Capçanes altra vegada...

Nova visita a Capçanes, encara buscant l' ombreta matinal...que dura menys, amb el canvi d' hora. Hi fem cap amb el Jaume, i aviat arriben tots els altres del seu gremi. En total 4 cordades, res comparat amb el que podriem trobar a l' Aparador de Siurana...
Ens posem a escalfar a La Nansa 6c+, que t' ho permet. Bona via. Mig entonat provo sort a la Capçanes decideix 7b d' anar fent, amb passet al sostre i, sobretot, a la part superior, on trobem aquell polsim antipàtic. Desprès de múltiples pujades en fals i posteriors baixades al repós, aconsegueixo passar el bombo final i aguanto fins a la R, amb algun moment tens...Desprès d' un bon repós, mentres el Jaume prova la Hecatombe, intento la Sortu 7b, peró no estic disposat a fer l' apretada de la segona xapa amb preses romes amb polsim i tant aprop del terra...baixo, tiro 2 metres a l' esquerra i m' enfilo a la Mosca negra 7b. Molt semblant a Capçanes decideix, amb bombo més fàcil i més tensió per arribar a la r comú...al final també acaba sortint; ara, amb una bona suada ja al sol. Marxo amb dos 7b's a vista al sac, grau Capçanes, però potser ja no tant.

Siurana. Actualització Grau de Masets esquerra

Bona actualització de Grau de Masets esquerra, en tots els sentits. Dijous passat hi baixem amb l' Angel, desprès de gairebé 5 anys de no visitar el sector. Noves vies, bones, i alguna retallada de grau, com ja va sent habitual....
Escalfo a la Alma 6b, molt maco, amb algun pas llarg. Seguim amb la nova Rubia Basca Explosiva 7a, molt guapo, primer fàcil, amb algun pas tens, i desprès bones remades per placa desplomada. Ja ben escalfat provo a vista la placa regletosa de la Linus 7b, abans de 7b+. Caic al no moure bé els peus al pas clau, bé de fet al pas que dona el grau a la via...Surt al segon intent, no sense una bona apretada...Per a rematar el dia faig a vista la també nova Transformació 7a "dels nous"....no se si ja anava molt cansat, però ho vaig haver de donar tot per a encadenar....al meu favor diré que la via encara està bastant bruta de polseta. La via és bona, però. El que ja està més net és el peu de via, per una banda de vegetació i pedrots, gràcies a la tasca del Quico, i per altra banda de merdes vàries; si els que tenim una mica de consciència recollim la brossa que anem trobant, potser arribarem a compensar l' actuació dels porcs que roden per tot arreu.

Sant Gervàs. Omerta 140m. 7b+

Omertà, la llei del silenci....no pot ser més apropiat el nom; piulada amb un bon delay, doncs la via encara era al forn. La qüestió és que em deixo enredar per anar a Sant Gervàs; aquí no regalen res, encara que ho prometin, i el meu estat de forma fisico-mental del moment no acompanyava molt, però les ganes em van poder...el resultat va ser una bona arrosegada, tot i així disfrutant; de la companyia, del passeig, del paisatge, del solet (fins que va marxar). Per a més inri la variant "fàcil" del L3 no estava encara oberta i em va tocar provar per el 7b+....provar de passar, fins que es van allunyar massa les xapes i vaig tornar a la comoditat de la punta freda de la corda...
La via és molt bona; bona roca, excepte un tram del segon llarg, i variada però sostinguda. Indubtablement hi tornarem, aixó si, amb una mica més d' ànims.
Aproximació agraïda des de Adons, amb bon camí cap a l' escletxa. Ressenya i demès obviament ici.

