Terradets. Doctor, doctor, que em passa? 240m. 7b

No em cal anar al metge per a saber l' origen dels meus cruiximents i molèsties vàries....

Dilluns agafo el relleu al Fèlix i em trobo amb el Vicenç, i cia, a l' aparcament de les bagasses. La idea, en principi ( mai saps on aniràs a patir, vull dir a petar, amb aquests...) és la Doctor, doctor; els pronòstics s' acompleixen, també els meteorològics.  Les referències que tinc de la via son realment bones; a més de la piada del Piju, tinc impressions de primera mà del Vicenç, que ja la feta i va a per el rotpunkt, i de l' Albert, que diu que és la millor via de Terradets...si ell ho diu....Aixi que, acompanyats pels amics navarros de l' Albert, enfilem la pujadeta cap al peu de la paret del Lupitan, Aka sector Amanita....

El reparto, asimètric, de llargs ja el tinc fet.

L1. 6a+ tranquil, fins al diedre final on cal apretar una miqueta. Camalots i algun alien gran.

L2 6c. Es deixa fer prou bé ( de segon...). Aqui el tema és protegir-se adeqüadament, doncs el llarg està completament net. 15 metres d' encastaments varis i segona meitat més tranquila, peró amb algun bloc psé-psé..tots els camalots i aliens grans per al primer tram i aliens més petits a dalt.

inici L2

L' amic Pitu sortint del L2

L3 6c Com molt bé diu el Piju, la primera part és més per a valents...així que li "cedeixo" el llarg al Vicenç, així també podrà recuperar bé per a afrontar el repte del 7b (que bo que sòc...). Sortida de la R una mica precària sobre blocs perillosos, assegurada amb alien blau i tascó petit...passar levitant per damunt dels blocs, diedre, travessa més asequible a esquerra i placa amunt, ja amb bolts (ara ja hi son tots tres).Aliens, tascons petits, camalots mitjans a la travessa i molt de tacte...

L3. Al loro amb els blocs...

L4 7b...el llarg extasiant, segons la ressenya...i extenuant, afegiria. Molt bó, d' anar aguantant, peró també molt d' equilibris. El Vicenç encadena, com aquell qui diu a vista, perque tampoc té cap seqüencia amb truco a memoritzar. Al meu torn també encadeno...ara tocarà apretar de valent per a encadenar el que queda...

Llarg equipat.

inici L4

L5 6c Per posar-se a plorar de lo bó que és. Llarga travessa a esquerres i recte amunt, més dret peró amb bústies. Entrada a la R sobre roca amb una crosta sospitosa. Equipat amb alegria. El friend mitjà del croquis no cal, de debó.

L5 la Placa...

L6 7a Només sortir de la R pots patinar i fastidiar el rotpunkt...desprès canto i sortida amb moviments molt fins en diedre cec, pendent tota l' estona de no obrir la porta al fracàs....Lluitant-ho bastant encadenem. Equipat també amb alegria....

Inici L6

L7 6c+/7a Rematada final. Sortida de la aèria R una mica expo, amb un bon factor 2, minimitzable amb un alien groc. Bones apretades i pasos llargs en desplom. Canto més petit del que desitjaries, per sort a dalt millora...franges de gotes d' aigua brutals...Equipat. Ja està, fenya feta. Rotpunkt per tots dos.

Baixem improvisant una mica per anar a petar a l' entrada de l' Amanita. Amb aquesta opció pots deixar bambes i motxiles a peu de via. Recomanable recanvis de bagues (ull al primer rapel) i algun mallon.

Esperem a els i les màquines del norte i cap al cotxe.

Vam posar-hi 5 hores justes, amb una temperatura ideal, temperatura rotpunkt....Duiem el material de la ressenya i 15 cintes, la meitat de les llargues.

Papagora

Divendres al migdia, cap a Siurana...El Feliu té clar on vol anar, i a mi ja m' està bé; fa temps que tinc ganes de probar-la. Un curt i concís sms informa al JL i al Kletterer d' on passarem la tarda....
Aixi que arribem ja flipem amb la quantitat de cotxes de guiris, majoritariament, que ens trobem a l' aparcament de Fontscaldes...entre ells el del mateix animal Kammerlander...
Anem directes a barraca; el Feliu escalfa a Volta i Volta 6b+ sobat de fisura, no massa apropiat per a escalfar....jo declino les cintes posades i em munto la veïna Lamparós toca el dos 6b+, sembla que més maco, i no de tibar tant. I d' aqui cap a muntar l' objectiu Papagora 7c, fàcil o inclús 7b+ diuen. Realment no té cap pas inhumà, peró és que és un monstre de 35m. sostinguts, amb placa desplomada de regletes, amb tant sols un repòs bo, ja dalt de tot.
La munta el Fèlix, fent memòria dels pasos (ja la provat 3o 4 vegades). Al meu torn passo prou bé, resolent bé tots els pasos...aquí el problema és fer-ho tot seguit....
Amb tot aixó ja pululen per allà el JL i el Carlos, que aprofiten per a fer un tientu d' inspecció cadascun.
Li torna a fotre el Feliu, peró cau a mitja via, més avall d' on havia plantat la bandera en alguna altre ocasió.
Ja em torna a tocar....he reposat força, a veure que tal. Li tiro, amb alguna cagadeta abaix que acabaré pagant...Arribo a la secció tècnica abans del pas clau i amb tres subebajas acabo bastant tocat. Tot i aixó arribo als cantos bons on puc recuperar una mica abans del pas clau. Resolc més o menys bé, peró no tinc nasos de xapar...miro de seguir, pillo la regleta bona d' esquerres, i a la que deixo anar la dreta....no caic perqué sóc un merda i em pillo, amb un bri de força que em queda, a la cinta que tenia als morros i no he pogut xapar....llàstima. Reposo una mica i acabo la via sense més trampes....ho he donat realment tot, he quedat absolutament rebentat....i aixó és bona cosa. A veure si el proper dia la memoritzo millor de dalt a baix; aquí no et pots permetre el més mínim error. Marxem cuits a fer una birra, que tot i no encadenar, ens la mereixem...

Paret d' Aragó. La Pilastra dels Voltors 275m. 6c

Mollt bona via que dissabte vaig tindre l'ocasió d' escalar amb l' amic Eduard, en el que era la seva primera incursió al Congost. La única condició era que em tocava tota de primer, peró ja m' aniria bé per a anar fent callo.....

Desprès d' enganxar-nos una mica als llençols (és un dir...) ens posem en marxa i a les 10 en punt comencem a trepar. La fresca de l' aproximació s' ha convertit en una calda infernal....el mar de nuvòls sota els peus és total. Compartirem el dia amb una cordada de tres a la Puñalada Trapera (la única que em falta de la Pilastra), amb algun crit de cordades a Catalunya (que no veurem) i amb una bona colla de voltors......de lujo.

La ressenya, sempre acurada, cortesia del Luichy.

   

L1 Algun paset de V i caminant fins a la R(pitó i sabina), just on acaba la pujadeta. Alien groc

L2 Placa guapa, amb algun tram finet per el grau. Totalment equipada, amb posibilitats de posar alguna cosa més si procedeix.

 Final L2 

L3 Placa més tiesa de 6c, ben assegurada amb bolts. El tema està als darrers bolts, amb peus una mica precaris en adherències sobre roca mullada...tot i així surt bé. Sortida fàcil cap a l' esquerra, protegible amb algun alien. Per cert, aviso a navegantes. L' amic Eduard, tibant en A0 del pont de roca que constituïa la segona assegurança del llarg, se la petat...no el cordino putrefacte, sinó el propi pont de roca...potser hi entra alguna cosa, no ho sé. De totes maneres, no és el tram més dificil....

 L3

L4 Bombet molt guapo de 6a+, ben protegit. Desprès fissura de 6a tiesa i amb roca aparentment dubtosa pero sòlida. Aliens i C2.

 L4

L5 Fisura sinuosa de 6a. Aquí la gràcia està en passar sense tocar el bloc dubtòs....Desprès ve el tram matojero, que tampoc és exagerat. Alien taronja i C1. Bagues.

L6 Inici en placa de roca bona, fàcil pero amb protecció justeta, fins a una fisura. Vaig tirar fins a sota el sostre, pero la travessa a esquerres feia por...blocs realment perillosos. Potser millor franquejar abans, per placa compacte de bona roca. Tramet de IV al final, on cal controlar bé el fregament, tot i que la sabina no t' ho posa fàcil...Tasco petit a la placa, alien groc i bagues. Bagues llaaargues.

 Quines vistes....ambiente massimo

L7 El llarg estrella. Diedre bonissim, amb roca molt més adherent del que sembla (per sort...). S' assegura al gust. Vem posar C2, C3 i un equivalent al C2 al sortir cap al IV+, alien vermell i amunt. Tramet també tieso i guapo. Reunió a muntar amb tascons mitjans i alien verd. Reforçable amb una sabina una mica a desmà. Aquí l' Edu va posar a proba el meu art de triangular assegurances.....

 Evidentment L7

L8 Inici amb bona roca fins al mur final vertical de blocs apilats de IV+. És fàcil pero t' ho has de mirar amb la calma. Algun alien mitjà.

En 6:30h som dalt, aixó si, sense estresar-nos.
De mathos vem posar semàfor alien, C1, un parell de C2 i C3. El C4 el vam posar un cop, pero podies posar alguna cosa més petita. Abans que un C4 repetiria el C1. Els tascons, mitjans, bàsicament per a muntar la R7.

Aqui l' Eduard cual Lacoonte...

A mig matí la boira espesa del fons del congost ha començat a pujar...ja no hem hagut de patir més pel sol.
Sort que al final s' ha esvaït; anar a fer una via a la pilastra i no poder disfrutar de les vistes.....
Una bona jornada, entre pitus i flautes ja et quedes a gust....

al dia...

Un altre cap de setmana sense tàpia...snif. Que hi farem, doncs esportiva.
Dissabte enfilem amb el Manel i el Menor cap a la Mola Roquerola, peró la boira espesa ens fa canviar d' objectiu un cop ja som a Rojals. Torna enrere, tot admirant l' oest de Catalunya prou net, ruta amb cotxe per les comarques del Camp de Tarragona, i cap a Arbolí. A Siurana ni ens ho plantejem. El sector més protegit de la llevantada és el Falcó. Tinc la il.lusió de fer les llarguissimes vies que es troben a l' esquerra de la paret, pero la majoria, per als que més de 20-25m. ja és tàpia, ens porta cap a la par dreta.
Escalfem a Luciernaga de noche 6b+ que deunido....molt sobat i patinòs, d' equilibris i moviments raros. No ens agrada gens. Per a més inri tens un trekking descomunal a la R, vertical i amb grans cantos, peró d' aspecte molt sobat. Cap dels tres se la juga. Mallon i avall...comencem bé!
Decepcionats ens posem a El asesino es el sheriff 7b. La munta el Manel. A la primera pasada em quedo amb els moviments bloqueros d' entrada. Al segon tientu surt la part dificil pero en confio al segon tram dur i caic. A la tercera encadeno, que no estamos tan mal, visca les pila sessions al plafó. La via és bona. Entrada molt bloquera, regletosa i tècnica. Passat aixó no et pots relaxar fins al repòs. Desprès pa de problem....
Mes i mig desprès del reinici ja tornem als 7b's...a veure si duren.

posant-se al dia...

Doncs aixó, que sembla que anem agafant el to.
Divendres sortim amb el JL i el F-liu a Siurana, sense cap idea concreta. Fem cap al Grau de Masets Abaix.
El JL escalfa (potser masa i tot...) a Happy sixties 6c amb entrada regletosa i caiguda lletja a dalt. Naltros, que ja el tenim fet, declinem la proposta. Baixem més i escalfem a Aleva 6b+ de correportuvida...tinc la oportunitat de desencadenar-lo, i no la desaprofito.
Ja escalfats, tant per les vies com per el sol que ha acabat sortint, ens posem a Little Ted 7a+ molt guapo que ja tinc al sarró. La munta el JL, desprès d' arrencar un canto de la via (esta massa fort). Al meu torn encadeno al primer toc del dia, sense patir en excés....El Fèlix s' hi arrosega, pagant la matxacada de dimecres al plafó (es que.....).
Completada la ronda anem a les noves vies que hi ha més a l' est. M' animen a provar a vista, pero a vista de veritat, doncs amb prou feines s' ha fet la via, un 7a sense nom amb bona pinta. Primera meitat amb bavaresa desplomada, repòs, i sortida desplomada de bon canto, amb sorpresa a la sortida de la placa superior....
Surt a vista, patint una mica més, sobretot degut als cantos plans de la bavaresa, encara bruts de líquens i polsim..si hi aneu mola un raspall...

Little Ted 7a+

Peña de Sin. L' Usage du Monde 350m.7a/A1

Una bona manera de treure's la son de les orelles; divendres cap a Aïnsa, amb un futur incert, peró vista la parroquia ja t' ho vas imaginant....total, que no sé si m' enreden, em deixo enredar o m' enredo jo sol, segurament una mica de tot. Resultat: una jornada de les que recordes...
Fetes les reflexions personals, que a la majoria li suen, i a algú li faran fer una rialla foteta, entrem en matèria:

Aquest serà el nostre objectiu, els dels veïns de paret ni el poso, que és practicament pornogràfic....
Aproximació ràpida en 20min. de del pont de la carretera de Plan, amb paradeta de produits regionaux inclosa...

L1. Grimpada de III, prou tiesa i muret de V. Cal controlar bé, com a tota la via, el guiat de cordes, o et quedes clavat...

Els màquines al seu primer llarg

L2. 6b+ sostingut, de navegar...sortida de la R bastant desesperant, amb roca que s' esmicola...realment delicat....trobem un doble regalet d' algú que s' ha baixat. La roca va millorant al llarg de l' idem. La reunió no està tant a la dreta com marca la ressenya.

L3 Sortida de la reunió prou expo, amb un factor 2 impossible de corregir. Una bona apretada sobre regletes de roca excel.lent (per sort) i sortida més tranquila (6a+) i protegible fins al tram final del llarg 6c+ molt guapo i prou protegit. Al tanto altre vegada amb el fregament.

L4 Li torno a tirar per que el Fèlix faci el llarg de 7a/A1, que generòs que sòc....Diedre maco de 6a+, vira guarrilla i remuntada de IV+, per dir algo....vaig muntar la reunió massa avall, i vam fer un petit llarg extra fins al jardí bo que marca la topo.Al tanto altre vegada amb el fregament. Reunió a muntar en una bona fissura.

L5 Sortida per fissura, que deixem rapidament per anar directes a la base del diedre vermell de l' esquerra. El primer pitó no el veiem. El diedre està prou assegurat. El Feliu passa en lliure de pitó a pitó.7a/A1 De segon, amb les cintes posades es fa A0 prou bé. Passet per a sortir a l' esperó gris, assegurat amb un pitó massa martellejat, on anirà bé un cordinillo, més que res per no petar el moscata amb la torsió...El tram de 6c+ és boníssim, relativament assegurat amb bolts. Aixó si, del darrer parabolt a la R, i com diria el JL, corre por tu vida.....

L6 Sortida d' equilibris de la r, peró aquest cop ben protegit. Travessa a dretes a buscar el final del gran diedre, amb roca més sòlida del que sembla. El problema bé més amunt. Al tanto amb els blocs tipus espasa de damocles....anar fent amb la calma (6b) fins a la R.

L7 Sortim de la r en clara travessa a dretes, a buscar un pitó vermell al marcat esperó. El Fèlix tira recte amunt, proper al fil i la caga peró bé....no troba cap assegurança, tret d' alguna sabina, sembla que hauria d' haver anat més a la dreta, per terreny no tant compacte, peró més protegible. El problema està quan arriba a un diedre molt fi, diria que 6b+, amb passos de fe, sense més protecció que una sabina que arrencaves amb la mà i un tascó petit posat en un miniflake...prohibit caure. Fa el pas, troba els dos pitons de sortida i cap amunt. Deu ni do la tibadeta per a sortir al jardí. La via acaba aquí, ara comença l' aventura....

L7bis. Tirar jardi amunt, jabalí total, fins a una mena de coll, amb una marcada feixa a esquerres.
L8 feixa de III que tranki...tiro jo, aixi m' ho puc assegurar al gust...molt estreta, amb roca que se't desfà a les mans (i als peus...), sorra, buitreres plenes de merda, sabines que no et deixen passar, trams on passo arrosegant-me. Munto reunió on la feixa torna a ser un bosc penjat.
D' aqui encara tires una mica més pel bosc penjat, fins a un punt on s' obre, recollim cordes, i pots tirar amunt, direcció al nord per a poder girar desprès cap a l' est, grimpant per unes grades d' un rocam brutal, molt curiós. Un cop dalt el bosc s' obre. Cal seguir la carena més o menys bosc endins, fins que clarament comença a baixar. Per a evitar les feixes pròximes a la tàpia, cal anar amb tendència diagonal, cap al nord. Desprès de fer una mica més el porc senglar arribem al camí (Pr) que duu al coll, on trobem un cartell indicador. Agafem direcció Plan, cap a l' est, fins a la carretera. Com que des de dalt hem vist que els demès s' han retirat i ja son al cotxe, fem un enllaç, via Kletterer (agraïts, per cert...), amb l' Albert per a que ens vinguin a recollir i estalviar-nos la caminadeta per la carretera; que menos....

Total 8 horetes fins a la R7bis, més 3/4 per a sortir d' allà i la caminadeta de 1:30h fins a la carretera.
Tret del 7a/A1, hem encadenat tot el demès, lluitant-ho, que és lo principal....
La via està amb pitons i parabolts, tot i que aquests darrers te'ls miraves diferent de com et mires un bon parabolt 10x90mm....a les r penjades, i gràcies a les dades que, desinteresadament, ens va aportar l' Albert, només veïa "xinxetes"...proposo una col.lecta per un joc de broques i bateries extres per al Ravier.
En fi, per a naltros una bona via d'aventurilla, amb trams realment guapos i altres d' anar a passar,.....a passar por. Sembla que la via amb prou feines s' ha fet, peró no cal patir per la runa; Derribos Garrido es va encarregar de deixar-ho una mica millor...
Duiem camalots 1, 2, 3 i 4, aliens del negre al taronja i joc de tascons, i ho vam possar practicament tot. Molt important cintes llargues, peró llargues de veritat.

arbolí repeat

Sortida vista i no vista a Arbolí. Surto aquest matí, cap a quarts de 12, cap a Can Simiro, on trobaré el Jaume, amb el Sergi i el Delfí....

Arribo i em poso directe, per enessima vegada a Espero 6b+. Em noto prou bé. La pluja amenaça i anem amb el Sergi cap al 7a`s.
Munta la No m' enganyis més 7a, encadenant a vista, baixa i ràpidament li foto jo,   i encadeno....sorpresa, sembla que la cosa va millorant.
Procedim d' igual manera a la veïna Agua de fuego 7a, peró aquesta vegada el pas clau el tomba. Al meu torn la cago als passos llargs de mitja via, pero aguanto i també l' encadeno. Els trons s' acosten, ja em tentat massa la sort. Pleguem i just a l' entrar al cotxe ens cau la de Dios es Padre.....



















La llet que em tingut........

ECA Pallars a la Paret del Diable 140m. 6c+.

Canvi de plans a darrera hora i divendres vespre cap a Collegats, amb el Fèlix i el Vicenç.
L' objectiu no està clar, cosa que desestabilitza la meva ment linial....per sort un sopar ben regat fa veure les coses més clares.
Aixi que ens llevem al matí, ben d' hora, a vore si podem fer la ECA Pallars i la Frikis go home. El tema és que, tot preparant l' habituallament, se'ns enganxa de l' esquena el pobre Fèlix...ens acompanya a l' aproximació, a veure que tal. Un cop a peu de via decideix deixar-ho estar i tornar al cotxe; realment li deu fer molt de mal.....total que, tot i les veuetes endimoniades que es manifestaven a través del Vicenç, decidim fer una via i baixar al fer esportiva al costat del cotxe, almenys li farem companyia....
Servidor no es troba gaire motivat, i menys veient el primer llarg...li tira doncs el Vicenç, que per aixó és el bo...
L1 6b. Quina porqueria de llarg...perdoneu, pero algu ho havia de dir. Roca, si es que s' en pot dir així, fangosa i relliscosa. Equipat amb un parell de ponts de roca de la risa i un parabolt. A la que el pillo li foto un A0....El darrer tram, amb una bonica bavaresa, es salva una mica de la crema.

