Tozal del Vero. Pastelito rebelde 230m. 7b+

Segona visita a aquest feréstec racó de Guara, i altre cop amb el Santi, a repetir una altra joia de l'Edu i l'Iker. Quedem també amb l'Ester i l'Albert, que per cert es dedicarà a posar-nos una mica de pressió, el molt cabró.....al final no era tant terrible: has d'escalar, però la via es segura, per a disfrutar, vaja...Els totems només en trams puntuals i emplaçaments còmodes. A més vam tenir la sort de que el Pastes hi havia anat feia un parell de dies, amb el que ens la vam trobar prou marcada i ens va permetre encadenar bastant.

Amb el material de la ressenya es va bé. Un ganxo pot ajudar. Viot imprescindible

L1 7a+ Fissura fàcil, tram de romos que et deixen tou i bombo final on hem de parar a agafar aire. Sortida una mica obligada. Havent escalfat, o sent més bo, tindries números d'encadenar.

L2 7a+ Per a mi el millor. Placa vertical i tècnica, de llegir-ho bé, amb una bona apretada inclosa...final més fàcil a equipar. Roca brutal.

L3 7a Bombo i placa d'aguantar. 

.

L4 7a d'aspecte tombat, que amaga seqüències mooolt finetes. 

L5 7a+ Bombo contundent, difícil a vista. Desprès fàcil

L6 6c Altre cop un bon desplom per agafar una placa de gotes d'aigua molt bona. Deunidó el 6c...

L7 7b+ Per a naltros el més lleig, curiosament....roca vermella que amb la calor que ja feia resultava bastant incòmode, i dur!!!. Per sort els baguetos posats et permeten anar fent algun, o bastants, A0`s. Si es vol anar a tibar millor més d'hora.

L8 6c+ que tranqui....diedre desplomat amb final de degotalls que et porten a la placa Fakir, on no sé veure els cantos de sortida. La cosa obliga, i la veritat és que ja n'hem tingut prou: amb les forces en baixada el valor s'esbaeix, almenys el meu.... Com que hem de rapelar igualment, mosquetó i avall. Ja hi tornarem...

el caloret....

En plena onada de calor pugem a Siurana, amb l'esperança que hi corri un mica d'aire....almenys el sol no pica gaire fort, però veient que passat el coll d'Alforja la temperatura es dispara fins als 34º, aquesta es disipa.
Mirem de buscar una mica d'airet a la dreta de tot de la Siuranella central, ja a l'ombra. Escalfem, per si no ho estavem prou, a la Gruyere 6b i al dificil diedre de la Tikis Mikis 7a, on ja veiem que avui no és dia per a escalar....fins i tot assegurant cauen gotes de suor de l'aixella...Tot i això, i sense gaires alternatives més, ens posem cintes des del diedre a la Estratosfèrica 7c, que, excepcionalment, provarem en top....i sort; la via ja és dura, però amb aquestes condicions es veu impossible. Desprès de l'arrosegada repetim La vileta 7a, amb tacte una mica més acceptable....

Grau de Masets

Baixem a Masets de baix buscant l'ombra i la fresca. Desprès d'escalfar repetint l'Alternativa 6c, em poso a vista a la Males puces 7b, i surt...Tram força tècnic, repòs, desplom amb canto i sortida de fe...guapa.
Amb el Santi volem provar el suposat 7b+ a la dreta de la Muerte, però tot i el bon aspecte ens trobem amb una via del més estrany, pel fet que vas de forma natural a la xemeneia de la dreta. Tant sols hi ha un tram que obliga per la placa...vem encadenar sense gaires angúnies; tal com la vam fer devia rondar el 7a..
Rematem la tarda fent l'Imbècil 7c, que havia estat provant temps enrera. Torno a fracassar al pas...crec que no el podré fer mai...la resta ok.

La Xina

Revisant la llibreta veig que aproximadament cada dos anys faig cap a la Xina: vist l'èxit del darrer dia hi pujaré més sovint...Desprès d'escalfar a la Madrid forever 6c, muntem la Jocs de Llit 7c, que sortirà, amb bones apretades de les regletes finals, al segon intent. 7c suau, però ja esta bé per a agafar moral. A veure els altres...