Roca Narieda. La Banda del Tako 180m. 6b+/A1

Fugint del sol que excepcionalment encara apreta, anem amb el Fèlix, a veure si es reincorpora, a buscar l' ombra de Narieda. Desprès de valorar varies opcions, acabem a la gran clàssica del sector.
A l'aparcament coincidim amb una altra cordada, amb qui acabarem compartint l' escalada. A la que sabem d' on venen, pregunto ràpidament si són de la tribu del Caracoles; efectivament, i companys de cordada del gran Chavi caracol, repetidor incansable i millor piulador.....
Tornant a la via; bones fissures, claus guarrillos, i sisens prou apretats....tots els llarg son prou bons, peró destaquen L3, per a mi clarament el més difícil, i els L6 i L7, el del 6a+" raro", per estètics. El 6c del final del L6, per cert, ni olorar-lo. No vaig arribar a veure per on anava la cosa.
Baixada ràpida per la via R7 a R5, R5 a R2, i R2 al terra. Aliens del blau al taronja, C1 a C4 (va bé al darrer llarg) i tascons petits. Preveure mosquetons petits o bagues per als pitons cutrillos.

L1. Tensió a xapa el primer seguro

L3. Al loro amb el 6a+!!!

Ae al L5

Magnific L6

L' orella final, abans del tram "raro"

...i aquí els companys en plena arrosegada final

Capçanes

Feia temps que sentia parlar de Capçanes, peró la meva ignorància, o més aviat l'escassa informació de que dispossava, em feia creure que només hi havia un mur desplomat ple de degotalls, fora del meu grau....

La realitat, segons vaig veure ahir, és tota una altra: un munt de vies en placa vertical, amb algun bombo, amb graus del 7a al 7b, gairebé totes d'uns 35m.!!!! El paradís, almenys per a mi, o l' infern per segons qui.
A més el grau està de rebaixes, almenys en les vies que vaig provar; també pot ser el tipus d' escalada, més d' anar fent, sense passos amb truc ni blocs molt difícils. En tot cas les quatre vies que vaig provar em van semblar boníssimes. Cal dir que hi ha algun tram amb roca amb poca adherència, amb aquella polseta negre tant emprenyadora. Les regletes, per contra, mosseguen. El tram del mig de segons quines vies compta amb una roca pàl.lida, plena de gotes d' aigua, que recorda a Montañesa.
Vam escalfar a Rústica 6c amb bons cantos en fissura i llarga...perfecte per a començar
I encentem la jornada d' encadenaments a vista (peró marcadetes i amb grau regalillo, que quedi clar...)
Hecatombe 7a, bona; Nova a la dreta de Rústica 7a+, amb pas, evident a l' entrada i apretada final, i per acabar Marca de la casa 7a+, potser la millor de les quatre que vaig fer. Al tanto a la entrada a R.
Marxem cap a les dues, que és quan entra el sol a la paret; fins aleshores temperatura perfecte.
Per a rematar les virtuts del lloc, cal dir que el paisatge que trobes per la pista d' accés és preciós, sobretot en aquesta època

Mariano en un 7b pendent

precioses les parades amb ceps que comencen a envermellir

Oliana. Je' Letruvé 315m. 7c

Per fi un dilluns amb aquella "tensió" a l' esquena, als dits, a les cames....i paral.lelament aquella "distensió" mental que tant necessitem; senyals inequívocs de bones apretades el dia anterior.
Amb el Santi deixem els plans que teniem més a l' oest, fent cas a la meteo, i ens plantem a Oliana, a provar aquesta via, que tant bones critiques sembla que ha generat. No es que estigui molt en forma, però sembla que podrem pujar amb certa dignitat. El que no va ser tant digne va ser anar a peu de via...quin fart de voltar amunt i avall, pensant un i altre que haviem errat el camí....aixó passa quan et confies i ni mires com arribar a peu de paret. Fet el bon escalfament, ens hi posem, amb el sol ja apretant una miqueta. Sort dels núvols que aniran passant, i de que la temperatura no és molt alta, perque el Laurent apreta fort, encara...
L1 Perfecte per a escalfar. Rampa i tieso amb canto.

 L2. Bona apretada inicial, molt guapo fins al tram de 7c, Ae per a nosaltres. Ae dels que et fan tibar, per aixó. Final amb canto més agraït.

 L3. Pas raro a agafar bé la fissura diagonal. Anar fent amb passos llargs fins al final desplomat amb canto. Mirant avall des de la R entens com és que estàs tant cansat....Molt guapo.

L4. Pas llarg i després fàcil
L5. El tram de 7a molt guapo, encara que la calor, que ara apreta una mica, dona un tacte sabonós. Al tram de 7b suma'l-hi cantos més petits i bruts....per a naltros impossible.

 L6 Ull a pillar la segona xapa...poc evident i una mica trencadot. Pas tonto també a dalt, amb roca cutre. Alien vermell al tram de V+, que per a ser quinto...

L7 Molt bona la llastra i la placa de dalt de tot, tot i que al Santi ni va fer el pes. Algun alien.

L8 Cop de gas amb bona roca i diedre a equipar molt guapo. Aquí si, C1 i C2, i aliens petits. Anirien bé tascons petits i inclús alien negre.

L9 Pas expo per a pujar a la placa des de la vira. Sort de la bona roca. Aliens

6 horetes i cap avall, a fer cua per la baixada de la ferrada.....

Bona via, amb un ambient excepcional. Una mica més forts i pots lluitar per encadenar (excepte el 7c, claru)...a veure si torna aquella ànsia d' apretar. De moment ja vaig tenir alguna rampeta als dits; bona senyal, feia dies que no em passava.

Tripetint al Penitent

És el que passa quan quedes amb gent de Montblanc...ho tenen tant aprop que per una estona al matí és la millor opció, inclús des de casa.
Escalfo ràpid a Capità Enciam 6a maco, amb paset només entrar. Com que el David i el Cristian es barallen amb la Vulva de neu 6c+, li foto ràpid, abans de que la desmuntin. Desplom guapo a l' entrar, peró diria que el tema és aguantar les fissures intermitents de dalt...Ja escalfat provo a vista la Bèstia Parda 7a, molt difícil a vista, tenint en compte que la via té 15m. i els 5 de dalt son amb més canto...laterals i regletes infimes. Ho lluito, ho pateixo (ull als tercer xapatge) i surt..remato el mató provant la veïna El dia de la Bèstia 7a+, on he deixat les cintes. Prou bé, peró el pas dur em tomba; millor posar-hi un allargo i fer el pas no tant tens...la deixo per un altre dia, i no em fa res, perque la via és molt i molt guapa.

Repetint al Penitent

Doncs aixó....aprofito una estona lliure dijous al matí i m' escapo amb els locals a fer tres vietes al Penitent.
Repeteixo Rampa final 6c (guapo), la Núria 6c (no tant guapo, peró apretadot) i l' Anna 6c (variat; placa, fissura rarota...). No es gaire, peró s' agraeix una mica de roca entre setmana.

Repetint al Penitent

Diumenge canvi de plans, per variar. Al final fem cap al migdia al Penitent, a rodar una mica amb tranquilitat,  relativa, doncs trobem bastanta gent, per ser el Penitent, de fora de la zona; suposem que degut a la compe de bloc que van dissabte a Montblanc.
Passem el primer sector d' ombra, ple de gent, i anem a escalfar al darrera de l' agulla característica, on ja tenim ombra. Tastem la Espelunca 6b+ prou guapo, bona roca tot i l' aspecte. Sembla que les altres del forat tampoc estan malament. Ja amb ombra a la paret repeteixo la bonica Marinada onírica 6b de 30m. de fissura que aquest cop faig amb els trastos. Aliens, tascons mitjans i sobretot camalots 1, 2, 3 i 4!!! Està bé repetir el 3 i 4, si pots. Si no toca xapar algo, o jugar-se el repison...al gust.
Aprofito per a tatxar la cabroneta, pel pas superior, Pink Martini 7a. Dos pegues, al primer em falta decisió..Rematem la tarda repetint, i encadenant de nou, la Salamandra 7a+, molt bo.

Peladet. Pájaros de barro 170m. 6c+

Com sempre que pugem al Peladet anem amb la idea de fer un parell de vies...i com sempre n' acabem fent una. Aquesta vegada anavem tres, peró, i la calor al tocar el sol a la paret desaconsellava realment l' escalada.
La via ens va agradar força, amb alguna excepció. Llàstima que es fa curta, sobretot per que els llargs són, en general, aixó: llargs. I llàstima no poder amortitzar més l' aproximació, perque deu n'hi do lo amunt quye es troba la via.
Fet el reparto començo jo. Jl farà els dos centrals i el Santi el darrer...el món a l' inrevés.
L1 6b+Placa guapa, amanida amb peces aquí i allà. Des del bolt ja veus el sistema de fissures guapíssimes que t' esperen. Paciència i anar fent, que cal equipar-s'ho tot. D' aquells llargs que et deixen a gust. Tots els aliens i tascons petits i mitjans.
L2 6a+ Paset al sortir de r i la resta fàcil i agradable. Algun alien
L3 6c Molt guapo. Desplom fàcil, el tema ve més amunt.Aliens. Al tanto amb la placa tombada que en travessa et porta al primer desplom; de segon em peta una laja bastant gran sense ni adornar-me'n. De primer tenies un pèndul des de la reunió guapo.

L4 6c+. Guapo. Placa de peus cabronets i resistència, amb algun pas més punyetero. No se si anava fluix però el vaig trobar apretadet. Pràcticament equipat. Vam posar l' únic camalot de la via al darrer pas, peró és prescindible, crec.

Ràpels muntats a les reunions de la via, amb números de que s' enganxin les cordes en alguna sabina.
Arribats abaix, amb el Santi provem una vieta d' esportiva que encara és a l' ombra....i constato que estic fluixot. O aixó o no tinc ni p. idea d' escalar en degotalls (que també).
Duiem joc d' aliens del verd al taronja, repetint semàfor. Tascons mitjans i petits. En algun pitó no entren segons quins mosquetons.

Narieda nord. Pànic Timpànic 250m. 7b

Dissabte vem escalar amb el Santi aquesta recomanable via, ja convertida en una clàssica per a l' estiu, a jutjar per les piulades que trobes. Poc més a afegir a la informació que corre; tots els llargs tenen la seva gràcia, peró cal mencionar especialment el diedre exigent del L2, la placa boníssima del L3, on vam fallar el dinàmic, i l' espectacular i atlètic diedre de sortida....Cal dir també que trobarem trams una mica bruts i amb alguna presa sospitosa, tot i la feinada de neteja que s' hi intueix. Sort del bon equipament. Duiem aliens i C1 i C2, peró crec que només vam posar aliens vermells, groc, gris i verd. Bones sensacions.

Can Simiro

Desprès de tancar la paradeta per vacances, tornem a enfilar-nos a alguna pedra. Dijous, desprès de veure com a migdia millora el temps, pugem a Arbolí, on gaudim del sol espantat de la tarda...al mes d' agost!! fins i tot ens acabem posant alguna peça de roba. Repassem grans clàssics: Esperó 6b+, Tot pujant al cim 6c+ i la bonica No m'enganyis mes 7a. Una cerveseta de retrobada al nou refugi d' Arbolí i cap avall

Cal Orro

Just abans de les vacances, més aviat del viatge, d' estiu, vem fer un parell de visites a aquest bon sector de Siurana on no havia anat mai. Molt bona opció per a tardes d' estiu, doncs és a l' ombra i a la franja superior, on sempre correrà una mica més d' aire. Crec recordar que a la primera visita vem escalar aquestes vies:
Se sienten coño 6b, no apte per a escalfar...bona tibada, un pèl expo, al primer moviment. No ens va acabar de fer el pes.
La fisura del Silvio 6b+ molt guapo, ideal per a provar amb els trastes.
Vem provar també un parell de vies noves, entre 6b+/6c; cap joia, peró amb tramets xulos. Acabo la tarda a la bonica Transgenicstop 7a pilosillo
A la setmana següent hi tornem, a rematar feina:
escalfem a Er quinqui 6b+, amb una entrada a l' estil de Can melafots. Seguim amb la veïna Ni el Lute...6c+, amb un parell de passos de placa fins. El JL te el detall de posar cintes a la Invasió de les Bajoquetes 7a+ molt guapo que encadeno amb un bon flash. Pila, passos llargs i sortida del bombo final de decisió. Ens desplacem al extrem oest del sector, on encadenem Sac d' excuses 7a, fàcil fins al pas de bloc final..., i la Calé, presuntament 6b+...en algun lloc he vist que li donaven fins a 7a!!! s' esta posant complicada la graduació local....
Queden pendents per a properes visites els desploms de fantasia amb 7etens del "puño" (segons la nova escala de dificultat inventada a Siurana) i alguns altres de nous al costat de la Invasió de les bajoquetes.
A la guia nova apareixen moltes més vies que a l' antiga.

