Duiem la ressenya del Korkuerika; excel.lent, però poder els graus del llargs durs una mica collats, o almenys això ens va semblar. Un mix amb la ressenya original estaria bé, creiem.
L' únic llarg dur que vam encadenar va ser el segon. Jo particularment em vaig posar en mode mandròs ràpid, tirant massa de cintes....haurem de tornar-hi a esmenar l' error.
Notes pràctiques: vam empalmar els dos darrers llargs. També es veu factible empalmar L7+L8. Portavem joc de totems, i els vam posar exclusivament a inici L1 i al L4. Amb corda de 80m. es va ideal; això si, compte als ràpels perquè els tres més llargs fan 40m. Reportatge complert del Tozal i aproximacions aquí.
En poc més de 7 hores ja tornavem a ser a peu de via. Banyet al Vero i cap amunt, aprofitant els nuvolots que tapen el sol. Tranquilitat i soledat (raro que no va passar ningú per el barranc) absoluta tot el dia, gaudint d'un racó realment esplèndid i salvatge, on ben segur que tornarem...
L2 bons forats
inici L3
vira L4
ambient a L5
final L5
desplom L6, fugint del buit
L7, canvi de tònica
3 comentaris:
Marc, avisa quan sortiu bandidos que podríem coincidir
Jajajjajajaja ahora si pudiera meterme allí vería esos grados marcianos jjjjj Muy bien Marc!!! Sigue dando envidia. Un abrazo y hasta la vista alpinistaaaa
Tu tranquil que jo t' aviso....
A recuperarse Juan. En dos dias estas reseñando a la baja otra vez.
Salut
Publica un comentari a l'entrada