..i recollint el fruits

Torno de rebot al Penitent, on el difícil serà no caure en la tentació de tornar a provar la Via de l' Helena 7c. Pero si arribes i resulta que té les cintes posades (a més noves i de qualitat), et desmuntes ràpid. (Ho sento Pep i Santi...). Escalfo a la Chicharron 6b de bavaresa, prou maco. Segueixo desencadenant la Infierno de cobardes 7a, on per cert el pobre Cristian ha pres mal en un dit, i ja mig entonat acabo de muntar la Helena, doncs falten les cintes de r i la última de la via, precisament les clau....i aprofito per mirar bé el xapatge de la r sense trampes, que no es poca cosa. Al segon intent surt, a punt de pifiar-la a la r, però; no val a badar. Amb la feina feta encara tinc moral d' acabar de muntar per al Quico la veïna Repòs Etern 7b/+, i per sorpresa meva la torno a encadenar.Marxo més que servit.

Picant pedra al Penitent

Dijous passat vem pujar amb el Santi i el Pep a Montblanc, jo ja amb la idea de picar pedra, vist les companyies....Desprès d' escalfar repetint la bonica Rampa final 6c, repetim també la Pink martini 7a, des d'on posem les cintes a la Via de l' Helena 7c. Em toca el primer torn, i no veig com solucionar el pas clau...el Santi, més solvent, ens marca el camí, i podem fer un segon toc, i encara que sense èxit, prou digne. La deixem per a un altre dia.

Herbolari. Noves vies

Aprofitem l' únic dia de la setmana realment bo, divendres passat, per pujar a l' herbolari de Siurana i tastar les noves vies del sector. Comencem amb Via del Paquin 6b+ amb paset de sostre. Seguim, ja apretant una mica, a la veïna Aqui hi ha marro 6c molt guapo. Seguim, apretant una mica més, amb el nou 7a a l' esquerra del trifàssic de mascaró, que el Quico ha deixat mig muntat. Guapo, llàstima que dalt s' enganxa massa a la via veïna. I per cert; desprès la va fer el Jordi, petant un canto prou gros que em va venir directe al cap...encara no sé com el vaig evitar, perquè a més duïa les ulleres d' assegurar...l' instint em va fer enganxar-me a la paret i em vaig estalviar un bon trau, com a mínim!! Mentrestant el casc prenia el sol a peu de via....Encadenem també el nou 7a+ de l' esperó, a l' esquerra de Aitxitxe. Molt guapo i apretat; grau de nova fornada. Només començar ja apretes bastant, per seguir amb un bonic mig esperó desplomat. No baixar la guàrdia a la placa tombada final. Remato el dia amb un intent a vista prou digne a la trifàssic de mascaró 7b de diedre amb pas potent al final...no veig bé per on sortir i em deixo la pila que em queda buscant la sol.lució...que trobo un cop m' he penjat.

En Pep al 7a+

Al nou 7a

Trifàssic de mascaró

Vilanova de Prades

Fa un parell de setmanes vam anar de "redescoberta" a Vilanova de Prades. Feia anys que no hi pujava, i realment no en sé el motiu, doncs es tracta d' un bon sector on trobareu tranquil.litat, bona roca, i moltes vies per a triar i remenar, i apretar....
Amb el sol encara tapat per la boira matinal ens posem a escalfar a L' esperó i desapareció 6a+, on cal parar compte amb un bloc enorme a mitja via; realment no fa gaire gràcia tibar-hi...
Completo l' escalfament amb la veïna El gat 6c molt bo, on ja apretes...Aprofito les cintes de l' escalfament del Pep i el Salva i provo la Chin ton 7a+, que em tomba al pas de dalt. Surt al segon intent, peró noto alguna molèstia a la mà...Aprofito també les cintes d' escalfament del Santi per a endur-me al flash la Cuidado que muerde! 7b fàcil, més plaquero i amb sortida amb diedre desplomat atlètic. Molt maca.
Rematem la jornada a Coolio 7b, apretant fort a les primeres xapes per a, posteriorment, gaudir de la fissura superior i del paset per a entrar a la r. A la primera no surt; cremo tots els cartutxos a la tercera xapa.I al segon intent almenys la desmunto....

Anem recuperant

A veure si amb el nou any la mà comença a espabilar...de moment diumenge la vaig treure a tocar roca al Salt de la Reina Mora, i es va comportar prou bé...Vem escalfar en un nou 6a+ a l' inici del sector, amb la part superior interesant. Rematem l' escalfament apretant de valent al pas cabronet de la Mambo 6b+. Ja mes entonat m' animo a provar el bonic espero de la nova via de 7a a l' esquerra de l' anterior 6a+. Equilibris interesants a la part superior, peró em falta el punt de força, i pila..., per a fer el pas anterior a la cadena. Desprès el JL també punxa, cosa que em fa sospitar del grau. Tot i aixó la cosa millora encadenant a vista la Sóc un pardal 7a, i la veïna Micofilòs 7a+, sembla que ara decotades; pesats, coi....pas de molta fe al final del 7a+. Bones vies tècniques.
Remato la jornada a la molt bona Camins, somnis i promeses 7a+, sembla que ara decotat; pesats, coi..., que m' enduc gràcies al generòs flash del JL. Via amb desplom i xapes lluny, ideal per a curtir cocos desentrenats.

Excursió a l' Albiol

Nova excursió amb el mateixos participants que la darrera de l' any passat. Bonica circular des de l' Albiol fins al singular santuari de les Virtuts, en un enclavament excepcional amb bones vistes sobre la Vall del Glorieta i Montral. Tornada pujant el grau de Malpas i baixant per el de l' Estelada (molt adïent...)

Sant Silvestre 2013

Nova edició de la nostra particular Sant Silvestre, aquest cop a Arbolí. Escalem poc, però riem molt....
especialment les dues fineses (de Finlandia...) que van aparèixer amb el Sergi; diu que les va arreplegar fent autostop...la qüestió és que si, posem per cas, estudiaven antropologia, devien obtenir un material per a una bona tesina: exemplars ibèrics escalant, per dir-ne d' alguna manera, i recuperant forces amb copes de cava, neules, torrons i polvorons. Com podeu veure van ser objecte d' atencions mai vistes per part dels participants...

La part esportiva va ser més ensopida: un quintillo, un 6b+ cabronet, un 7a prou maco, que no vaig encadenar, i un 7a+ que no vaig ni acabar....a veure l'any que ve.

Rocablanca

Desprès d'una parada tècnica i algunes sessions de rehabilitació, torno a tocar roca, en aquest cas blanca, per a constatar que rapidament que perdo la forma al deixa d' escalar quatre dies...en fi, sempre estarem començant i essent uns aprenents. Amb una bona representació del Escaladors Fanatics ens adrecem a torrar-nos al sol del Montsià. Bones i llargues vies. Amb tres 6a's i un parell de 6c's ja marxo satisfet cap a casa.

.

Trail Series Tarraco 2013

Ho dius així i queda més molón...
Com que haig de fer bondat d' escalar uns dies, aprofito per a còrrer una mica més i apuntar-me a la mitja de muntanya que fan a Tarragona. No he pogut entrenar gaire, però faig un 1:50h prou digne, a més estrenant categoria. La cursa era prou planera, així que tampoc paties grans angúnies. Molt bonic el tram de carena passat Mas Enric, amb bones vistes cap al mar, i molt guapo el comellar tot gebrat i amb una temperatura gèlida, que es troba al final del senderó que en baixa, sobretot si vas amb samarreta de màniga curta....