Cavallers. Blues 230m.6a+ + Arnau 260m. V+

Sortideta amb bons amics a disfrutar sense estresssss.....Dissabte escalem la Blues, gran clàssica de Comalestorres de la que poca cosa més cal dir: fissures bonísimes on podrem equipar al gust sempre que volguem. Per fer l' ascensió diferent, doncs ja la tenia feta, aquest cop la faig de primer, acompanyat d' un vent fort i constant, poca broma, que ens trasllada a la Patagonia....posar una cinta i no poder xapar perque marxa cap amunt encara no m' havia passat mai. Al acabar la via el vent amaïna, i el Toni i jo encara ens animem a pujar fins l' Arnau, que sempre m' ha fet gràcia fer. Escalada senzilla, però completament desequipada (excepte reunions i una xapa al tercer llarg), agradable i amb bones vistes a la baixada.
L' endemà el mal temps ens foragita cap al sud, a escales. Amb el Toni fem l' Esperó dels Elfos tranquil.lament i rematem el dia amb el Jordi i el Jaume al sector d' esportiva...un bon dinar i cap a casa.

Evidentment la Blues

No es que estiguem forts...és el vendaval

 El camelback és meu. La birra del Toni; clàssic a tope

Siurana. Can Sumera

Fa un parell de setmanes, porto les entrades retrasades, vaig fer cap a Can Sumera, esperonat per les indicacions del Cristian i cia...ens va prometre un bon sector, i és cert, en part; Les vies de la part oest del sector bé, la resta són en un mur vermell amb aspecte sabonòs...per ser just caldrà provar-les.
Escalfem a D' esquitllevis 6b amb forats i trams de placa fina amb líquen...mala combinació; com tot sigui així...Rapidament em poso a vista a la Simplemente despiste 7a, aquest si, molt guapo, i dificilillo...
Provo també a vista, i sense haver posat les cintes des de la Simplemente, la Tropical destroy, 7a+ encara més maco, peró cabró possant cintes, doncs el pas et queda obligat. Al segon toc no fallo...Per a rematar la tarda escalo al fina Quarentons coresteròlics 6c+.

retrobada al Penitent

Ahir ens escapem amb el Toni, desprès de 4 anys sense escalar plegats, al Penitent, a veure si aquest home roda una mica i torna a ser el que era, que no era poc. Fem una visita general a tot el sector, fent una vieta aquí, una allà:
Cal xerpa de Barberà 6a, amb entrada apretadeta sobre roca una mica dubtosa, però sòlida.
Marinada onírica 6b de 30m. de fissura, molt guapo.
Mig escalfat em poso a la Joaneta 7b, a veure si la remato. Possant les cintes vaig fent, peró apreto massa i arribo al pas de la cadena fos...repòs massa curt, mentre el Toni escala la bonica Portallunes 6a, i segon intent lamentable: m' he rebentat amb el primer intent, per impacient. Una altre de les pendents.
Per a castigar-me, i sense reposar, fem la Dolce vita 6b+ i la Penitentciagite 6c, totes dues més bones del que semblen des de baix.

