El Peladet. Mestre Llop 7a+

Dissabte quedo amb l' Albert, a veure si tinc sort i em toca, per una vegada, una via "plaisir", que diu. Finalment la sort es posa del meu costat i m' encordo amb l' Ester per anar a disfrutar de la roca del Peladet, mentre l' Albert i el , precisament, homenetjat amb la via, es dediquen a lo seu...
Via molt guapa, que alterna sisens de placa on cal escalar i assegurar convenientment, amb llargs de 7é grau pràcticament equipats, això si, rabiosos i difícils, potser ben graduats, però de passos força concentrats, que els fan semblar més durs. Menció a part al llarg del sostre...raro, raro, i dur, dur, i al llarguísim primer llarg (en realitat L1+L2). Vaig endur-me el rotpunkt, això si fent els 7etens de segon. Mala sort, doncs alguns són més fotuts amb la corda per dalt que de primer; deu ser el preu que em fan pagar per les múltiples vegades que m' escaquejo dels llargs durs de veritat....

De material duiem joc de totems i aliens, i ens van sobrar camalots del 2 i 3. Tascons petits i mitjans interesants, i força cintes per al primer llarg. Bona part de la via a l' ombra, i desitjant que hi toquès aviadet el sol. Baixada rapelant R7, R6, R4 de la via esquerra, R3 i R2 també de la via de l' esquerra. Per cert, si cosiu alguna xapa baixant de R6 podreu observar la broca

Tranquilitat a Siurana

Sembla que les ordes del nord s' han retirat de Siurana...almenys dimecres a la tarda poca gent trobaves; una furgoneta a l' aparcament de l' Herbolari i un cotxe al de grau de Masets...increïble. Amb el Jaume anem a investigar a Ca l' Acorralat, sota mateix del Ditot, a Corral nou. Vam fer un únic 6b, Mitrofan, una autèntica porqueria. Ens mirem les vies més difícils, però si s' assemblen, ni que sigui una mica a la que hem fet.....pugem al Ditot, on rematem l' escalfament a maca Pupilas 6b+. Sense especial ganes opto per mirar de muntar Abans que peti el mon 7b que havia provat un cop ara fa dos anys; faig clavada la seqüència dels bons bidits en desplom, recordant el canvi de bidit essencial, bon repós i faig la placa final com aquell qui diu a vista, doncs l'únic que recordava és que fàcil no era....bona sorpresa.
Rematem la tarda amb la veïna Pinotxo 6c de fissura desplomada que en 15m. ja et fa bufar a base de bé....
Per cert; quina mania que té segons quin personal en deixar les burilles a les repisetes de peu de via...guarros!!!

calma al Penitent

Dijous de nou al Penitent, aquest cop amb calma (meteorologica...), i amb el Feliu, entre altres, que ja arrenca.
Comencem amb la ja coneguda Viejas glorias 6b+ (nom cada cop més apropiat) per a completar l' escalfament amb la veïna Bar Coyote 6c amb una fissura boníssima a la part superior.
Segueixo, i aprofitant que hi tinc les cintes, encadenant a vista la Infierno de cobardes 7a amb pas de bloc, curiosament on la xapa allunya més...Bona. Fissura guapa i part superior disfrutona.
Remato la tarda apuntat-me la Ramon Wynns 7a cabron i bloquero que m' havia tombat en un primer intent anterior. Marxo i deixo la colla rematant la feina

Jornades Tausalut

Per a si li interessa a algú

tempesta al Penitent

Vist com pinta el panorama dissabte pugem al Penitent, a veure si escalem alguna cosa amb tranquilitat.
Encara trobem moltes vies molles del ruixat matinal, peró podem escalfar mentres es van assecant.
Escalfem amb el Guillem a Abdel-Karim 6a+ de fissura sòlida, bona per a fer amb trastos.
Seguim amb la Starlbars 6c, que resulta que ja tenia feta. La desencadeno; sembla que cal escalfar una mica més per aquesta via...en tot cas molt bona, i difícil.
Provem la veïna Silverado 7a amb pas cabró segons diuen. Efectivament anar fent fins a un pas difícil de veure (literalment). No el veig, tot i el flash del darrer moment i em penjo...quina campanya!!!
El José Luis em recomana fervorosament la Gran Il.lusió 7a+, assegurant-me que és la millor via del Penitent...surt amb un bon flash. Molt bona i recomanable. Amb la moral una mica més alta, i esperonat per el seu equipador, provo la Joaneta 7b, dedicada a la filla del David. Molt bona. Entrada atlètica i anar aguantant dalt, amb pasets per arribar a la cadena. No encadeno, peró per ser la darrera del dia, i 7b, no esta malament. Això si, em salto el darrer pas per estalviar-me l' increïble ruixat que ens caurà a sobre....el David, desmuntant un 6c veï no tindrà tant sort....va acabar xop i apedregat. Bon final per a una bona jornada....

Lluitant sota la intensa pedregada

 ...i les seves conseqüències.

  acabant de passar la tempesta

i l' endemà....quin luxe de país

retour-no..

Retrobada escalatoria amb els amics Feliu i Carlinhos al sector Emmanuelle d' Arbolí, en una nova afternoon session. Escalfem en un 6b de paset d' entrada i placa fàcil dalt. Seguim amb el 6b+ veï, bastant més contundent. Ja escalfats el Carles es munta el seu objectiu del dia, Barrinada 7a+. Amb les cintes posades, merci noi, me la trec al flash, sense baixar rebentat i escalant a gust...quin bo recuperar aquestes sensacions.  Bonísima la via.
El Fèlix segueix agafant to -ràpidament- i el Carles no perdona al segon toc, això si amb èpica al desplom final. Es tard, peró m' acabo de treure el mono, que ja torna, repetint (i punxant al pas cabró) la Matsutake 7a

Montral

Sortida de cap de setmana a fer esportiva, a rodar una mica a Montral. Ara per ara el millor que puc fer. Amb una bona colla ocupem el sector de la Calipso. Jo em dedico a apuntar-me tot el sector, prou bo per a fer pililla, mercès al desplom final de totes les vies.
No em toquis el pitu, 6b on ja escalfes bé...
Rèquiem per un Volvo 6c+, similar, com totes, peró obviament més dificil...
Calipso 6c clàssic, repetida feia poc.
Eslava 6b+, poca broma amb el pas de placa final, i si no pregunteu-ho al dit del Joan...
Wötsch Txitxa 6c més guapo del que sembla, un cop has aconseguit passar per sota les branques de l' arbre que hi pengen...atenció a l' estat dels bolts, sotmesos a una surgència. Extra de força evitant de totes totes caure sobre aquells espàrrecs, que per més inri allunyen.
Sense repossar remato el dia a la Derribus i enderrocus 6a+ amb una entrada, on, cansat com ja estic, alucino un mica. Pas de la via abans de pillar la primera xapa i amb possibilitats de anar mes avall de la sortida....

fresca al Falcó

Poca activitat, i poc temps per a actualitzar entrades intrascendents...
Dijous 16 de maig, amb JL i cia al Falcó, horari de tarda i buscant el sol de ponent, que sembla mentida la fresca que encara fa...
Parlant de refrescar; refresco clàssics i refresco escalar, que de seguida perdo molt, jo.
La Millor 6c, molt bo. Sort que vaig agafant el gesto, perque deu ni do el pas del final.
Pere Mata 6c, el més ben assegurat del sector, i potser més fàcil
Acabo amb la Arri, Ricardo 6c+, que no havia fet mai. Curiosament el JL tampoc...alguna apretada tensa abaix i excursions a dalt.

Serra de Sant Joan. El Tresor dels Maquis 205m. 6b+

Aquest passat hivern ja vaig pujar a Sant Joan a mirar de repetir aquesta via, però aleshores la neu ens va fer fora. Ben entrada la primavera hi tornem amb el JL, a veure com tenim les respectives espatlles...Poca cosa a afegir als molts comentaris que es troben de la via; això si, filtreu els que us prometen una via "pràcticament equipada"...més val anar proveit de l' alien verd al camalot groc, sobretot per a la primera tirada, potser la més exigent i obligada, amb l' alicient de que avances en travessa i mai t' acabes d' allunyar prou del terra. Jo vaig arribar a R net de material. Imprescindible dominar el guiatge de la doble corda, sobretot als llargs 3 i 5, on a més es on posareu més material; com em costa escalar segur quan fa dies que no t' enfiles a un roc!!
Obligada la visita al tresor. No vam localitzar la baixada amb cordes fixes desprès del ràpel, però anant cap a l' est pots destrepar o improvisar un altre ràpel curt, i d' aqui cap al llom evident d' accés. Bona via, bon dia i bona companyia. Salut als companys TPC

 Sortida L3

 L4

 travessa inicial L5

Placa sortida

Terradets. Delincuentes + Eva Baeza 665m.

Amb l' Uri ens apuntem al Rally de Terradets, però aquest cop ens ho agafem més com una trobada...Ens vam passar el dia al sector Amanita, en plan autista. Vam fer la Delincuentes, jo repetia, i la Eva Baeza, amb la idea de baixar directes a Regina i fer la Molero...al final va quedar en un intent, i en comptes de 12h. només en vam fer 10h, i dues vies. Tot i així  vam gaudir igualment de l'abundant sopar i vam tenir regals, una mica més justets que fa dos anys, tot s' ha de dir....
Respecte a les vies: Bona la Delincuentes i una porqueria la Eva Baeza, amb perdó...només es salva algun llarg a la part superior, que potser és també la més obligada.

Collegats. Sang de Crack 235m. 6b+

Abans de setmana santa vam repetir aquesta via amb el Sergi. Jo encara la tenia pendent, i inexcusablement s' ha de fer, i s' ajustava perfectament als requeriments que em demanava el Sergi per als seus compromisos futurs. Com que la via està més que piada, poca cosa a afegir; tant sols dir que és del tot recomanable, amb tots els llargs bons o molt bons. Menció especial a la bavaresa/fissura del tercer llarg, senzillament espectacular. Interesant portar el camalot del 4 i tascons petits i mitjans. Si portem camalot 1 i 2 repetits, segur que es posen. El penúltim llarg i el darrer s' empalmen sense problemes. Per cert, ull als blocs de la repisa. Vam declinar els ràpels per a poder gaudir de la passejada per l' altiplà que corona el congost fins a la baixada típica de les cadenes.

Magnifica fissura a L3

L4

 Mur de la variant final

com els crancs, un altre cop

Post pràcticament idèntic a l' anterior...anem a la Siuranella est amb el Sergi, Jaume i Angel, a mirar de rematar l' Avance, amb il.lllllusió. Escalfem directament a la Bridagistak 7a, per a posar cintes a l' Avance Cangrejo 7c, amb plometa. Un primer toc fluixet; ho atribueixo al poc escalfament. Una segona passada lamentable; ho atribueixo a l' esparadrap que em protegeix la gema mig oberta, combinat amb la calor que ja fa al sector....(llegeixis amb ironia). Quan marxa el sol i em trec el coi d' esparadrap vaig amb més bones sensacions; faig clavat la travessa de marras, arquejo les regletes amb els peus on toca, vaig al regle bo, el toco, però em rellisca un peu encara no se d' on i avall......començo a tenir la moral minada. Ara ja és qüestió d' orgull (en tinc poc, però una mica si). El Sergi si fa o no fa. Sort del Jaume que triomfa amb el seu òs. Per a rematar escalem el nou 7a a la dreta de la Bridagistak. Prou maco. Tornarem (a lluitar, a sofrir i espero que a vèncer..), però em sembla que serà fora de les hores de sol, la primavera ja es fa notar.

Siuranella est

Tornem de nou, amb el Jaume i el Sergi, desprès de gairebé dos anys, a la Siuranella est, a veure si hi rematem la feina pendent...
Escalfem a D'Estranqui 6c, que curiosament no havia fet mai. Rematem l' escalfament a la ja coneguda Brigadistak 7a, perfecte per a posar cintes a l' Avance Cangrejo 7c suau (diuen...). Al primer toc no acabem de trobar els passos de la maleïda travessa. La resta prou bé. Al segon toc, i desprès de fer memòria, surt bé la travessa, i quan ja regletejava tot decidit, faig un misto i m' arrenco la gema....sagno com un porc i, tot i que intento acabar-la, no em queda altre que baixar. La desmunta el Sergi, resolent també la travessa i caient igual que jo...ara, ell ho tenia tot marcadet: dreta blanc, esquerra vermell...

Roc de Collars. Canalla 200m. 7b

Tornem a aquest tranquil racó de l' Alt Urgell, aquest cop amb el Santi, a disfrutar un cop més del impressionant calcari del Roc de Collars. Allà ens esperen l'Albert i l'Ester, als que recomanem fervorosament (situació ben curiosa, per cert...) la veïna El Séptimo de los Cielos, recomanació interesada, en part, aixi ens deixen la via per a nosaltres sols....El Santi està neguitós per a escalar, i a la que em despisto ja està enfilat a la curiosa xorrera del primer llarg; cap problema. La via ens ofereix uns magnifics 7a's i  7b's per barba, a part dels dos llargs "fàcils". He fet poques vies de l' Emili López, però totes elles molt bones: lògiques, equipament raonable, roca bona...
Llarg 1 7a, apretada inicial, xorrera de fantasia i sortida curiosa cap a la placa superior de forats

Llarg 2 6a, travessa fàcil, però amb pas curiós en baixada.

Llarg 3 7a, desplomet i tram en travessa de moviments fins

Llarg 4 7b, mur vertical molt bo, d' anar fent amb un parell de pasos més apretats. El primer round és per a mi, el segon per al pas...
Llarg 5 6b+/c, sinuós i més difícil, i guapo, del que pot semblar, a part del menys equipat. No val a badar.
Llarg 6 7b, remat final amb desplom d' aguantar i sortida més fàcil i neta de peces fixes.