Pul.lulant per Siurana

Desprès d'una setmana fet una coca per un bon refredat, no estan el ànims per a quilòmetres de cotxe i parets llargues. M'apunto amb els pros a Siurana, sense cap idea fixa. Comencem al Pati, escalfant altre cop a  la Lame chucha baby 6b+ i a la Viagraman 7a, crec que ara de 6c+. Anem cap al final de la Siuranella est a mirar dues vies noves, però no ens criden massa l'atenció. Acabem amb el Santi a la Lua 7c que ja té gairebé a punt....un cop muntada la provo; bé fins al sostre, on veig que aquesta setmana m'ha deixat sense el poc punch que gasto...baixo, però queda com a pendent. La via és espectacular. Desprès provaré la Teoria Punset 7b+, d'aspecte menys intimidatori....paro en un tram de resistència, i al pas final. Vistes les circumstàncies encara he fet prou.

Capçanes

Torna la bona època per a les escapades matinals a Capçanes. Escalfem, com gairebé sempre a la Rústica 6c, per a provar la Delirium tremens 7a+, amb alguna dificultat per a veure per on agafes el primer sostre (la xapa no és veu...) i al romos indefinits de dalt. Desprès el JL muntarà la Sibarita 7c, que m'enduré a la primera gràcies al bon flash de l'amic. Entra el sol, és Sant Jordi i toquem el dos...

Montrebei. Tempesta nocturna. 390m. 7a/A1

Repetim Montrebei, aquest cop ja a la Paret de Catalunya i, finalment, a fer una de les clàssiques imprescindibles que s'han de fer si o si. Molta gent al prat, fins i tot tendes al mig de la pista; tal qual...

Aproximem amb la calma des de St Llorenç, tant que ens passem de llarg la pujada a la feixa i hem de baixar fins al camí del congost...per sort no hi ha ningú a la via, ni tant sols al sector, sembla. Tant sols una cordada a la Estrella Pirata.

L1. Entretingut...Havia llegit que el tram del bloc caigut estava arreglat amb un parell de pitons; la veritat és que vaig passar els moments de tensió del dia. Sortint del A1 toca assegurar-se amb un parell d'aliens a un altre bloc, amb pinta sospitosa. Damunt has de tibar de cantos igualment sospitosos per agafar el pitó amb bagueto que et porta al tram més tranquil. La resta prou equipat i amb bona roca.

L2 Surt en lliure el tram incial d'A1, gràcies a que podem xapar el primer pitó amb l'ajuda inestimable de la tramposa...bona apretada per a superar el sostret i quedar-se dret desprès. La resta molt maco. Placa i tram de fissura amb algun pas tonto.

L3 Pas molt fi de peus a l'inici del llarg, desprès fàcil. Muntem la R3 amb dos bolts més amunt de la ressenyada, fet que permet empalmar el que queda del L4 amb L5.

L5 Primer tram de 6a que et porta a la placa equipada de 6c. Més que tibar de les regletilles i peus comptats, cal mirar-s'ho bé abans de fer un pas....Sortida fàcil

L6 Vigilar de no tirar amunt, els pitons de la travessa no es veuen gaire.

L7 Llarg estrella. Sortida potent, 6c ben assegurat, de la R, per a enganxar una bavaresa interminable. La ressenya del Luichy marca 6a, el Soldevila 6b al tram central i la original V+....per a naltros 6a++ amb un tram de 6b....roca bona, pero el fil de la bavaresa té mal aspecte en alguns trams. Repetir algun friend mitjà. C4 interesant a dalt, on ja és més fàcil. No el duiem i va tocar còrrer...

L8 Fàcil fins a un pas tonto, que en tot cas es pot assegurar bé.

L9 Diedre guapo, més dificil al final. Vira i placa tombada de roca excel.lent.

L10. Ens deixem estar d'invents i travessem directes a buscar el primer pitó. No és difícil, més aviat finet de peus i mans. Sort de la roca adherent. Travessa protegible amb C3 al principi.

L11 Sortida de les que m'agraden...fàcil fins a que et quedes encaixonat a la xemeneia. Sort del pitó que dona vidilla. El Feliu va anar més per fora, sense tants problemes.

