Cerces Pic de l'Aigle. Carpe Diem 210m. 7a+

06/07/2015
Travessem el mitic Galibier (poca broma), amb una corba amb vistes excel.lents, per arribat al plan de Lachat i enfilar pista amunt (la vam trobar oberta) cap al camp militar semiabandonat de Rochilles...senzillament el paradís: La paret a 10min., aigua per a les ablucions, obviament tranquilitat....
Mentre el Vicenç i JL opten per la proposta, sembla que durilla, del Mussato, amb el Santi ens decantem per la Carpe Diem. Llargs macos, alguns mooolt tècnic i fins, però dins d'una linia una mica discontinua. La Princesse de Feu es veia més "via". Al tanto amb la roca del primer llarg: arriba a fer mal de lo abrasiva que és. Per sort més amunt es suavitza...Via equipada. Aproximació regal en 10min. i baixada ràpida per la vessant contraria, amb bones vistes als concorreguts llacs, fins al coll i el campament....un xollo.

Cerces. Tour Termier. L'usure du temps 260m. 7b/Ao

05/07/2015
Reedició del tour de l'any passat, aquest cop amb més sort amb el temps (potser massa i tot), fet que ens va permetre tornar a casa amb un bon recull de vies gairebé sempre excel.lents.
La primera jornada directes a la Tour Termier. Amb el Santi optem per apretar una mica més que les propostes del Mussatto, ara que encara podem, i ens posem a la L'Usure du Temps. 
Guapa via, amb roca de somni, un calcari treballat pel temps amb un grip increïble i unes regletes que et poden acabar deixant sense yemes...Els tres A0 estan de 7c+. En Ao sense cap problema. Via equipada.
Bona esplanada per a dormir al proper Coll de Lauteret. Aproximació planera des del coll de Galibier. Al final de la via seguir fins a l'aresta final (fàcil, amb alguns parabolts de vies veïnes), fins a canviar de vessant. Descens recomanable per la cara est, fins al coll Termier (fites) i peu de via.
Cara oest, amb sol a partir de les 13h aprox. Si fa calor, com era el cas, i tot que és un tresmil, recomanable matinar i que el sol t'agafi alt.

Grau de Masets

Justa abans de la sortida estival baixem a rodar a Masets. Escalfem repetint Alternativa 6c i Sonar05 7a, cabronets ells....Desprès intento de nou, l'havia provat feia temps, la Pit-roig Valent 7b. Molt maco, d'anar fent amb moviments guapos.....i clatellada final. Surt al segon intent.

Roca Narieda. Integral Houdini 7a+

Bona opció per a escalar metres a l'ombra, -i aprop de casa- amb dues parts, de fet són dues vies amb nom propi, ben diferenciades. De la primera, originalment Set d'amor, destacar per bons inici L2 i L4 cap amunt. Es poden empalmar, amb bon guiatge, L3 i L4. La resta una mica cutre, fet que ràpidament queda en anècdota quan escales la segona part de la via:
L7 7a+ molt dur, amb peus patinosos (potser amb menys calor, o més grau, t'aguantes millor). Inici a equipar, inclòs C3
L8 7a molt guapo, equipat i roca excel.lent. Algun friend mitjà al final
L9 6c mirant la ressenya dona mal rotllo: xapar dos bolts (???), fisura a equipar (2jocs friends) i damunt brut i moll....al final tampoc es tant. La roca és bona i la fissura cantelluda i amb bon grip. S'equipa al gust.
L10+11.6a Empalmables, quedant un bon llarg amb final de roca espectacular. Sortir pel diedre i esperó de la dreta.
Unes 7-7:30 hores de via (horari de persona humana), sol a partir de les 14:30h (al tram superior). Al sortir de la via localitzar punt feble evident al mur superior (trepada) i una mica de jabalinada a buscar el bon camí de baixada. De material duiem joc de totems, d'aliens i camalots 1,2 i 3, i tascons, i diria que anavem molt sobrats.

Reina Mora

Primer cop que baixo a la Reina Mora a la tarda d'estiu. Recomanable; no hi ha ningú i ombra a partir de les 16:30-17:00h segons el tram. Anem tres, o sigui que hem de fer via. Escalfem repetint Sòc un pardal 7a decotat, peró que creiem que el 7a ja li va bé. Fem L1+L2 quedan uns bons 35m. de via.
Com que hem d'anar per fenya em munto la Anys biònics 7b+, parant als dos passos clau. Increïble viot de gairebé 40m. que té de tot: mur desplomat amb bústies, pasos d'apretar, pas tècnic, pila...molt recomanable. Surt al segon intent i no es veia impossible fer a vista; està molt marcada. Ara ja no ho sabrem....

al diedre de la Perigeo

Penitent

Primera tarda de l'any al Penitent, a passar fresca i de pas rebentar els amortidors....si no es compacta impossible pujar per la pista.
Escalfem apretant a la Vulva de neu 6c+ i al bonic esperó desplomat del Temple del Sol 7a+.
El Jose marca alguna cosa a la Puça 7b, doncs sense ni una marca es veu realment impossible. Tot i això la vaig trobar realment difícil a vista. Surt al segon intent amb bones apretades. Acabem la tarda repetint la boníssima La Salamandra 7a+, més d'escalar...

Peña Montañesa. El Señor del Hielo 250m. 7b

Molt bona via, la "barata" del sector, segons els autors (no vull ni saber com són les altres) que recorre l'impressionant cara sud-oest de Peña Montañesa. Ambient pre-alpí i tranquilitat absoluta, només "trencada" per l'aparició, a mig matí de l' Albert i cia...que si ens despistem ens agafen.

Tots els llargs tenen la seva gràcia. Pas obligat sortint del tram de 7bc (potser 7a sense ganxo). Boniques plaques a L4 i L5 i L7 amb fissura guapa i pas molt dificil a la placa de desprès. Reservar forces per al 6c+ del darrer llarg.

Baixada ràpida amb 4 llarguíssims ràpels. A destacar el darrer (glups) sortint de r absolutament penjada. Potser convindria canviar els cordinos, doncs la R és de la via original i ja hi porten dies...

El darrer llarg és l'únic que demana tot el material de la ressenya. La resta es troba prou arreglat, potser amb joc de totems, aliens petits i tascons fas....Ombra fins a les 12:30h aprox, però estàs alt i l'aire corre fresquet. Aproximació ben fitada i sense problemes.

L2

Final L3

Plaques a L4

L5

L6. 7a+ de lluitar

L7 Magnífica fisura i placa difícil

L8 6c+ dur

Els correparedes....

Darrer ràpel

L8 des de la seguretat del terra

Can Rebotat

Sortim amb el Jose, que em "regala" una visita a un sector dels històrics, on no havia baixat mai; quan a la guia veus els anys de les vies, que són curtes i que els cal reequipament....doncs no et criden. Pels reequipaments no cal patir, totes les que vam fer posades al dia. Curtes tampoc es fan. El grau, aixó si, apretadet. Old School que diuen.
Escalfem a Si s'escau 6a++  i provant la Retrato cassi roto 7a++, sembla que el primer 7a+ de Siurana, del Legend, on es fa evident que cal escalfar bé, com ja intuïa, abans de posar-se en aquest tipus de vies...ho soluciono amb un segon intent. Desprès farem, també en dos intents, la Estic fent globus 7b/....Poques vies al sector, però si són totes com aquestes hi tens dies de feina...

Corral Nou

Un parell de setmanes enrera vam baixar al Corral a passar una mica de fresca vespertina...quin goig posar-se un plumilles a finals de maig.
Escalfem navegant pels alejes de Dolny Zeleb 6b guapo. seguim amb la nova via a l'esquerra de Bocadillo de Calamares, 7a diuen......durillo.
Ja entonat provo a vista, pendent de feia temps, la Diplomigas 7b de passos intensos i bons reposos. Al pas de sortida ja no m'aguanto i avall. Surt al segon intent. Passos guapos, i sortideta final obligada.

Tozal del Vero. Pastelito rebelde 230m. 7b+

Segona visita a aquest feréstec racó de Guara, i altre cop amb el Santi, a repetir una altra joia de l'Edu i l'Iker. Quedem també amb l'Ester i l'Albert, que per cert es dedicarà a posar-nos una mica de pressió, el molt cabró.....al final no era tant terrible: has d'escalar, però la via es segura, per a disfrutar, vaja...Els totems només en trams puntuals i emplaçaments còmodes. A més vam tenir la sort de que el Pastes hi havia anat feia un parell de dies, amb el que ens la vam trobar prou marcada i ens va permetre encadenar bastant.

Amb el material de la ressenya es va bé. Un ganxo pot ajudar. Viot imprescindible

L1 7a+ Fissura fàcil, tram de romos que et deixen tou i bombo final on hem de parar a agafar aire. Sortida una mica obligada. Havent escalfat, o sent més bo, tindries números d'encadenar.

