Finalment tornem a fer algo de tàpia, ja una mica més interessant, encara que sigui la friki del lugar...
La idea inicial era combinar-la amb la veïna Josep-Elena, però com gairebé sempre va quedar amb un intent. Això si, almenys vam repetir els dos primers llargs de la Torrades.
La via està més que piada. Només afegir que realment és molt bona. Segur que amb la meitat de xapes, per dir algo, seria una via més....més via, per dir-ho d'alguna manera. Moltes xapes es troben al costat de bons llocs per a assegurar-se amb comoditat, i això que a un servidor difícilment li sobren xapes....Tot i això s'ha d'escalar, i segons a on, bastant.
A destacar el primer llarg, de placa increïble, el bombo que t'obliga a fer contorsionisme del segon i el difícil diedre del tercer. El cinquè llarg és el més fluix, i mal equipat per un camí poc lògic. Darrer llarg molt agraït i bonic. El 7b del quart és veu factible, amb una bona apretada -que no vam fer-, però de moviments evidents...
Baixada ràpida en tres ràpels de 55m. màx, parant compte a la canal amb blocs a l' esquerra del L5.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada