dimarts, 31 de maig del 2011

com els crancs...

Divendres sortideta amb el Jaume a la Siuranella Est, aka Siuranella north.
Escalfem repetint la Border Line 6c, però m' equivoco i entro per La Negra tiene tumbao 6b. Per el grau ja son curiosos, ja...Acte seguit m' animo a provar a vista la Huir para vivir 7a+, fent cas omís dels consells que el JL m' havia donat dies enrera. Al pas del diedre desplomat caic....i tal qual caic baixo i la desmunto.
Torno a la idea inicial i repeteixo la bonica Brigadistak 7a, enduent-me un fotimer de cintes per a muntar la veïna Avance Cangrejo 7c, l' objectiu del dia. Amb tot això apareixen el JL i el Carlitos, acompanyats del Saumi i company. Teniem referències virtuals i ara ens coneixem in person.
Li foto un tiento a l' Avance i resolc bé la maleïda travessa, però avui no puc passar per les regletes (al revés de l' altre dia). Això si, em trec la tonteria de la por a volar ràpid; el pas es obligadíssim. O passes o avall....
Al final vaig avall i li cedeixo el torn al JL, que tampoc triomfa.

Al cap d' una estoneta hi torno. Aquest cop caic a les regletes, peró prou amunt....reposo i tiro amunt ja sense parar ni tornar a caure...ja falta menys, peró hauré de recuperar una mica els dits, que m' han quedat fins...Per sort el Manel i cia fan la Brigadistak, i no cal que torni a pujar a recuperar les cintes...gràcies nois.
Per acabar el dia repeteixo la Mucho Papito 6b que deixa'l anar. Així de pas li deixo arregladet per a que l' encadeni el Jaume, que avui ha tingut una bona sessió.
sembla que no, pero tira enrera...

dilluns, 23 de maig del 2011

Montrebei. La Barra del Bar 385m. 7a+

Aprofitant els darrers dies, sembla, de bones temperatures, dissabte vam escalar aquesta bonica via amb el Feliu, que tot i no estar molt motivat, va donar el callo, com sempre....
Com que fa dies que no anem al Prat, decidim aproximar des de Ager: el lloc és més maco, el retorn i l' aprox també, i la carretera també és més tranquila (relativament; ens vem trobar fins a cinc senglars i otro tanto de guineus i bèsties similars...). Al final crec que fins i tot a nivell d' horaris i desnivell, val més la pena. Adjunto la ressenya de l' Albert Castellet que vam fer servir, completada i actualitzada (tampoc us en fieu molt...)
L1 V+. Placa trencada i fisura ample guarra....millor entrar per la dreta. R a reforçar amb tascons.

L2 6a+. Desplom guapo i prou sòlid. Tram fàcil i comença la travessa guarra...es pot assegurar bé, almenys.

L3 V Aquí t' animes una mica. Esperó tombat i fisura guapa, tot ja amb bona roca. R a la famosa cova.
no podia faltar la tipica foto...

L4 6c. Comença el tema.Travessa fins a una fissura guapa i recte amunt per la placa. El Feliu encadena de primer, peró a mi em patina un peu i em fastidia el rotpunkt. Roca molt bona. Equipat, amb alegria.

L5 6c+ Sortida de la r ben assegurada, peró amb roca sospitosa. Després més bona roca i més distancia entre seguros....el sostret guapo, a assegurar amb aliens. La resta equiapat.  Ens surt als dos. Reunió panoràmica de dos spits.

L6 7a+. Inici fàcil, a assegurar amb alien vermell. Un parell de pitons i ja ets al primer pas de placa cabrona. Sembla que en artifo es clava aquí. Repós, desplom i sortida dura a buscar la travessa per la placa fina. El pas tomba un parell de cops al Feliu, un dels quals fot una bona ceba. Finalment, amb criteri, decideix no castigar més el pobre spit i es xapa el clau de més amunt des de la pedala, per a resoldre-ho en lliure. Si es va en lliure s' ha de passar del pitó, pujant per l' esquerra a buscar un repós evident i xapant-lo quan ja l' has passat. Obviament el pas queda dur i obligat. Desprès travessa en placa molt fina i apretada per la fissura fins a la r. De segon encadeno i ho trobo dur. Imaginat de primer...

L7 V++. Fissura sòlida, canvi de fissura a l' alçada del segon clau i arribada a r més tranqui.

L8 V Diedre guapo, amb roca bona. Sortir a l' esquerra abans del final. Reunió més còmoda a l' arbre de més amunt, més petit peró igualment sòlid.

L9 V. Diedre obert fàcil, fins a una repisa. Nosaltres vam seguir recte amunt per la fissura guapa, per atravessar directament cap a la r per una placa de roca boníssima.

L10 V+++. Tipica sortida en xemeneia desplomada, que tant m' agraden.....em sembla que vaig apretar més aquí que en cap altre llarg, i aixó que, evidentment, anava de segon. Hauré de fer un curs intensiu per a treure'm el pànic que em provoquen.....

Total, que en 8 horetes som dalt, havent disfrutat d' una molt bona temperatura. El sol no ens ha tocat fins a gairebé les 14:00h. Ja de pujada ens trobem al Tronko i companys que surten de la seva via. Només sentir-lo, i tal com ja em va indicar en el seu dia el Carlitos, el reconeixeràs...
En 1:20h, de tranquis, som de nou al prat. Per cert, la corda fixa del tram del desprendiment ja no hi és. Destrepe finet i patinòs. Al loro.

De material duiem tascons, aliens del negre al taronja i C1, C2 i C3, peró crec que només vam posar de l' alien verd cap amunt. Duiem unes 16 cintes i vam fer justos al L6.

divendres, 20 de maig del 2011

Montral

Dijous al matí em puc tornar a escapar a fer una mica d' esportiva, aquest cop amb el Jaume i el Sergi. Tenen la idea de pujar a Montral, i a mi ja m' esta bé, més que res per a variar....a més fa mil anys que no hi pujo
Quan arribo ja son a Yes Fatu o faiste 6a sobat. Començo a escalfar aquí.
Acte seguit muntem l' objectiu del Jaume Ta 6b+ de placa desplomada amb forats i moviments atlètics. Guapo.
Ell el resoldrà al segon toc. Ja més escalfats en posem, amb el Sergi a la feina. Provo a vista la Mariscal, fill de Cobi 7b, peró se m' atravesa el pas clau, dificil de llegir. Surt al segon intent, a l' igual que al Sergi. Prou maca. Molt assegurada i poc sobada.
Ja tocadet per l' escalada atlètica, em poso a vista a la veïna Grisdemena 7a+. La pifio a l' entrada del bombo i amb una porta vaig avall....que ruc, he tirat per lo més dur i tieso. La part de dalt no regalen, d' anar aguantant. Molt bona, una llàstima. La deixo per a properes visites.

dimarts, 17 de maig del 2011

al Pati de nou...

Sortida matinal, aprofitant que el Feliu té festa, a veure si rematem la feina del Pati....
Escalfem de nou en plan lolo, repetint, aquest cop els dos, la Viagraman 7a assequible. De pas muntem i fem memòria de la veina Mucho tronco, poca madera 7c.
Li foto, i ja a la placa inicial tinc bones sensacions. Corre aire, fa fresca i el tacte és bo.
Repòs i amunt. Xapo sense fer gasto de monodit, el pillo, apreto fort de la regleta infima de dretes, peus amunt, regleta més bona d' hombro esquerra i estirada a la regleta salvadora....arribo bé de forces i la resta és converteix en un passeig triomfal fins a la R. Primer 7c (no decotat, peró amb plometa).
Ho proba el Feliu, peró no acaba de memoritzar els moviments.
Quan em torna a tocar haig de muntar la Prado del Rey 7b+, aquest contundent, objectiu per algun altre matí.
Vaig fent a vista fins a la xapa anterior del pas clau, on un alejillo em fa ser prudent... (que cagat que sòc). L' acabo de muntar amb un parell de parades més, amb algun destrepe que deu ni do (que cagat que sòc...).
La via es brutal, d' anar aguantant de cantos i forats bons, fins al pas clau, ja dalt de tot: lateral dret bo, regleta d' esquerres. Bloquejar esquerra, pujar peus a sac, rebot al basuregleta i amunt a plantar la grapa al canto bo.
El Feliu se la guarda per a un possible al flash (es factible) i acaba de rebentar-se els dits provant de nou, sense sort, el 7c. Tornarem a l' hora del Pati...

neeeeeens..cap al Pati!!

Dissabte canviem els plans de tàpia ( a mitja tarda es confirma com una bona elecció) per una matinal a Siurana.
Fa caloreta i aixó ens porta a buscar l' ombra matinal del Pati. Allà coincidim amb el Lluís i el Ricard, cares no desconegudes. Comentant la jugada descobreixo un lector habitual d' aquestes linies...diu que hi troba info útil i de pas alivia les ànsies de verticalitat entre setmana....m' alegro de que l' invent faci el servei que ha de fer.
Escalfem, en plan lolo, a Ay Mamita 7a, aixi de pas em trec els fantasmes de fa un any i també de pas el Feliu la treu a vista.
La idea era provar la Prado del Rey, peró s'hi posen uns francesos (simpàtics, per ser d' on són...). Total que ens enredem a provar Mucho tronco, poca madera 7c de la plometa....la munta el Feliu sense acabar de resoldre el tema. Al meu torn, i després de mirar-m'ho molt, n'acabo traient l' entrellat.
El Feliu passa del Tronco i li fot a vista a la Crosta Pànic 7a+, amb la pertinent volada per a xapar la R....
Al meu torn li foto fort al 7c. Resolc els passos regleteros i cabrons de la placa, peró caic quan en teoria ja afluixa una mica.....pago les apretades que vaig fer per a probar les diferents solucions. Marxem cap a casa, i ens emplacem dilluns al matí per a veure si , amb els moviments fresquets al cap, som capaços de triomfar.
Nuvols amenaçadors

dijous, 12 de maig del 2011

Siurana....sector el Falcó.

Ahir vam anar, amb l' Angel i el Jaume, a polir-nos una mica els dits al Falcó, i sembla que ho vam aconseguir....

Escalfem repetint el L1 de Borinot 6b+, on també vas escalfar la ment, que aqui falta fa.
Em trobo prou bé i em poso a Per Tutatis 7a+ de 40 metracos que tenia reservat per a fer a vista (més que res per no haver de repetir tooota la via). Anar fent per el primer terç, desprès la cosa s' anima. Bon repòs a la r intermitja i cap amunt; un altre 7a+ a vista al sac. Una via cinc estrelles, tipus Siuranella central. Moviments tècnics i regletes a dojo, amb alguna estirada guapa, tot amanit amb alegria entre xapes.
Desprès d' assegurar al companys a l' Haver pedido muerte, em poso al setè germà de l'anterior, Chanidanger 7a+. Vaig a vista i flipant una mica amb el tram de roca blanca de la part inferior...el sol ja toca a la paret i el tacte no és el que era...excuses perfectes per a penjar-me a recuperar de les apretades en algun xapatge tens. La munto, de tranquis, fins al top. Al tram superior la roca conserva més el bon tacte del sector. Me la deixo per a un altre dia, a ser possible ben d' hora al matí...
Per acabar de rebentar faig a vista la Pere Mata 6c maco i diferent, tot i la proximitat, de les vies de més a l' esquerra. Mes curtet (25m.) i  molt ben assegurat. El deixo muntat per ells i marxo deixant al Jaume lluitant a la plaqueta cabrona de sortida....
El Jaume a Pere Mata

dilluns, 9 de maig del 2011

Retorn a Siurana

Des de finals de març que no posava els peus (de gat...) a Siurana. Divendres al matí hi posem solució amb el Jaume. Desprès se'ns apunta el Feliu, amb una visita fugaç.
Com que no tenim cap idea fixa fem cap a l' històric sector de Can Gans Dionis....tranqui les vies ochenteres.
Segur que anys enrere havia estat aquí, peró no ho recordo. El Jaume té més memòria, i li sembla recordar haver-les fet al cap de poc d' haver-les equipat el Chapi, amb ell mateix, per cert.
-Eto e totá 6c. Sartenazos (ja ho diu la guia: oju!) i pas molt fi i precari a dalt....surt a vista per orgull, peró ja et dic jo que és bastant més de 6c.
-Escaralamoza 6b. Començo amb la primera xapada, que aqui pots pendre mal....altre cop sartenazos i un pas molt cabró a dalt. També surt a vista, per orgull, peró ja et dic jo que és bastant més de 6b. El Jaume flipa i el Feliu es penja: no digo màs. Aneu i ja direu valtros...
Com que la cosa està molt tranquila ens aventurem al sector esquerra del CanPi. Estem sols, increïble.
-A vista surt Delicatessen 7a+ molt maco. Apretada d' alguna regleta exigua, aguantar i sobretot molt de moure peus. Boníssima.
Per rematar, toca baixar d' hora, provo a vista la veïna Marvi Forever, suposat 7a. Pas molt dur a un invertit alt, canto i sortida guarrilla; no surt, i tampoc la penso repetir.....bastant lletjota.
El més increïble és que hem estat sols tot el matí, i axió que hi havia un tacte boníssim. Es veu que als guiris també se'ls acaba la pasta.....

El Fèlix a Delicatessen

dimarts, 3 de maig del 2011

Terradets. Colores+Engendro+Aqualum+TIM+Smoking+Jardí dels Déus. 1270metres (i moltes agulletes),

Com es pot deduïr, no vam fer tot aixó per gust, sinó perque ens vam apuntar, amb maese Fèlix, al 2on rally de Terradets, per els regals, més que res. El que pasa es que la cosa (llegeixis el company), es va anar calentant....jo em vaig acabar cremant i tot.
Traïnt la tradició del blog, no faré una descripció de cada via (més que res perqué porto un cacao de vies del quinze...), sinó una valoració general. Ara, per traïció la que vam fer a la ètica del Pare Albert: crec que no vam encadenar cap llarg. En tota la meva vida segur que no he fet tants A0 com dissabte, i aixó que ja n' he fet, ja...és el preu que té això de còrrer.
-1era via. Colores 215m. 6b+. Molt guapa, amb algun tram sobadillo a dalt de tot. Bonissima la placa del L2.
La vam fer en 4 llargs L1+L2, L3+casi L4, L5, L6+L7. Més info calenteta aquí. En 1:30h som a la feixa i corrents cap avall....i així tot el putu dia.
Placa fina al L2 de Colores

-2ona via. Engendro 210m. 6c. Tenia un bon record d' aquesta via, que es va confirmar en el pas fugaç per ella...No tant sobada com les altres. Travessa fineta i obligada al 6c. També en 4 llargs. R2, R3, R5 i feixa. Més info aquí.
Cordada de fèmines a l' Engendro

-3era via. Aqualum 215m. 6b+. Bombo important a L1, amb travessa fina a la dreta. Placa fina a dalt, amb roca relativament poc sobada. També en 4 llargs (de 2 en 2). Més dades també aquí.
-4rta via. TIM 215m. 6b. Paral.lela a l' anterior, més fàcil en general peró amb sartenassos importants. Vam fer amb cintes, peró algun alien hagués anat bé. També en 4 llargs.
Darrers llargs de l' Aqualum i la Diana a la TIM

-5ena via. Smoking 215m. 6b. Llargs inferiors sobadillos; a dalt la cosa millora una mica. Placa fina a go-go. Vam fer L1+L2, L3+casi L4, L5+L6 i llarg de sortida. Agrair a la parella de vascos despistats que eren a la Joan Freixent que ens van deixar passar al tram comú de sortida.Més dades també aquí.
 -6ena i última via.El Jardí dels Deus. 200m. 7a+. L' horari se'ns tira a sobre i triem una via més assequible i ràpida. Passos claus sobats. Primera tirada a tope de corda, mig L3+L4, L5+L6, i bombo de 7a+ de sortida a feixa...encara ens van sobrar 10 minutets....
Ens agafem la darrera baixada amb la calma, per fi....

Duïem 18 cintes, i hem fet curt en alguna tirada doble. Algun alien també hagués anat bé...
De nou a l' aparcament recollim trastos i a recuperar forces a Tremp. La marató encara s' allarga fins a completar les 22 hores nonstop: sopar, regals, premis, algunes cervesetes, el pase del video del Pelut....encara tinc al cap el tema inicial de Prodigy.......invaders must die, i les imatges no menys inquietants de les reunions d' Intifada....
La cosa en general prou bé; vam coincidir amb molts coneguts, vam escalar i rebentar per a dies i fins i tot vam riure....ara, no torno a posar els peus a Terradets almenys fins d' aquí un any....

divendres, 29 d’abril del 2011

Falcon test

Sortideta matinal el dimarts per a testar els nous reglatges.....tres vies en plan ràpid al Falcó, aixó si, de totes de gairebé 40m. i cap a casa a dinar.
Escalfem a La Millor de 6c, així queda muntada per al Jaume. (que per cert encadenarà desprès d' una lluita èpica al darrer pas)
Pasem a la Borinot 7a que surt a vista. Metres i un parell de seqüencies d' apretar.
Per acabar ràpid (massa potser, peró al Jordi li toca diana), em poso a la clàssica Haber pedido muerte 6c+ dur. Part superior amb les xapes lluny+roca sobadilla= em penjo a la penúltima xapa.
Sembla mentida com baixa el rendiment del coco amb tres setmanetes de no tocar roca....a veure si dissabte ho arreglem.

dimecres, 6 d’abril del 2011

Montrebei. Estrella Pirata 380m. 7b+

Acurada ressenya Luichy

Ja feia massa temps que la teniem pendent i, finalment, dissabte ho podem arreglar....
Quedem amb el Feliu directament a dormir a l' aparcament de la Fundació, i dissabte ben d' hora en marxa per a començar a escalar cap a un quart de deu.
L1. V+ Guarreria typical. R d' expansions prou cutre...
L2 IV en baixada fins a reunió, encara més cutrilla pero reforçable amb alien groc, al peu d' una fissureta.
L3 6b. Fisureta a assegurar amb aliens i tasconets, pitó, pas xungo de placa, spit i amunt, més fàcil pero dificilment protegible. Important xapar spit i fer el pas per baix.

L4 6c+. Fisura i placa de 6b a protegir (aliens) fins a una placa més fina, peró ben protegida, de 6c+. Tram final fàcil i trencadot

L5 7b+. El Willow ja ens havia advertit que aquest era més aleatori i puta... a fe. Anar fent, peró apretant, fins bastant amunt, on el pas clau fot el Feliu avall; el seu canguro Quechua encara hi va més, peró. (si algú el troba, ja ho sap). Desprès de diversos intents es veu obligat a treure el gantxo. Tret del pas xungo ens surt la resta, que s' ha de dir que es guapo, guapo. Camalot del 1 útil al final del llarg.

Preparant els gats esmolats per al 7b+
Ja en matèria...
L6 6b+. Travessa fàcil peró expo (C2 psicologic). Fisura de 6a neta, placa molt fina de peus i diedre final tieso de 6a. Vam posar una mica de tot....

L7 6b. Fissura d' aspecte ruinós, pero prou sòlida. Millora a partir del passet de 6b. Entrava de tot.

L8 7b+. L' altre llarg dur. Sortida de la r que ja et posa les piles. Al cap de pocs seguros ja em penjo a repossar...durillo, pero molt guapo. Vaig fent en lliure, parant de tant en tant, bé de fet parant bastant...tascó petit útil per a un pas obligat cap al final. Cintes a go-go (vaig haver de fer algun sube-baja...)
Maese Feliu cagant-se en la ferralla que has d' arrosegar als 7b's


L9 7a Sortida de la r (penjada i incomodisima) molt fina. El 7a és més que el pas que indica la ressenya...fins que la fissura no tomba (suposat V+) no pots abaixar la guardia. Roca molt bona. Passem en A1.
Aqui se'ns veu el llautó...

L10 Llarg montrebeià que cedeixo al Feliu...jo i les xemeneies no som gaire amics....només vam veure un dels ponts de roca que marquen. Aliens grans i camalots.

Millor sortir per l' esperó trencat que no per la canal. Cim i cap avall per el camí, prou fressat, que et duu al sender del congost. Important remuntar l' esperó rocós i seguir franquejant al nord. (Fites). 1:30h des de R10 al cotxe.
De material vam dur aliens del negre al taronja i camalots del 1 al 3.5, repetint 1 i 2, peró em sembla que no els vam fer servir (duplicats, s' enten). Tascons mitjans i petits. Ah, i aquest cop si, pedala i ganxo. Per als llargs durs caldràn unes 17 o 18 cintes. Naltros ens vam entretindre bastant als 7b+'s i vam sortir en 10h.
Vam gaudir d' un dia collonut, compartit amb una cordada al Diedre Gris, una a la Cade i uns lolos a la Totxaires...
On és en Wally?

Cordada al Diedre Gris

Per a més referències el Tal iban.....Llegint alguns comentaris sembla que vagis a fer una via als puntals; realment els llargs durs estan molt equipats, peró es que son 7b+....la resta com les modernes del lugar....per a mi segueix sent una via a Montrebei, i apreta....

dilluns, 28 de març del 2011

Pul.lulant per Siurana

Frustats els plans de tàpia esportiva per l' esquena del JL (..ens fem grans), fem cap a Siurana.
Com que sembla que la calor apretarà (el cotxe marca 18,5ºC a les 11:00h.) anem directes cap a l' Aparador.
Allà resulta que corre l' aire, i la roca i l' ambient està d' alló més fred. Escalfem repetint la Gatzara 6c.
Visto lo visto emigrem a buscar el solet al Cargol, on la temperatura és prou agradable. Surt a vista i posant cintes la llarguíssima i tècnica La Morena del Montsant 7a+. A la part superior hi ha dos parabolts aixafats (?). Has de fer un trekking important amb un pont de roca cutre amb un bagueto encara més cutre com a darrer seguro. Movem trastos altre cop, a veure que tal a la Papagora, ,peró aquell racó és un infern; no hi corre gens d' aire i ja no s'hi pot estar. Aixi que cap a la Siuranella Est, on aprofitem les cintes d' uns guiris per a fer un tiento cadascú a l' objectiu que fa temps que persegueixen; Avance Cangrejo 7c. El JL em canta les seqüencies i van sortint prou bé. Queda apuntada per a succesives visites tardo-estivals....
Per a rematar la jornada (l' esquena del JL ja diu prou...) anem al subsector a l' esquerra de tot, on provo a vista la Panxa del Bou 7a+. Placa guapa i desplom important, on no veig el forat salvador i em penjo..a l' igual hagués caigut més amunt, on tampoc regalen....

dilluns, 21 de març del 2011

Collegats. Tubabu Musungu 200m. 7a+

Des que vaig veure la topo al blog d' un dels pares de la criatura tenia ganes de fer aquesta via...escalada exterior en placa, bastant equipada (bueno, bueno...), roca sputnik, sesto grado...(bueno, bueno...); bons motius per a tornar a Collegats. Com que per a l' amic Feliu segurament seria massa fàcil, aprofito per a anar-hi amb l' Alberto, amb el que tenim de fa temps uns sortideta pendent...
Aparquem al mini pàrquing, que per cert diria que l' han ampliat, xerrem amb altres cordades que tot just arriben, i cap amunt. Trobem bé la vira d' accès a la R0 (algun passet delicat..), saludem a la cordada franco-vasca de la sang de crac i a les 11 en punt ens posem a lo nostro:
L1 6b Li tira l' Alberto. Entrada fàcil, desplomet ben assegurat i placa fina. Va petar algun canto. Aliens

L2 6c concentrat i ben protegit al sortir de la R. Desprès més fàcil, pero amb molt d'aire, amb roca excel.lent. Vam passar amb el que hi havia...gaire cosa més no pots posar.
L3 6c+. Aquet era el llarg que més m' inquietava....Alguna apretada, amb bolts, per entrar i sortir, i tornar entrar, a la bavaresa. Desprès fissura, encara una mica bruta, a protegir i cap amunt...l' aspecte una mica tètric, peró tot s' anava aguantant. Aliens vermell i verd abaix i tascons grans, C1, C2 i C3 a la fissura.

L4 7a+ bombo d' anar aguantant amb bidits no tant bons com voldries...desprès placa fina on encara pots caure. Repòs i sortida cap a la r per un diedret d' aspecte dificil (per sort meva no ho era tant)a protegir amb tascó i C2. La resta equipat. Ho dono tot i surt a vista.
L5 6c accés ben protegit a una vira cabroneta...vaig pujar massa i la cosa em va quedar una mica expo, tot i l' alien gris, per no llegir bé l' itinerari...desprès mur i bombet de sortida ben protegits i entrada a la r a protegir amb aliens taronja i vermell. No és dificil, peró hi ha bastants líquens que et poden donar un bon ensurt...

L6 6b. sortida de r a protegir (C3 i C1 en forats...), desplomet a agafar per la dreta, tres bolts al tram més finet i desprès ja pots tirar els trastos d' escalar i desplegar les veles, perque t' espera una bona navegada...la roca, per sort, excel.lent. Rotpunkt a la via com els bons; a excepció del primer llarg, tota de primer...l' horari com els dolents; 6 horetes de res...

Sortim cap al cim per l' esquerra i tornem a peu per el camí de la ferrada (1:15h)....així podem gaudir una mica del solet de la tarda, que des de la R2 que no el veiem.....
Total; una via guapa i sostinguda. Ara, el grau i equipament......al loro, que dicen que és paternalista i no lo és....que no me los embauquen.....
De material vam dur aliens del verd al taronja, camalots del C1 al C3 i joc tascons. Ho vam posar pràcticament tot (els tascons nomès els grans, peró almenys tres o quatre els vam posar...no feu cas dels que van sobrats)


dilluns, 7 de març del 2011

Roc dels Collars. El séptimo de los cielos. 200m. 7b/Ae

....també podria ser cielos, que séptimos!!!.
L' objectiu

Ressenya, sense permís, del blog Alt Urgell

Dissabte, amb un refredat incipient i en aquella fase que vas tot el dia una mica globo, enfilem amb el JL cap a l Alt Urgell, a veure si podem disfrutar, segons diuen els experts, d' una de les millors vies esportives en paret del País....el José Luis torna al món de la tàpia, i li hem de fer la cosa atractiva.
Aparquem just abans de la cadena, però l' avi del mas, amablement, ja ens fa saber que millor al cartell de propietat privada. Desprès, repassant la complerta  info del Xavi Grané, m' adono que ja ho adverteix.....al tanto doncs. Prop del cartell surt una pista que baixa als camps propers al torrent. Creuem el torrent i enfilem recte amunt sense camí, però per terreny prou net, fins a trobar el final de la pista que ve del mas. D' aquí a la paret un bon camí fitat. Total uns 35min. Com que hi ha tonyina per a tothom, fem a palletes qui comença...em toca a mi.
L1 25m. 7b. Entrada en placa ben assegurada, amb algun passet finet, amb degotalls, regletes, de tot. Em planto sota el desplom i ja veig que aquí la cosa obliga més...tres xapes d' apretar si o si. Paro, m' ho miro bé i vaig fent de xapa a xapa. Molt guapo. Llàstima que no el puguis agafar un pèl més calent...

L2 40m. 7c+ o 7b/Ae. apretada dura per a sortir de la primera a la segona xapa, inclús en A0. La segona xapa té una exprès cutre posada. Va bé per a fer l' A0, aixi que la deixem. La resta del llarg és anar fent en placa desplomada, amb algun pas obligadillo pel mig. Com més amunt, més canto i més fàcil. Pasem penjant-nos de tant en tant, peró pasem....

L3 45m. 7a+. Aquí ja ens començem a trobar millor...només veure aquelles plaques grises et passen tots els mals...llarg bonissim que encadeno a vista. Tranqui el passet finet i obligat a la xapa cachondeo, i tranqui també les punxes....passos obligats abaix i alguna xapa de més a dalt.

L4 30m. 7b. Li fot el JL i va resolen, penjant-se algun pas per a mirar-s'ho bé. Mooooolt finet de peus i molt obligat. Al meu torn, i amb la corda per dalt, encadeno. Llarg brutal.

L5 55m. 6c. Canvi de R per la repisa a buscar la placa tombada de sortida. Aquí no pots abaixar la guardia. Xapes lluny i passos de fe, peró amb roca molt adherent. Com deia el JL, aquí segur que no hi caigut ningú...t' encens segur...

Coïncidim al cim amb una cordada, coneguts del JL, que venen de flipar amb la Komando Cerdanya...agafem de seguida la canal cutre i cap avall. Al tanto amb les pedres. Algun destrepe curiós i un ràpel de 40m. ja cap al final. Recollim trastos a peu de via i cap al Mas, on comentem la jugada el jaio.
Vista de la Komando


Vivac full equip a peu de via

Duiem corda de 80 i alguna cinta llarga (útil per a escaquejar el 7c+). Casc indispensable per a la canal de baixada....Les reunions no tenen anelles, peró en totes trobareu material abandonat. Naltros l' hem respectat...

diumenge, 27 de febrer del 2011

re-triomfant a la Siuranella central

Divendres productiu a la Siuranella central, on tot i picar el sol, l' airet que hi corria feia que s' hi estigués de conya. El Jl i el Felix hi tenen feina, peró jo ja hi tinc els seus deures fets.... Escalfem a El perdó del àngels 6b amb una sortida a un aeri esperó molt guapo. Desprès vull provar, tot xulo jo, un 7a+ a vista. Trio la Secallona directa . El bacallà fort és a l' entrada. Controlo bé els moviments, peró vaig massa fred i m' inflo com un globus...m' haig de penjar o rebentaré. La resta és un 7a disfruton. El Feliu fa la versió 7a i triomfa....

Reposem una mica i anem al "tajo". El Feliu fot un tiento de record al Berrio Cabrero 7b+ i jo em munto el meu objectiu, la Refineria 7b+, 7c marcat a peu de via i a l'antiga guia. 35m. de via, amb una entrada exigent i un mur final que també et pot tombar. Un cop muntada, com sempre, penso a deixar-ho per un altre dia, peró al final me la deixo...faré bé. El Feliu i el Jl segueixen, avui sense èxit, al Berrio. Quan em torna a tocar, ja amb el sol més baix i la temperatura més de rotpunkt, li foto a la meva. Faig l' entrada sense gasto, dinàmic, animat pel Feliu, clavat al lateral, quatre apretades i equilibiris precaris per els laterals i repòs. Placa final i rotpunkt al segon intent altre cop...sembla que aixó és el meu sector talismàn...hi haurem de tornar més sovint.
uniformats frikis....



intentant Berrio Cabrero