes 15 cintes, algunes llargues, ja fas.
Acabem, jo ja bastant a gust, i ens dirigim a la Roca Alta, a disfrutar la increïble roca del sector Pornostar, i de la tranquilitat que no trobes a baix. Triem la Plurabel, amb bona premsa (per cert, ni cas als graus de les 100 millors)
L1 6b Sense gaire convenciment m' hi poso jo, i al primer aleje seriós, baixo i pren el relleu el Feliu; es veia venir. Va ser una mala elecció, doncs el llarg fa una marcada travessa, amb uns pèndols de 2on pa flipà....peró molt guapo.

L2 6b+ Un parell de bombos donen pas a un mur brutal. La segona xapa del llarg està molt mal posada, molt a l' esquerra de per on superes el bombo. De fet la xapes quan la tens als peus. De segon em torno a xupar un pendol del dotze....per a evitar-lo tiro recte, amb penes i treballs. Si teniu compassió del segon, millor no xapar-lo.
L3 6b Bombo guapo, i molt més fàcil que l' anterior i cap al cim sense problemes.

Aquesta és per a vindre a repetir-la en millors condicions, per disfrutar-la una mica més. Via equipada, peró amb caràcter, molt de caràcter. Duiem aliens, peró no els vam posar: millor una bona dosis de pila. Cintes molt llargues obligades.

Terradets. Los delincuentes 270m. 6c+

Desprès de 2 mesos d' inactivitat tapiera, i amb una sola sortida d' esportiva entremig, tornem a carregar-nos la ferralla amb l' amic Feliu, també en parada (en aquest cas programada, peró). Fem cap a Terradets, a fer memòria del sector Amanita, per si de cas. Triem la Delincuentes, on podrem apretar una mica sense compromís. A més la placa fina ens ajudarà a reiniciar els giroscòpis, que estan una mica rovellats.
Pugem el cuestorsinperdon en uns 25min. i ja arribem a peu de via amb un bon "globo".
La via ens va agradar força. Prou sostinguda, llàstima del penúltim llarg. A destacar el darrer llarg, que tot i l' aspecte, és molt bo. El 6b's els vam trobar apretadillos, en comparació amb els 6c+. Al tanto amb blocs a l' inici del L4. Molt equipada, però amb pasos fins obligats. Cintes llargues i doble corda. Vem rapelar, sense problemes, segons ressenya del Luichy. A veure si tornem a agafar el ritme.....
Com a nota curiosa; el fill de "l'Avi de la mel" ha fet un petit muntatge amb fotos de son pare, incloent-hi la ressenya de la via que l' Albert, el Vicenç i el mateix Feliu, van obrir i dedicar-li. Son ben parits aquesta gent....(els de la mel, em refereixo)

Ll1, finet i llastra final

L2 amb la paret bona darrera

Inici finet del darrer llarg

delinqüents habituals...

Excursió pels voltants de Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà)

3 de març. Petita excursió, que encara vam retallar una mica, pels voltants de Sant Julià de Cerdanyola, amb bones vistes al Pedraforca i a les Penyes Altes. Itinerari força variat, amb antics conreus a la solana, bosc a la obaga i alzinar a la carena. Vam anar encara més lents de l' habitual perquè l' homenet ja vol baixar de la motxila a caminar, cosa que l' esquena del seu sofert pare agraeix....Tot l' itinerari senyalitzat, primer com a PR i desprès GR, tot i naltros vam tallar a la tornada, agafant pista i restes d' antic sender. 

Inici de la passejada

 ...i final, amb el coll de Jou al fons.

la visió del món d' un nen de 3 anys

duatló a Siurana

Considero que ja li he donat prou vacances al dit. Jo vaig a trepar: si no vol venir que es quedi a casa.....
Aixi que dissabte matinal a Siurana, juntament amb el Fèlix. Anem directes a Cantonigros, on farà força calor, peró almenys estarem sols practicament tot el matí. Aprofitaré per a desencadenar unes quantes vies:
Estrany parany 6b (aquesta si la encadeno), Poll remullat 6b, l' esquerra d' Antaviana 6c+,(que no encadeno per por de tibar de dit....),  i finalment, i per culpa del Feliu que no te ganes de tornar-la a probar, em toca desmuntar i desencadenar la Demà els inocents 7a+/b, en top rope i saltant-me el pas clau...per a ser la reentré no està tant malament.
Pugem d' hora cap a l' aparcament, on flipem amb la quantitat de cotxes que han arribat...ens despedim i enfilo cap a l' aparcament de Corral Nou, des d' on vaig a fer un tomb corrents (uns 40min.) per a rematar el dia.
Quan passi la grip que em arreplegat, hi tornarem.

Fontfreda. Muerte o Tatanka 300m. 7b

Dissabte vam pujar amb el Vicenç a repetir aquesta bona via, que, juntament amb el Feliu i l' Albert, van obrir l' any passat. Jo tinc l' oportunitat de conèixer un sector nou, i el Vicenç podrà escalar la via fins dalt, doncs la seva tasca oberturista s' havia quedat al tercer llarg.
Aproximem des d' Àger (40min. de pista...), aparquem a la corba, i en mitja horeta som a peu de via. L' aproximació és una mica empipadora, sobretot al tram final. La via comença a la gran placa tombada en forma de triangle. Parabolt visible a la llunyania.......La ressenya i més info ici.
L1 Placa molt bona de 6a (o més...) a equipar amb peces petites, fins al bolt que protegeix el pas més durillo. Desprès més canto fins a la R. Camalots per al tram final.

la placa

L2 Sortida pel diedre de la Fisura Obliqua fins a unes llastres musicals a esquerres, on t' has d' assegurar (C1) i enfilar....sonen sospitoses, peró aguanten. Placa més fàcil fins al tram de 6c, molt assegurat amb peces de l' antic projecte. Saltar la R d' espits per agafar la placa guapissima de V+. Al tanto amb el fregament.

final L2

jaciment arqueològic a R2, desprès de dubtar ho vam deixar per a generacions futures

L3 Mur taronja vertical amb peus i preses poc evidents. Canto més bo just abans del bombet de sortida, el tram més obligat i dificil a vista. Naltros vem passar en A0. El tram més dur del llarg es troba més amunt, just abans del 4rt parabolt: Fisureta dificil ( potser una mica més de 6c+) i neta.
L4 Navegada per placa tiesa i desequipada, amb roca bona, peró amb algun canto encara sospitós.
L5 Sortida de la R prou dificil a xapar el bolt. Desprès d' aquest hi ha un pitó no ressenyat (gràcies Albert), que tranquilitza una mica al fer el pas cap a la placa de l' esquerra. Tram més fàcil i en roca bona fins al següent bolt, tramet trencat (menys de l' esperat) i R.

fnal L5

L6 Fàcil fins al pas de 6a. A l' esquerra cap al bonic esperó i pas difícil i tècnic, peró molt ben assegurat, per a anar a buscar la placa de roca brutal de sortida. Arribada a la R amb molts pedrots sueltos...al loro amb la corda i el company. R a muntar de l' arbre, algú ha considerat que sobrava el parabolt i l' ha rebentat. Al tanto amb la longitud de cordes...duiem un dels 60's tallat i vam haver de fer una mica d' ensamble.