L2 7a+ Per a mi el millor. Placa vertical i tècnica, de llegir-ho bé, amb una bona apretada inclosa...final més fàcil a equipar. Roca brutal.

L3 7a Bombo i placa d'aguantar. 

.

L4 7a d'aspecte tombat, que amaga seqüències mooolt finetes. 

L5 7a+ Bombo contundent, difícil a vista. Desprès fàcil

L6 6c Altre cop un bon desplom per agafar una placa de gotes d'aigua molt bona. Deunidó el 6c...

L7 7b+ Per a naltros el més lleig, curiosament....roca vermella que amb la calor que ja feia resultava bastant incòmode, i dur!!!. Per sort els baguetos posats et permeten anar fent algun, o bastants, A0`s. Si es vol anar a tibar millor més d'hora.

L8 6c+ que tranqui....diedre desplomat amb final de degotalls que et porten a la placa Fakir, on no sé veure els cantos de sortida. La cosa obliga, i la veritat és que ja n'hem tingut prou: amb les forces en baixada el valor s'esbaeix, almenys el meu.... Com que hem de rapelar igualment, mosquetó i avall. Ja hi tornarem...

el caloret....

En plena onada de calor pugem a Siurana, amb l'esperança que hi corri un mica d'aire....almenys el sol no pica gaire fort, però veient que passat el coll d'Alforja la temperatura es dispara fins als 34º, aquesta es disipa.
Mirem de buscar una mica d'airet a la dreta de tot de la Siuranella central, ja a l'ombra. Escalfem, per si no ho estavem prou, a la Gruyere 6b i al dificil diedre de la Tikis Mikis 7a, on ja veiem que avui no és dia per a escalar....fins i tot assegurant cauen gotes de suor de l'aixella...Tot i això, i sense gaires alternatives més, ens posem cintes des del diedre a la Estratosfèrica 7c, que, excepcionalment, provarem en top....i sort; la via ja és dura, però amb aquestes condicions es veu impossible. Desprès de l'arrosegada repetim La vileta 7a, amb tacte una mica més acceptable....

Grau de Masets

Baixem a Masets de baix buscant l'ombra i la fresca. Desprès d'escalfar repetint l'Alternativa 6c, em poso a vista a la Males puces 7b, i surt...Tram força tècnic, repòs, desplom amb canto i sortida de fe...guapa.
Amb el Santi volem provar el suposat 7b+ a la dreta de la Muerte, però tot i el bon aspecte ens trobem amb una via del més estrany, pel fet que vas de forma natural a la xemeneia de la dreta. Tant sols hi ha un tram que obliga per la placa...vem encadenar sense gaires angúnies; tal com la vam fer devia rondar el 7a..
Rematem la tarda fent l'Imbècil 7c, que havia estat provant temps enrera. Torno a fracassar al pas...crec que no el podré fer mai...la resta ok.

La Xina

Revisant la llibreta veig que aproximadament cada dos anys faig cap a la Xina: vist l'èxit del darrer dia hi pujaré més sovint...Desprès d'escalfar a la Madrid forever 6c, muntem la Jocs de Llit 7c, que sortirà, amb bones apretades de les regletes finals, al segon intent. 7c suau, però ja esta bé per a agafar moral. A veure els altres...

Pul.lulant per Siurana

Desprès d'una setmana fet una coca per un bon refredat, no estan el ànims per a quilòmetres de cotxe i parets llargues. M'apunto amb els pros a Siurana, sense cap idea fixa. Comencem al Pati, escalfant altre cop a  la Lame chucha baby 6b+ i a la Viagraman 7a, crec que ara de 6c+. Anem cap al final de la Siuranella est a mirar dues vies noves, però no ens criden massa l'atenció. Acabem amb el Santi a la Lua 7c que ja té gairebé a punt....un cop muntada la provo; bé fins al sostre, on veig que aquesta setmana m'ha deixat sense el poc punch que gasto...baixo, però queda com a pendent. La via és espectacular. Desprès provaré la Teoria Punset 7b+, d'aspecte menys intimidatori....paro en un tram de resistència, i al pas final. Vistes les circumstàncies encara he fet prou.

Capçanes

Torna la bona època per a les escapades matinals a Capçanes. Escalfem, com gairebé sempre a la Rústica 6c, per a provar la Delirium tremens 7a+, amb alguna dificultat per a veure per on agafes el primer sostre (la xapa no és veu...) i al romos indefinits de dalt. Desprès el JL muntarà la Sibarita 7c, que m'enduré a la primera gràcies al bon flash de l'amic. Entra el sol, és Sant Jordi i toquem el dos...

Montrebei. Tempesta nocturna. 390m. 7a/A1

Repetim Montrebei, aquest cop ja a la Paret de Catalunya i, finalment, a fer una de les clàssiques imprescindibles que s'han de fer si o si. Molta gent al prat, fins i tot tendes al mig de la pista; tal qual...

Aproximem amb la calma des de St Llorenç, tant que ens passem de llarg la pujada a la feixa i hem de baixar fins al camí del congost...per sort no hi ha ningú a la via, ni tant sols al sector, sembla. Tant sols una cordada a la Estrella Pirata.

L1. Entretingut...Havia llegit que el tram del bloc caigut estava arreglat amb un parell de pitons; la veritat és que vaig passar els moments de tensió del dia. Sortint del A1 toca assegurar-se amb un parell d'aliens a un altre bloc, amb pinta sospitosa. Damunt has de tibar de cantos igualment sospitosos per agafar el pitó amb bagueto que et porta al tram més tranquil. La resta prou equipat i amb bona roca.

L2 Surt en lliure el tram incial d'A1, gràcies a que podem xapar el primer pitó amb l'ajuda inestimable de la tramposa...bona apretada per a superar el sostret i quedar-se dret desprès. La resta molt maco. Placa i tram de fissura amb algun pas tonto.

L3 Pas molt fi de peus a l'inici del llarg, desprès fàcil. Muntem la R3 amb dos bolts més amunt de la ressenyada, fet que permet empalmar el que queda del L4 amb L5.

L5 Primer tram de 6a que et porta a la placa equipada de 6c. Més que tibar de les regletilles i peus comptats, cal mirar-s'ho bé abans de fer un pas....Sortida fàcil

L6 Vigilar de no tirar amunt, els pitons de la travessa no es veuen gaire.

L7 Llarg estrella. Sortida potent, 6c ben assegurat, de la R, per a enganxar una bavaresa interminable. La ressenya del Luichy marca 6a, el Soldevila 6b al tram central i la original V+....per a naltros 6a++ amb un tram de 6b....roca bona, pero el fil de la bavaresa té mal aspecte en alguns trams. Repetir algun friend mitjà. C4 interesant a dalt, on ja és més fàcil. No el duiem i va tocar còrrer...

L8 Fàcil fins a un pas tonto, que en tot cas es pot assegurar bé.

L9 Diedre guapo, més dificil al final. Vira i placa tombada de roca excel.lent.

L10. Ens deixem estar d'invents i travessem directes a buscar el primer pitó. No és difícil, més aviat finet de peus i mans. Sort de la roca adherent. Travessa protegible amb C3 al principi.

L11 Sortida de les que m'agraden...fàcil fins a que et quedes encaixonat a la xemeneia. Sort del pitó que dona vidilla. El Feliu va anar més per fora, sense tants problemes.

Ara tant sols quedava el pitjor: tornar cap al Prat...i sense aigua. Vam fer curt i ho vam pagar. Ja passa a les primeres calors. Aquest detall no va desmerèixer el dia. Via molt bona, va respondre a les expectatives.

Joc d'aliens i de tascons, i Camalots fins al 3, repetint 1 i 2. Si es porta el 4 és posa al L7. Unes 7 horetes.

El Pati

Comença aquesta època indefinida, climatologicament parlant, que no saps ben bé on anar...a primera hora fa fresca a l'ombra i més tard et torres al sol...La qüestió és que fem cap al Pati, a passar una mica de fresca matinal. Intentem escalfar a la dura Lame chucha baby 6b+, amb un primer pas massa intens. Aprofitant les cintes, i les indicacions, del Jordi, faig la Crosta Pànic 7a+, que sempre m' havia fet molt de respecte; masses vegades havia vista caure a companys forts al xapar la cadena...Remato també El corridón de la muerte 7a+, del que m'havia baixat un dia incapaç de tibar de les ínfimes regletes del pas clau. Estic tentat de provar altra vegada El prado del Rey 7b+, peró em decanto per la comoditat repetint la molt bona Ay Mamita 7a, aquest cop sense trencar-me res...