Sud del Pedraforca. Intent a l' Heretge

Quants cops fill meu? -doncs moltes vegades, però dues de seguides com dijous passat....- No malpensar, em refereixo a retirades innobles d' una via. Amb el JL pugem al Pedraforca amb la idea de l' Heretge i només arribar al aparcament ja ens trobem mossos, ambulància, bombers...hi seran tota la nit, buscant un noi perdut. A primera hora del matí arriba l' helicòpter i a les 8 ja n' han localitzat el cos...una tempesta al mig del Verdet és mala cosa...un pena. Crec que tot el muntatge de recerca, tot i que encara no sabiem com acabaria, ens va minar la moral; o poder van ser les enormes distàncies entre spits?.
Vam empalmar el llarg d' accés i el primer, de 6a, de la via. Aquí ja veiem com va la cosa. Obligat i dificil, de molta fe i adherències. Al nostre favor diré que trobaves forats i alguna herbota xopa; posar el peu al gris i veure la taca negra (de terra, no de goma), no motiva gaire....provem tots dos l' inici del llarg de 6b (presuntamente), però la llunyania de la tercera xapa, i la probable castanya sobre la placa relativament tombada, ens fa desistir.
Per mirar d' aprofitar el dia, que s' anirà tapant i oferint alguna gotellada i tronada, repetirem la Somni de Pedra, que el JL no ha fet mai. Empalmem primer i segon llarg, molt maco. Al tercer, 7a, ens arroseguem indignament, i això, o per això, que té xapes a go-go...per fer aquest trist paper, i damunt amb la possibilitat de quedar xops, més val baixar. 2 ràpels i cap al cotxe...hauré de buscar algun valent que em faci passar l' exposat llarg de l' Heretge, perquè la via es veu increïble.Llàstima que el que tenia en ment ja va baixar-ne un cop...mal de muchos, consuelo de tontos.

 L2 de l' Heretge

L1+L2 Somni de pedra

La xina, dos anys desprès....

Si per alguna cosa serveix el blog és per a constatar com passa el temps....reviso i veig que fa dos anys!! que no vaig a la Xina, i mirant una mica més enrere, quatre que provo per primer cop aquesta llosa que és l' Amanece....
Ahir hi pugem amb el Pepelu, i acabem coincidint amb "viejas glorias" i alguna "eterna promesa"...
Escalfem a l' esperó de la Madrit Forever 6c, per desprès seguir amb la veïna Coll torçat 7a, amb un parell de regles sikades...és de la època, que vols fer-hi. La via és bona, per això...Ja entonat provo la Comando Violeta 7b de regalillo, bo per a intentar-lo a vista. Llegeixo bé la sortida a l' esperó i vaig bé de pila a dalt; un altre al sac. Desprès de reposar una estona, i declinant propostes deshonestes de jocs de llit, i aprofitant les cintes dels companys, provo per enèsima vegada l' Amanece que no és poco 7a+ dur. Feia dos anys que l' havia provat, però vas recordant cosetes, ajudat per els ànims i indicacions de la claca. Però com tantes i tantes vegades acabo caient rebentat anant a agafar el canto de la R....sembla però, que he trobat el moviment final per a fer-lo petat: regleta esquerra alta per a peu, pujar la mà dreta d' hombro i finalment creuar esquerra (perdoneu els puristes del onsight, però així no hauré de fer memòria amb l' àcid làctic sortint per les orelles i amb la cadena a tocar...). Servit i cap a casa.

El Peladet. Mestre Llop 7a+

Dissabte quedo amb l' Albert, a veure si tinc sort i em toca, per una vegada, una via "plaisir", que diu. Finalment la sort es posa del meu costat i m' encordo amb l' Ester per anar a disfrutar de la roca del Peladet, mentre l' Albert i el , precisament, homenetjat amb la via, es dediquen a lo seu...
Via molt guapa, que alterna sisens de placa on cal escalar i assegurar convenientment, amb llargs de 7é grau pràcticament equipats, això si, rabiosos i difícils, potser ben graduats, però de passos força concentrats, que els fan semblar més durs. Menció a part al llarg del sostre...raro, raro, i dur, dur, i al llarguísim primer llarg (en realitat L1+L2). Vaig endur-me el rotpunkt, això si fent els 7etens de segon. Mala sort, doncs alguns són més fotuts amb la corda per dalt que de primer; deu ser el preu que em fan pagar per les múltiples vegades que m' escaquejo dels llargs durs de veritat....

De material duiem joc de totems i aliens, i ens van sobrar camalots del 2 i 3. Tascons petits i mitjans interesants, i força cintes per al primer llarg. Bona part de la via a l' ombra, i desitjant que hi toquès aviadet el sol. Baixada rapelant R7, R6, R4 de la via esquerra, R3 i R2 també de la via de l' esquerra. Per cert, si cosiu alguna xapa baixant de R6 podreu observar la broca

Tranquilitat a Siurana

Sembla que les ordes del nord s' han retirat de Siurana...almenys dimecres a la tarda poca gent trobaves; una furgoneta a l' aparcament de l' Herbolari i un cotxe al de grau de Masets...increïble. Amb el Jaume anem a investigar a Ca l' Acorralat, sota mateix del Ditot, a Corral nou. Vam fer un únic 6b, Mitrofan, una autèntica porqueria. Ens mirem les vies més difícils, però si s' assemblen, ni que sigui una mica a la que hem fet.....pugem al Ditot, on rematem l' escalfament a maca Pupilas 6b+. Sense especial ganes opto per mirar de muntar Abans que peti el mon 7b que havia provat un cop ara fa dos anys; faig clavada la seqüència dels bons bidits en desplom, recordant el canvi de bidit essencial, bon repós i faig la placa final com aquell qui diu a vista, doncs l'únic que recordava és que fàcil no era....bona sorpresa.
Rematem la tarda amb la veïna Pinotxo 6c de fissura desplomada que en 15m. ja et fa bufar a base de bé....
Per cert; quina mania que té segons quin personal en deixar les burilles a les repisetes de peu de via...guarros!!!

calma al Penitent

Dijous de nou al Penitent, aquest cop amb calma (meteorologica...), i amb el Feliu, entre altres, que ja arrenca.
Comencem amb la ja coneguda Viejas glorias 6b+ (nom cada cop més apropiat) per a completar l' escalfament amb la veïna Bar Coyote 6c amb una fissura boníssima a la part superior.
Segueixo, i aprofitant que hi tinc les cintes, encadenant a vista la Infierno de cobardes 7a amb pas de bloc, curiosament on la xapa allunya més...Bona. Fissura guapa i part superior disfrutona.
Remato la tarda apuntat-me la Ramon Wynns 7a cabron i bloquero que m' havia tombat en un primer intent anterior. Marxo i deixo la colla rematant la feina

Jornades Tausalut

Per a si li interessa a algú

tempesta al Penitent

Vist com pinta el panorama dissabte pugem al Penitent, a veure si escalem alguna cosa amb tranquilitat.
Encara trobem moltes vies molles del ruixat matinal, peró podem escalfar mentres es van assecant.
Escalfem amb el Guillem a Abdel-Karim 6a+ de fissura sòlida, bona per a fer amb trastos.
Seguim amb la Starlbars 6c, que resulta que ja tenia feta. La desencadeno; sembla que cal escalfar una mica més per aquesta via...en tot cas molt bona, i difícil.
Provem la veïna Silverado 7a amb pas cabró segons diuen. Efectivament anar fent fins a un pas difícil de veure (literalment). No el veig, tot i el flash del darrer moment i em penjo...quina campanya!!!
El José Luis em recomana fervorosament la Gran Il.lusió 7a+, assegurant-me que és la millor via del Penitent...surt amb un bon flash. Molt bona i recomanable. Amb la moral una mica més alta, i esperonat per el seu equipador, provo la Joaneta 7b, dedicada a la filla del David. Molt bona. Entrada atlètica i anar aguantant dalt, amb pasets per arribar a la cadena. No encadeno, peró per ser la darrera del dia, i 7b, no esta malament. Això si, em salto el darrer pas per estalviar-me l' increïble ruixat que ens caurà a sobre....el David, desmuntant un 6c veï no tindrà tant sort....va acabar xop i apedregat. Bon final per a una bona jornada....

Lluitant sota la intensa pedregada

 ...i les seves conseqüències.

  acabant de passar la tempesta

i l' endemà....quin luxe de país

retour-no..

Retrobada escalatoria amb els amics Feliu i Carlinhos al sector Emmanuelle d' Arbolí, en una nova afternoon session. Escalfem en un 6b de paset d' entrada i placa fàcil dalt. Seguim amb el 6b+ veï, bastant més contundent. Ja escalfats el Carles es munta el seu objectiu del dia, Barrinada 7a+. Amb les cintes posades, merci noi, me la trec al flash, sense baixar rebentat i escalant a gust...quin bo recuperar aquestes sensacions.  Bonísima la via.
El Fèlix segueix agafant to -ràpidament- i el Carles no perdona al segon toc, això si amb èpica al desplom final. Es tard, peró m' acabo de treure el mono, que ja torna, repetint (i punxant al pas cabró) la Matsutake 7a

Montral

Sortida de cap de setmana a fer esportiva, a rodar una mica a Montral. Ara per ara el millor que puc fer. Amb una bona colla ocupem el sector de la Calipso. Jo em dedico a apuntar-me tot el sector, prou bo per a fer pililla, mercès al desplom final de totes les vies.
No em toquis el pitu, 6b on ja escalfes bé...
Rèquiem per un Volvo 6c+, similar, com totes, peró obviament més dificil...
Calipso 6c clàssic, repetida feia poc.
Eslava 6b+, poca broma amb el pas de placa final, i si no pregunteu-ho al dit del Joan...
Wötsch Txitxa 6c més guapo del que sembla, un cop has aconseguit passar per sota les branques de l' arbre que hi pengen...atenció a l' estat dels bolts, sotmesos a una surgència. Extra de força evitant de totes totes caure sobre aquells espàrrecs, que per més inri allunyen.
Sense repossar remato el dia a la Derribus i enderrocus 6a+ amb una entrada, on, cansat com ja estic, alucino un mica. Pas de la via abans de pillar la primera xapa i amb possibilitats de anar mes avall de la sortida....

fresca al Falcó

Poca activitat, i poc temps per a actualitzar entrades intrascendents...
Dijous 16 de maig, amb JL i cia al Falcó, horari de tarda i buscant el sol de ponent, que sembla mentida la fresca que encara fa...
Parlant de refrescar; refresco clàssics i refresco escalar, que de seguida perdo molt, jo.
La Millor 6c, molt bo. Sort que vaig agafant el gesto, perque deu ni do el pas del final.
Pere Mata 6c, el més ben assegurat del sector, i potser més fàcil
Acabo amb la Arri, Ricardo 6c+, que no havia fet mai. Curiosament el JL tampoc...alguna apretada tensa abaix i excursions a dalt.

Serra de Sant Joan. El Tresor dels Maquis 205m. 6b+

Aquest passat hivern ja vaig pujar a Sant Joan a mirar de repetir aquesta via, però aleshores la neu ens va fer fora. Ben entrada la primavera hi tornem amb el JL, a veure com tenim les respectives espatlles...Poca cosa a afegir als molts comentaris que es troben de la via; això si, filtreu els que us prometen una via "pràcticament equipada"...més val anar proveit de l' alien verd al camalot groc, sobretot per a la primera tirada, potser la més exigent i obligada, amb l' alicient de que avances en travessa i mai t' acabes d' allunyar prou del terra. Jo vaig arribar a R net de material. Imprescindible dominar el guiatge de la doble corda, sobretot als llargs 3 i 5, on a més es on posareu més material; com em costa escalar segur quan fa dies que no t' enfiles a un roc!!
Obligada la visita al tresor. No vam localitzar la baixada amb cordes fixes desprès del ràpel, però anant cap a l' est pots destrepar o improvisar un altre ràpel curt, i d' aqui cap al llom evident d' accés. Bona via, bon dia i bona companyia. Salut als companys TPC

 Sortida L3

 L4

 travessa inicial L5

Placa sortida