El Santi surt amb el rotpunkt sota el braç i a mi m' ha faltat un pas...
Desprès de valorar rapelar la via optem per anar a buscar la reunió de la feixa del Sèptimo de los Cielos...no sé si és molt bona opció, la feixa és incòmode i delicada, millor encordats. Això si, un cop a la via en quatre ràpels al terra. Es rapela bé amb corda de 80m., peró 80 de veritat. La Lanex del Santi fa 75m., de sèrie, no l'ha tallada, i al segon ràpel va anar just, just, just...sort del machard i els nusos al final...
De material vam dur el ressenyat, sense repetir alien verd. Si portes tascons petits els poses. Vam aproximar per la directa i tornada per la pista. Pot ser una bona opció fer-ho a l' inversa.
Vam enganxar un dia esplèndid, amb un bon sol tot el dia, però veient passar algunes cortines d'aigua per la vall del Segre. La passejada final per la pista, i les cervesetes, en bona companyia rematen una bona escalada (o a l' inrevés...)

aiiiigua

Aigua....molta aigua és el que vam trobar ahir a Siurana. Baixant cap al grau de Masets semblava que, més que anar a escalar, cerquesis la capçalera d' un bon descens de barranc. Moltes paret molles, però moltes altres de ben seques, on vam poder escalar acompanyats per l' inusual remor d' un bon salt d' aigua. Espectacular, tot plegat.

l' aparcament

Salt d' aigua a l' esquerra de la Muerte del Sponsor. 

Amb el Jaume i el Sergi vam escalfar a la Bombero furgonetero 6a maco i amb un nom d' allò més escaient...Seguim amb la nova via a la dreta d' aquesta. Al Jaume li sona haver vist 6c...veient baixar al Sergi tinc els meus dubtes. Acaba sortint el pas maleït, uns nois que la tenen anotada de 7a, però tot i així la trobo molt dura,...la deixo per un altre dia. Canvi de torns raro que em fa posar cintes a la nova via El Milagro7b, que arrenca comú amb la dura Pluja de pedres, que algun dia hauré de rematar...Entrada dura dura i tres o quatre xapes apretant com un boig, desprès fàcil i disfruton. Surt al segon intent, però avui encara em noto l' esquena tensa....Relaxem fent amb trastos la bonica fisura obliqua Diedre 6a.

Coll de la Barraca

Sortida setmanal avançada a dimecres, vist el panorama per als propers dies...Amb el Santi i el Pep pugem al Coll de la Barraca, on he recordat que hi havia escalat feia força anys...avui hem tibat una mica més.

Escalfem a Criatures de bosc 6a+, encara a l' ombra, per cert, seguit de la dura Sansón i el de lila 6c+, que poca broma....tipus Can Melafots. Ja definitivament entonats el Santi té el detall de posar-nos les cintes a la Hanky Panky 7b, via prou bona, tot i l' aspecte, que surt al flash. De nou el Santi ens posa cintes, sempre provant a vista (i aquí de veritat, poc o gens magnesi...), a la veïna Mas vale cinta en mano que canto volando 7b, nom més que apropiat, doncs em peta un lateral quan baixava a un repòs i aguanto la bandera de miracle. També surt al flash. No es un gran sector, però per a variar i estar tranquils està bé. Com a curiositat; deu ni do la neu que encara hi havia, tenint en compte que és el Penedès.

Àger. Prou de romanços 240m. 7b+ (6c obl)

PROU DE ROMANÇOS!!! Nom de via prou sugerent, molt apropiat per el moment en que hi fem cap; molta esportiva, alguna tàpia de relax....ahir, amb el noi de la Torre, deixem tot això enrera i ens posem al dia rapidament. De fet a peu de via, i veient l' aspecte del primer llarg, ens plantegem el plan B, de Barrachina, que té una reunió, sembla que la tercera, al final de la vira d' accés. Finalment la opció bona és la que triomfa.
L1. 7a+. Aspecte una mica tètric, amb un mini freestanding penjant sobre el pas. Entrada en desplom amb roca justeta, sembla, i desprès anar fent. Ens pengem sense contemplacions de les bagues deixades als bolts (els devia posar el Castelltower...), peró passem el filtre inicial. Al darrer tram pots posar un alien o sortir amb un cop de gas. La resta equipat.

final L1

L2 6b. Rarot, amb roca discreta al final, i tot a protegir amb el que vulguis, per sort.

L2

L3. 6b. Comencen els llargs guapos i disfrutons. Muret inicial i fissura al final del llarg, tot en roca molt bona. Més fàcil que l' anterior. Aliens i camalots

Fissura guapa al L3

L4 6c+ Fàcil fins al bombo, on cal tibar d' alguna llastra que fa yuyu, però que resulta sòlida. Algun alien.
Canvi de reunió i comença el final espatarrant....

bombo L4

L5 7b+ A la feixeta no hi ha reunió, i és de mal muntar. Uns tascons petits et permeten anar al primer bolt amb més tranquilitat, per tu i el company....Llarg brutal, practicament equipat. No és cap secret que el 7b+ és sortir de la antepenúltima xapa...fins aquí un mur preciós, equipat amb alegria, a completar amb alien vermell.

mur espectacular a L5

L6 7b. Pas a bloc al bombo inicial, solucionat amb mestria amb pas de cigonya i ganxo pel company. La resta es va fent. No feu cas a la ressenya i preneu un C2 o C3 per a la travessa final.
L7 7a Inici per bavaresa preciosa a equipar amb camalots. Llastres "prima de riesgo" i al bolt travessa a dretes molt fina. Tornada a l' esquerra, ja amb bolts, moooolt fina i recte amunt amb canto. Guapissim.

travessa fina L7

No hem encadenat res (bé fins a 7a si...), però hem gaudit d' una línia molt bona amb trams antològics, amb placa, desploms, fissures, de tot...Molt recomanable, inclús per els alèrgics a Àger.
De material fas amb camalots 1,2,3, semàfor alien + taronja i tascons petits. Amb 14 cintes de sobres, però llargues. Doble corda i controlar molt el fregament en gairebé tots els llargs. La ressenya aquí. Baixada cap a l' oest, on s' agafa canal fitada just passat el coll marcat entre grups d' antenes.

acabant la penitència

Dijous pugem de nou al Penitent, tota una colla, incloent-hi el Jordi, amb qui acabaré escalant tot el dia.
Escalfem a la Cau de dragons 6b+ amb un pas bastant dur. Ja l' havia provat a la reentré, així que apreto per a no haver-lo de repetir....Ja entonat amb l' apretadeta provo a vista la Salamandra 7a+ suau, diuen. Bona apretada a l' entrada (sort dels gats resolats), anar fent i un altre pas cabronet. Fisura final boníssima, on encara pots caure; per sort no és el cas. Amb bones sensacions em poso a la Mono al dit 7a+, a veure si surt a vista. Rectifico alguna cagada a la part inferior i aguanto al foradets, em sembla que picats, de dalt fins a la cadena. Un altre al sac. El Jordi prova a vista l' Alimaña Profunda 7a+, que li he recomanat fervorosament (així em posa les cintes...). Amb un segon intent ho liquida. Jo la repeteixo i encadeno, tot i que em va d' un trist de caure anant a la cadena, on em deixo la meitat de les regletes bones; l' altre dia a vista vaig clavar tots els moviment, menys l' últim...i sort del Jordi que em fa un flash amigo en una cagada a mitja via. Marxa el Jordi i em quedo a rematar la tarda amb el Jaume, fent a vista En el nom del pare 7a molt bo, fi de nassos. Almenys no has de tibar. Marxo ben content amb un bon sac d' encadenaments.
Per cert, el sectoret ja comença a comptar amb les espècies pròpies del sectors d' esportiva: Paper de cul ben visible, esparadraps, burilles...mirem de pendre, més que no pas deixar, que no costa tant...

Cop de barra...

Divendres de la marmota a la Siuranella; solet, bones vies i multitud de guiris.....
Escalfem, encara que hi toca l' ombra, a El Perdó dels Àngels 6b. Volem completar l' escalfament amb la nova via, suposat 7a, a l' esquerra de la Traficans....jo li posaria 7a/ o inclús + directament, i el menor opina igual: apretades guapes amb passos llargs abaix i arribada a la r intermitja (segueix en 8a) molt fina i amb un tonyaco important...surt a vista, però apretant molt més del que em pensava.
Desprès de reposar una mica munto la Cabalgando la serpiente 7b, abans de 7b+, i el Xavi La Refineria, que ja tinc feta. Miro de fer memòria i encadenar al primer cop, doncs és d' aquelles vies que fan mandra repetir (és llarga i baixes baldat...). L' estrategia no funciona i ho haig de solventar amb una segona passada, que tampoc està malament. El Xavi està rebentat, i li queda pendent el 7b+ per a un altre dia; el problema és que d' aquest sector, creiem que el millor de Siurana, se m' acaben les vies (les que puc fer, està clar)

Puntals d' Ager. Escalera de Caracol 210m. 7a

Visita anual als Puntals d' Ager, i de nou amb el Jaume i en plan tranquil, a disfrutar del solet....
Passat el bloc característic de la pista, pujada directissima a peu de via, on es localitzen fàcil els bolts del primer muret.
L1. Primer muret guapo que et porta a una bona escombrera...
L2. Idem, però amb muret també de roca cutre.
L3. Aquí la cosa millora, perquè fins ara més que escalar la gràcia era avançar sense tirar pedres....muret rarot i pas de 6b+ bastant curiós, però molt assegurat
L4 Rampa fins al mur molt guapo de 6a. Cantarral

L5 Optem per la variant de 7a, tot i les queixes del Jaume. Diria que una mica més fàcil del que marca la ressenya. Desplom però canto gordo, això si, amb passos llargs. El millor llarg. L' aire comença a bufar i el cel s' enteranyina; ara ja no fa tant gràcia estar a 0º.

L6. Llarg extra amb diedre fàcil però guapo i sortida per muret ben assegurat. Controlar el fregament. Aquí ja no ens notem les mans...curiosament al cim mateix no hi corre gens d' aire i si està prou bé. Disfrutem de les vistes del Pirineu ben nevat, un dels alicients de la sortida i cap avall. La baixada per la canal Xurulla sembla una bona opció, fins i tot venint del sector clàssic.

 

De material fas amb aliens del groc al taronja. El C2 el vam possar un cop al primer llarg, però és prescindible, crec. No és de les millors vies d' Àger, està clar, però si obviem els dos primers llargs no està malament.
Al cotxe fem petar la xerrada amb la cordada de la veïna Ocells de Nylon, per cert de Vilafranca i coneguts de l' Oriol i del Cateura, i cap a fer un entrepà calent al Torres....

Penitent de nou

Seguim, de moment, amb les escapades matinals dels dijous a fer quatre totxos. Ahir tornem al Penitent, aquest cop al sector més llunyà. Escalfo, doncs declino la fissura del Joan i el Jordi, a la Santuari 6b+ que va bé per escalfar, sobre tot equilibris i tacte; al tanto amb no trencar res!!!sembla que han fet bona neteja, però hi ha molt de canto sospitós. Gens recomanable. Amb la idea de seguir escalfant vull inspeccionar, parant quan hagi d' apretar massa, la veïna Home estàtic 7b. La sorpresa es que vaig llegint bé els passos, alguns no evidents, i acabo encadenant a vista, aixó si, amb les cintes posades previament pel Jordi i donant-ho tot al darrer pas....evidentment. Desprès de relaxar avantbraços una estona provo la Temple del Sol 7a+, (no pot faltar a la llibreta d' un lector de Tintins). Desplom molt maco. peró realment dificil de veure quan sortir, aquí em penjo, cap a la placa de la dreta.Vull rematar la jornada amb un 7a de peus que ha encadenat a vista el trampós del Cristian, però el pobre David es casca un genoll desmuntant el Temple i, desprès de fer una mica el ronso, em toca desmuntar-la. Quina mandra tornar a tibar. Al final val la pena, i amb el pas de sortida a la placa controlat, surt a la segona. Bona jornada i bons encadenaments, que ja tocava...

Actualització Siuranella Central

Avui hem tingut la oportunitat d' escalar algunes vies noves al magnific frontó de la Siuranella central, acompanyats per una calor, en alguns moments de calma, realment asfixiant...suposo que tota la columna de finesos i britànics estaven encantats....
Escalfem a la típica Romanof 6b+, que avui em costa una mica; Peus fins i gats gastats son mala combinació...Seguim a l'únic punt on corre una mica d' aire i faig a vista la nova La Vileta 7a, amb moviments macos en un bon mur desplomat. Aprofitant que l' Antonio i el Manolo tenen muntada la Cabalgando la serpiente 7b, abans de 7b+, i tot i que em diuen que no els ha convençut, m' hi poso. Feia mooooolts dies que no provava cap 7b....resolc bé el bacallà de les quatre primeres xapes i desprès ja em vaig penjant de tant en tant...està prou bé, peró crec que es dura pel grau. Queda per a un altre dia. Per a rematar el Manolo m' acompanya a la Secallona 7a, que ja havia provat entrant directe. Passos llargs i xapes lluny, on pago les apretades sobre les preses sobades del tram inferior.....un altre dia serà.
Si algú te interès en les vies noves del sector que m'ho digui, o vagi a fer gasto a Goma2....

Soterrani

Dissabte canvio totxaires per totxos, a seques....Els plans incials eren baixar a Roca Blanca, on només hi he anat un cop, i fa mil anys, però la ventada anunciada ens porta al sector estrella per a dies ventosos. Vaig amb el propósit de fer metrillos, i al final ho compleixo, més o menys...

Escalfem a Avis-Ala 6a, i aprofitem per a posar cintes al 7a veí. Seguim escalfant a Scarborough 6b molt bonic. Ja més entonat provo a vista l' estètic, i difícil, esperó de la Todo tiene su fin 7a+. Passos atlètics abaix, tram d' aguantar, on no m' aguanto, i molta paciència i fe a l' esperó final.A veure si un altre dia surt.

Ja entonat del tot em poso al Asta de Reno 7a, que hem deixat muntat, i surt al flash. Les tres primeres xapes estan per a fer-se mal, i és on hi ha el tema. Aixi que sense manies posem un bon allargo a la tercera, d' on si caus xapant, fàcil, t' estampes al roc de peu de via. De fet xapes l' allargo i ja no et cal xapar la tercera. Part superior disfrutona.. Aprofitant que uns nois tenen cintes a la nova via 7a de l' esquerra del Pez mas viejo del rio, ens hi posem i surt al flash. Molt guapa, com la veïna de 7b, però més fàcil, clar...Provem també la punyetera, ja és veu des d'abaix, Bartolo de va al bolo 7a+ de placa de gotetes mussarenques 100%. El JL no pasa de la primera cinta, i jo planto la bandera a la tercera....a partir d' aqui falta decisió per anar a caçar la llunyana 4rta xapa....Sort de la Susana que ens recull la xapa baixant del diedre veí.

Ja tustat miro la Cabezon 7a, i sort que no provo més enllà de la primera xapa, perquè mirant la guia desprès veig que no esta acabada...per no parlar de que ja em costa tibar fort al desplom inicial.

Mirem de compensar les dues retirades anteriors amb l' Alhaja 6c espectacular, també amb una entrada dura i de fer-se mal. De fet és com si la primera xapa no hi fos....Desprès canto i verticalitat i plaqueta final. Per acabar de rebentar faig la Pal mig 6a+ que trobo dur i tot, i on em va de poc que no caic a la punyetera placa inferior, emulant al Cristian i al Joan...Bon dia, bona companyia i bones vies.

 L' estètic esperó de la Todo tiene su fin

JL a Alhaja

Diumenge de relax familiar

rasca a Siurana

Aquest matí subebaja a Siurana amb el Menor, però més fugaç, encara, del que es habitual. El fred i la manca de solet, tant sols l' hem vist entre les passades ràpides de núvols, ens ha foragitat ràpid...Hem baixat a Corral nou, on almenys no bufava i hem repetit, per a escalfar, la Pitxuti 4 6b (de fet crec que no l' havia fet mai), la Gurú 6b+ i la fissura desequipada Patata Calenta 6a, bones vies totes elles. Com que no hem escalfat els dits, sinó més aviat a l' inrevés, aquí ho hem deixat. Naltros rai que ho tenim aprop, no com els guiris que hem vist a la Siuranella central....pobrets.

penitencia peró menys....

Avui hem pujat amb l' Angel i el Jaume a disfrutar del solet i de les bones vies del Penitent. Comença bé la jornada matinal, constatant que la pista ja està arranjada i practicable per a un turisme (amb la calma). Seguim amb el repertori següent:
Pau Tibant 5+ curiós, aprofitant per a posar cintes a la Gitane. Seguim escalfant al llarg diedre de la Si, vés 6a, fins que agafo la I tant 6b, que recorre una marcada fissura a esquerra. Molt bona.
Ja mig escalfat em poso a la Gitane de Montblanc 7a+, amb fissura guapa i pas cabró a mitja via. Costa de llegir el pas però un cop vist cau al segon intent. Per rematar em poso a la boníssima Alimaña profunda 7a+ de petits degotalls a la primera meitat i regletes siuranenques a dalt. Vaig fent a vista i, amb la cadena a la cara, no veig el canto bo del diedret d' esquerres per a xapar la r i avall. Quina ràbia!!! També podria dir que m' he tirat en plan lolo, però m' enganyaria com a un xino....Sort que la via és bona i no em farà res repetir-la un altre dia.

Serra de Sant Joan. Aerolito sevillano 160m. 6b/A1

Diumenge vam pujar amb el Gabi a conèixer la serra de Sant Joan, motivats per les bones critiques que darrerament es poden llegir del sector. Estrictament és tracta d' un redescobriment, doncs fa uns anys ja hi havia fet cap a fer alguna via molt fàcil, peró no m' havia ni mirat la resta. Motivació és el que ens va fer falta, veient el panorama al arribar al coll de l' Apallador...., fabulós, per altra banda.

al coll de l' Apallador

cap a peu de via

Canviem els plans inicials de repetir la Tresor dels Maquis, per la Aerolito, que és més curteta i cau més aprop del cotxe. Amb la breu aproximació ja quedem ben xops per la neu recent que encara és als arbres, peró confiem en que el temps millori, tal i com pronosticaven, i tinguem almenys la paret seca. Aixi que, encara que ja tardot, ens posem a la fenya...

L1 Arbre-tracció per enfilar el diedret ben protegit, amb una sortida a la placa superior bastant més cabroneta que el 6b de la ressenya. L' espit que es troba abans del diedre final no té xapa, peró si cargol.
Aliens

L1

L2 Inici en diedre desplomat rarot i espectacular. A l' igual que l'anterior pressumpte 6b acabo penjat com un xoriço. La sortideta cap al terreny més fàcil està tota xopa per la neu que es fon del gran arbre que tenim damunt, gràcies al qual vaig tindre els meus moments vibrants...Aliens verd i blau.Desprès tram fàcil i amb roca molt bona, i seca. Tascons petits a caldo.

Assegurant a R1

L3 Diedre vertical seguit de placa molt guapa. Prou equipat, a completar amb aliens grans i C2 a la part inferior. 6b+ moooolt més fàcil que els 6b`s (...presuntamente). Reunió en arbre
L4 Travessa fàcil i diedre net de V+ perfecte. Molt guapo. reunió a muntar
Tot i que es fa tard optem per acabar la feina. Desprès ja ho pagarem.
L5 Diedre dificil d' agafar i tram amb xapes, per mi prou obligat (6b). Travessa fàcil per encarar el mur fissurat final. Passem amb A1 d' aliens mitjans. En lliure apreta segur, o almenys aixó semblava....Bombo final i r a muntar a l' aresta.
Amb tot aixó se'ns ha fet negre nit, i encara hem de baixar sense conèixer el camí i amb tota la vessant nord plena de neu. Per si no fos poc no portem frontal (en compraré 4 o 5 i els repartiré per casa, el cotxe, motxiles...) i la lluna és nova....tot aixó sumat = jabalinada total cap a la pista, amb tendència cap a l' oest per a no fotren's avall pel tallat. Amb la llum del mòbil ens en sortim prou bé i en uns 3/4 ja som a la pista. Un dia d' aquells que recordes, sobretot el Gabi, que va veure que fer via llarga pot ser alguna cosa més que enllaçar llargs. Impagables els moments de relax a les còmodes R3 i R4; el solet de tarda, el Pedraforca al fons, Narieda, la neu als camps, el belar de les bèsties de Montanissell...

 Matí...

 ...tarda.

La via en si ens va agradar força, té de tot i roca molt bona o directament brutal en alguns trams. Obviar el tema graus (absolutament desfassats, al meu parer) i pujar en plan clàssic. Naltros ens vam penjar a tots els 6b's sense contemplacions....Tornarem segur, amb solet i tot eixut deu ser la òstia
De material vam fer amb aliens del blau al taronja, C1 i C2 i tascons petits i mitjans. Ens hagués anat bé una pedala. L' horari no el poso, que em fa vergonya...(de fet ja ni m' enrecordo)

Excursió a la Roca Alta

Abans d' acabar l' any fem una excursioneta familair per l' estimat Montsec, a la zona de Vilanova de Meià. Deixem els vehicles a l' aparcament de la Roca Alta, on per cert hi ha una única cordada a la Intifada, i enfilem amunt pel Graell de la Roca Alta, seguint la ruta de baixada habitual de la Roca Alta, peró envidentment en sentit contrari. Un cop dalt anem cap a ponent, a localitzar el pas de les Eugues, per on pretenem baixar. Avançant per la carena disfrutem de les bones vistes cap al Pirineu i del mar de boira que s' esten per tota la plana de Lleida. També anirem trobant restes de la guerra civil, desde trinxeres fins a llaunes o metralla. Un cop arribats al punt on sembla evident el pas, dubtem una mica, doncs ens esperavem trobar un bon camí; es veu, peró, que el nom el devia posar el graciós del poble.....Alguna destrepada a l' inici, fàcil, peró entrentiguda amb tanta criatura...Per cert; quan miravem per on passar, va apareixer un grup, perfectament equipats amb gps i moda a la última, que no van tindre el més interès en com ens ho fariem per a passar, tenint en compte que erem quatre adults i quatre nens. Evidentment ja ens espavilem, peró esperes almenys una mica de solidaritat "muntanyenca" (encara que soni cursi....). Un cop enfilat el pas ja sense problemes, i menys els nens, que van disfrutar rebentant pantalons per les tarteres, fins a la pista que ve de Rúbies. L' agafem cap a llevant i en poca estona d' agradable passeig ja som al collet.