Un parell de dies d'esportiva -sense pena ni glòria- per a començar i un parell de sortidetes tranquiles a fer algo de paret amb el Feliu, que si fa o no fa va com jo:
Directa Estel a la Roca Gran de Ferrús. Bona via per a posar el coco a lloc...fàcil però picant. Part superior molt trencada i sense seguros, jo diria que amb algun pas de IV cutre...Entorn, ja conegut, molt guapo. Al acabar pugem al cim de la Gallina Pelada, pendent de fa molt de temps...no trigaria a tornar-hi.
Lorenzo Ortas a Peña Rueba. En el marc de la sortida anual intergrups escalem aquesta via amb el Felix, fent companyia al amics que escalen la veïna "Los terceros también existen"...bon nom. La Lorenzo Ortas sembla que és troba en el grup de vies dels Caracoles que aixequen polèmiques, segons vaig veure de casualitat desprès...realment ens va sorprendre l'abundància de l' equipament, en molts llocs sense gaire sentit. El pitjor, però, va ser trobar xapes pintades matusserament amb sprai un cop col.locades, o un cartellet sikat indicat que una reunió era opcional....En fi, per a gustos...la via, deixant de banda això, tenia algun llarg guapo, especialment a la part superior. Lo millor les vistes del cim, al que també vam pujar, sobre Riglos.
1 comentari:
Tio, menysprees als que van fer la terceros. El teu expresident està dolgut
Publica un comentari a l'entrada