Montserrat. Cova de l'arcada

Sortida en diumenge d'esportiva exòtica, per a mi, clar...Amb els pros locals quedem ben d'hora i enfilem la bona passejada fins al sector. Solitud i fred tot el matí, esperant el sol que tant temiem el dia abans...
Escalem la Pas a pas 6b, amb entrada tensa, la Eh Petrel 7a, dels imprescindibles, i la no menys imprescindible Fàstic social 7a+, aquesta a vista...baixo baldat...sense marques i sense camí definit la cosa es complica. Aprofito les cintes de la Bernatlloc 7b+/c que han deixat el Pep i el Santi per a fer un intent, per a mi prou digne, tenint en compte les circumstàncies. El sector m'ha agradat molt. Roca extra-superior. Sort que ve una setmana de repòs "obligat", per què m'ha quedat l'espatlla guapa....

Espero primavera

Com que el darrer dia havia triat jo, ara li toca al Jaume. Cap a l'Esperó, on hi té alguna via per a provar.
Escalfem a la Records oblidats 6b i a la Kataplax 6c+. Sense cap idea concreta faig memòria, i recordo que la Toruk Maktó 7b+ me l'havien recomanada. La munto i surt al segon intent. Apretada mooolt intensa a l' entrada, travessa tècnica i de no caure (si baden toques terra, o almenys ho sembla...) i final molt guapo, amb pasos llargs, peus mans, regletilles...molt recomanable.
Ja tustat escalo la nova via a la dreta de tot del sector. Primer llarg fàcil i brut i desplom del segon llarg prou dur. 6c+, diuen...

siuranella sud (3)

Lamento la monotonia...
Una setmana desprès hi tornem, amb el Jaume. Repetim escalfament a la Like a cuc 6b+, cintes a la Crema 7c+, completar escalfament i un intent que em deixa dos pasos més amunt que el darrer dia...
Crec que quedarà per a l'hivern que ve...ara ja no s'hi pot anar, i la veritat és que tampoc motiva molt...tres visites sembla que són el meu límit.....
Un parell de videos, aprofitant que me'ls va passar un alemany que filmava per a flashejar al seu fill...

siuranella sud (2)

Tornem-hi, aquest cop amb el Feliu...rutina una mica ensopida, però em venia de gust intentar seriosament un altre 7c+....
Repetim de nou la Like a Cuc 6b+, tornant a apretar, però no tant...cintes a la Crema 7c+, una passada per acabar d'escalfar i un intent prou digne, amb el que planto sota el bombo de sortida...d'aqui no passo.
Rematem el dia amb la Juli 7a+ d'oferta (7a com a molt), a la dreta de tot del sector, abans del passamà. Placa curiosa de forats i ponts de roca ínfims a la meitat superior.

Montrebei. 7 venas. 325m. 7a+

Feia dies que tenia ganes d'aventurilla Montrebeiana, encara que aquesta sigui relativament "light"...continua sent Montrebei, però...Finalment hi anem amb el Toni, que poc a poc es va posant les piles.
Aproximació, ressenyes i altres detalls en multitud de pàgines amb autors menys dropos.
En tot cas peu de via prou fàcil de localitzar
L1. Placa prou maca. T'has de mirar bé la línia a seguir
L2 En lliure fa una mica bastant de pànic tibar de la "laja hueca". Costa passar sense fer-ho. Interesant la tramposa, de la que ja no em separo mai....desprès algun pas de bloc, 6c, que surten bé. Si no, A0 sense problemes. Pas clau del llarg, més obligadillo i a equipar al pas de bombo i diedre.
L3 Pas a bloc a l'inici, potser més fàcil que 6c, i desprès guarreria...
L4. Llarg estrella. Continuitat amb un pas abans del sostre. El sostre és fàcil, d'aguantar més que res. Lo pitjor ve desprès. No busqueu el tascó salvador de la sortida que ja no hi és...A la fisura entra de tot. Deseu tascó mitjà i alien blau per a desprès del sostre.

L5 guarrillo i placa final bruta, però amb passos finets
L6 Provo l' Ae, diuen 7a+, diuen, diuen , diuen...apretada al primer pas, tram més tranqui i un altre pas al penúltim bolt, del que em penjo...llàstima, perquè ja sortia...fotut a vista; al passar entre sostrets no veus on t'agafes...

L7 l' altre llarg estrella. el 6a està concentrat en un passet cap al final. La resta fàcil i disfruton...llàstima del guano a la meitat superior. Molt guapo.
L8 Diedre vertical i amb canto, megasabines i amunt per la placa. Reunió uns 10-15 cim endins, en arbres.

Bonic passeig de tornada al pàrquing, amb visita al cim del Montsec inclosa. baixant per la canal hi ha una variant fitada del Pr que va més directe al cotxe.
Camalots fins al 3, joc aliens (amb el blau) i tascons mitjans i petits. Pot ser interesant repetir C1 i C2
Via molt guapa

Siuranella sud.

Telegrafio les darreres sortides, esportiva, bàsicament...
Començaments de març, cap a la Siuranella sud, a veure si em poso Crema...
Bona escalfada a la difícil Like a cuc 6b+, per a deixar cintes a la veïna la Crema 7c+.
Completem l'escalfament a la Marmitaku 6c, on de fet s'apreta bastant menys que al 6b+...
Dos primeres passades per a treure l'entrellat del tècnics moviments de microrregletes de la Crema 7c+. Molt bona. Variada, amb entrada atlètica i tensa (jo surto amb la segona xapada...), trams d'anar fent amb una bona apretada al mig, bon repòs i final de traca i mocador...imprescindible bon tacte.

Reina Mora

Sortida en diumenge, excepcionalment, a fer esportiva i a Siurana..."ambient" garantit. Anem una bona colla, però m'acabo ajuntant amb l'Albert i el Manu. Escalfo repetint el 7a del començament del sector, aquest cop encadenant, i tibant fort a la fissura superior. Molt bo. Ja a l'altre extrem del sector surt a vista la difícil Kapilitis 7b i al flash la Capcigrany 7b. Fallo a Andròmedro 7b amb uns alejes considerables...imagina't que el propi equipador reconeixia que s'havia passat... al tanto amb aquest sector en dies festius: un tarat va llençar un pedrot enorme des del poble; suposo que no sabia que hi havia gent...tot i així era per a fer-li una visita.

Vilanova de Prades

Nova visita, buscant tranquilitat, a Vilanova de Prades. Aquest cop fem cap al sector Camping. Bona escalfada a Mossèn 6a+ i Maneta xafardera 6c, poca broma les dues...
Ja entonat els màsters em suggereixen la curta, però intensa, Dano 7b+, que surt al segon intent. Bones apretades amb un parell de desploms de bidits...Aprofitant que la tenen muntada provo la Kracovia 7c, fàcil fins al bombo on hi trobes tota la essència de la via concentrada...ni em surt, ni espero que surti...
Rematem el matí a la bonica placa de Ziperman 7a, on rebo la clatellada al darrer pas.

Esperó Primavera

En divendres, i 13, visita amb el Jaume a l'Esperó, novament en mans de visitants forànis, alguns d'ells "il.lustres", com en Marc Le Menestrel o la Nina Caprez, per cert molt simpàtics tots dos...no es pot dir el mateix de molts dels altres guiris que rondaven per allà.
Escalfem a la Lamparòs 6b, i aprofitant que té cintes posades i està lliure, seguidament em poso a la Mandràgora 7b+, pendent de fa massa temps...veig color al pas cabronet i surt bé a la segona.
Amb pràcticament totes les vies ocupades, i la feina feta, retirem

Vilanova de Meia. Makoki 180m. 7a+/Ae

A començaments de febrer anem amb el Fèlix a fruïr de l'anticicló a la Roca dels Arcs. La Makoki és una bona opció, que sembla que, curiosament, no és fa gaire, si ho hem de jutjar exclusivament per la informació que pots trobar. Per cert, bona ressenya i dades aquí.

Vam empalmar llargs tal i com suggereixen, potser per això se'ns va fer curta.

Destacar el pas obligat al primer llarg (potser trampejable amb un alien blau), i la bona tibada a l'inici del 3er llarg, en principi 6b. Vam provar el 7a+, però no va sortir...pas dur en ple desplom. 

La llàstima son els dos trams de Ae al 4rt llarg...recomanable una tramposa per a xapar el primer parabolt i alguns més de dalt.

I una foto de l'intent a Siurana el dijous anterior...

Lo Raval

A finals de gener vam visitar fugaçment aquest sector "ols school" que diuen...el fred i les dures vies ens van fer fora. Només vam escalar la Rosa encarnada V+ per a escalfar. Poca broma. Marxem al Soterrani, agulla Gaudí, on escalem Stingo 6b, intento la dura Puta Vara 7a de bloc, i intento, més dignament la Okeilusion 7b+, la millor via del dia.