Excursió als voltants de Malanyeu

Recupero el costum, perdut, d' incloure alguna excursioneta familiar per a fer memòria quan aquesta comenci a fallar.... En aquest cas una bonica circular sortint des de Malanyeu, que fem amb els AM i les respectives proles. L' informació completa de la excursió aquí. Grans perspectives i gran varietat de boscos; una de les excursions maques que hem fet

...i una de freda

Primera visita a Margalef (massa lluny per a les escapades intersetmanals), i de moment sense previsió de tornar-hi....El frèstec entorn, la qualitat de la roca, els desploms potents i totes les virtuts que vulgueu, no compensen, almenys per a mi, el fet de que hagis de demanar permís per a passar per peu de via, tanda per a escalar, crits aquí i allà i baralles de gossos...Suma-l'hi que em vaig lesionar: cap ganes de tornar-hi, almenys fins que em recuperi, i segur que no en cap de setmana...
Vam escalfar, es veu que no el suficient, fent tres 6b's-6c's, massa curts....als primers bidits cabronets ja noto la falta de plafó...Em trobo al Jose, que em recomana un 7b, on a més no hi ha ningú. El munto, però en algun moment, i sense adonar-me'n m' he posat a caldo el tendó flexor del dit anul.lar esquerra. No l' acabo ni de muntar....per a fer alguna cosa faig un 6c del costat i marxo amb un molt mal gust de boca....

Una de calenta....

Dijous matinal a Siurana. Amb el Menor i en David fem cap a l' Esperó Primavera, on tindré l' oportunitat de fruïr un altre cop de la boníssima Papàgora, desprès de dos anys.
Escalfem a la Penitenciagite 6b, que de fet ens gela les puntes dels dits.....Anem ràpid al peu de la Papàgora 7b+, abans no vingui algun guiri...Les dues vies del costat tenen les cintes posades, peró a mi em toca muntar-la. La munto prou bé, acabant d' escalfar: l' únic pas tens al alejillo de mitja via. Desprès de les passades d' inspecció del David i el Xavi m' hi torno a posar. Bé per baix, clavo els moviments tècnics d' abans del repòs i faig el pas sense gaires angúnies, fins i tot xapant la cinta crítica amb certa comoditat....disfrutada total.
Volem rematar el matí amb algun 7a, peró acabem a la Llet de boja 7a+ barra....Jo l' havia provada feia temps, peró li toca muntar-la al David....Pas tècnic a l' esperó, anar per feina al bombo i aguantar els alejes a dalt...també encadeno, però justet, justet...bona jornada que trigaré a repetir....

Salt de la Reina Mora

Segona oportunitat, i no serà la darrera, al sector, tot i què, com la darrera vegada, no hi vaig en gaire bona forma...la fiblada als intercostals encara és fa notar..paciència.
Escalfem amb el David a Parvulitos 6b+, amb un parell de bones apretades. Aprofitem les cintes del Joan per a disfrutar al 100% de la Perigeo 7a, 35m. fantabulosos on es troba de tot. Molt guapa. Avui estem en plan gorron i aprofitem també les cintes, i la corda, del Tonetti, que te muntats els dos llargs de la Trampolín a la fama 7a, semblant a la Perigeo. Molt estètica la gran fissura final, i paset per anar a R...
Les costelles apreten, amenaço de marxar, però m'animo i faig al flash Un món injust 7a, més curt, i més intens. Diferent, però també molt bo. Ens movem una mica a l' est i provo la placa cabroneta de Gatito silvestre 7a+. Bastant neta de magnesi erro el camí en un bombet. Tot i anar per lado oscuro també pujo...fins que peto un lateralillo. L' acabo de muntar sense gaires problemes, tret d' un xapatge difícil a dalt de tot que m' estalvio; anant encadenant fas el pas i andando...com el David farà desprès...
Bones vies. Tornarem quan les xacres de l' edat em permetin tibar una mica més, ara que realment sembla que ha arribat el fred.

anònim a la Perigeo

Penitent, again....

Amb vent de nord, solet i, finalment, una mica de fresca, el Penitent és el lloc més indicat. Si a més vols fugir de la massificació intersetmanal de Siurana, millor encara....Pugem amb el Jaume, l' Angel i el Menor.
Escalfem repetint la Rampa final 6c, que desprès es convertirà amb l' objectiu del Jaume i de l' Angel.
Completem l' escalfament a la Paraula d' honor 6c+ més maco del que sembla. Ara ja si que notem els braços calentets....Em munto la Repòs etern 7b+. El pas clau es força cabró, però amb l' ajuda de la vista entrenada del Xavi, trobem una opció, diria que més fàcil. Al segon pas de la via, un pas una mica burro, faig massa força i em noto una bona fiblada a les costelles...ai, ai...al segon intent encadeno amb relativa facilitat, però quedo definitivament tocat...em sembla que toca uns dies de repós. La via es molt guapa, potser 7b, però en definitiva bona, que és el que compta....

Sant Gervàs. Festival Hivernal 200m. 7b+/A0

Sant Gervàs és d' aquells indrets on trobes molt més del què et pot indicar qualsevol ressenya de les, relativament, poques vies que hi ha. Absoluta sol.litut, silenci que arriba a fer xiular les orelles...i dues hores per arribar a peu de via, i "otro tanto" per a tornar al vehicle; ben distretes, peró.

Un dia perfecte, que completem amb una bona via:
Inici dalt d' una vira, fàcilment localitzable. Pont de roca visible.
L1 Fissura ample una mica guarrilla, amb la primera assegurança útil allà on abandones la jardineria per a entrar al món de la placa, i dels bolts...molt bo el tram de 6c. C1, algun alien i tasconets.

L2 Placa molt bona, amb passos llargs i adherències de fe, amb dificultat decreixent. El Santi treu els moviments, marca alguna cosa i em permet encadenar-lo de segon. Arribo amb els bessons a caldo, curiosament; molt més que dits i braços. A la tercera xapa no cal tirar tant cap a l' arbre com sembla que indica la ressenya. Totalment equipat

L3. Placa, amb més canto, amb pas altre cop de fe per a agafar la fissura final, on també has de fer una mica de jardiner...llàstima. Aliens i tasconets per al tram final. El clau no el vam veure, devia ser entre la verdura....

L4. Sortida amb 4 o 5 passos d' A0, amb aspecte d' inescalable. El tram de 7a és fa prou bé...el final de 6b, que la ressenya ja anuncïa podrit, fa bastanta por; està assegurat amb claus (alien taronja i algun de petit); un altre tema és on estan clavats....en la nostra opinió no seria cap disbarat un parell de bolts a la roca sana dels costats.

L5 La cirereta del pastís. Bavaresa a buscar la compacte i placa final. Aquí els peus tornen a jugar molt, i ja porto la moto a les cames només començar...justet, justet, peró salvo l' encadenament de la via. Al tanto també amb el tram final de IV guarro, de mal assegurar. Alien verd i tascó mitjà

Vam posar-hi unes 5 hores. Aliens del verd al taronja, C1 i tascons petits i mitjans. Aproximació en unes dues hores, des del primer aparcament, per la canal de la Maroma.

La via ens va agradar molt; els trams de placa increïble compensen les penúries a les fissures puntuals guarrotes...si és repetis més t' estalviaries molta verdura. Prou equipada, peró has d' escalar. Els autors són molt valents, no sé si li escauria del tot el "friky rut" de la ressenya original....

Capçanes altra vegada...

Nova visita a Capçanes, encara buscant l' ombreta matinal...que dura menys, amb el canvi d' hora. Hi fem cap amb el Jaume, i aviat arriben tots els altres del seu gremi. En total 4 cordades, res comparat amb el que podriem trobar a l' Aparador de Siurana...
Ens posem a escalfar a La Nansa 6c+, que t' ho permet. Bona via. Mig entonat provo sort a la Capçanes decideix 7b d' anar fent, amb passet al sostre i, sobretot, a la part superior, on trobem aquell polsim antipàtic. Desprès de múltiples pujades en fals i posteriors baixades al repós, aconsegueixo passar el bombo final i aguanto fins a la R, amb algun moment tens...Desprès d' un bon repós, mentres el Jaume prova la Hecatombe, intento la Sortu 7b, peró no estic disposat a fer l' apretada de la segona xapa amb preses romes amb polsim i tant aprop del terra...baixo, tiro 2 metres a l' esquerra i m' enfilo a la Mosca negra 7b. Molt semblant a Capçanes decideix, amb bombo més fàcil i més tensió per arribar a la r comú...al final també acaba sortint; ara, amb una bona suada ja al sol. Marxo amb dos 7b's a vista al sac, grau Capçanes, però potser ja no tant.