L2 6c+. Tal i com vaig ja ni em plantejo de tirar de primer, tot i que el llarg pinta millor. Craso error..travessia cabroneta on de segon flipes una mica...Bon desplom amb canto i pas més fi per a passar d' un costat a l' altre d' una mena d' esperó penjat. Més A0's...

L3 6b+. Sortida cap al pati, a buscar uns parabolts prou seguits. El pas clau és raro raro...ja posats també A0. La veritat, d' acord amb el Vicenç, es que no és un llarg gaire goapu d' escalar. Aqui la pifiem i muntem reunió de dos spits. En teoria segueix recte amunt, a buscar el peu d' unes plaques a la dreta.

L3 bis V. Li tiro.Bombet amb un parabolt i a buscar la R4.

L4 6b. Aquest és el llarg guapo. Roca bonísima, res a veure amb la ruïna d' abaix. El traçat no es tan espectacular, peró l' escalada és molt més maca. Curiosament prou equipat, tot i la qualitat de la roca i la posibilitat d' autoprotecció. La reunió no se si hi és. Vem muntar en una alzina gran, al sortir amb tendència a la dreta.

No poso la ressenya; compreu-vos la guia nova de Collegats. Està currada i surt bé de preu.Camalots fins al 3, aliens semàfor i taronja i tascons.

La via no ens ha motivat especialment, peró s' ha de dir que té un traçat lògic i espectacular.

Localitzem el ràpels cap a l' est (parabolts i anelles) i baixem amb 30 (amb doble corda)+50+20.

Saludem a l' Albert i al Santi que ja son al segon llarg de la seva via i cap a la carretera vella.

Ens refem una mica i a fer uns totxos, al sector Terraseta. Ombra a la tarda.

Via núm. 10 6c+. Surt a vista, patint de pila.....

Via núm. 9 7a+. L' encadena a vista el Vicenç i posteriorment jo m' hi arrosego....almenys torno a provar 7a+.

Dit i fet 6b. Per a acabar de rebentar. A vista. No puc més. Vista la motivació inicial ja he fet prou.

El sector és bonísim, molt més del que sembla a priori. Roca variada i excel.lent. Per a repetir...no podem dir el mateix de la ECA......

Sud del Pedraforca. Esperó Barrufets 275m. 7a

Finalment ens posem de nou a la feina amb el Fèlix, a veure si agafem rodatge.....
Aquesta la tenia pendent, i per a iniciar el curs ja està bé. Es pot apretar una mica, peró en teoria no obliga, ...en teoria. Aixó si, escalada tècnica de nasos...
Així que dissabte enfilem cap a la sud des del Gresolet. Amb una hora i quart ens plantem a peu de via, amb una part de la feina ja feta. Pel camí coincidim amb una cordada que va a la Via de Tots, els únics que amb els seus crits ens acompanyaran durant tot el dia...
A la guia del Dalmau la graduació que marca és pura fantasia, V/A1, ja....els únics "quintos" que vam trobar van ser al bar....la graduació del Luichy a la guia de la sudface sembla més encertada, tot i que també amb els V o V+ apretats...Nosaltres duiem la de caranorte, prou bé.

L1 V+ Entrada amb blocs sospitosos i verticals...navegada per placa bona i R. Camalots, aliens i algun tascó.

L2 6b Diedret i travessa a dretes per sota el sostre. Sortida en diedre vertical amb algun paset desplomadillo fins a la placa de sortida...travessa marcada a esquerres i diedre matojero fins a la r. Al loro amb no tirar la placa recte amunt! Un pont de roca a equipar marca en punt de travessa...Aliens groc i vermell, C1 i tascons petits.

L3+L4 7a. Anem, en plan de guais, sense ganxos...per sort tenim un Feliu...Travessa molt fina de peus cap a l' esquerra. El pas més dur ve desprès, per a xapar el segon parabolt del llarg...pujada de peus amb bidits molt curts, uff... desprès anar fent amb algun peu-mà curiós fins al tram de V que tranqui...una mica trencadot. Empalmem amb el L4 sense problemes, controlant bé els primers xapatges. Encadenem tots dos, amb una bona injecció de moral. Ara tocarà apretar fins al final per al rotpunkt total....pràcticament equipat, pero obligadillo. Tascons i aliens per al tram de V (o màs). Llarg molt guapo. Al tanto amb la caiguda de pedres de la r4 a la 3...a mi ja em va passar algun projectil justet, justet...

L5 6b Passets fins per a caçar la fissura fàcil de la dreta. Travessa a sac cap a sota el sostret i amunt. Al tanto que per anar a buscar la bavaresa de sortida no és evident. Alien vermell a la fissura, la resta ok.

L6 6b+ Llarg prou sostingut, amb els pasos més durs ben assegurats. Aliens.

L7 6b+. Llarg boníssim, amb moviments molt tècnics i bonics. Molts pasos de fe....totalment equipat. Aquí la dificultat està en no sucumbir a la tentació de l' A0....

L8 IV. Sortim per l' aresta, saltem la r, encarem el muret final i muntem reunió de friends sota el bloc característic final....C1 i algun alien. En 5 horetes som dalt, passem del cim i cap avall.
Al final ho hem lluitat, i rotpunkt per als dos...superant clarament les meves expectatives inicials....
Bona temperatura, amb una mica de rasca al tapar-se el sol...sort del softshell!. Quin luxe passar fred a principis de setembre....
Vam fer amb semafor alien, camalots 1 i 2 i tascons mitjans i petits. Cintes llargues i un mosquetó petit o bagueto per a algun pitó difícil.
Molt bona via, indicada per a les ments més equilibrades.....

Berga. L' Estany

Divendres, de camí cap al Pedraforca, fem una paradeta al sector l' Estany, a veure si afinem els equilibris, que bona falta ens farà......
Li fot el Feliu a Separan Realmente 6b+, la veritat es que decepcionant, diria que la més cutre d' aquell pany...tenim una vista.....total, que la fa i desfà i jo em poso a Poco juntas 6b+, dificil a vista, amb uns pasos de fe que deu nido....la lluito i surt a vista.
Per acabar, que se'ns fa de nit, muntem i encadenem a vista la Mofa't del Jerry 6c, molt bo. Aqui ja has de tibar una mica més.....
Marxem a sopar prou satisfets, almenys jo. Desprès de la palissa del dijous al plafó i encara m' aguanto...la cosa ja va agafant color......

anarfent....

Dimarts quedo amb el Menor per a seguir "trotant".....

Sense objectiu concret fem cap a Can Melafots; tindré ocasió de probar els durs 6as (no es broma...) que ofereix Siurana:Trigonometria 6a+, Barrufet V+, Gargamel 6a i Mamà ya he espitao 6a+.

A Ca l' Isabel encadenem la via a la dreta de Limones, 6b bloquero, ja va bé....

Convenço al Xavi que ve poc motivat, a tornar intentar la Cromagnon Climbing, 7a+ boníssim que ja tinc encadenat...així ja tindré muntada la entrada de Gora Teta 7a, que cabron.

Faig molt decidit el lance inicial i surt bé. El problema es que a dalt arribo sota minims al pas clau i m' haig de penjar. Reposo una mica i amunt. Baixo cuit, peró content d' haver pogut apretar una mica.

Mentrestant, casualitats de la vida, el causant de la meva penitencia, el JL, provant al mateix costat la Boys don't cry....algun dia.

El menor immers en les seves pregàries...... 

tornant a tibar....

Dijous passat, desprès de tres sessionetes clarificadores de plafó, retorn a la esportiva....
Amb el Jaume i l' històric Jordi Vives anem a passar la tarda a la Siuranella Nord, on tindre ocasió de curtir-me en vies que abans ni em mirava......
Em poso a Mucho Papito 6b. Encadeno, passant bastant de cangüelo....falta confiança, i els cantos sobadets i la humitat no ajuden....
Amb una mica més de soltura encadeno també la veïna Border Line 6c. Per sort ens comencem a trobar una mica millor...
Finalment, ja tustadillo, em poso a Pocopena 6c, aquest de veritat. A la que em veig apurat no dubto en pillar-me a la cinta...ay el coco.....no tinc esperit ni per a repetir-la. Com a reéntre tampoc ha estat malament del tot; pero ja veig que aixó serà dur.....

Cavallers. Pistacho asesino 230m. 6a

Feia tants dies que no escrivia res que gairebé no recordava ni la contrasenya.....
Desprès de dies sense activitat trepatoria (ni tant sols indoor...) i de reclusió monàstica per a tancar temes de "fenya", munto una sortida ràpida a agafar una mica d' aire al pirineu. Feia temps que haviem de quedar amb l' Eduard, i aquesta sortida sembla l' apropiada. Farem alguna cosa asequible, per a testar la mà....mà que per cert tenia una fisura a la base del 4rt metatars que el metge d' urgències no em va veure....em sembla que estava més pendent de la infermera.....ja te vale. No m' ho van detectar fins al cap de dues setmanes, quan ja ho tenia gairebé enllestit.
Bé, al que anaven. Per qüestions de compromisos socials (aquest cop no eren meus...) que ens condicionen els horaris, ens decantem per Cavallers. Miro la guia, i la veritat es que on em fa més gràcia d' anar és cap a dalt....tornarem a la Pistacho. Amb aquesta serà la tercera, pero ja que pugem vull obsequiar al colega amb la millor escalada, en el grau, del sector.
La descripció de la via aqui i aqui. No cal afegir-hi res de nou.
Vam arribar els primers a peu de via, i al llarg del matí van arribar fins a 4 o 5 cordades, totes a fer el mateix....Per cert que uns francesos es van baixar al primer llarg...es veu que també n' hi ha de dolents...
La mà es va comportar, pero jo vaig trobar a faltar el rodatge. Al primer llarg vaig acerar i tot....peró bé, prou dignament en general, tenint en compte les circumstàncies....
Quatre fotillos per animar el post....

Siurana. Ay mamita...que daño que m'echo!

Doncs aixó, li he donat vacances a la mà esquerra uns quants dies....Al loro amb les circumstàncies:
Diumenge li foto a vista a Ay mamita 7a al Pati de Siurana. Abans de pujar li pregunto al JL si la seva corda de 70m. arriba bé (la via es veu llarga, i a la puta merda de guia del Tonetti no diu els metres...). Em diu que si, que la va fer l' altre dia i pa de problem....encadeno a vista posant cintes, passo la corda pel mallon de la R i la desmunto. Quan ja soc a les grades inferiors, encara penjat, vaig a comentar amb el JL, que es qui m' assegura, la via i....collons, que passa????? a terra de cul, picant molt fort amb el palmell de la mà esquerra...quin mal...per sort no passa del cop; ara, tinc una mà com un teleñeco....El que ha pasat està prou clar; la corda s'ha acabat i el colega s' ha estampat. Diràs: quins pardillos...o almenys aixó haguès pensat jo..us asseguro que el JL, que ja porta uns anys escalant, és el tio més maniàtic i primmirat amb aquests temes que conec...pues a ell, bé, més aviat a mi, també li arriba el moment de la cagada tonta i evitable....ASI QUE AL LORO.
Abans de l' incident vam escalfar, repetint, la viagraman 7a assequible. Desprès m' enreda a probar El Jardin de la Amapollas 7c, diu que te unes regletes siuranenques que ti cagues...de lo que patinen...el tio em reconeix que avui el tacte és pitjor que el darrer dia que la va probar....el sòcol es boníssim, i a la part dura no m' hi aguanto, així que ni l' acabo de muntar...Desprès li fotre a vista a Ay mamita (molt bona, per cert, has d' escalar...), la resta ja l' he explicat....

aucellets a Arbolí...

Divendres escapadeta ràpida (com el post...) a Can Simiro amb el Menor.
Escalfem n-petint Espero 6b+. Cada cop el faig diferent, pero avui em surt molt fàcil.....
Mig escalfats, i ja amb les cintes posades, provo el moviments de Els Impresentables 7b+ o 7b segons la guia. Al segon encadeno sense gaires agonies. Molt guapa. Entrada bloquera, repòs i bombo desplomat amb passos llargs. El Menor cau al segon tiento anant a la r...el ruixat que ens ha fet al acabar jo la minat....
Amb la tonteria ja ens ha passat la tarda...cap a casa.

Gairebé al acabar ens vam adonar que el forat del repòs d' aquesta via, en el tram comú amb Els Indesitjables 7a+, te llogater....una pobra bestiola piulava mentre la seva mare, amb algun cuc a la boca, esperava pacientment a l' arbre del davant a que acabessim de fer el prèssec....
Au, ja ho sabeu.....

Montrebei. Cor Salvatge 480m.7b guarreado

Desprès de molts dies d' aguantar la tabarra del Feliu finalment cedeixo i em deixo entabanar......amb franquesa, haguès estat bé una mica més de rodatge (aquesta primavera no hem fet gaire cosa); peró ja li vaig deixar clar: si no m' ho veig hauràs de tirar del carro. Em diu que fale,... poz p'alante.

Aixi que dissabte a les 7:30h ja ens tens a peu de via, sort de la matinada, perque al cap de poc arriba una altra cordada amb el mateix objectiu.

La ressenya original arreglada pel Piju, on afegiré alguns comentaris.

L1. V+ Comú amb les del sector. muntem la R1 original (buri cutre), més amunt del que marca la ressenya.

L2 6b Al haver pujat més, el segon llarg es converteix en una marcada travesa a dretes. Es fa bé.

 Comença el tema....

L3 6c+ Anar fent per sistemes de fissures. No és especialment dur (jo anava de segon, de fet com a tots els llargs durs, que de fet ho son casi tots....)

 L3

L4 6c+ desplom important ben assegurat i travesa fina a dretes. M' equivoco i em penjo al segon pitó per a mirar-m'ho bé...corregeixo i amunt.

 Vista panoràmica desde r4

 La cordada del darrera al L3

L5 7a Tampoc el recordo especialment dur, clar que anava de segon...

L6 6a llarg de "tràmit". Aqui pots dubtar a l' hora de triar la fissura. En general recte fins bastant amunt. Canvi de fissura, pitó i R.

L7 7a. Pas de bloc al sortir de la R, protegit amb pont de roca i tasconet petit. El tram de 6c té un pitó més. La placa de 6b es pot assegurar bé amb aliens petits. Roca boníssima.

L8 Canvi de reunió, fins a una R amb parabolts. Com diu la ressenya (?).

L9+L10 6b. Aqui el grau està més ajustat. Entrada fineta i fisures peleones....muntem directament la r10. Mola un universal curt, ja que no hi cap pitó (si restes de pitonatge) Bona fisura per a peces petites.

 Entrada fina al L9

L11 6b+ 55m. de pura agonia. Per a mi el llarg més dur. Sort que em vaig escaquejar, aqui ho haguès passat malament....sobretot despres de veure la volada del Feliu; quan ja havia passat el segon pont de roca, on de fet també hi ha l' unic pitó del llarg, li patina el peu quan anava a col.locar un tasconet i avall. El tio es casca un puenting de 10m., fot el joc de tascons petits cap avall i pica molt de costat contra el tram més tombat del llarg...per sort el bidó i la funda li paren la patacada directa....un altre cosa és com ha quedat el pot....per sort ell està més sencer. Desprès d' uns exercicis espirituals per a tornar a aliniar els xacres, acaba el llarg. Jo de segon m' haig d' aplicar a fondo per a encadenar. Molt dur. Per acabar-ho d' adobar la R no és cap meravella. Només té un pitó (a caldo...) i la roca és una mica crocanti....quedaria bé un V mitjana (que no duiem). Al final ens apanyem amb una v petita cutre, un universal mig mig i un fantàstic alien verd....

 L11. dur, dur

L12+L13 7a+ i 7b. Desplomillo amb roca una mica sospitosa, recorda el darrer llarg de la femme fatale. El Felix passa mig en lliure, mig en artifo fàcil. L' horn ja no està per a bolls...Alien blau, pitó, alien gris i amunt.

Es salta la R12 i tira amunt. Ara el que tenim ganes és d' anar acabant..placa prou assegurada, travesa cap al fissura amb aparença ruinosa, passet de 6b+ molt curt (ben assegurat amb aliens vermell i taronja) i reunió.
Al meu torn encadeno el 7a+, on el tema es enfiarse'n dels peus, cosa que amb la corda per dalt és més fàcil...El tram de 7b és prou humà, se li veu color. Té canto (relativament, compta amb un parell de regletes que deunido..), peró és molt fi de peus. Pasem en lliure, penjant-nos a reposar al dos darrers pitons...

 L12, sortint del 7a+

 L14 Sortida per xemenia curta, placa i r a muntar amb aliens.

 

Reflexionant a la r13

Està fort el tio......

Ja ho advertia la ressenya; Largo, duro y en libre (deixem-ho en Largo, muy duro y casi en libre): Un viot en tota regla. Quin master el menjavellanes....

En 10:40h som dalt prou dignament, encara hem fet via i hem encadenat bona part dels llargs. Per a compensar el fet de tirar bastant de segon almenys he apretat fins que on he pogut....a veure si entrenem més la ment,... i les fissures peleones, que és on ho he passat pitjor.

Bona temperatura tot el dia, sort del nuvòls que ens tapaven el sol a estones.

De material vam fer amb el de la ressenya. Jo hi afegiria un universal curt (r10) i una V mitjana (r11). Pots passar sense, peró.....indispensable un Fèlix del 15.....

Si algú troba el joc de tascons (wc del 1 al 6) per allà terra li agrairé el gesto..... 

Siurana. Triomfant a la Siuranella Central

Amb les previsions meteorologiques no gaire encoratjadores decidim, amb el Feliu, deixar el Montsec per una mica d' esportiva a Siurana...es revelarà com un gran encert.
Fem cap a mig matí a la Siuranella Central, on, gràcies al dia mig tapat, encara s' hi pot estar. D' aqui unes setmanes serà un forn....jo vaig sense cap idea fixa, no tinc controlades les vies. Anem a disfrutar, i a fe....
Comencem escalfant a Lo Romanot 6b+ molt bo. Tecnic, sense grans apretades, aixi calibrem bé els equilibris...
Desprès el Feliu munta la seva llosa...Aguachurri 7a+ durillo. Placa amb alguna apretada, bombo desplomat i sortida de passos llargs...molt maca. Al meu torn, i amb el bon flash del Fèlix, patapam, encadeno...A la sortida de dalt m' he hagut de buscar la vida, peró m' he vist, sorprenentment, molt bé de resistència. Li fot un altre cop el Feliu i ens obsequia amb una bona volada marca de la casa quan ja sortia...
El paio m' enreda a muntar la Berrío Cabrero 7b+ més que consolidat....diu que es munta bé. Vaig fent per la placa inferior...tot mirant el mur llarg i desplomat que em ve ara...es munta prou bé, parant a les xapes del desplom per a fer els trekkings amb garanties. Cantos bons, monodits, laterals, aqui hi ha de tot. Controlo bé el pas clau, sense l'escaqueo expo de l' esquerra, que et trobes quan ja has sortit del desplom i cap avall.
Li torna a fotre al 7a+ i amb molta solvència encadena...una llosa menys.
Bueno, arriba l' hora d' apretar....he vist prou a l' abast el 7b+, així que ho probarem....El Feliu m' esperona amb un consell a lo Guardiola; au, a disfrutar....Començo i m' embolico una mica en un pas de la placa inferior, pero puc recuperar bé al repòs. Pujo convençut per tot el desplom i quan pillo el darrer canto bo del desplom, amb l' speed que porto surto disparat cap al repòs de bidits que hi ha abans del crux....regleta infame d' esquerres i a bloquejar fins a palpar una p. merda de rebaba amb la dreta (no he arribat al bidit bo) i creuar al tridit que et salva...a priori, perque una mica més i caic, ja amb la xapa a Pekin, als cantos bons de sortida...i per a fer-ho més èpic, tot el crux aguantant un ruixadet de primavera. 7b+ dur al second go. Avui si que he triomfat....gràcies als ànims de Feliu, que té més fe en mi que jo mateix.
Recollim trastos i cap a Arbolí a buscar aigua i a celebrar-ho amb unes canyetes.....