esperó abans del pas clau del L6

Vam posar-hi poc més de 6 horetes. De material vam fer amb joc complert d' aliens i camalots fins al 3. Tascons absolutament imprescindibles, fins i tot es podrien repetir mitjans.  Pedala útil per a guarrejar, com va ser el cas, el 7b. . La via ens va agradar molt. És relativament asequible de grau, peró cal tenir en compte que està bastant neta d' assegurances fixes. Potser per això ens va semblar que el grau estava més collat del normal. A destacar la longitud dels llargs; obligat cordes de 60m. de veritat (no com la meva....). La via està prou segura, però encara vam acabar de treure una mica de runa.
Tornada en pujada, no tant forta com pinta la ressenya, per una semicresta amb unes vistes magnífiques a banda i banda, fins arribar al cim característic, No agafeu la baixada que hi ha fitada abans del cim, cal passar-lo i agafar un coll més evident. Canal empipadora i tarteres ràpides desprès fins a la pista. En un altre ocasió provaré d' aproximar des de Bagasses. Tot i la pujada no sembla una mala opció.
Però això em temo que serà d' aquí a uns quants dies: Si bé el dit em deixa escalar, no puc ni entrenar ni tibar tant com voldria. Com que haig d' anar sobrat de forces per a compensar el coco, si segueixo amb aquesta dinàmica acabaria fent vies de IV....total, que em prenc unes "vacances" fins que tingui el dit arreglat del tot. Sembla que ens fem grans........espero anar omplint el blog amb alguna excursioneta familiar.

Sant Silvestre 2011 a Montral

Trobada prou reeixida per a despedir l' any, aquest cop enfilant-nos tots plegats als Gegants de Montral. Previament fem alguna vieta, començant escalfant a la polida Yes fatu 6a, per desprès baixar a la clàssica Calipso 6c molt bo de placa i bombo final. Fet aixó pugem al gegants per dins per enfilar-nos a dalt per la Ara baixo 6c. Com totes les del sector amagat....patinosa i plena, ja no de líquen, sinó d' una mena de sabó...i damunt plaquera. Una joia. El Feliu encara la lluita, peró jo, i carregat com vaig amb cava, la faig en plan guarro. Un cop a dalt brindis comunitari, que un cop abaix, s' anirà repetint a cada parada com si fossin les estacions d' un calvari....fins al punt d' abandonar l' activitat esportiva...males companyies.

Excursions per el Pallars

Quatre notes de dues petites excursions que vam fer en familia per el Pallars aquests dies de festa.
La primera d' elles va consistir en la visita a la vall d' Àrreu, visitant l' ermita de les Neus i el poble abandonat que dona nom a la vall. Sortida des de Borén, amb tot el recorregut senyalitzat. Aquí més info detallada. Excursioneta molt recomanable, sobretot per la visita al recentment abandonat (2005) poble d' Àrreu.

 Mare de Deu de les Neus

 Portes al camp

 Àrreu

L' altre excursió, més aviat passejada (el vent gèlid i empipador no va animar gaire la tropa...), va consistir en un tomet per el plà de les Corts, sortint de Peramea. Bones vistes de la Geganta Adormida, i en especial de l' esperó on les vaig passar més putes fa uns dies....Vam completar el dia amb un vol en cotxe, visitant Peracalç, l' estany de Montcortés i tornant per la vall de Selluí.

Peramea. Al fons Sant Gervàs

La Geganta i el Plà de les Corts

Estany de Montcortés

Excursió a la Roca foradada de Mont-ral (Alt Camp)

Diumenge gèlid que aprofitem per a fer aquesta senzilla i clàssica passejadeta en familia. Sortida de Mont-ral per l' oest, cap a un collet proper, des d' on surt el sender que, mig carenejant, mig per l' obaga, porta sense dificultats cap a la Roca Foradada. Passada aquesta quedem a resguard del vent i podem gaudir dels entrepans amb un sol que escalfa de valent. La tornada la fem baixant per un marcat sender cap al Bosquet; primer en direcció est per a retornar desprès cap a l' oest. Un cop al Bosquet agafem, darrera els contenidors de la carretera, el gr7 que ens durà a Mont-ral de nou. Café calent i uns Nesquicks al refugi i cap a casa. Per cert, destacar l' amabilitat i el tracte del guarda, res a veure amb el que et sols trobar.....

Un dia fred, peró amb un cel d' alló més net gràcies al Mestral que ha bufat, i bufa, amb ganes aquests dies.

Com sempre recomanar la bibliografia del Lòpez-Monné., en aquest cas el segon volum.

 Mont-ral des de la punta Coroneta. Manda güevos l' antena...

 Dinant al forn.

 Evidentment la Roca Foradada

 

Can Melafots

Sortideta setmanal no gaire productiva, peró almenys i gràcies/per culpa, del Salva torno a tibar una mica del dit. Falta ràbia, peró almenys no em fa gaire mal.
Escalfem, per a deixar-ho muntat al Jaume i a l' Angel, a Viernes 13 6a+ maco. Completem l' escalfament a la ja clàssica Gat Reagge, 6c molt bo. Aprofitant la reunió compartida muntem la dura Hybrydy, the future? 7b+, segons la opinió del Salva 7c com una casa. El provo en top-rope, doncs apart de molt dura té uns "alejes" que flipes, peró de veritat...25m. 6 xapes. Ell encadena, peró apretant. Jo hi faig un trist paper.
Desprès de que el Salva provi La Bestiola, em decideixo a apretar una mica més a la nova via entre la Siuranella i la Deshinibeix-te, graduada de 7b, segons sembla, dur. Entrada bloquera, tram central disfruton i final també a bloc. Em falta força i ràbia a dalt, i l' ha d' acabar desmuntant el Salva....vaig prenent nota de les meves mancances; ara el més difícil és posar-hi remei.

Collegats. Fins al moll de l'os. 160m. 7b

Aquest cop m' he ficat tot sol a la boca del llop.....mig quedem divendres amb el Vicenç amb unes propostes "asequibles", peró a mitja tarda rebo una trucada inquietant; -mira, que al final anirem a la Geganta, t' apuntes?-. Desprès d' uns segons de dubte, perqué ja sé on anirem a petar, dic que si, doncs, segons sembla, la meva tasca serà la d'assegurar. No se si la via, on has de tibar si o si, és la millor teràpia per al meu dit en procés de recuperació, peró en fi.......Així que dissabte enfilem, més aviat baixem, cap a peu de via el Vicenç, el Santi (reconvertit en tapiero de nou, i amb nota), l' Albert i servidor. Els avinagrats del nord es queden una mica abans, amb un objectiu més "vibrant". Comencen ells, que per aixó estan més forts, i naltros darrera. Com que l' Albert ja havia fet el primer llarg de primer, ara em toca a mi; per sort meva havia fet la resta de segon, així que el destí li brindava l' oportunitat de tornar l' equilibri al cosmos. I qui sóc jo per a jugar amb les forces de l' univers?

Peracalç

Ressenya caranorte

Quatre notes ràpides, tot i què, les meves observacions personals de poc serviran als candidats a repetir la via amb dignitat:
L1 És l' únic que es correspon amb el que diu la ressenya, 7a ben posat, per sort meva. La resta molt molt dur, tranquilament mig grau més amunt tot.

L2 Inici delicat, on sembla ser que falta un pitó. Assegurable amb c1 i tascó de la "señorita pepis" més amunt. No és dificil peró dona yuyu, al igual que la travessa a buscar el quart parabolt....deunido.

L3 Inici a assegurar, atents amb la roca. Final en diedre tècnic i molt equipat.
L4 bufff....amb el grau, guapissim. Si no feina rai a fer A0. Sort de les cintes llargues. Final potent.

L5 Una mica asqueroset d' escalar, per la quantitat de liquens i sorreta que vas trobant, a més en placa fina. Com ja va sent costum, no el vaig acabar, tot aprofitant el ràpel del Santi i el Vicenç.
Vam optar per deixar trastos abaix i rapelar la via. R5-R4 (R5 amb un sol bolt, reforçat amb artesania reusenca), R4-R2 (ull, 60m. moooolt justos) i R2 a terra. Reunions, excepte R2, no molt cómodes, sobretot per a tanta gent....De material sembla que és fa amb el de la ressenya, afegir-hi un ganxo.
La via és molt bona, amb una roca de primera. Ara, per a disfrutar-la cal grau, peró grau de veritat, a l' alçada del bèsties que van obrir aixó per baix....

fojón a les R's

Cara Est total, cap a les 13:30h, ni gota de solet...no sé si és la millor época de l' any per anar-hi. En tot cas ja veus com acabo ultimament....

La nuit

tractament de xoc per a un dit tocadet.