Ara tant sols quedava el pitjor: tornar cap al Prat...i sense aigua. Vam fer curt i ho vam pagar. Ja passa a les primeres calors. Aquest detall no va desmerèixer el dia. Via molt bona, va respondre a les expectatives.

Joc d'aliens i de tascons, i Camalots fins al 3, repetint 1 i 2. Si es porta el 4 és posa al L7. Unes 7 horetes.

El Pati

Comença aquesta època indefinida, climatologicament parlant, que no saps ben bé on anar...a primera hora fa fresca a l'ombra i més tard et torres al sol...La qüestió és que fem cap al Pati, a passar una mica de fresca matinal. Intentem escalfar a la dura Lame chucha baby 6b+, amb un primer pas massa intens. Aprofitant les cintes, i les indicacions, del Jordi, faig la Crosta Pànic 7a+, que sempre m' havia fet molt de respecte; masses vegades havia vista caure a companys forts al xapar la cadena...Remato també El corridón de la muerte 7a+, del que m'havia baixat un dia incapaç de tibar de les ínfimes regletes del pas clau. Estic tentat de provar altra vegada El prado del Rey 7b+, peró em decanto per la comoditat repetint la molt bona Ay Mamita 7a, aquest cop sense trencar-me res...

Montserrat. Cova de l'arcada

Sortida en diumenge d'esportiva exòtica, per a mi, clar...Amb els pros locals quedem ben d'hora i enfilem la bona passejada fins al sector. Solitud i fred tot el matí, esperant el sol que tant temiem el dia abans...
Escalem la Pas a pas 6b, amb entrada tensa, la Eh Petrel 7a, dels imprescindibles, i la no menys imprescindible Fàstic social 7a+, aquesta a vista...baixo baldat...sense marques i sense camí definit la cosa es complica. Aprofito les cintes de la Bernatlloc 7b+/c que han deixat el Pep i el Santi per a fer un intent, per a mi prou digne, tenint en compte les circumstàncies. El sector m'ha agradat molt. Roca extra-superior. Sort que ve una setmana de repòs "obligat", per què m'ha quedat l'espatlla guapa....

Espero primavera

Com que el darrer dia havia triat jo, ara li toca al Jaume. Cap a l'Esperó, on hi té alguna via per a provar.
Escalfem a la Records oblidats 6b i a la Kataplax 6c+. Sense cap idea concreta faig memòria, i recordo que la Toruk Maktó 7b+ me l'havien recomanada. La munto i surt al segon intent. Apretada mooolt intensa a l' entrada, travessa tècnica i de no caure (si baden toques terra, o almenys ho sembla...) i final molt guapo, amb pasos llargs, peus mans, regletilles...molt recomanable.
Ja tustat escalo la nova via a la dreta de tot del sector. Primer llarg fàcil i brut i desplom del segon llarg prou dur. 6c+, diuen...

siuranella sud (3)

Lamento la monotonia...
Una setmana desprès hi tornem, amb el Jaume. Repetim escalfament a la Like a cuc 6b+, cintes a la Crema 7c+, completar escalfament i un intent que em deixa dos pasos més amunt que el darrer dia...
Crec que quedarà per a l'hivern que ve...ara ja no s'hi pot anar, i la veritat és que tampoc motiva molt...tres visites sembla que són el meu límit.....
Un parell de videos, aprofitant que me'ls va passar un alemany que filmava per a flashejar al seu fill...

siuranella sud (2)

Tornem-hi, aquest cop amb el Feliu...rutina una mica ensopida, però em venia de gust intentar seriosament un altre 7c+....
Repetim de nou la Like a Cuc 6b+, tornant a apretar, però no tant...cintes a la Crema 7c+, una passada per acabar d'escalfar i un intent prou digne, amb el que planto sota el bombo de sortida...d'aqui no passo.
Rematem el dia amb la Juli 7a+ d'oferta (7a com a molt), a la dreta de tot del sector, abans del passamà. Placa curiosa de forats i ponts de roca ínfims a la meitat superior.

Montrebei. 7 venas. 325m. 7a+

Feia dies que tenia ganes d'aventurilla Montrebeiana, encara que aquesta sigui relativament "light"...continua sent Montrebei, però...Finalment hi anem amb el Toni, que poc a poc es va posant les piles.
Aproximació, ressenyes i altres detalls en multitud de pàgines amb autors menys dropos.
En tot cas peu de via prou fàcil de localitzar
L1. Placa prou maca. T'has de mirar bé la línia a seguir
L2 En lliure fa una mica bastant de pànic tibar de la "laja hueca". Costa passar sense fer-ho. Interesant la tramposa, de la que ja no em separo mai....desprès algun pas de bloc, 6c, que surten bé. Si no, A0 sense problemes. Pas clau del llarg, més obligadillo i a equipar al pas de bombo i diedre.
L3 Pas a bloc a l'inici, potser més fàcil que 6c, i desprès guarreria...
L4. Llarg estrella. Continuitat amb un pas abans del sostre. El sostre és fàcil, d'aguantar més que res. Lo pitjor ve desprès. No busqueu el tascó salvador de la sortida que ja no hi és...A la fisura entra de tot. Deseu tascó mitjà i alien blau per a desprès del sostre.

L5 guarrillo i placa final bruta, però amb passos finets
L6 Provo l' Ae, diuen 7a+, diuen, diuen , diuen...apretada al primer pas, tram més tranqui i un altre pas al penúltim bolt, del que em penjo...llàstima, perquè ja sortia...fotut a vista; al passar entre sostrets no veus on t'agafes...

L7 l' altre llarg estrella. el 6a està concentrat en un passet cap al final. La resta fàcil i disfruton...llàstima del guano a la meitat superior. Molt guapo.
L8 Diedre vertical i amb canto, megasabines i amunt per la placa. Reunió uns 10-15 cim endins, en arbres.

Bonic passeig de tornada al pàrquing, amb visita al cim del Montsec inclosa. baixant per la canal hi ha una variant fitada del Pr que va més directe al cotxe.
Camalots fins al 3, joc aliens (amb el blau) i tascons mitjans i petits. Pot ser interesant repetir C1 i C2
Via molt guapa

Siuranella sud.

Telegrafio les darreres sortides, esportiva, bàsicament...
Començaments de març, cap a la Siuranella sud, a veure si em poso Crema...
Bona escalfada a la difícil Like a cuc 6b+, per a deixar cintes a la veïna la Crema 7c+.
Completem l'escalfament a la Marmitaku 6c, on de fet s'apreta bastant menys que al 6b+...
Dos primeres passades per a treure l'entrellat del tècnics moviments de microrregletes de la Crema 7c+. Molt bona. Variada, amb entrada atlètica i tensa (jo surto amb la segona xapada...), trams d'anar fent amb una bona apretada al mig, bon repòs i final de traca i mocador...imprescindible bon tacte.

Reina Mora

Sortida en diumenge, excepcionalment, a fer esportiva i a Siurana..."ambient" garantit. Anem una bona colla, però m'acabo ajuntant amb l'Albert i el Manu. Escalfo repetint el 7a del començament del sector, aquest cop encadenant, i tibant fort a la fissura superior. Molt bo. Ja a l'altre extrem del sector surt a vista la difícil Kapilitis 7b i al flash la Capcigrany 7b. Fallo a Andròmedro 7b amb uns alejes considerables...imagina't que el propi equipador reconeixia que s'havia passat... al tanto amb aquest sector en dies festius: un tarat va llençar un pedrot enorme des del poble; suposo que no sabia que hi havia gent...tot i així era per a fer-li una visita.

Vilanova de Prades

Nova visita, buscant tranquilitat, a Vilanova de Prades. Aquest cop fem cap al sector Camping. Bona escalfada a Mossèn 6a+ i Maneta xafardera 6c, poca broma les dues...
Ja entonat els màsters em suggereixen la curta, però intensa, Dano 7b+, que surt al segon intent. Bones apretades amb un parell de desploms de bidits...Aprofitant que la tenen muntada provo la Kracovia 7c, fàcil fins al bombo on hi trobes tota la essència de la via concentrada...ni em surt, ni espero que surti...
Rematem el matí a la bonica placa de Ziperman 7a, on rebo la clatellada al darrer pas.

Esperó Primavera

En divendres, i 13, visita amb el Jaume a l'Esperó, novament en mans de visitants forànis, alguns d'ells "il.lustres", com en Marc Le Menestrel o la Nina Caprez, per cert molt simpàtics tots dos...no es pot dir el mateix de molts dels altres guiris que rondaven per allà.
Escalfem a la Lamparòs 6b, i aprofitant que té cintes posades i està lliure, seguidament em poso a la Mandràgora 7b+, pendent de fa massa temps...veig color al pas cabronet i surt bé a la segona.
Amb pràcticament totes les vies ocupades, i la feina feta, retirem

Vilanova de Meia. Makoki 180m. 7a+/Ae

A començaments de febrer anem amb el Fèlix a fruïr de l'anticicló a la Roca dels Arcs. La Makoki és una bona opció, que sembla que, curiosament, no és fa gaire, si ho hem de jutjar exclusivament per la informació que pots trobar. Per cert, bona ressenya i dades aquí.

Vam empalmar llargs tal i com suggereixen, potser per això se'ns va fer curta.

Destacar el pas obligat al primer llarg (potser trampejable amb un alien blau), i la bona tibada a l'inici del 3er llarg, en principi 6b. Vam provar el 7a+, però no va sortir...pas dur en ple desplom. 

La llàstima son els dos trams de Ae al 4rt llarg...recomanable una tramposa per a xapar el primer parabolt i alguns més de dalt.

I una foto de l'intent a Siurana el dijous anterior...

Lo Raval

A finals de gener vam visitar fugaçment aquest sector "ols school" que diuen...el fred i les dures vies ens van fer fora. Només vam escalar la Rosa encarnada V+ per a escalfar. Poca broma. Marxem al Soterrani, agulla Gaudí, on escalem Stingo 6b, intento la dura Puta Vara 7a de bloc, i intento, més dignament la Okeilusion 7b+, la millor via del dia.

Serra de Sant Joan. Xics antirrobo 220m. 7a

Tornem a Sant Joan, aquest cop amb el Toni, a fer la que, a jutjar per la informació que es troba, deu ser la més repetida de la serra...Agradable jornada al solet hivernal amb bona companyia i màxima tranquil.litat. Com que la via ja està prou piada, quatre comentaris:
-Aproximació igual que la Rucs.
-El segon llarg marca 7a en lliure...algú ha triomfat? sembla més aviat 7a/Ae....
-Al tercer molta xapa, menys al pas més dificil, on convé alien taronja
-Cinquè i sisè molt guapos. Incomprensiblement es convenient arrossegar el C3 per a un pas tonto a final del L6...tampoc hagués vingut d'una xapa.
-Roca excel.lent en general.
-Alien vermell, taronja i C3. Com ja he comentat amb dos o tres xapes més ni caldrien...
Tornada cap a l'oest per la obaga, amb força neu, fins al ràpel de 25m. a la feixa, passamà localitzable amb fites cap a la dreta i llom prou net fins a la pista.
La via ens va agradar força.

Penyagolosa. Via Catalana. Volem decidir 140m. 7b

Darrera d'aquest reivindicatiu nom, que va molt més enllà del que és evident, i que subscric plenament, trobarem, com ja anuncïa la ressenya, una "petita via superba". La llàstima és que no tingui almenys un parell de llargs més, i que la vam escalar amb un fred intens que ens va obligar a abandonar per dalt (alguns per baix directament...), com diuen els bons. Per sort això últim ho podrem mirar de sol.lucionar en futures ocasions....esperem.

L1 Com ja ens va advertir l' Albert, ull abans del pitó...s' assegura bé, però amb peces petites. Intens fins al pont de roca i desprès més tranqui. Vaig arribar a la R absolutament gelat, i amb els peus completament adormits i insensible...el Fèlix va escalar el llarg integrament amb guants, i el José Luis va veure la llum, o més aviat el núvol i va abandonar-nos a la nostra sort.....

L2 Bona navegada en placa brutal, però amb algun tram amb tacte dubtós. Excepte tram final, pràcticament equipat, però obligadillo.

L3 +L4. S' empalmen sense problemes. Suposo que si vas encadenant millor muntar reunió: no era el nostre cas. Placa tècnica, amb tram clau de laterals romillos.

L5 Apretada que em semblar inhumana (i marca 6b/c..) i tram superior fàcil i apoteòsic. Placa vertical amb bústies i fissura franca al mig per a assegurar-se al gust. Que més es pot demanar?

 Tot i ser d'hora toquem retirada. Anem tocats del fred del primer llarg, i tampoc és qüestió de deixar al company tot el dia al cotxe...tornem a Casa Ramon a recollir el merescut premi...

Joc de totems i aliens blau, verd i groc. Potser fins i tot repetint algun.Un bon joc de tascons imprescindible.
El C3 no el vam fer servir (útil per a R4, es veu) i el C2 un cop, no imprescindible.

solarium 2

La segona visita va ser menys profitosa. Desprès d'escalfar a la poc recomanable Canto de Sirena 6b+, repetim la Arquímedes 6c, des d'on posem cintes a la Siracusa 7b. Entrada contundent, tram fàcil i placa final que no aconseguim resoldre.Creiem que s' ha trencat alguna regleta; o senzillament  som més dolents del que ens pensavem, o no teniem el dia....en tot cas les males sensacions es repeteixen provant de nou, i de nou sense èxit, la E-Bow 7a+ (desprès ens confirmen les meves sospites incials: proposada de 7b, la van decotar ràpid...). Definitivament no és un sector per a agafar moral. Hi tornarem, per aixó....

Solarium

Les dues darreres visites a Siurana vam fer cap, esperonats per les recomanacions dels bons, a aquest sector on no havia escalat mai. Bona "troballa": poc concorregut i bones vies. Els contres és que compta amb relativament poques vies, i encara menys amb les de les que podem fer, i que damunt aquestes són dures, per el grau, vull dir....tot i així hi tornarem.
A la primera visita escalfem a l'Arquímedes 6c boníssim i disfruton, i a la Hipocondríaca 7a (abans 7a+), amb entrada potent. D' aquesta posem cintes a la veïna Massimo Tartaglia 7c (amb pluma, diuen...). Placa regletosa típica a la primera meitat (bé) i sistema de diedres i esperó a dalt, bastant críptic i rarot (no tant bé). Diuen que és la típica via que el primer cop no entens res, peró que desprès veus la llum...ja ho veurem. Rematem el primer dia deixant-nos les forces a la E-Bow 7a+ (presuntament), sense gaire èxit.

Roc de Collars. Komando Cerdanya 170m 7b+/Ae

Amb aquesta ja són 6 les vies que porto a Collars, i realment encara no n'he trobat cap que es no es pugui qualificar d'excepcional. Continuitat a dojo en plaques de roca excel.lent, ben assegurada amb parabolts, però tot i això, amb algun pas força obligat. Bona manera de començar l'any.
No cal que us molesteu a buscar la ressenya original, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència: tant sols servirà per a veure el traçat. Millor anar amb la guia de l'alt Urgell, on els graus semblen més reals.

L1 6b Diedre de la Josep Pla, amb entrada una mica tensa. Admet peces, però amb una roca que t'ho fa mirar dues vegades. A partir de l' arbre molt millor. Travessa final amb bolts i amb una enorme llastra dubtosa que no estaria de més fer baixar; sempre que tinguis la precaució de no deixar els trastos de peu de via a la vertical. C1, C2, semàfor alien i taronja. Tasconets. Enllestit aquest llarg ho pots aviar cap avall.

L2 7a Arrencada amb roca sanejada per a entrar desprès en les increïbles plaques característiques de Collars. Molt bo. Alguna bona apretadeta a la part inferior.

L3 7a Guapissim. bastant sostingut, amb un parell d'apretades. Pot anar bé un alien verd a mitja tirada.

L4 7b+/Ae Apoteòsic. Anar fent amb bones apretades, ara més sovintejades i difícils, obviament...Final desplomat d' aguantar, fins al tram Ae (tres o quatre xapes). Reunió incòmode de nassos, i més per a tres....Dos metres més amunt ja estaries en placa amb una mica de repiseta, almenys...

L5 6c+. Molt bo, també. Inclou un pas moooolt difícil i obligat a rabiar. La ressenya original marca 6a+....sense comentaris. Fins i tot podria ser 7a, creiem...

Per a sorpresa meva m'emporto l' encadenament, cosa que em fa pensar que el L4 poder és més 7b, o que em vaig estalviar algun pas al final, no ho sé...en tot cas detalls sense importància, tenint en compte com vam disfrutar en aquest vion. Important força cintes (unes 18-19). Mola guíndola per a R4. Pedala per al Ae i ganxo porsiaca...
Baixada per la primera canal que es troba a l' esquerra, amb fita gran. 2 ràppels equipats en arbres 60+40m.

Sant Silvestre 2014

Enguany va tocar al Penitent, on vam fer cap un grup ben hetereogeni. Com sempre, riures garantits, i fins i tot vam escalar una mica. Repetim algun 6c i 7a i provem la nova via, suposat 7é elevat, al tram del sector que han netejat recentment. Crec que és diu L'òs com balla i que el grau rondarà el 7a. Curt i regletós, però prou maco. La pista està cada dia pitjor, i no és lo únic..

Ager. La delgada linia de la vida 250m. 6c/Ae

On millor per anar a gaudir d'un bon mar de boira anticiclònic mentre et torres al sol amb màniga curta?
Inicialment voliem provar la Marta Barrachina, però al Torres trobem una ressenya d'una nova via del Papila que, sobre el paper, pinta prou bé....sobre el paper: La via no és que sigui gran cosa. A destacar el tercer llarg i especialment el darrer, potser 6b+, com sol ser habitual al sector. Aquests destaquen per bons....De la resta a destacar el quart, per delicat. Bona roca però blocs grans, algun de molt gran, sueltos. Derribos Garrido ho va deixar prou net, però cal parar compte amb l' enorme llastra de mig llarg. Darrera via llarga de l'any.
La via es troba a la zona amb més desnivell, a la dreta de l'Alba Artigas, Fanal nocturn, etc...Inici a les grades de la dreta, per un sòcol tombat. Semàfor alien, camalots fins al 2 i algun tasconet.

Masriudoms, millorant

A finals de desembre, i fugint de la peluda que tapa Tivissa, tornem a Masriudoms. Es ben cert que a mesura que hi vas escalant li vas agafant una mica el gesto...o no. De moment em torno a penjar escalfant a la ATP 6c. Desprès muntarem la Puta crisis regletera 7b+, que acabarà sortint, amb bones apretades, al segon intent del dia. Aprofitant que el JL ha muntat la via de la dreta d'aquesta 7b+/c, li faig una passada. Guapa i factible; queda pendent. Rematem el mati cansant-nos al 6c veï de la ATP.

Raco de Missa

Fugint de la boira que tapa fins i tot Siurana, pugem amb el Jaume fins al Montsant, visita pendent de fa massa temps: semblava massa lluny per a les, normalment, fugaces sortides d'esportiva intersetmanals. La veritat es que no n' hi ha per tant, i si tens menys temps, doncs fas menys vies.....
Vam escalfar en uns bons 6b i un 6b+, amb sortida comú, per a seguir amb la molt bona Rata arraconada 7a. Feta aquesta el sol ja toca de plè a la paret de la dreta i em poso a vista a la increïble Catalonia is not Patagonia 7b de gairebé 40m. Va sortint tot, peró l' erro a la darrera cinta, i sense ja pila poca cosa pots fer...Continuitat a dojo, amb un parell de seccionetes de mirar-s'ho, i amb alguna cinta massa lluny. Deixo el 7b pendent per a un altre dia i remato la jornada a Purolític 7a igualment molt bo, potser una mica més fàcil que l' anterior. 5 bones vies de 30m., com a minim; prou bé.

Masriudoms

Primera visita,...si primera, a Masriudoms. Mira que ho tinc aprop, però sempre m'ha fet mandra, sabent el pa que hi donen. Avui finalment faig el cop de cap. Només enfilar ATP 6c, peto un canto, em rellisca la mà d'un canto gran però moll i avall...sort que ja havia xapat la primera. Acabo la via, penjant-me a dalt de la inflada que porto...de moment tot va malament, que diria aquell. El Jordi i el Martí, més rodats aquí, i a tot arreu, vaja, es fumen un 7b+ amb un desplom més que important. Servidor es decanta ràpidament per els 7b+'s de l' esquerra del sector, més plaqueros, encara que algo enrera també tiren...munto el 7b+ del mig i desprès li faig un toc prou digne, amb una caiguda pel mig. No ha estat malament del tot. Potser hi tornarem un altre dia....ara, crec que als desploms de la part dreta poc m' hi veuran....