Vilanova de Meià. Roca Alta. Catalanofilia 135m. 6b+ + Peque Mantecas

Dissabte, desprès de voltar per part de la geografia prepirinenca, faig cap a Vilanova de Meià, on sembla ser que era dels pocs llocs on es podia escalar; almenys la parròquia del Cirera així ho indicava....recullo a l' Oriol i enfilem cap a la Roca Alta, a veure si ens escapem una mica del "gentío". Com que haviem sortit amb la idea d' Oliana, anem sense cap via concreta al cap. Obrim el llibre de ressenyes i agafem la primera que trobem: Catalanofilia, del X. Dorca, al sector light de la Roca Alta. Foto de la ressenya i croquis tipus contracte del Messi (amb llantia d' oli i tot) i amunt.

L' opció de pujar a la Roca Alta és acertada, només coincidim amb uns nois d' Osona que van a la Mantecas, al nostre costat, doncs. Hi havia alguna cordada més, però com que van al sector dret ni els sentim...tranquilitat total. La nostra via discorre inicialment paral.lela a la Peque Mantecas, en comparteix un llarg i la creua per a fer una sortida més directa.
L1. 6b. El llarg més dificil. Prou net i de bona roca, però t' ho has de mirar una mica. Forats amb incrustacions de quars que donen bon grip....però dificulten la col.locació de trastes.
L2. 6a Sortida dreta, tram fàcil trencat i diedre fàcil, de roca molt bona
L3 V+ Placa de canto impresionant. Al final s' ajunta amb la Peque.
L4 V+ Travessa comú amb la Peque, amb un paset.
L5 6b+ Sortida directa per un espero de roca molt bona, pràcticament equipat.

Brutal el mar de núvols

L1 Catalanofilia

Desestimem la opció, que ja havia fet un cop, de baixar per l' Amadeus a fer els dos darrers llargs, i optem per baixar a peu de via i tatxar la Peque Mantecas. Empalmem llargs 1 i 2, 3 i 4, i en poc més d' hora i mitja ja tornem a ser dalt.
Dos vietes prou guapes, bastant semblants, una mica més dificil la Catalanofilia, tot i que deunido el primer i darrer llarg de la Peque; al loro amb els 6a's. Diria que el 6b+ de sortida és més fàcil que el suposat 6a+ del darrer llarg de la Mantecas.
Vam passar de sobres amb el material de la ressenya. El C2 només al primer llarg, en tots dos casos.

 On és Wally?

Siurana. Salt de la Reina Mora

Primera visita que faig al sector, acompanyat del Menor, L' Emili i el meu "cosí", l' altre de la familia que escala bé (no ho dic per mi, ho dic per l' altre "cosina").... Suposo que no hi havia anat a treure el cap veient el que diu la guia de la majoria de vies; la única via que he provat la Pandora 7a (que no he encadenat i a més he plegat a la primera r), fa honor a la fama del sector. Aquí més que un raspallet per a les preses faria faltar un aspirador industrial!!! Osti quin munt de pols. S' ha de dir que a partir del primers 6 o 7 metres la cosa millora espectacularment, amb roca tipus Siuranella central. Ara, tenint vies que son bones del primer al darrer metre, no sé. En tot cas bon sector per a dies freds, no tant arraserat com Cantonigros, peró.
Prèviament haviem escalat a Cantonigros, reencadenant la Poll remullat 6b, la bloquera  Petit però eixerit 7a i finalment fent un 7a+, Turcios, al flash amb algun pas cabró a l' entrada...bon balanç que no he pogut millorar a la Reina Mora.

Paret d' Aragó. Puñalada trapera 260m. 6c

Amb aquesta completo el quartet de vies de la Pilastra, deixant a part la Vàndals (ja caurà, ja...). Desprès d' anar deixant-la a l' eterna llista de pendents, dissabte amb l' Oriol li canviem finalment l' status.
La via no ens va decebre. Sostinguda, peró variada. Plaques equipades baix i fissures i diedres més o menys nets dalt. A més vam poder disfrutar d' una tranquilitat total, bé, gairebé, perquè, a part dels sonats del salt Base, ens va acompanyar tot el dia la remor llunyana d' una rave, suposem, que devien fer a Estall...quins cabrons, per dir-ho clar. Tot el dia pum, pum, pum, pum.....sort que es sentia molt lluny i segons el vent, perqué era per a trucar als forestals...desprès resulta que naltros som una amenaça per a les bèsties!!
La via està molt piada, peró igualment quatre apunts:
Les cordes fixes de la feixa estan cutrilles. Vam rapelar d' elles, peró estan bastant pitjor que la darrera vegada que vaig passar (2 anys). En algun punt la corda, descamisada, no passa pel atc.
L1. 6a+ més fi del que sembla. Ponts de roca molt cutres, ja....Peces petites a l' inici i final.
L2 6c. Més guapo, amb roca més franca i forats bons. En lliure t' has de saltar l' spit vermell. Tot equipat.

L3 6c. Guapo, també, peró amb un pas de travessa fina molt cabronet. De fet em patina un peu a traició i adéu rotpunkt. Alguna peça petita a l' inici i C2 a la travesa final.

L4 6b+. Canvi de tònica, peró també maco. El pas es troba al segon bombo, en contra del que sembla des de la r. Pas finet de placa arribant a r4. Friends grossos a go-go.

L5 6a. Sortida de la r a buscar l' esperó (ponts de roca nets) i amunt per diedre de 6a de bona roca.

L6 6a+. El llarg coco, segons la ressenya del Luichy. Ara no ho és tant, compta amb un parell de pitons més, algun cutrillo....s' assegura prou bé. Guapa l' apretadeta de la fissura a la placa. Ull a la travessa per la vireta a dalt. Si et pases la cagues bé....Peces petites.

L7 V+. No podia faltar la clàssica sortida amb diedre desplomat de suposat V+. Deunidó....

Recollim ràpid, que si s' ens fa fosc abans de l' entrada a la feixa no trobarem les motxiles....
Duiem massa material. Crec que amb C1, 2 C2, joc de totems, alien taronja i semafor i tascons ja haguèssim fet (aixó ho dic ara, allà molava material...). Unes 16 o 17 cintes, o algun subebaja al segon llarg. Caldria anar pensant en cordinos i navalla per als ponts de roca.
Bona escalada per a anar situant el coco (com sempre...)

Penyagolosa: Al vent 170m. 7a + Greenday 140m. 7a

Divendres ens retrobem amb l' Oriol (feia un any i mig que haviem quedat; ja ens trucarem un dia d' aquests...) i quedem per baixar cap al sud, on ens hi empeny el 0% de pluja que donen les previsions. Ja havia estat a Penyagolosa, però em vaig quedar amb ganes de més: la roca, el tipus d' escalada, la tranquilitat, el paisatge....Aquest cop m' he pogut saciar....
Comencem per la Al Vent  ; boníssima via de fornada recent. Ressenya i demès.
L1 6c Anar fent, amb un parell de seccions més punyeteres. Tascons i alien groc.
L2 6c Inici en diedre vermell fàcil a equipar, per encarar una placa fina, on navegant per a trobar el camí, l' Oriol va petar alguna lajilla. Desprès fisures i diedret fins a la R. Vem posar una mica de tot. És l' únic llarg on vam posar el C3, peró era prescindible.

L3 7a fàcil fins a entrar a la placa brutal.....laterals, gotes d' aigua, de tot...molt tècnic. Tot això rematat amb un diedre final a protegir, més fàcil però espectacular, sobretot quan hi entres. C1, aliens i tascons.

L4 6b o +. Diedre vertical a equipar amb un bombo de sortida on vem apretar de debó!!.Suposo que no vam trobar en canto salvador, perquè deunidó l' apretada per a ser 6b....sort del bolt. Empalmem fins al cim sense més problemes. Al diedre inferior pots posar absolutament de tot.

Fem un mos al cim, ja ple de gent (aquí si....) i ràpid cap al coll i cap a peu de via de nou, que se'ns fa tard.
10-15min. i ja som al peu de la Greenday:
L1+L2 6a+ variat, amb alguna apretada puntual.

L3 7a Un altre festival de placa increible....apretades contundents de monodits i bidits a baix i navegades a dalt, rematat tot amb una entrada a r punyetera. Vaig estar a punt de volar, emulant al Santi, amb un bon tac a la mà, gairebé al final del llarg...sort que no el vaig agafar gaire confiat i vaig salvar el rotpunkt. Equipat, tasconet per anar al primer bolt.

L4 6c+ tirada curteta, de mirar-s'ho bé i apretar al bombo de sortida.
Arribats aquí, ja una mica cuits (encara em fan mal els dits escrivint aixó...), i amb l' ombra que ja ens ha agafat, i el negre amenaçant, decidim sortir per el diedre més fàcil (V sabor d'abans, molt guapo) de la Murciana. Sabia que desprès em maleïria, peró ja tinc una excusa per a tornar-hi. Sembla que comencem a anar una mica més rodats: tots els llargs encadenats, sense engatussar al company....

De material vam dur unes 18 cintes, tascons, aliens del verd al taronja i C1, 2 i 3, tot i que aquest és prescindible.
Apunts pràctics: crec que la millor opció per a arribar a Vistabella és AP7, sortida 44, autovia a l' aeroport fantasma, sortida Cabanes, Vall d' Alba, Les Useres i Atzeneta.

Matinalràpidaasiurana....

Visita fugaç amb el Menor a la Siuranella, aprofitant que entre setmana s' hi pot anar,(relativament): el cap de setmana passat es veu que calia demanar tanda, avui també hi havia "ambient", que diuen, peró no tant...per a naltros,en tot cas, una tocada d' ous, diguem-ho clar. Molts guaperilles amb xatis fent-los fotos, molt de tors nu, molta rasta hippipija..arggg. i per acabar-ho d' adobar es veu que els guiris aquests havien vist algun video del Favresse tocant la guitarreta per aquí i per allà i els col.legues ens han ofert gratis un concert d' acordió.....

Ara que ja m' he quedat a gust:
Escalfem a la bonica El perdó dels àngels 6b, que aquest cop faig amb els estris, xapant peró el pas d' entrada a la placa superior. Tascons petits, aliens vermell, gris, blau, i C1 i 2.
Desencadeno, em tomba el bombo superior, la Enganyapardals 7a. Per sort desprès puc encadenar, ja la tenia, la veïna Kun 7a. El temps s' ens tira a sobre i repetim, amb la ferralla, la bonica fisura de la Arròs amb llamantol 6a de 35m. que demanarà aliens, tascons petits i mitjans a gogo i C1 i C2. Sembla estrany el regust diferent que et deixa fer un "simple" 6a amb estris o amb bolts.
El Menor s' anima i també les fa versió trad, que dirien els pro's....

Roc dels Collars. L' Avi del mas de Sant Pere 210m. 6c+/A1

Diumenge ventós i asoleiat que aprofitem per anar al Roc de Collars, on sembla, a priori, que no tocarà gaire l' aire.....ja, ja. Al arribar a l' aparcament, encara a l' ombra, la rasca és important, peró almenys l' aire no es manifesta, de moment, en tota la seva dimensió. Aqui va un resum per llarg, amb els graus de la ressenya que roda per aquí, i al final un petit truc...
L1 6c. Roca una mica rara, bruta com de polsim. Fisureta a assegurar amb aliens i algun tascó i pas més bloquero a l' spit, per cert de molt mal xapar.
L2 6c+/7a. Mur desplomat molt maco, de bon forat, amb un pas de bloc dur per agafar la vertical. Ben assegurat al tram més dificil i alegria a dalt. Semafor alien. Aqui em foto una inflada del copón (falta rodatge, o sobra fred, o pes a l' arnés, o es la unisef...ja no tinc més excuses), que ja arrosegaré tota la via

L3 6c+. Sortida fina de la r, peró acerable, com va ser el cas...Entrada curiosa a la fisura superior, a protegir amb un tascó molt petit. Desprès més fàcil. C3 i aliens.

L4 6b+. Curt i de bon fer, tot i la llastra sospitosa. Practicament assegurat. C1 i algun alien.

 

L5 6c+. Inici delicat a buscar l' spit. Rarot i de mal assegurar. Xapat l' spit corre por tu vida per la bavaresa, molt bona peró exigent fisicament.( només em faltava aixó...) Al tram de III del final del llarg vam anar directament a buscar l' arbre equipat per a rapelar (sembla el més evident). Alien vermell i tascó petit a l' inici, C2 i C3.5 a la bavaresa i aliens variats per al tram final més plaquero i fàcil.

Vist que ara ja bufa de debó i veient que la ressenya marca 6c "delicat" a dalt, baixem des d' aquesta reunió cap a les de la veïna Retirada Comanche,(per cert que pinta bonissima, haurem de tornar-hi més en forma) des d' on baixem en un parell de ràpels, amb alguna enganxada cortesia d' Eolo.

Ara el truc: al Tahussà fullegem la guia nova i veiem que al L2 marca 7a+ i al L3 7a. Ja deia jo que ho trobava dur...som dolents, peró una mica menys. La via és molt bona, peró apreta, creiem, més del que pot semblar a la ressenya. Que lo sepan.
De material vam fer amb el de la ressenya. Important tascons petits.

Saravillo. Paret de los Carboncillos. Jacq`s Mendía 120m. 7a

Cada cop valoro més l' entorn on s' escala que gairebé la via en si.(sense passar-se, com en tot). Aquesta màxima ens fa decidir amb el Santi per la darrera descoberta de l' incasable senyordelespedresdereus. Casualitat, o no, vaig ser per la zona en plan familiar, concretament a l' Ibon de la Mora, aquest passat (i gloriós) 11 de setembre, i la veritat és que el racó bé val les tres hores i escaig que hi tenim en cotxe.

Obviament trobareu tota la info de la via aquí, i les meves percepcions:
L1 6c+. Primera xapa molt amunt, peró assegurable. Escalada en placa on costa posar-s'hi.

L1

L2 7a. No molt difícil fins a la fissura, on cal tirar amunt sense encantar-se gaire. Desplom on trobem el pas. Desprès placa guapa i neta, però més fàcil, fins a la r. L' amic Santi, que té massa grapa, va arrencar un tac just a sota el sostre. El tenia tant ben agafat que tot i la bona volada, no el va deixar anar, per sort meva.

L2

L3 6b Placa de roca increïble, prou assegurada.

Obviem el darrer llarg i baixem en dos ràpels (R3-R2, i R2 (50m.) al terra). 

Duiem jocs aliens i camalots 1,2 i 3(aquest darrer només al primer llarg) i tascons. 

La via ens va agradar molt, llàstima que quan ja vas una mica rodat ( a mi em costa un parell de llargs), s' acaba....mal de poc. Increïble la particularitat geològica de la roca, juntament amb la seva qualitat.

  més bucòlic no pot ser

I quatre fotos de la sortida familiar a l' Ibon de la Mora, molt recomanable.

La Riba de nou

Des de la Sant Silvestre de 2009 que no escalava a la Penya Roja. Dijous hi posem remei amb el Jaume.
Amb una calor important i amb el sol reflexat al marbre que conforma els primers metres de segons quines vies, ens posem a la Directissima 6a+ amb els dos primers llargs. Fissura bona i grau apretat.
L' ombra ja entra a segons quins racons i podem fer la atlètica Eclipse 6a+, sense passar gaire calor.
Ara ja més escalfat, no com l' altre dia, em poso a la Nit de Bruixes 7a, entrant per la Rothmans 6a. Clàssica placa de forats allunyants abaix i el mateix adalt, peró desplomat. Molt guapo. M' aturo al pas clau per a mirar-m'ho bé. El moviment està clar, peró la xapa esta lluny....encara falta una mica de decisió (bé, com sempre). Un cop solucionat això, cau al segon intent. El JL, que apareix a mitja tarda, em recomana la Cal fer-ho 7a, suau segons ell, per a donar moral. Apretada a la placa inferior i trekkings amb relativament bon canto a dalt. Surt a vista i marxo cap a casa més content que un gínjol. Sembla que l' ombra es va allargant....

més penitència

Nova visita al Penitent, aquest cop amb el Pere Xavier. Avui ens quedem al primer sector, on ja ha entrat l' ombreta. Escalfem a la Pep de la Cacharrita 6b d' entrada cutrilla i bonics passos finals. M' agafa el punt i em poso de seguida a les apretades de la veïna Ramon Wynn's 7a maco, pero que em deixa rebentat per a tota la tarda....mira que ho sé que haig d' escalfar més!! No cal dir que no l' apunto, peró almenys tornem a  posar-nos als 7ens. Per relaxar avantbraços fem la tècnica Eternes promeses 6c, amb una roca diferent. Molta paciència i fe. Sembla que he recuperat una mica, i m' atreveixo amb la Pink Martini 7a d' anar fent amb sorpresa final: tranqui el pas de sortida a la placa superior. Estic a punt de volar, peró en un moment de lucidesa, i poca ètica, poso el peu a la xapa...ja rebentat remato la tarda a Cau de dragons 6c, fissura prou bona, on l' apretada a mitja via em tomba definitivament. Al tanto amb la llastra sikada d' entrada.
No hem encadenat rien du rien, peró almenys hem apretat. Info pràctica: la pista està feta una merda. Hi ha passat una màquina peró ha quedat bastant pitjor que abans.

Roca Narieda. Esperó Xelo-Bam 475m. 6a/Ae

Tímid reinici d' escalades a parets de més de 30m., desprès de no fer res de tàpia des del mes de març; com passa el temps!! Busquem amb el Jaumet alguna cosa humil, llargueta i a l' ombra, que el lauren encara apreta. La via escollida sembla una bona opció, que es confirma un cop feta. Com que corre molta info d' aquesta via, per exemple del X. Grané o bé al prolífics Kutres, no faré si no quatre apunts:
-El primer pitó del tercer llarg no hi és. S' assegura amb tasconets i te més mala pinta que dificultat real.
-A destacar el L6, placa fàcil pero bonica, (per cer la r6 és en un arbre), L8 diedre a equipar molt bonic i el bonissim llarg 9, que sembla tret d' un altre via. Llàstima de no estar en condicions de fer-lo en lliure.
-Els dos darrers llargs a l' ensamble.
Moltes cintes per al llarg Ae i tascons petits, semafor alien i C1 i C2 per a la resta.
Tot i no acabar amb aquella sensació d' haver-ho donat tot (potser ultimament havia donat massa...), va ser una sortideta gratificant; escalada tranquila, bona companyia i una bonica passejada fins al cotxe.

 El perfil de l' esperó

L' ombra del que era

fent penitència (que rima amb independència...)

Divendres tinc la oportunitat de visitar, finalment, el nou sector de per aqui abaix, acompanyat pel JL i la inestimable col.laboració del 4. El guia m' ilustra amb una visita a tot el sector i finalment ens posem a escalar a les darreres vies:
Començo a la estètica fissura de la Portallunes 6a que trobo dur, peró molt bo. Una bona candidata a fer amb els friends....quan estigui més fort!
Passem a la veïna Home de poca fe 6b+ (molt apropiat el nom...), que tot i que es una mica rara surt prou bé. Ja escalfats escalem la Starlsbars 6c, on apreto de veritat per a encadenar al flash-vista. Placa fina que ja em va bé per a recuperar la fe i els equilibris.
Tot i que començo a estar servit el JL em recomana fervorosament, diu que és de canto gordo, el mur desplomat de la Polvo gris 6c+. Aquest si que el faig a vista, lluitant i recuperant anhelades sensacions.Molt bona, amb uns degotalls bonics.
Finalment, ja tocat, faig a vista la Rampa final 6c de canto pla i remada, amb alguna seqüència més regletosa. Aquí ja em va just que no volo, que potser també m' hauria anat bé....
Una bona sessió en un bon sector per a anar recuperant bones sensacions. A veure si seguim.

Inici de curs

Com cada setembre comencem un nou curs esc@lar. Aquesta vegada, peró, serà més dur, donat que l' any passat em vaig saltar moltes classes. La primera lliçó del curs a l' edifici Siurana, aula de Can Melafots; profe assigant, el Menor....

Els sentiments que expresa la pobre criatura bé podrien ser els meus davant dels curiosos 6ens de Can Melafots. 

Per a fer memòria de com s' escala em dedico a fer els 6a`s del sector, que no són precisament fàcils. Poc a poc van tornant a la memòria els equilibris i acabo fent, en top-rope per a desmuntar-lo, la bonisima Gat reagge 6c. Disfrutem d' una tranquilitat total, amb una temperatura que ens fa posar un forrillo; com ho anyorava!!

Arestes al massís de Néovielle

Dimecres quedem amb el Feliu per a fer una mica d' activitat en comú, que ja fa molts dies que no coincidim. Com que tinc el tema trepador una mica rovellat, i amb aquestes calors tampoc em crida gaire, m' apunto a la seva proposta, combinada d' arestes al massís del Néouvielle per a completar cinc dels deu tres mils que encara li falten. Farem cames i ens posarem un baudrier....si recordo com! Ara bé, encara recordo menys els que és fer un tresmil o una aresta....feia molts anys. Curiosament el Ramoung ja el tenia fet.
L' activitat consisteix en la següent combinació: Aproximació des de l' estany de Cap de Long, aresta Ferbos o est al Tres Consellers (3.039m.), anar i tornar al Turon de Néovielle (3.035) i punta secundaria Rebout-Vidal (3.007m.), aresta dels Tres Consellers al Néovielle (3.091m.), cim del Ramoung (3.011m.) i tornada per el coll del gat. Es troben moltes piades dels diversos trams, així que només poso un resum horari de tota la combinada, prou interesant i distreta.

Panoramica del massís, amb el traçat de l' activitat

7:05h. Sortim de l' aparcament de Cap Long, creuem la presa i enfilem cap al peu de l' aresta Ferbos del Tres Consellers per camí marcat.
8:15h. Arribem al peu de la cresta est. Preparem material i amunt.
8:30h. Inici grimpant per vires herboses per agafar la cresta propiament dita.
10:15h Arribem al cim del Pic de Tres Consellers.
10:30h. Deixem motxiles i trastos i anem a fer el Turon de Néouvielle. Caminada seguint fites per la cara est fins a un collet on agafem la normal.
10:50h. Arribem al cim del Turon de Néouvielle (3.035m.). Jo paro una estona a contemplar el paisatge, mentre el Feliu va a esborrar de la llista la punta Reboul-Vidal (3.007m.)(15min. anar i tornar)
11:20h. Baixem cap al nord a buscar l' inici de l' aresta dels Tres Consellers
11:30h. Som al marcat coll entre el Néovielle i el Tres Consellers, on comencem l' aresta dels Tres Consellers. La roca excel.lent ens permet l' ensamble fins dalt, avançant per diverses variants a un parell de cordades.

Al diedret de l' aresta dels Tres consellers

Arribant al Néovielle

12:30h. Arribem al cim del Néovielle (3.091m.).
12:45h. Iniciem el descens, primer per la normal, i després directament destrepant, amb algun pas curiós, per la paret cap a la cresta que uneix el Néovielle amb el Ramoung. Fem cap a un coll i agafem un vira fitada per a fer la fàcil aresta oest del Ramoung. Aquest tram fins al coll constitueix el factor enredada pròpi del Fèlix; tirem per aquí per no baixar tant i haver de remuntar....
13:30h. Arribem al cim del Ramoung (3.011m.)
13:40h. Cap avall que fa baixada. Agafem la normal per la cara est (fites) i anem destrepant fins a les grans plaques al peu del Ramoung. Anar amb tendència cap al sud per agafar l' aresta de les Laquettes, que ens durà directament al coll del gat sense haver de baixar i pujar.

Aresta de les Laquettes

14:45h. Passem el coll del gat
15:05h Arribem a l' aparcament.
Bona activitat, llargueta peró amb poc desnivell i molt distreta. Un dia perfecte. Fem un arròs aprofitant les noves comoditats de que disposso i cap a casa.
Obviament el tema del material és molt personal. Naltros vam fer amb vambes, corda de 35m, algun tascó i tres friends, dels que només en vam posar un. Per cert que flipa amb la quantitat de material abandonat que trobes.

Agafant motivació al Falcó....

Divendres passat pugem al Falcó, i més tard a l' Obaga, buscant l' ombreta, que el sol per aqui ja escalfa.
Sembla que la motivació va tornant, i com la inspiració en Picasso, que m' agafi escalant...
Escalfem a la clàssica La Millor de 6c conegut, amb alguna apretadeta peró en general pilòs. De moment bones sensacions. Sense cap objectiu clar, el JL repeteix la Chanidanger 7a+ de 38m. Jo l' havia provat a vista feia alguns mesos, peró no havia triomfat. No recordava gairebé res ( a part que en tants metres...), i l' acabo encadenant amb un bon flash. Pasos més apretats combinats amb trams de pila, amanits amb bastant d' aire entre xapes...ara ja estic més conectat!! La via bonissima.
El sol comença a entrar, i ens desplacem a l' Obaga. El Jl repeteix un 7a+ molt dur de nova fornada, al pany de paret anterior al de la Gioconda. Placa de roca amb aspecte norfeis, peró bona. A mi em tornen els fantasmes en un pas de placa cabronet i obligat. Gràcies als ànims del JL ( si no pujo li toca repetir) acabo passant. Final de via potent
Per a rematar l' home es munta la Vendetta, per a fer memòria. Veient com pateix declino un toprope i encadeno un nou 6c més bo del que sembla, just a la dreta de la fissura de Ceguera parcial. Quatre bones, i llargues, vies i cap a casa, una mica més motivat.

L' obaga del falcó

Motiva'm....

Sortida semi-matinal amb el Feliu a Grau de Masets, bon sector per a rodar apretant una mica, que ja toca.
Escalfem a la clàssica Aleva 6b+, que em provoca alguna moto als primers xapatges. Per a seguir amb les vies marcades amb l' ull (oju! sartenzos), ens posem a la Cenar, beber 6c, preciós sobretot a dalt, i gens sobat gràcies als trekkings. Ja va bé per a afinar el coco, ja....
Mes entonat em poso a la Senan 7a, que ja tinc a vista, així que el desencadeno, peró prou dignament, amb només una paradeta al pas puta de sortida de la fisura. Bonísim.
Per acabar encadeno un 6c tres a l' esquerra del 7a. Ja l' havia fet, peró val la pena repetir-lo. Placa d' anar fent, peró on al final la pila et passa factura.
Acabem el dia assistint a un a vista a la Muerte del sponsor per part d' un col.lega ebrenc del JL. Com està la gent!!A veure si la cosa s' anima....

Vida contemplativa. Montrebei

No es tracta de cap via nova, no...Més aviat és el resum de la meva activitat el passat 1 de maig. Els digestius del sopar al Taberri no van tenir l' efecte desitjat, i l' endemà no em vaig veure amb cor d' acompanyar al Feliu i al Chenzo a la Ganxets. Així que em vaig dedicar a passejar, fer algunes fotos (el dia ideal), reflexionar....ja va bé una mica de calma de tant en tant. Parlant de calma, vist com tenim darrerarament la motivació per a fer paret, em sembla que em dedicaré una temporada a la esportiva, a tornar agafar el to, i sobretot la confiança, que no sé pas que n' he fet....poca que tenia.

El congost en tota la seva dimensió

On és Wally?

Arbolí. Raco de l' Emmanuelle

Dissabte, tot i l' amenaça de pluja ( de fet a les Borges ja plovia), pugem amb el JL a Arbolí. Almenys ens veurem, que feia molts dies que no coincidiem. Em proposa una visita ràpida a l' Emmanuelle, un sector que feia molts anys que no visitava. Aparquem i tot i que plou anem cap al sector, amb aquella fe.....un cop allà segueix plovent, a estones amb certa intensitat. Al cap de poc amaina, la roca s' asseca ràpidament, i encara podem fer alguna cosa. Escalfem a la Taraf! 6b molt guapo, amb algun tram de rampa encara mullat. Seguidament fem la veïna Eh, manuel! 6c també molt bo, amb una mica de tot. Algun pas a dalt força cabró de fer amb els gats molls...Desprès farem, intentarem, més aviat, la Mirada Gitana 6c impossible....fissura completament cega, que es resol per placa megafina, bombo amb més canto i arribada a la r amb roca marmòria....0 grip amb passos d' adherència...ja em diràs com ho fas. Llàstima per que la linia és maca, peró la roca.....
La cosa segueix amenaçadora, peró aprofitem una ullada de sol per fer la Matsutake 7a disfruton, on recuperem bones sensacions. Placa amb regletes i forat, passos finets i bombo final amb cantarral...molt bona. Just acaba la via es posa a pedregar. Fem un entrepà protegits a la bauma, torna a sortir el sol, i cap amunt. Tranquilitat total en un sector on hauré de tornar a rematar la feina.