Aprofitant l'estada a Can Endaldic, diumenge al matí ens acostem al Coll Roig a fer baixar una mica -tampoc gaire- els copiosos àpats dels dies anteriors.
Amb el Toni fem la Patxaran Litrako, mentre la Iris, el Jaume i l'Edu escalen la veïna Dersu Uzala.
Degut a la gran quantitat de vies equipades tenim alguna dificultat per a trobar el nostre camí. Potser rellegint algun del extensos posts del Blocempotrat t'orientes més.
Entorn preciós i roca increïble; generosa en formes, forats, fissures, adherència....perfecte per a poder pràcticar l'autoprotecció en graus amables: és una llàstima....
Si bé aquest tema ja s'ha discutit molt -i segurament tothom té la seva part de raó-, el que segur que no té discussió és l'exagerada domesticació de l'entorn: marques de pintura gegants, tarteres assegurades amb sika i corrugats clavats a terra (ull!!!), cantos sikats en pedres inclinades (d'adherència excepcional) per a facilitar el pas, graons en destrepades senzilles....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada