Travessem el mitic Galibier (poca broma), amb una corba amb vistes excel.lents, per arribat al plan de Lachat i enfilar pista amunt (la vam trobar oberta) cap al camp militar semiabandonat de Rochilles...senzillament el paradís: La paret a 10min., aigua per a les ablucions, obviament tranquilitat....
Mentre el Vicenç i JL opten per la proposta, sembla que durilla, del Mussato, amb el Santi ens decantem per la Carpe Diem. Llargs macos, alguns mooolt tècnic i fins, però dins d'una linia una mica discontinua. La Princesse de Feu es veia més "via". Al tanto amb la roca del primer llarg: arriba a fer mal de lo abrasiva que és. Per sort més amunt es suavitza...Via equipada. Aproximació regal en 10min. i baixada ràpida per la vessant contraria, amb bones vistes als concorreguts llacs, fins al coll i el campament....un xollo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada