dilluns, 25 d’octubre del 2010

Papagora

Divendres al migdia, cap a Siurana...El Feliu té clar on vol anar, i a mi ja m' està bé; fa temps que tinc ganes de probar-la. Un curt i concís sms informa al JL i al Kletterer d' on passarem la tarda....
Aixi que arribem ja flipem amb la quantitat de cotxes de guiris, majoritariament, que ens trobem a l' aparcament de Fontscaldes...entre ells el del mateix animal Kammerlander...
Anem directes a barraca; el Feliu escalfa a Volta i Volta 6b+ sobat de fisura, no massa apropiat per a escalfar....jo declino les cintes posades i em munto la veïna Lamparós toca el dos 6b+, sembla que més maco, i no de tibar tant. I d' aqui cap a muntar l' objectiu Papagora 7c, fàcil o inclús 7b+ diuen. Realment no té cap pas inhumà, peró és que és un monstre de 35m. sostinguts, amb placa desplomada de regletes, amb tant sols un repòs bo, ja dalt de tot.
La munta el Fèlix, fent memòria dels pasos (ja la provat 3o 4 vegades). Al meu torn passo prou bé, resolent bé tots els pasos...aquí el problema és fer-ho tot seguit....
Amb tot aixó ja pululen per allà el JL i el Carlos, que aprofiten per a fer un tientu d' inspecció cadascun.
Li torna a fotre el Feliu, peró cau a mitja via, més avall d' on havia plantat la bandera en alguna altre ocasió.
Ja em torna a tocar....he reposat força, a veure que tal. Li tiro, amb alguna cagadeta abaix que acabaré pagant...Arribo a la secció tècnica abans del pas clau i amb tres subebajas acabo bastant tocat. Tot i aixó arribo als cantos bons on puc recuperar una mica abans del pas clau. Resolc més o menys bé, peró no tinc nasos de xapar...miro de seguir, pillo la regleta bona d' esquerres, i a la que deixo anar la dreta....no caic perqué sóc un merda i em pillo, amb un bri de força que em queda, a la cinta que tenia als morros i no he pogut xapar....llàstima. Reposo una mica i acabo la via sense més trampes....ho he donat realment tot, he quedat absolutament rebentat....i aixó és bona cosa. A veure si el proper dia la memoritzo millor de dalt a baix; aquí no et pots permetre el més mínim error. Marxem cuits a fer una birra, que tot i no encadenar, ens la mereixem...

5 comentaris:

Pau ha dit...

Joder bou, ja la tens al sac !!! Nosaltres voliem baixar el dijous cap aqui i tenia en ment provar la papagora. No fot molta calda al sol ?

Apa salut i a tibar-li

marc ha dit...

Gairebé, gairebé....la putada és que a aquesta via te molts moviments a memoritzar, i màxim li pots fer dos pegues seguits. O tens molta molta pila o molta memòria...
Realment encara feia una mica de caloreta, pero a la que va anar marxant el sol, la temperatura s' acostava a la de rotpunkt,...es veu no el suficient, peró...
Ja piaràs, estarem atents..
Salut i resistència

Iban Bessa ha dit...

ànims animal!!! ja la tens!!!! estàs fet una màkina...

albertganxets ha dit...

ja veig que la vostra força inhumana té una explicació ben pràctica: esportiva d'amagat.

Aquesta sembla la via amb la que calibrar el punch: el Vicenç la va treure, el Fèlix i tu aneu pel camí, i així esteu de bous.

Em penso que faré algunes escapades d'amagat per veure si triomfo en dos o tres anys d'intents

marc ha dit...

A veure si cau Iban...si surt poder si que et trucaré...
Ei ganxetoclimber; home, ni força inhumana, ni esportiva d' amagat, que jo al blog apunto fins i tot els pets que em tiro....ja saps que em cal un bon coixí per afrontar els reptes que planteja l' amico Feliu...que, per a més inri, des que sovinteja males companyies, són més exigents, tot s' ha de dir.
Apa, salut i resistència altra vegada.