Siurana. Actualització Grau de Masets esquerra

Bona actualització de Grau de Masets esquerra, en tots els sentits. Dijous passat hi baixem amb l' Angel, desprès de gairebé 5 anys de no visitar el sector. Noves vies, bones, i alguna retallada de grau, com ja va sent habitual....
Escalfo a la Alma 6b, molt maco, amb algun pas llarg. Seguim amb la nova Rubia Basca Explosiva 7a, molt guapo, primer fàcil, amb algun pas tens, i desprès bones remades per placa desplomada. Ja ben escalfat provo a vista la placa regletosa de la Linus 7b, abans de 7b+. Caic al no moure bé els peus al pas clau, bé de fet al pas que dona el grau a la via...Surt al segon intent, no sense una bona apretada...Per a rematar el dia faig a vista la també nova Transformació 7a "dels nous"....no se si ja anava molt cansat, però ho vaig haver de donar tot per a encadenar....al meu favor diré que la via encara està bastant bruta de polseta. La via és bona, però. El que ja està més net és el peu de via, per una banda de vegetació i pedrots, gràcies a la tasca del Quico, i per altra banda de merdes vàries; si els que tenim una mica de consciència recollim la brossa que anem trobant, potser arribarem a compensar l' actuació dels porcs que roden per tot arreu.

Sant Gervàs. Omerta 140m. 7b+

Omertà, la llei del silenci....no pot ser més apropiat el nom; piulada amb un bon delay, doncs la via encara era al forn. La qüestió és que em deixo enredar per anar a Sant Gervàs; aquí no regalen res, encara que ho prometin, i el meu estat de forma fisico-mental del moment no acompanyava molt, però les ganes em van poder...el resultat va ser una bona arrosegada, tot i així disfrutant; de la companyia, del passeig, del paisatge, del solet (fins que va marxar). Per a més inri la variant "fàcil" del L3 no estava encara oberta i em va tocar provar per el 7b+....provar de passar, fins que es van allunyar massa les xapes i vaig tornar a la comoditat de la punta freda de la corda...
La via és molt bona; bona roca, excepte un tram del segon llarg, i variada però sostinguda. Indubtablement hi tornarem, aixó si, amb una mica més d' ànims.
Aproximació agraïda des de Adons, amb bon camí cap a l' escletxa. Ressenya i demès obviament ici.

Roca Narieda. La Banda del Tako 180m. 6b+/A1

Fugint del sol que excepcionalment encara apreta, anem amb el Fèlix, a veure si es reincorpora, a buscar l' ombra de Narieda. Desprès de valorar varies opcions, acabem a la gran clàssica del sector.
A l'aparcament coincidim amb una altra cordada, amb qui acabarem compartint l' escalada. A la que sabem d' on venen, pregunto ràpidament si són de la tribu del Caracoles; efectivament, i companys de cordada del gran Chavi caracol, repetidor incansable i millor piulador.....
Tornant a la via; bones fissures, claus guarrillos, i sisens prou apretats....tots els llarg son prou bons, peró destaquen L3, per a mi clarament el més difícil, i els L6 i L7, el del 6a+" raro", per estètics. El 6c del final del L6, per cert, ni olorar-lo. No vaig arribar a veure per on anava la cosa.
Baixada ràpida per la via R7 a R5, R5 a R2, i R2 al terra. Aliens del blau al taronja, C1 a C4 (va bé al darrer llarg) i tascons petits. Preveure mosquetons petits o bagues per als pitons cutrillos.

L1. Tensió a xapa el primer seguro

L3. Al loro amb el 6a+!!!

Ae al L5

Magnific L6

L' orella final, abans del tram "raro"

...i aquí els companys en plena arrosegada final

Capçanes

Feia temps que sentia parlar de Capçanes, peró la meva ignorància, o més aviat l'escassa informació de que dispossava, em feia creure que només hi havia un mur desplomat ple de degotalls, fora del meu grau....

La realitat, segons vaig veure ahir, és tota una altra: un munt de vies en placa vertical, amb algun bombo, amb graus del 7a al 7b, gairebé totes d'uns 35m.!!!! El paradís, almenys per a mi, o l' infern per segons qui.
A més el grau està de rebaixes, almenys en les vies que vaig provar; també pot ser el tipus d' escalada, més d' anar fent, sense passos amb truc ni blocs molt difícils. En tot cas les quatre vies que vaig provar em van semblar boníssimes. Cal dir que hi ha algun tram amb roca amb poca adherència, amb aquella polseta negre tant emprenyadora. Les regletes, per contra, mosseguen. El tram del mig de segons quines vies compta amb una roca pàl.lida, plena de gotes d' aigua, que recorda a Montañesa.
Vam escalfar a Rústica 6c amb bons cantos en fissura i llarga...perfecte per a començar
I encentem la jornada d' encadenaments a vista (peró marcadetes i amb grau regalillo, que quedi clar...)
Hecatombe 7a, bona; Nova a la dreta de Rústica 7a+, amb pas, evident a l' entrada i apretada final, i per acabar Marca de la casa 7a+, potser la millor de les quatre que vaig fer. Al tanto a la entrada a R.
Marxem cap a les dues, que és quan entra el sol a la paret; fins aleshores temperatura perfecte.
Per a rematar les virtuts del lloc, cal dir que el paisatge que trobes per la pista d' accés és preciós, sobretot en aquesta època

Mariano en un 7b pendent

precioses les parades amb ceps que comencen a envermellir

Oliana. Je' Letruvé 315m. 7c

Per fi un dilluns amb aquella "tensió" a l' esquena, als dits, a les cames....i paral.lelament aquella "distensió" mental que tant necessitem; senyals inequívocs de bones apretades el dia anterior.
Amb el Santi deixem els plans que teniem més a l' oest, fent cas a la meteo, i ens plantem a Oliana, a provar aquesta via, que tant bones critiques sembla que ha generat. No es que estigui molt en forma, però sembla que podrem pujar amb certa dignitat. El que no va ser tant digne va ser anar a peu de via...quin fart de voltar amunt i avall, pensant un i altre que haviem errat el camí....aixó passa quan et confies i ni mires com arribar a peu de paret. Fet el bon escalfament, ens hi posem, amb el sol ja apretant una miqueta. Sort dels núvols que aniran passant, i de que la temperatura no és molt alta, perque el Laurent apreta fort, encara...
L1 Perfecte per a escalfar. Rampa i tieso amb canto.

 L2. Bona apretada inicial, molt guapo fins al tram de 7c, Ae per a nosaltres. Ae dels que et fan tibar, per aixó. Final amb canto més agraït.

 L3. Pas raro a agafar bé la fissura diagonal. Anar fent amb passos llargs fins al final desplomat amb canto. Mirant avall des de la R entens com és que estàs tant cansat....Molt guapo.

L4. Pas llarg i després fàcil
L5. El tram de 7a molt guapo, encara que la calor, que ara apreta una mica, dona un tacte sabonós. Al tram de 7b suma'l-hi cantos més petits i bruts....per a naltros impossible.

 L6 Ull a pillar la segona xapa...poc evident i una mica trencadot. Pas tonto també a dalt, amb roca cutre. Alien vermell al tram de V+, que per a ser quinto...

L7 Molt bona la llastra i la placa de dalt de tot, tot i que al Santi ni va fer el pes. Algun alien.

L8 Cop de gas amb bona roca i diedre a equipar molt guapo. Aquí si, C1 i C2, i aliens petits. Anirien bé tascons petits i inclús alien negre.

L9 Pas expo per a pujar a la placa des de la vira. Sort de la bona roca. Aliens

6 horetes i cap avall, a fer cua per la baixada de la ferrada.....

Bona via, amb un ambient excepcional. Una mica més forts i pots lluitar per encadenar (excepte el 7c, claru)...a veure si torna aquella ànsia d' apretar. De moment ja vaig tenir alguna rampeta als dits; bona senyal, feia dies que no em passava.