El dia del treball ens posem de nou a la feina a la Paret de Catalunya, i novament amb en Fèlix, després de dos anys exactes de la darrera, i deslluïda, visita...
Aquest cop hi anem amb més bones condicions físiques i mentals, i, sobretot, sense ressaca.
Comentaris de la via se'n troben força, darrerament. Naltros duiem de referència els d' en pastes, i sobretot l'excel.lent ressenya del romantic guerrer. Via guapa on cal escalar i navegar entre les escasses assegurances fixes. S' assegura bé, però tot i això hi ha trams obligadillos. Per sort també compta amb molt bona roca, en general. Vem fer la entrada per la Paul, en tres llargs, i de la Caos propiament, vam empalmar els llargs L3-L4, L5-L6 i L7-L8, estalviant-nos així alguna reunió més cutrilla. Les que vam fer estaven perfectes.
Duiem joc sencer d' aliens i camalots fins al 3, aquest només per a la Paul, i tascons. Molta tranquilitat per a ser el pont, almenys a la paret, perquè les noves passeres era un formigueix constant.
I per cert, algú s' ha dedicat a escriure, amb pintura groga, el nom a la sortida (???) de les vies al cim. A part de la guarrada, no li veig el sentit, francament....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada