Sant silvestre 2015. La Mussara

Sant Silvestre deslluïda per les moltes, (totes, vaja..) baixes a darrera hora. Pugem a l'espantaocells amb els AM i l'Arnau, a fer una mica d'escalada familiar al solet. Escalem la clàssica Espantaocells 6a i pugem a la bonica agulleta de la Covallonga V...i poca cosa més..al final el que ha fet més l'Arnau, amb quatre intents a la Kora IV+...aixó és fanatisme..
Tranquilitat absoluta, que ens temem que ben aviat es veurà alterada per el que sembla la imminent obertura de la ferrada que han equipat al sector.
Final d'any una mica amarg, a veure si el proper tornem a agafar el ritme

La Mussara. La Proa

Fa un parell de setmanes la darrera sortida de l'any, -llavors encara no ho sabia- a la Proa de la Mussara.
Escalfem a la tècnica Acuario 6b+ i a la sorprenent, i bona, Vol de Nit 6c+, amb algun tonyo serio a dalt. Veig que no vaig molt fi, però tot i això munto la Obiang 7b, on ja veig que em fa por fer segons quines tibades amb l'esquerra; encara noto els dits tous de la Pauta...I arriba l'inevitable crac, -tampoc molt exagerat- al darrer pas de la via....politja A2 tocadeta per a uns dies....repòs i terapia a base de galets i torrons..

La Pauta

Quina sort no haver anat abans a aquest sectoràs....tot per fer i tot possible ( bé, gairebé...). Imprescindible si et vols inflar a provar setens plaqueros i tècnics, com es el cas -i damunt en un racó tranquil i bucòlic-. Amb el Jl i l'Ivan ens fem un bon fart d'escalar:
-Al valle del gaspatxo 6b+. Bonica fissura, amb alegria a la r.
-Malongo 6c/+. Molt guapo també, i tambe alegria a la r...
-El secreto està en Aneto 7a. Sostingut i continu, amb algun pas finet abaix. Sort que estava tocat.
-Gat torçat 7b. Viot. Faig el primer pas dur de la manera mes difícil, crec. Aguanto fins al repòs, però la pifio al triar l'entrada a la placa infierno de dalt de tot...al tanto amb les adherències...la deixo per a un altre dia.
-Il.lusió de vol 7b. Torno a provar a vista i aquesta si...final de traca i mocador. Al tanto amb la tercera xapa.
-Lapsus 6c per a rematar la jornada. Tambe molt guapo.
Quina feinada que hi deixem....
Graus ajustats i xapes que et fan escalar. Roca extra-superior.

Siurana. Reina mora

Abans del pont, que aviat ja no tindrem, -espero-, baixem amb el Santi al salt de la reina, on, sorprenentment, estarem sols tot el matí. Escalfem tripetint el magnific diedre de la Perigeo 7a. Despres surt a vista la Catxap 7a+. Lletjot i amb roca una mica cutre a dalt. A baix alguna llesca molt sospitosa de la que es tiba fort.
I remato el dia deixant-ho tot en un semiavista, - la entrada ja la coneixia- a la molt bona La torre del diable 7b. Resolc ràpid el pas concentrat que et porta al magnífic diedre final, però tot i això hi entro tocat....feina tinc a administrar respiració i forces....imprescindible. Tècnic i pilós.

Montrebei. Tela 200m. 7b

Una altre via de la pilastra per a no perdre's, com totes.... realment es fa molt dificil dir quina és la més bona, dins de l'excel.lència de les vies "modernes" a la dreta de la Cuarentones, on ja no podrem tornar fins a la propera tardor. Gairebé millor, així podem dosificar....
En tot cas l'homenatge de l'Albert al seu amic ocupa, per a mi, un lloc ben alt.
Aproximació, com ja és habitual, rapelant la via. Han afegit un parabolt amb anella a la vertical de la via, de manera que podem baixar directes a R9, d'aqui a R7 i d'aqui rapel de 60m. (Atenció) a R5; i d'aquí, obviant el llarg de 6a/b de sota, comencem el festival....
L6 6c inici una mica brut...es va fent i equipant prou bé. Només fa patir una mica el polsim negre, que aviat perdrem de vista

L7 6c/7a amb pasos fins a inici, bavaresa bona a equipar i final brutal en placa de forats francs

L8 7a/b segueixen els bons forats fins a la placa grisa i compacte, on hi el tema. Regletes petites cantelludes i pasos llargs....molt bo. Llarg equipat.

L9 6c espatarrant...50m de festival de cantos, com més amunt més bons.

L10 7a paset d'inici, vireta i bona apretada als dos bolts. Molt dificil de veure, el vam trobar clarament més difícil que l'altre 7a. Sortida amb sabor Montrebei en blocs sospitosos...

Amb el Santi ens apuntem l'encadenament (estava prou marcada i els graus són amables)
Amb el material de la ressenya es va de sobres. El C3 no el vam posar i només dos tascons petits.
Preveure bagues i mosquetons (obviament a recuperar després)
Suposo que per el tema de la regulació allò estava com un ou...dues cordades a la Tu Sabrás, una altra a la de los Niños (la que, de moment, encara tenim pendent), Jl i Vicenç a la Femme Fatale, i l'Albert i l'Ester navegant....

Soterrani

Torna el mestral i el solet, i tornem al Soterrani...Jornada relativament breu, però productiva. Comencem per la Love without Frontiers 6c de fissura ampla d'encastaments, molt guapo. Ideal per a fer amb camalots (diria que 1,2,i 3, repetint) i quedar ben servit...El company és un ànsies i va directe a l'estètic esperó de la Todo tiene su fin 7a+, provat fa un parell d'anys. Ell el torna a encadenar i jo me'l puc apuntar. Al tanto als moviments finals; sort de la humitat 0. Ja que hi som provem la veïna Sensibilitat d'expressió 7b+, en principi: la part inferior no saps per on agafar-ho. Per la placa sembla impossible; acabes pujant de forma natural per la fissura de la dreta, xapant sense problemes. Per aquí creiem que 7b màxim. A dalt encara ens esperen passos curiosos. en tot cas bona via que m'emporto al flash amigo. Per a rematar la tarda resolem en un parell d'intents la ja provada, i clàssica, El pez más viejo del rio 7b. Placa desplomada amb bon canto i no tant bo per a escapar-ne...

Perles. Putes mosques 100m. 6b + Cien herejías 100m. 7a+

Bon destí per al dia que entrava el primer front una mica fresquet, que ja tocava.
Amb el Toni triem una primera via de les clàssiques, Putes mosques, per a anar escalfant....al final la ventada que ens esperava al passar l'esperó ens va deixar més aviat gelats, però... La via esta prou bé. Es pot fer en dos llargs i corda simple (naltros duiem 80). Baixada ràpida a peu fugint de l'aire i cap al pany central de la paret, on estarem més a recer.

La Cien herejías és una via esportiva 10... roca brutal del primer dins al darrer metre i escalada tècnica i de "menearse"
L1+L2 empalmables sense problemes. 7a contundent que em pot i 6b+ on no val a badar...

L3 7a+ boníssim. Anar fent, de navegar una mica, fins al pas...la baga ja dona pistes...aquest si que surt.

L4 6b+ llarg i variat, tampoc s'ha de baixar la guàrdia.
Tornem a peu de via caminant (la millor opció, almenys amb vent) i torno a provar el fantàstic primer llarg...i em torna a tombar..deunido el 7a.
Via ben equipada per a disfrutar, tenint en compte que els graus apreten una mica...
 

Tivissa

Ens atansem al Morral de Penarroja, a descobrir les fantàstiques vies que promet l'espessa guia, per dir-ho d'alguna manera, del Castellnou. Amb al Jaume escalfem en un 6a de la part est del morral que no aconsegueixo localitzar, degut al merder de vies i equipaments que es creuen en pocs metres. La guia no ajuda gaire, tampoc...al tanto que a la R hi viu una serp.
Ens desplacem cap a l'oest on hi ha la terra promesa. Acabem d'escalfar al primer llarg i mig de la Semipersuasion amistosa 6b+, amb la part superior molt guapa. Baixem d'una reunió a la dreta no ressenyada. Localitzem la Chinese water torture 7a+ i a la feina. Dificil a vista: un sostre que no saps per on agafar-ho i una placa d'aspecte imposible...i ni una sola marca. Al tanto amb la roca a la part inferior. A partir del bombo placa de roca excel.lent. Surt al segon intent, i ja no tenim temps per a res més. Bon sector, si tens en compte que: 1.has de desxifrar la guia, 2. els millors llargs semblen els superiors, 3. millor venir amb mentalitat de anar a fer paret, 4. a partir de 1 de gener res de res...

Ejem...Siurana

Traïnt la promesa de setmanes anteriors, i per la mandra de pensar i les ganes d'anar per feina, a la següent tornem a Siurana...Encara busquem ombres i tanta oferta no hi ha. Escalfem a un 6c contundent de Can Codolar i a la Sinestèsia 7a curt i contundent...i lleig.
Tornem a l'aparador i remato la feina pendent a la Petitona 7b, que em costa més que el darrer dia. La humitat i aquelles regletes ja tocades no són massa bona combinació. Intentaré un parell de cops la veïna Xerinola 7b+, sense gaire èxit...

Montrebei. Tu sabrás. 185m. 6c+

Una altra esplèndida via a la Pilastra (n'hi ha alguna de dolenta?), aparentment més assequible que les veines, però només aparentment...de fet si t'hi fixes l'Albert ja li dona SR3. Obvio aquest detall, i el de 6c obligat,-més tard me'n penediré- i li planto la ressenya al Toni, que accepta de bon grat, però inconscientment. Haig de dir que les nostres preocupacions es centraven en els ràpels d'accés (cada dia em fan menys gràcia), però al final no n'hi havia per tant. Primer ràpel curtet (millor amb una sola corda) i desprès nets i rectes cap a les successives reunions. Preveure mosquetons per a deixar les R mig muntades. Un cop a la R0 comença el festival...
L1 Placa de 6a que cap al final ja es ben dreta, i sense el polsim negre de més avall...

L2 Placa "orgasmus". Boníssima. Obligada però prou segura. Inici a equipar, amb bons forats per a totems, però entretingudet.

L3 Divertit, sino fos per el fregament...possis com t'hi possis crec que al final has d'estirar. Pas del sostre amb cantarral inhumà, i placa de gotes d'aigua abrasives desprès.

L4. El coco...llarg llarg i expo, vaig trobar. En algun punt perdedor; a tot arreu hi ha forat. Difícil d'equipar, acabes optant per cops de gas sense mirar gaire enrera...
L5 6c+ intens, pero evident i franc. C3 i algun totem, i la resta alegria.... Hi ha un pitó no ressenyat desprès de la segona xapa. Darrera reunió en arbres.
Entre la via i la solana que hem rebut marxem prou servits cap a la bassa...
Amb el material de la ressenya perfecte. Tascons mitjans. Vaig trobar a faltar en varies ocasions l'únic totem (el del mig) que no tenia...llei de Murphy. Molaria trobar-se algun pont de roca dels que hi ha ja equipadets...sobretot a L4 i 5.

Sol i sombra

Tornem a Siurana, aquest cop "obligats" per altres circumstàncies, peró ens fem la promesa de no tornar-hi més en uns dies....marededeusenyor com està de gent; feines a aparcar, toca fer la via que pots....Escalfem al solet de l'Esperó Primavera, Penitenciagite 6b i Kataplax 6c+. El companys van a buscar l'ombra a Can Codolar, peró naltros encara farem al sol la Welcome to the Team 7b, que ja havia provat. Torno a fallar al pas inicial, no hi ha manera d'agafar bé la regletilla...baixo a terra, 5min. de descans i aquest cop si. Ja amb la feina mig fet anem Can Codolar, on ja s'està millor. Aprofito les cintes i el flash amigo del JL i cia i m'emporto la Siberiana 7b, que feia un parell d'anys havia provat fins al pas, que no vaig ni veure. Molt bona via, durilla. Placa tècnica de regletes comptades i d'aguantar. 

Coll Roig. Patxaran Litrako 120m. 6b

Aprofitant l'estada a Can Endaldic, diumenge al matí ens acostem al Coll Roig a fer baixar una mica -tampoc gaire- els copiosos àpats dels dies anteriors.

Amb el Toni fem la Patxaran Litrako, mentre la Iris, el Jaume i l'Edu escalen la veïna Dersu Uzala.

Degut a la gran quantitat de vies equipades tenim alguna dificultat per a trobar el nostre camí. Potser rellegint algun del extensos posts del Blocempotrat t'orientes més. 

Entorn preciós i roca increïble; generosa en formes, forats, fissures, adherència....perfecte per a poder pràcticar l'autoprotecció en graus amables: és una llàstima....

Si bé aquest tema ja s'ha discutit molt -i segurament tothom té la seva part de raó-, el que segur que no té discussió és l'exagerada domesticació de l'entorn: marques de pintura gegants, tarteres assegurades amb sika i corrugats clavats a terra (ull!!!), cantos sikats en pedres inclinades (d'adherència excepcional) per a facilitar el pas, graons en destrepades senzilles....

La castanyada

Escapada matinal agredolça a la Siuranella central. Dolça per que feia un dia d'aquells que sap greu desaprofitar....i lo d'agre per la castanya, abans de Tots Sants, que em vaig emportar.
Escalfem amb el David a la Malfario 6c i a la nova via, presuntament 6c+/7a a la dreta del diedre de la Boca seca man. Difícil a vista -ni un marca- i sobre roca una mica crostosa encara...en tot cas bona apretada que ja em deixa escalfat.
Passem a muntar la ja probada El dit a l'ull 7b+, d'on em vaig baixar el darrer dia. Aquest cop vaig millor de força i la munto. La torno a provar i la castanya; a la placa infernal, i amb tota la corda a la mà per a xapar, em rellisca un peu i avall. Caiguda lletja, llarga i de costat, que em deixa les costelles tocades i sobretot la cama...crec que s'albiren dies de calma. La via és contundent. Entrada física i seqüències de placa sin perdon fins al repòs i sortida atlètica on no val a badar.
Tot i la trompada, i encara en calent, tinc l'esma de pujar a la R encadenant la resta i de repetir la Enganyapardals 7a. Baixar fins al cotxe ja és un altre tema...

Serra de Carreu. Ni contigo ni sintigui 130m. 6c+ i Aromes de "chirla" 140m 7a

Si fa un parell de setmanes pujavem amb la familia al Boumort, a veure si encara sentiem la brama, el cap de setmana següent tornavem, aquest cop amb el Toni, a escalar dues bones vies en aquest tranquil i relaxant sector de la Serra de Carreu.
Comencem amb la Ni contigo ni sintingui. Al tanto que sobre el paper sembla una via fàcil...a naltros no ens ho va semblar. Primer llarg apretadot en lliure, -en alguna ressenya l'he vist de 7a-, ben assegurat. Tercer llarg esplèndid i amb adherències obligades amb les xapes a Pekín. Algun alien petit pot alleugerir una mica la cosa, tampoc gaire...A la part superior comencem a sentir un brunzit constant bastant inquietant. Hi ha centenars d'abelles rondant per la paret, però sembla que no ens hi acostarem, de moment. Baixada ràpida en tres ràpels perfectament instal.lats.
La via ens va agradar força. Informació completa aquí.

Per a la segona via dubtem si la El Bodorrio o la Aromes. La proximitat del Bodorrio amb la que acabem de fer, i també les ganes d'apretar una mica més, ens porten a la Aromes de Chirla.
Excel.lent via, que vaig trobar també colladeta.
Primer llarg de placa excel.lent, amb xapes (parabolt 8mm) i algun tascó abandonat a completar amb aliens. El segon llarg segueix un sistema de fissures, on encara busco el 6a...suposo que el fet de trobar la fissura plena d'herba ens ho va possar més difícil. Els 50m. de llarg se'ns menjarà tot el material que volguem posar, dels aliens fins la camalot 4. Interesant doblar numeros mitjans, o bé racionar el material.
El darrer llarg no el vam poder escalar. Les abelles que anavem sentint s'escampaven sospitosament per tota la fissura. Baixem amb dos ràpels també perfectament instal.lats i aprofitem per a fer una mica de neteja de les fissures, que bona falta els hi feia.
Bona jornada que rematem amb una bona taula.

Siurana

Quedem amb el Jordi i cia a Siurana, per anar a l'aparador...a favor: no hi ha ningú. En contra: hi fot un fred que pela...per aixó els milers de guiris estan al sol...Intentem escalfar a la Gatzara 6c, i a la Petitona 7b, aprofitant que te les cintes posades...surt bé la travessa tècnica, però no he escalfat prou per a seguir sense rebentar...Amb la llicó apresa anem a buscar el sol que ja toca al Pati, peró es troben pràcticament totes les vies ocupades...acabem provant a vista prou dignament la Welcome to the Team 7b de 40m. prou interesant. Entrada dura, que gairebé surt, aleje cabron desprès i esperó final molt estètic...hi tornarem,

Penitent

Matinal express, com totes, al Penitent.
Escalfo de cop a la Polvo gris 6c+, on em faig polvo un dit al arrencar una regleta...
Desprès una primera passada per a desxifrar la nova Kilian parat 7b+?, amb l'ajuda del Mariano, que a més, em posa les cintes des de la via veïna. Surt al segon intent. Curta peró intensa des del minut 0. Algun picat moderat. Per a refredar repetim la Ton Pubill 6b, ferma candidata a fer, parcialment, amb els trastes....
La pista està impracticable per a vehicles normals, no tant per alçada, sinó per el pedregar solt en que s'ha convertit.

Peña de Sin. Caçadors d'estels. 370m. 7b+

Com resa la nota de la ressenya de la via, val la pena provar-ho...llàstima que al peu del diedre final, i ja veient que rapelar per la via no serà fàcil, ens deixem els, presuntament, esplèndids llargs finals per a una altre ocasió, que segur que hi serà. De totes maneres ja ens vem fer un bon fart d'escalar.
L1 IV guarro de veritat....sort de la corda fixa.
L2 7a. Impressionant diedre, on es posa gairebé tot el material.
L3 6c Sortida curiosa de la R i travessa a esquerres a buscar el pitó també curiosa...

L4 6c, peró amb més brillo...i alguna cosa més cortesia del Santi
L5 6c molt guapo, gairebé equipat. Algun alien

L6 7a de degotalls, que vam trobar amb aigua. Llàstima perquè el llarg és esplèndid i factible.

L7 7a+ tram central difícil de llegir, amb una xapa gairebé a l'alçada del pitó, peró més a la dreta, que despista bastant. Aliens i totem verd.
L8 7a de vidilla, placa i desplomet final

L9 placa de gotes d'aigua increïbles i tram de blocs per anar a la R intermitja de ràpel, d'on vam baixar.
Tema a part és la baixada: L'Albert va insistir que "de carrer" era la millor opció; naltros, amb la tècnica de ràpel una mica més bàsica, no opinem igual....hauriem d'haver fet cas al Pastes i baixar a peu. És una bona passejada però més certa. En tot cas probablement repetirem un dia o altre i ja podrem comparar. Naltros vam baixar de R8 a R7 i d'aquesta a la R de la vira abans de R6 (on ens vam descuidar alguna peça de roba). D'allà vam agafar les cordes fixes que hi tenen instal.lades l'Albert, Vicenç i cia, i directes a peu de via. Poder en el futur serà la millor opció per a baixar...

Falcó

Estiuet de Sant Martí i tornem a buscar ombres matinals...
Escalfem, aquest cop encadenant, la Haber pedido muerte 6c+ i la també quilomètrica Borinot 7a. Desprès provarem, fallant l'Albert i jo al mateix lloc, El Cagat 7b. Deunido els passos finals....repassant la llibreta veig que la vaig fer a vista temps enrera, fet que em sumeix en una profunda depressió...Amb tres vies de 40m. a l'esquena marxem més que cuits...

siurana al sol, per fi

Sembla que ja no cal anar boig a cercar les ombres; almenys ahir a la Siuranella Central s'estava de perles. Tapat i amb l'airet ens va tocar abrigar-nos i tot...
Escalfem a l'objectiu del Jaume, Kun 7a, i en l'intent a semiavista (l'havia provat feia anys) a la contundent Si vas Níquel fas tard 7a+. Em peto ràpid i cal un segon intent, ja sense problemes.
Amb inconsciència em poso al 7b+ de l'esquerra, ja provat, crec, per a baixar-me abans dels pasos, rabiosament obligats, de la placa clau. Rematem el dia a repetint La Secallona 7a

Peladet. Jalea Real 140m. 7b+

"Peladet exigente"....ja ho advertia l'Albert. Realment no és va quedar curt....
Tot i que la via es troba pràcticament equipada (excepte L3), la cosa obliga bastant: aixó ja ho veus quan et jugues una mica el tipus anant a buscar la primera xapa de la via i en les navegades posteriors per el dificil L1.
Al segon llarg la cosa afluixa (el pas de 7b es fa en A0 sense problemes, i sense manies...).
L3 suau, però net. Interesant aliens petits.
Final de festa potent 7b/+, amb tram clau prou obligat (sense ganxo) i sortida més fàcil peró neta (aliens i tascons). El Santi se l'emporta a vista
Baixada ràpida en tres ràpels.
Un cop baix, i tot i que ja toca el sol, ens enfilem als primers llargs de la "Chaperos", on tenim una mica de lio: el Santi li fa mandra pujar tota la via: tira el primer llarg, i sense adonar-se (va fort) fa part del segon, fins que el fregament el tira avall. El baixo i pujo fins on ha baixat i constato la seva cagada...toca baixar de dos xapes, i damunt deixar un altre mosquetó per guiar la travessa...el qui trobi aquell escampall de mosquetons no entendrà res...

Sud de Pedraforca. The Passenger 285m. 6b

Desprès del "paron" estival mirem de tornar a afinar els sentits a la sud del Pedraforca. Tot i que incialment amb el JL teniem intenció de fer la Terra Lliure, al arribar a peu de paret i veure la boira persistent que hi ha enganxada, i que no et permet veure ni cap on has de navegar, passem rapidament al plan B. The passenger és una excel.lent opció per a fer metres sense estressar-nos. Bona pedra, xapes i llargs bonics. Naltros la vam fer amb ambient més aviat de tardor (amb guants i tot a les r's) i damunt passejant tota la ferralla que duiem per a la via prevista. Vam agafar algun tram mullat, peró transitable.

esportiva, esportiva, esportiva

Tornant dels Alps, esportiva. La motivació no sempre pot estar en màxims, i ja em sol passar que a l'estiu s'afluixa la cosa. Alguns dies d'arrosegada i d'altres (menys) fent algo de bo.
A destacar la visita a finals de juliol a la Roca de les Hores, per els pals que em vaig endur (un 6c i tres 7a que em van deixar tou) i la bona collita a Capçanes (Cervellets de rata 7c al segon intent i la Sortu al flash)....la resta de dies res a destacar, excepte les provatures amb el Santi al 7c +dur de la Xina...
Tot aixó abans de les vacances familiars d'agost...al tornar a rodar amb la calma: jo paro 15 dies i baixo als inferns...Ara comencem a provar algo: CHC  7c a la Siuranella Est (obviament sense resultats) i un parell de 7b`s a vista (Vermella directa i To pa los pollos; malaguanyats...) al Falcó.

Cerces. Tour Termier. Marmotta Impazzita 280m.6c

10/07/2015
Darrera jornada. El Santi i el JL declinen via llarga i opten per a tastar les vies d'esportiva de Lauzet, que per el que deien eren brutals...
Amb la nova parella tornem a la Tour Termier, i ,aquest cop si, fem cas al Mussatto, repetint la Marmota Impazzita. Ens hi posem ben d'hora i podem gaudir de la paret en la més absoluta solitud, interrompuda més tard per varies cordades que es veu que esperaven el sol.....inconscients.
Primers llargs molt bons, potser perd una mica d'ambient a partir de la vira intermitja. La roca excel.lent altra vegada....Bona via per a rematar les vacances.

Freissinieres

09/07/2015
Desprès de la jornada complerta del dia anterior ens donem un altre dia de descans. Busquem algun sectoret per a passar la tarda a l'ombra i fem cap a la vall de Freissinieres, al sector Le Bec del'Ase. El problema és que  tot són setens....m'arrossego una estona en un 7a i un 7a+, aquest darrer damunt al sol....Vies de continuïtat, "ideals" per al nostre estat físic. Banyet reparador i cap a Lauteret altre cop.

Cerces. Les Queyrellin. Les Dents de Cyrielle. 300m. 7a

08/07/2015
Enfilem la bonica vall de La Clarée , fins al camping de Foncouverte, d'on surt el camí que puja cap al refugi de Chardonnet. Bon preu i barbacoes a disposició, dues bones raons més per a fer-hi nit. A més ningú posa cap problema en marxar a la tarda, baixant d'escalar, i passant per la dutxa abans. Perfecte.
Aproximació llarga però amena (2h), passant per el refugi i seguint amb bon camí fins a tota la muralla oest del Queyrellin. La via es troba a la tercera agulla. Parabolts visibles al llarg de III d'entrada.
Via absolutament recomanable, escalada entusiasmant, amb tots els llargs bons. Aixó si: cal passar el tràngul del segon llarg, que, sense ser molt difícil, és rabiosament obligat. Sort del Santi Iceman. La resta a disfrutar sense gaires problemes. Via equipada. Totem lila per anar al primer bolt del penútlim llarg. Baixada rapel.lant per la via. Cara oest, on per fi passem una mica de rasquilla. Sol a partir de migdia.

Angúnies al L2

....i disfrutant a L5

i a L7...

dues vistes de la famosa travessa

darrers metres a vista de dron